Carbassa amb cigrons i arròs

Anava a peu i notava al cos la humitat d'aquell dia trist i fred. Avançava a poc a poc, mentre ressonava al carrer el grinyol del vell carretó de la compra que havia heretat de la seva mare.

 

La vida no havia estat fàcil per a la Sabina. Aquesta dona, una arquitecta de quaranta anys, havia plorat la mort del seu primer fill acabat de néixer, havia hagut de fer el cor fort a un divorci no buscat i havia patit la pèrdua sobtada dels seus pares en accident de cotxe.

Quan pensava que cap altra desgràcia podia afectar-la,  va arribar la crisi i va perdre la feina i poc temps després la casa, i es va veure obligada a desprendre's de tot el que tenia per poder tirar endavant els bessons de 5 anys.

El que anava a fer aquell capvespre no ho havia fet mai i no estava prou segura de sortir-se'n, però si altres dones es menjaven l'orgull i ploraven en silenci, ella també podria fer-ho. I si, a l'últim moment, l'abandonaven les forces, pensar en els seus fills amb el plat buit li donaria l'impuls necessari.

No li va tremolar la mà. Va trucar a la porta i va esperar. Poc després va aparèixer un home ja gran. Durant el trajecte havia repassat mil vegades les paraules que havia de dir, però després de presentar-se i de dir  "Jo venia a ...", se li va fer un  nus a la gola, i no li sortien les paraules.  No volia plorar, però les llàgrimes no saben d'ordres.

L'home la va abraçar per alleujar la seva pena i la va convidar a passar. Dins hi havia la seva dona. Li van preparar un cafè calent i li van omplir el carretó fins dalt de tot.

Enguany la collita de carbasses ha estat molt variada i, com veieu, en tinc de totes les formes i mides. És una verdura que ens agrada molt i per això en mengem cada setmana. Per no cansar a la família, les preparo de moltes maneres:  Puré de carbassa, Pa de carbassa,  Puré de carbassa i taronja, Puré de carbassa i pera, Carbassa al forn amb taronja ... 

Avui us porto un puré de Carbassa amb cigrons i arròs, que a casa agrada molt.

Comencem preparant l'aigua d'arròs. Primer hem de posar aigua al foc amb una mica de sal i un rajolí d'oli. Quan bulli, hi tirem l'arròs, remenem fins que torni a agafar el bull i el deixem coure 14 minuts (o fins que estigui cuit). Ha de quedar força caldós. Si veiem que queda molt espès, hi afegim aigua calenta durant la cocció.

Un cop cuit, el colem, reservant l'aigua. Escampem l'arròs en un plata per refredar-lo, o  bé li tirem un raig d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Piquem la ceba ben petita i la coem en una olla amb l'oli, a foc molt suau. Quan comenci a agafar color, hi afegim la carbassa i el moniato tallats a daus de 3 x 3 x 1 cm aproximadament. Remenem una mica i hi aboquem l'aigua d'arròs calenta. Tapem i ho deixem coure 15 minuts, remenant de tant en tant.

Passat aquest temps, hi afegim els cigrons cuits, la sal i la cúrcuma. Coem 5 minuts més i tanquem el foc. Passem el minipímer i ho triturem fins a tenir un puré ben fi. Perquè no sigui tan espès, hi aboquem  la llet i tornem a triturar un moment.

Acompanyem el puré amb l'arròs cuit reservat, que haurem posat en un bol amb una cullera perquè cadascú  se'n  posi la quantitat que vulgui.

Ingredients (per a 7-8 plats):

1500 g polpa de carbassa de cultiu ecològic

400 g moniato

150 g  ceba tendra

200 g cigrons cuits

600 ml aigua d'arròs

200 ml llet d'espelta

4 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1 cullerada de cúrcuma

sal marina

Per acompanyar:
arròs blanc cuit

A  casa posem llet d'espelta perquè volem que sigui un plat 100% vegetarià, però la podeu substituir per llet de vaca o la que utilitzeu normalment.

Amb aquest puré de Carbassa amb cigrons i arròs participem en la difusió  del Gran Recapte 2013 del Banc dels Aliments  proposada pels  Blogs contra la fam.

El Gran Recapte d'Aliments  és una campanya de recollida d'aliments bàsics que es durà a terme aquests 29 i 30 de novembre amb la finalitat d'aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. Des d'aquí us animem a fer-vos voluntaris i a participar amb la donació d'aliments.

Figues amb crema anglesa

La Fidela ja m'havia advertit afectuosament  aquest matí que això d'anar a caminar sola per la muntanya era molt perillós. I m'ha recordat el cas d'aquell ciclista exhibicionista que acostumava a rondar per la serralada amb la intenció de sorprendre amb el seus atributs possibles víctimes femenines.

Tot just acabava de deixar enrere la porta del tancat electrificat de ca l'Andreu, quan encarava l'últim tram del meu recorregut habitual. De sobte, m'he trobat amb una immensa figura que em barrava el pas.

No m'ha fet por. Diuen que la indiferència és la millor arma, així que la meva primera intenció ha estat no deixar-me impressionar per la blancor immaculada de la seva pell i seguir el meu camí, com si aquella presència formés part del decorat de la muntanya.  

He fet una passa i m'he aturat en sec en adonar-me que, al seu costat, uns altres ulls m'observaven fixament. La seva pell  negra i lluent donava encara més força a aquella figura imponent i majestuosa.  En altres circumstàncies hauria dit que era d'una gran bellesa, però en aquells moments només pensava a salvar el coll.

Només dos-cents metres em separaven de la tanca, però no estava segura de poder-hi arribar. Així que us sorprendria amb quina rapidesa m'he enfilat marge amunt i he caminat paral·lela al corriol, sense girar el cap ni una sola vegada.

Un cop he deixat enrere la parella de bòvids, i he comprovat d'esbiaixada que seguien remugant sense immutar-se per la meva presència, he tornat al camí de muntanya i he seguit la meva ruta fins a casa.

Veure un toro i una vaca de l'Albera quan un surt a passejar no és una cosa gaire habitual. No he tingut por, però m'ha sorprès la seva presència al mig del camí. Quan me'ls torni a trobar, segurament reaccionaré d'una altra manera, però aquesta vegada només veia el seu banyam i no volia posar la meva vida en perill.

Després, un cop he arribat a casa he preparat unes postres boníssimes que m'han ajudat a oblidar l'incident del matí.

Si voleu saber com es preparen aquestes Figues amb crema anglesa només cal que seguiu les indicacions que us donaré tot seguit.

Posem la llet al foc amb la vainilla i la fem bullir. La tapem i la deixem perfumar una estona.

A banda, batem els rovells amb el sucre amb un batedor fins que blanquegin. Hi afegim la llet colada, remenem enèrgicament perquè quedi una crema fina i la posem a foc suau, remenant sense parar.

Quan arrenqui el bull, la traiem del foc, remenem uns mica més i la  posem als plats. La deixem refredar i abans de treure el plat a taula hi posem les figues.

Per donar una mica de color al plat, podem guarnir-lo amb unes floretes.

Ingredients (per a 2 persones):

1/4 l llet 

1/4 beina vainilla

2 rovells d'agricultura ecològica 

60 g sucre 

10 figues ecològiques

He tornat a fer el mateix recorregut diverses vegades esperant trobar-me el toro i les vaques de ca l'Andreu per veure quina seria la meva reacció, però no els he vist. Devien estar pasturant muntanya amunt o muntanya avall, apartats del corriol.

Així que, mentre menjo aquestes exquisides Figues amb crema anglesa, llegiré Niccolò Ammaniti, Jo no tinc por. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 188). Barcelona,  2002.  Més que res, per estar segura que és veritat.

Pa camperol de la Carmeta Rius

Quan la Carmeta Rius es va casar amb el fill del moliner desobeint la voluntat dels seus pares, ja sabia el que es feia. No era un caprici, ni una rebequeria. Era amor.

Sempre s'havia avorrit a la botiga dels pares perquè no hi trobava cap gràcia al fet d'estar darrere del mostrador venent  queviures.  Per això, qualsevol distracció de la mare era aprofitada per esmunyir-se entre la clientela i sortir corrents cap al riu.

Les terres del poble eren argiloses i especialment fines a la vora del riu. Allà treballava el fang i feia veritables escultures que no gosava portar a casa perquè ja hi havia prou crits quan la veien arribar amb les ungles marronoses i el vestit ple de taques impossible de fer desaparèixer.

El fill del moliner compartia el seu secret i de mica en mica aquella amistat va derivar en alguna cosa més. Un dia, la va convidar al moli i van fer amb farina allò que fins aleshores només havien fet amb fang.

La suavitat i calidesa de la massa entre els seus dits li  van descobrir la seva veritable passió, i va decidir que es casaria amb aquell xicot i esdevindria fornera. Faria els pans més gustosos de la comarca i vindria gent d'arreu a comprar els pans amb les formes més divertides que mai ningú hagués imaginat.

Vaig trobar amagat entre els fulls d'un llibre antic un tros de paper on algú havia anotat la recepta de la Carmeta Rius, i de seguida  la vaig fer meva. És un pa tan bo que bé mereix tenir el nom de la seva creadora.

Si us ha agradat l'aspecte del  Pa camperol de la Carmeta Rius i voleu tastar-lo, us aconsello que us animeu a preparar-lo, tot seguint les indicacions que ara us donaré.

Primer farem la massa mare, barrejant la farina, l'aigua i el llevat. Ho tapem i ho deixem reposar un mínim de 24 hores a la nevera, tot remenant la massa un parell de vegades.

Barregem la sal i les farines. Enfarinem el marbre i hi fem a sobre  un volcà amb les farines. Dins hi posem l'aigua,  300 g de la massa mare* (que haurem tret una hora abans de la nevera) i el llevat esmicolat. Ho pastem fins aconseguir una bola que no se'ns enganxi a les mans.

La posem dins d'un bol, i la deixem reposar unes dues hores. Quan haurà doblat el seu volum, la pastem un minut més. Estirem la massa amb les mans, la cargolem i la posem dins del motllo. Tapem i la deixem reposar fins que hagi doblat una altra vegada el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 250º. Quan estigui ben calent, hi posem un cassó amb aigua. Empolsinem la superfície del pa amb farina i el posem al forn. Abaixem la temperatura a 220º i el deixem coure 30 minuts. El traiem del forn, el desemmotllem i el tornem a posar al forn 10 minuts més perquè quedi cruixent.

Ingredients:

Massa mare:

270 g farina de força

270 g aigua

10 g llevat fresc de forner

Massa:

300 g de la massa mare

250 g farina de força

250 g farina integral d'espelta

290 g aigua

15 g sal

10 g llevat fresc de forner

Nota (*): La resta de massa mare la guardem a la nevera per a la propera vegada que fem pa, tot i que l'haurem d'anar alimentant de tant en tant, traient-ne la meitat i afegint-ne la mateixa quantitat, meitat aigua, meitat farina.

Avui és el Dia Mundial del pa i amb aquest Pa camperol de la Carmeta Rius participo en la iniciativa de Kochtopf. Avui, més mai, hem de reivindicar la importància d'aquest aliment, i lluitar perquè no falti a cap casa.

Sóc panarra de mena i m'encanta el pa, però també m'agraden les bones lectures. Avui us recomano Emili Teixidor, Pa negre. Columna (Col·lecció Clàssica, 580). Barcelona, 2006.

 Ningú hauria de passar gana, i m'esgarrifo només de pensar que qualsevol de nosaltres, d'un dia per l'altre, podem trobar-nos en aquesta desgraciada situació.

Gelat de plàtan i móres

Ja ho sé, ja,  que molts es pensen que sóc beneita. I és que em miren  i només veuen  unes mamelles desbordants i un cos gras que es mou amb  singular parsimònia, com si res m'amoïnés.

Reconec que sóc de vida i  m'agrada picar a totes hores. I un cop  tipa, estareu amb mi que no hi ha res com  jeure i contemplar els núvols,  tot i que mai  m'he entretingut a comptar-los perquè de seguida m'envaeix la nyonya i no puc evitar una becaina reparadora.

Aquest matí, però, la meva vida ha fet un tomb. I és que allà, al mig del camp de raigràs, s'han assegut en Panxito i en Don, i han començat a tocar un  xotis  d'allò més alegre.  

Tan bon punt han sonat les primeres notes, les meves amigues i jo hem començat a moure'ns seguint el ritme de la música i ja res ens ha aturat.

Estic convençuda que aquells que pensen que sóc una encantada, ara  diran que faig el ridícul. Però tant me fa!  Un-dos-trees, un-dos-trees.... Deixeu pas a la reina del ball!

L'últim dimarts de juliol vaig ser convidada al Palau de la Música a l'acte  Música, vaques i gelats  organitzat per La Fageda, en el qual en Panxito i el seu fill Joan ens van deleitar amb la interpretació de diverses peces musicals.

Tot i que en Panxito va animar-nos a sortir i ballar al so de la música que escolten les vaques mentre pasturen,  ningú va gosar fer-ho, segurament perquè la timidesa ens fa ser sovint una mica més aturats del que voldríem.

A l'acte es van presentar els gelats de La Fageda, que estan fets de manera tradicional i amb ingredients naturals. No tenen colorants ni conservants. 

Tot seguit  l'equip de Singularis ens va preparar tres receptes amb gelats: Carpaccio de mango amb gelat de iogurt i cruixent de xocolata,  Sopa de meló cantaloup amb gelat de vainilla i nous de macadàmia, i Mil fulls de crema de coco amb gelat de xocolata i cruixent de pistatxo.

Per acabar, ens van convidar a un tast dels gelats de la Fageda. No cal dir que vam poder repetir i tastar diferents varietats, i totes ens van semblar  excel·lents!

Jo avui us voldria portar una recepta d'un gelat diferent, d'aquells que es fan sense productes lactis i que són ideals per a vegetarians: Gelat de plàtan i móres.

Hi ha actualment al mercat una màquina que ens permet fer en pocs minuts gelats 100% naturals i que només utilitza fruita congelada en la seva elaboració.

Us ha cridat l'atenció aquest gelat? 

Doncs encara us agradarà més quan veieu el poc que trigueu a fer-lo!

Comencem pelant els plàtans congelats. Per fer-ho més fàcilment, els posem prèviament sota l'aixeta i els mullem bé durant uns segons.  Tot seguit n'introduïm un en la màquina de gelats. Hi afegim les móres i després l'altre plàtan.  Remenem el gelat amb una cullera per barrejar bé les fruites, i el posem en una copa.

Ingredients (per a 2 persones):

2 plàtans madurs congelats

65 g móres silvestres congelades

Us ha agradat aquest Gelat de plàtan i móres? Doncs acompanyeu-lo d'una bona lectura. 

Avui us recomano  Jordi Coca, La noia del ball. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent-Beta). Barcelona, 2007.

Pastís can Xipell

El Marcelo és un noi brasiler, emprenedor i rialler i, com tots els joves, es passaria la vida voltant amunt i avall sense cap limitació.

Després de viatjar per Amèrica i Àsia i d'haver viscut experiències de tots els colors, ha arribat a Tiana amb un gran somriure i disposat a deixar-se sorprendre.

Però què es pot fer per impressionar algú que ha estat captivat per l'obra de Gaudí, que s'ha enamorat del barri gòtic i s'ha emocionat tot passejant pels carrers del call de Girona? 

Potser Tiana no és res de l'altre món, però la gent que hi viu li dóna un toc especial.  I el Marcelo té la sort de ser convidat al sopar que cada any celebrem els veïns del carrer Matas.

El noi difícilment oblidarà una experiència tan enriquidora. I és que la manera com l'han acollit, la bellesa del lloc, la gran varietat de plats servits a taula i l'alegria  present en tots els racons l'han fet sentir com a casa. 

El primer dissabte d'agost vam celebrar el desè sopar de veïns del carrer Matas al jardí de Can Xipell. Calia, per a un aniversari tan assenyalat, fer un pastís especial. Però, a més, havia de ser refrescant i tenir un acabat elegant per fer joc amb l'entorn en què ens trobàvem.

Se'm va acudir fer aquest Pastís can Xipell, i la veritat és que va ser tot un èxit. Si us ha cridat l'atenció i el voleu fer, només cal que seguiu les meves indicacions.

Primer de tot fem una planxa de pa de pessic com vam explicar quan vam fer el Braç de gitano amb ganache de maduixa. L'enfornem a 180º durant 8 minuts i la deixem refredar.

Per fer la mousse de llimona, comencem posant en remull en aigua freda els fulls de gelatina. Tot seguit espremem el suc de les llimones i de la taronja, i el colem. N'hi ha d'haver 250 ml. En un cassó batem els ous amb el sucre, i hi afegim el suc colat i la raspadura d'una llimona.

Ho posem a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Apartem el cassó del foc, hi afegim els fulls de gelatina escorreguts, i remenem fins que es dissolguin. Deixem refredar aquesta crema, remenant de tant en tant. Quan estigui a temperatura ambient incorporem amb cura la nata muntada.

En la planxa de pa de pessic tallem un cercle de 26 cm amb el que folrarem la base d'un motlle rodó desemmotllable de la mateixa mida. I, per poder desemmotllar amb més facilitat el pastís, posem una làmina d'acetat untada amb oli tot al voltant del motlle, per la part interna.

Pintem amb melmelada de taronja la superfície del pa de pessic, i a sobre hi aboquem la mousse de llimona. La deixem a la nevera unes hores perquè qualli.

Posem els fulls de gelatina en remull. Barregem els dos sucs i els colem. En posem 4 cullerades en un cassó amb el sucre, i l'escalfem. Quan el sucre s'hagi dissolt, tanquem el foc i hi aboquem la gelatina escorreguda, barrejant-la fins que es desfaci. Hi afegim la resta de suc i, quan estigui a temperatura ambient, l'aboquem amb cura a sobre de la mousse, formant una capa prima. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Un cop quallada la capa de gelatina, desemmotllem el pastís. Muntem la nata i fem una corona de rosetes tot al voltant. Decorem amb flors de solanum rantonnetii. Abans de treure el pastís a taula retirem amb cura la làmina d'acetat.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:
3 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic sal marina
3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
95 g sucre
90 g farina
1 culleradeta Royal 

Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana

Per a la mousse de llimona:
ratlladura d' 1 llimona ecològica
el suc de 2 llimones ecològiques
el suc d'1 taronja ecològica
250 g sucre
2 ous d'agricultura ecològica
4 1/2 fulls de gelatina
300 g nata 35% m.g.

Per al mirall groc:
el suc d'1 llimona ecològica
el suc d'1 taronja ecològica
2 culleradetes sucre mòlt
2 1/2 fulls de gelatina

Segur que penseu que per celebrar un aniversari tan especial no podia portar unes postres més escaients que  aquest Pastís can Xipell.

Doncs acompanyem la bellesa de la casa senyorial d'estil neoclàssic francès que ens va acollir amb tanta generositat amb una bona lectura. Avui us recomano,  Kate Morton, L'aniversari secret. Suma de Letras. Madrid, 2013.