PASTÍS DE CREMA I TRUFA

No sé quin és l'origen de la meva dissort, però estic convençuda que des del dia que vaig arribar a casa i vaig trobar aquell gatot negre assegut a l'estora de l'entrada plantant-me cara, no han parat de succeir-me un seguit de catàstrofes.

Potser pensareu que és normal que als veïns del pis de sobre se'ls rebenti una canonada i jo vegi ploure sota el sostre del meu menjador mentre dino amb el paraigua a la mà, o tal vegada us semblarà casualitat que una desvergonyida gavina afluixi el ventre a sobre del meu millor abric sense avisar-me de les seves intencions,  i hi deixi una taca perenne.

I què em direu si us explico que un motorista despistat -vés a saber en què estaria pensant o quina cara bonica havia cridat la seva atenció!- va fer passar ahir les rodes del seu vehicle per sobre del meu peu quan jo, innocent, caminava tranquil·lament per la vorera pensant-me que era la reina de la festa! Creureu que sempre vaig massa atrafegada i que ja em convenia passar dos mesos de repòs absolut asseguda al sofà fent ganxet?

Com d'un gran mal en surt un gran bé, penso escriure un llibre sobre aquests desgraciats esdeveniments i, qui sap!, potser arribarà a ser un èxit de vendes i encara omplirem la bossa! Per si de cas, estigueu a l'aguait i si el veieu, feu-me el favor de comprar-lo. Recordeu el títol: Origen d'una malastrugança.

Avui us porto un Pastís de crema i trufa, però també podríem anomenar-lo Pastís dels orígens, perquè pertany a les primeres planes dels records culinaris d'aquesta família. És el pastís dels aniversaris infantils, el pastís dels diumenges mandrosos o el pastís infal·lible davant d'una visita imprevista.

Com a gratitud per tots els bons moments que ens ha proporcionat crec que no podia faltar en el recull de receptes d'aquest bloc. I més quan a casa pensem que és el millor de tots els pastissos. Suau, flonjo i deliciós... com n'hi ha pocs!

Si us animeu a fer-lo, cal que comencem preparant el pa de pessic.

Encenem el forn i el posem a 180º. Muntem en un bol les clares amb un pessic de sal fins que les tinguem ben fortes, i en un altre batem els rovells amb el sucre fins que aquests blanquegin. Hi afegim ratlladura de llimona i dues cullerades de la clara muntada.

Barregem la farina i el llevat, els passem per un sedàs i els anem afegint de mica en mica als rovells mentre anem batent. Finalment, incorporem les clares barrejant-les molt suaument amb una espàtula.

Aboquem la barreja dins d'un motlle de 26 cm de diàmetre que prèviament haurem untat amb mantega i empolsinat amb una mica de farina. L'enfornem durant 20 minuts o fins que estigui ros i s'hagi desenganxat del motlle.

Mentre refreda, podem preparar la crema. Escalfem la llet amb pells de llimona i un tros de canyella, i la deixem en infusió 1/2 hora.

En un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la maizena, i batem fins a incorporar-la bé. Tot seguit hi aboquem de mica en mica la llet colada mentre anem batent.

Posem el cassó al foc, molt suau, i no deixem de remenar fins que la crema comenci a espessir-se. Apartem el cassó del foc, li donem una bona batuda a la crema, i el tornem a posar al foc. Remenem fins que veiem que es formen unes bombolles que en esclatar fan puff. Tanquem el foc, cobrim la crema amb  film transparent, mirant que toqui tota la seva superfície, i la deixem refredar.

Partim el pa de pessic horitzontalment en dues parts. Escampem tota la crema a sobre d'una part i la cobrim amb l'altra.

Posem la nata al foc, i mentre s'escalfa, esmicolem al xocolata. Quan la nata ja estigui calenta, retirem el cassó del foc, hi afegim al xocolata i remenem bé fins que s'hagi fos. Incorporem tot seguit la mantega i procedim igual.

Anem remenant perquè no s'endureixi la superfície de la trufa i, quan la tinguem a temperatura ambient, la deixem caure a sobre del pastís fins que cobreixi tota la superfície. No tocarem mai la trufa, ni l'escamparem amb una espàtula perquè no aconseguiríem l'efecte mirall que tan bé queda.

Posem el pastís a la nevera i el deixem refredar. Muntem la nata i quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre. La posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem unes rosetes a sobre del pastís. Decorem amb nabius.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:

4 clares

1 pessic de sal

3 rovells

100 g sucre

ratlladura de llimona

100 g farina

1 culleradeta de llevat Royal

Per a la crema:

1/2 l llet

pell de llimona

1/2 canonet de canyella

3 rovells

125 g sucre

45 g maizena

Per a la trufa:

150 ml nata (35% m.g.)

225 g xocolata Nestlé Postres

50 g mantega

Per a la decoració:

100 ml nata (35% m.g.)

1 culleradeta de sucre mòlt

nabius

No us sembla meravellós el tall d'aquest Pastís de crema i trufa?  Tan meravellós com la sensació que em va envair divendres passat quan vaig saber que a la secció A cop de clic del programa El món a RAC1 havien recomanat aquest bloc! MOLTES GRÀCIES A QUI HO VA FER POSSIBLE!!!

24/02/2012

 

BLOGGIES:

Blog de cuina, ja que ens visita el Fermí Puig. Es diu “El món de la cuina”, el fa la Margarida, des del 2009. Les receptes són espectaculars, però també les presentacions. Almenys a les fotos, impressionen. Si voleu entrar-hi,   elmondelacuina.com

FARCELLETS DE CARBASSÓ

En Lluís és indecís de mena. Encara no havia nascut i ja havia mostrat el seu titubeig a l'hora de treure el nas al món, pensant si era el moment adequat o si calia romancejar una mica més. I va ser el metge qui, després d'esperar 12 hores i veient que la cosa s'allargava massa, va decidir ajudar-lo a donar aquest pas.

Quan tenia deu anys, les estones davant de l'armari es feien eternes perquè mai sabia si posar-se el jersei vermell o el blau, si els pantalons negres o els texans, i havia de ser la mare qui resolgués el dubte per evitar que, un dia més, arribés tard a l'escola.

A mida que es feia gran, la seva inseguretat anava en augment i quan va arribar l'hora de triar una carrera universitària, va quedar-se amb 3 opcions i la impossibilitat de decantar-se per una de sola.

Així que en va triar una a l'atzar i, com era d'esperar, al cap d'un temps la va deixar i va començar la segona opció. Però encara no havia acabat el primer curs, quan va veure que no era el que volia i es va passar a la tercera opció. La va acabar, sí, no sabem si perquè era la bona, o perquè no en tenia cap més al calaix.

Ara té trenta anys i es troba davant el dubte més important de la seva vida, car està enamorat de dues noies alhora. Una és decidida i divertida, i l'altra romàntica i amorosa. Una té tot el que li manca i sempre ha volgut tenir, l'altra és la dona que sempre havia somiat.

I mentre espera que aparegui la dona que sigui la simbiosi de totes dues, corre el risc de perdre-les a totes dues perquè algú altre més ràpid  que ell ja ha decidit.

No sempre els nostres dubtes són tan vitals com els del Lluís, però durant una bona estona ens tenen capficats. Blanc o verd? Tant se val!  I sinó... blanc i verd. D'aquesta manera sempre encertarem!

Avui us porto un plat saludable i boníssim.  I amb una presentació maquíssima, tot i la seva senzillesa. 

Es tracta de uns Farcellets de carbassó farcits de mill i verdures, i acompanyats d'una falsa beixamel de bròquil i col-i-flor.  Sona bé?

Si us han cridat l'atenció i els voleu fer, només cal que seguiu la recepta.

Rentem el mill tres o quatre vegades i el deixem escórrer. Posem oli en un cassó i hi afegim la ceba i l'all tallats ben petits. Deixem que es vagin fent a poc a poc, i quan comencin a agafar color, hi aboquem el mill, l'aigua i l'alga kombu.

Quan l'aigua arrenqui el bull, tapem el cassó i ho deixem coure a foc molt suau durant 20 minuts, o fins que s'hagi evaporat tota l'aigua.

Mentre es cou, tallem a daus molt petits les mongetes, el nap i la pastanaga, i tallem el carbassó de dalt a baix en llesques molt fines.

Posem aigua en un a olla amb un pessic de sal i, quan bulli, escaldem durant dos minuts les llesques de carbassó. Tots seguit les refredem amb aigua freda que tindrem en una altra olla, i les posem a escórrer.

Fem el mateix amb les verdures tallades a daus: les escaldem, les refredem i les deixem escórrer.

Quan el mill ja estigui cuit, traiem el tros d'alga i posem al cassó les verdures, el julivert picat  i la salsa de soja. Barregem  tots els ingredients i hi afegim sal.

Cobrim uns motlles amb les tires de carbassó, omplim el buit que queda al mig amb la farsa, i els tapem amb els trossos de carbassó que pengen.

Escalfem l'aigua de coure les verdures i quan bulli, hi posem  les flors de col-i-flor i de bròquil i les fem bullir durant 10 minuts. Tot seguit les triturem separadament amb el miso, l'oli i la nou moscada, i afegim aigua de la cocció fins a obtenir la consistència desitjada.

Servim els farcellets banyats amb la salsa de col-i-flor i de bròquil per sobre, i els decorem amb uns tomàquets cirerol secs. Si els volem molt calents, els podem passar uns minuts pel forn.

Ingredients (per a 5 farcellets de 8 cm de diàmetre):

2 cullerades d'oli

1/2 ceba tendra (40 g)

1/2 all (2 g)

50 g mill pelat

200 ml aigua mineral

1 tros d'alga kombu (5 cm)

2 carbassons

50 g mongeta tendra

50 g pastanaga

50 g nap

2 branques de julivert

1 cullerada de salsa de soja

sal marina

75 g flors de col-i-flor
75 g flors de bròquil

2 culleradetes de cafè de miso blanc
2 culleradetes de cafè d' oli d'oliva verge extra
1 pessic de nou moscada

Amb aquests Farcellets de carbassó participo en el 1er Concurso de recetas de verduras organitzat per  Margot cosas de la vida   i  patrocinat per:

CROQUETES DE GAMBES

El cambrer li havia ofert una safata plena de gambes i ell havia allargat d'esma la mà per agafar-ne una quan, de sobte, va quedar palplantat davant la pila de marisc mentre una esgarrifança recorria el seu cos.

I recordava el jovenet que havia estat, sortint al matí de casa i anant corrents a classe amb el desig secret de trobar-se pel camí amb la Sílvia, la noia més maca de tot l'institut sense cap mena de dubte.

Però tot era veure-la de lluny, i ja li tremolaven les cames. Hauria donat el que fos per ser tan valent com els seus companys i posar-se amb naturalitat al seu costat i encetar qualsevol conversa per banal que fos, però mai gosava dir-li res, tement que les seves paraules fessin massa evidents els seus sentiments.

Si la noia el veia primer, i el saludava alegre amb la mà mentre cridava el seu nom, ell es posava vermell. Tots se n'adonaven i amb les seves mirades i els seus comentaris el feien sentir ridícul.

- Ei, gamba!

Així el coneixien a l'institut. Gamba! Per això mai li havia agradat el marisc. Deia que hi tenia al·lèrgia, però només ell sabia que era terror.

Estic segura que si el nostre protagonista hagués tingut al davant aquestes Croquetes de gamba, se les hauria menjat a dotzenes, tanta és la seva flonjor i la suavitat del seu gust.

Si us ha vingut de gust fer-les, podeu preparar-les amb gambes congelades,  encara que les de la recepta són fresques.

Comencem pelant les gambes. Posem els caps i les pells en un cassó amb aigua i els fem bullir mitja hora. Després, colem el suquet. Només en necessitarem mig got. La resta el poseu al congelador i el podeu utilitzar quan feu paella de peix.

Traiem l'intestí de les gambes i les passem per la paella tomba i tomba, menys d'un minut. Les deixem refredar i les piquem sense que quedin gaire fines.

Fonem la mantega en un cassó i hi afegim la farina. La deixem coure un parell de minuts remenant constantment amb una cullera de fusta. Hi afegim el brou calent i fem una bona remenada fins que ens quedi una salsa lligada i sense grumolls. Acabem abocant-hi la llet calenta, i la deixem coure deu minuts a foc suau.

Afegim les gambes picades i salpebrem. Un minut més i retirem el cassó del foc. El tapem amb film transparent, procurant que toqui tota la superfície, i ho deixem refredar.

Posem força oli en un cassó al foc, que es vagi escalfant molt suaument. Escampem una mica de farina a sobre d'una superfície plana. Hi aboquem la pasta i fem un xurro llarg. Tallem porcions de pasta d'uns 30 g i amb les mans els donem forma de croqueta.

Les passem per ou batut i per pa ratllat. I finalment les fregim amb oli ben calent durant uns segons, i les posem a sobre un paper de cuina perquè n'absorbeixi l'excés d'oli.

Ingredients (per a 12 croquetes):

400 g gambetes de la costa
2 vasos d'aigua mineral

25 g mantega
35 g farina
120 ml suquet de gambes
120 ml llet
pebre negre acabat de moldre
sal marina

1 ou
farina
pa ratllat

oli d'oliva suau per fregir

Amb aquestes Croquetes de gambes participo en la proposta que fan  Els fogons de la Bordeta  i   Xocolata desfeta  per a la  Recepta del 15,  i que aquest mes està dedicada a les croquetes.

PASTÍS DICKENS

Si mai us heu trobat una malcarada tetera brunzint a cor què vols i un grill repicant amb el seu ric-ric, podeu estar segurs de trobar-vos a la cuina de la petita Dot. No és cap casa embruixada, sinó la dolça llar d'una parella que és feliç malgrat els vint anys que els separen.

Però vet aquí que apareix un desconegut amb una llarga perruca i tot ho trasbalsa. Aquí un esglai i una desesperació, allà una sospita i un trencament. I de la nit al dia s'ensorra la felicitat de l'alegre Dot i del seu John, tan bonastre ell.

I es capgira també la vida de la desventurada Berta, la noia cega a qui el seu pare ha amagat sempre la veritat per endolcir la seva existència, i trontolla l'enllaç de la joveneta May amb el vell Tackleton, malgrat els esforços de la mare de la noia, a qui  sens dubte els diners del futur gendre l'han enlluernat tant  que treu importància al fet de casar la filla amb un vell egoista, avar i dèspota.

I tenim també el record d'un fill perdut, i d'un amor no oblidat... Però el grill de la llar posarà totes les coses al seu lloc i tindrem casament al final. Quina altra sortida hi pot haver quan un cavall guarnit amb flors i tafetans s'assembla més a un nuvi que un vell vestit de nuvi el dia del seu casament?

I mentre tots ballen,  el ric-ric del grill i el zum, zum de la tetera acompanyen la música, com no podia ser d'una altra manera!

El casament de la jove May m'ha inspirat aquest Pastís Dickens. Potser us semblarà difícil, però us asseguro que la seva elaboració no és gens complicada i que està a l'abast de tothom. Com ja heu vist, és molt elegant i estic segura que la seva flonjor i el seu gust suau complauria tots els convidats!

Si us decidiu a fer-lo, podem començar preparant els Bombons de xocolata i guardar-los fins al moment de la decoració. Després, fem el pa de pessic com ja hem fet altres vegades i que podeu seguir a la recepta del  Pastís de primavera.

Encenem el forn i el posem a 180º. Quan estigui calent, untem amb mantega un motlle de 26 cm, l'enfarinem lleugerament i hi aboquem la massa. L'enfornem durant 25 minuts o fins que estigui ros i els costats es desenganxin del motlle. Aleshores el traiem del forn i no el desemmotllem fins que s'hagi refredat del tot.

Mentre es cou, podem anar preparant la crema pastissera, com ja hem fet altres vegades. Però, si ens volem estalviar feina, podem fer la crema el dia abans i mantenir-la guardada a la nevera, tapada amb film transparent.

Quan el pa de pessic estigui fred, el tallem pel mig horitzontalment. Escampem la crema pastissera a sobre d'un dels trossos i la cobrim amb l'altre.

Muntem la nata en un bol, i en un altre batem el formatge mascarpone i el sucre. Tot seguit anem incorporant la nata al formatge tot remenant molt suaument amb una espàtula.

Cobrim els costats i la part de dalt del pastís amb aquesta crema de nata.

Posem dins d'una màniga pastissera la crema que ens ha sobrat i fem una vora de rosetes petites tot al voltant del pastís. Les coronem amb una perla platejada de sucre. Després, fem una corona de 10 rosetes grosses paralel·les a la vora, i hi posem a sobre un gerd.

Intercalem els bombons de xocolata blanca entre les rosetes i escampem les maduixes liofilitzades per l'espai lliure que queda.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:

4 rovells d'ou d'agricultura ecològica

120 g sucre

90 g farina de rebosteria

20 g farina de blat de moro Maizena

1 culleradeta de llevat

4 clares d'ou d'agricultura ecològica

1 pessic de sal

Per a la crema pastissera:

4 rovells d'ou d'agricultura ecològica

125 g sucre

45 g farina de blat de moro Maizena

1/2 l llet

la pell d'una llimona

Per a la crema de nata:

250 ml nata 35% m.g.

125 g formatge mascarpone

25 g sucre mòlt amb aroma de vainilla

Per a la decoració:
150 g xocolata blanca (per als bombons)

10 gerds

1 cullerada de perles platejades de sucre

1 cullerada de maduixes liofilitzades

Amb aquest  Pastís Dickens  participo en la proposta de l' Assumpta de fer un homenatge online al segon centenari del naixement de Charles Dickens. Per això us recomano la lectura d'El grill de la llar, amb traducció de Carles Capdevila. Editat per E.R. (edicions catalanes) (Col·lecció Falstaff, 4). Sant Cugat del Vallès, 1982.

MELINDROS

Anava descalç a l'escola tot passant per la platja que separava Baies de Pozzuoli quan tu el vas veure. Qui sap si et va cridar l'atenció el seu posat de bon nen, somiador i solitari... Vas decidir aleshores fer quatre tombarelles i riure sorollosament, i ell, sorprès per aquell espectacle, va allargar la seva mà amiga oferint-te un tros de pa que tu vas menjar mansuet.

Amb una mirada vau tenir prou per saber que ja res no us podria separar. I perquè mai no havia vist ningú amb un nas tan xato com el teu, et va anomenar Simó. A tu et va fer gràcia, i vas moure el cap amunt i avall en senyal d'aprovació. Agraït, li vas mostrar el teu llom perquè hi pugés, i el vas portar a escola lliscant per damunt de les aigües.

Cada matí s'aturava al mateix lloc i, cridant-te pel teu nom, tu hi acudies volant des de les profunditats, i fèieu junts el viatge fins a Pozzuoli. Aviat va córrer la notícia i, el que en un principi era contemplat com una cosa admirable, aviat es va convertir en un fet usual.

Un dia, però, el nen va deixar de venir a la platja. I tu, ignorant que el nen havia mort sobtadament per una greu malaltia, hi acudies endebades dia rere dia amb l'esperança de retrobar-lo.

A poc a poc el desconsol va anar afeblint el teu cor, i un matí vas arribar a la platja disposat a exhalar el darrer sospir. Els qui van trobar el teu cos sense vida, van decidir enterrar-te al costat del pobre nen perquè poguéssiu seguir navegant junts cel enllà.

Avui us porto uns Melindros, potser les pastes més flonges i delicades que hi ha al món, i indispensables per sucar en una bona xocolata desfeta. Tinc el costum d'ajuntar-los de dos en dos, i no puc evitar veure-hi el rostre d'un dofí quan els tinc al davant.

I mentre me'ls menjo, m'agafa un atac de nostàlgia i penso en la història del  Nen i el dofí  de Plini  (Nat. IX, 25), que havia traduït quan tenia tretze anys. I és que hi ha coses que no s'obliden mai!

Si també voleu fer aquests Melindros per l'esmorzar de demà, tot seguit us n'explico la recepta.

Encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim amb paper de forn una plata plana.

Muntem les clares amb un pessic de sal fins a tenir-les a punt de neu. A banda, treballem amb una cullera de fusta els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim a poc a poc la farina i el llevat passats per un sedàs. Finalment hi incorporem les clares molt suaument.

Posem la pasta dins d'una màniga pastissera amb un broquet llis d'un centímetre d'ample, i a sobre del paper de forn fem tires d'uns 10 cm de llarg i 2'5 cm d'ample, separades entre sí. Les empolsinem amb sucre llustre i les enfornem de 8 a 10 minuts, fins que comencin a agafar color.

Ràpidament traiem els melindros del forn i amb una espàtula els desenganxem del paper i els ajuntem de dos en dos per la base.

Ingredients (per a 11 melindros dobles):

3 ous d'agricultura ecològica
un pessic de sal marina
75 g sucre
80 g farina
1 culleradeta de cafè de llevat
sucre llustre per empolsinar

A vegades existeix entre els humans i les seves mascotes un vincle afectiu molt més fort del que podrien sentir per altres persones. Tot i que a casa tenim un gat i un conill, jo m'estimo més la companyia d'un bon llibre.    Com   per    exemple  el  que  us  recomano  avui:    Gerald Durrell,    La meva família i altres animals.    Editorial Empúries    (Col·lecció Narrativa, 1). Barcelona, 1988.