Pastís de xocolata i crema de mantega





Qui s'amaga sota els bolets del bosc? Si no sou capaços d'endevinar-ho, jo us ho diré: l'Oriol. Ajagut allà sota, arran de la pinassa, està dia i nit amb els ulls ben oberts a la recerca de tot ésser estrany que passegi pel bosc. Princeses amigues de dracs, vampirs enamorats, pèrfids de noms impronunciables... Tot s'hi val en aquest món. Però, sense adonar-se, igual que li passava a l'Alícia cada vegada que feia un mos a la galeta, l'Oriol ha anat transformant-se i tots els pantalons li queden curts. Ahir va fer 15 anys i, aviat, els bolets ja no li serviran d'amagatall.

Si us agrada l'aspecte d'aquest pastís, seguiu-me, que us explico com es fa. Us aviso, però, que és força laboriós. Ara bé, quan us el mengeu el trobareu tan bo que oblidareu la llarga estona que haureu passat a la cuina.

Primer de tot encenem el forn a 180º. Untem un motlle de 26 cm amb mantega, l'enfarinem una mica i li posem paper de forn a la base.

Batem la mantega, el sucre i la vainil·lina ensucrada fins a tenir una massa ben esponjosa. Incorporem els ous, d'un en un, batent bé cada vegada.

Desfem la xocolata al bany Maria i, un poc freda, la posem a la massa. Tot seguit afegim la farina i la incorporem amb moviments suaus.

Muntem a punt de neu les clares (si hi posem un pessic de sal pujaran més fortes), i les afegim a la massa sense batre, remenant suaument amb una espàtula. Aboquem la massa al motlle i l'enfornem 45 minuts, però a partir del minut 40 anem mirant. Sabem que ja està quan comença a desenganxar-se dels costats. Deixem refredar.

Ara farem la crema de mantega. Primer de tot, posem la llet al foc amb una beina de vainilla i les llavors que haurem tret amb un ganivet, obrint-la pel mig. Quan arrenqui el bull, tanquem el foc.

En un cassó batem els rovells amb el sucre i la fècula fins que blanquegin. Aleshores afegim a poc a poc la llet calenta, prèviament colada. Ho portem al foc, suau, i sense parar de remenar ho tenim fins que arrenqui el bull. Triga entre 10 i 15 minuts. Ho sabrem perquè es formaran uns butllofes que en esclatar fan "puff". Ràpidament retirem el cassó del foc i fem una bona remenada.

Posem la mantega en un bol i la batem fins a deixar-la ben suau. Li afegim, a poc a poc, la crema tèbia que acabem de fer, batent bé amb la batedora elèctrica. Si voleu, en aquest moment podeu aromatitzar la crema amb unes cullerades de cafè o de licor. Jo no ho he fet, però.





Tallem el pastís pel mig horitzontalment i posem a sobre d'una part unes cullerades de crema de mantega. Tapem amb l'altra meitat i cobrim tota la superfície i els costats amb més crema. En reservem unes cullerades per als bolets. Amb un ratllador fem encenalls de xocolata i decorem els costats del pastís.

Ara farem els bolets. Batem en un cassó les clares amb un pessic de sal i, quan comencin a fer espuma, incorporem de cullerada en cullerada tot el sucre, batent bé cada vegada. Ho posem al bany Maria i amb la batedora elèctrica ho anem treballant fins que espesseixi. Trigarà uns 10 minuts. Sabrem que la merenga està al seu punt quan veiem que fa pics.

Encenem el forn a 110º. Agafem una mànega pastissera i l'omplim amb la merenga. En una safata de forn, amb paper a sobre, anem fent els barrets i els peus dels bolets, per separat. Els enfornem durant una hora i mitja. Els traiem i els deixem refredar.

Posem en una altra màniga pastissera les cullerades de crema reservada i la fem servir per enganxar els caps i els peus. Enfarinem els bolets amb cacau i els posem a sobre del pastís.





Desfem al bany Maria una mica de xocolata blanca i unes gotes d'oli, ho barregem bé i omplim una màniga pastissera. Agafem un tros de paper de forn i dibuixem els números amb la xocolata. Els posem a la nevera fins que la xocolata s'hagi pres. Després, els posem al mig del pastís.

Aquest pastís és de mida bastant gran. Si a casa no sou gaires, podeu posar la meitat de les quantitats indicades.

Ingredients:

Per fer el pa de pessic:
100 g mantega tova
175 g sucre mòlt
1 culleradeta de vainil·lina ensucrada mòlta
6 rovells d'ou
175 g xocolata
75 g farina
8 clares d'ou
un pessic de sal

Per fer la crema de mantega:
1/2 l de llet
1 beina de vainilla
4 rovells d'ou
50 g sucre mòlt
10 g fècula

400 g mantega tova

Per fer la merenga:
2 clares
un pessic de sal
100 g sucre mòlt


Per fer els números:
una mica de xocolata blanca
unes gotes d'oli

75 g xocolata per fer els encenalls
una mica de cacau en pols per enfarinar els bolets



L'Oriol es va menjar un bon tros de pastís, i és que encara ha de créixer molt més i viure moltes aventures.





Pastís de maduixes i nata





Vosaltres sou dels que celebreu el sant o l'aniversari? O totes dues coses? Potser ... no res? Això de no celebrar res ha de ser ben trist perquè, per una banda, és com si no donessis importància al teu naixement, i per l'altra, demostres que tant te fa el sant que et van posar els pares. A casa ho celebrem tot, encara que donem més rellevància al sant.

El dia 23 de març és Sant Josep Oriol, i enguany he fet aquest extraordinari pastís de nata i maduixots en honor del meu fill Oriol. Aquests dos colors, el blanc i el vermell, són tan cridaners com el groc i negre del plomatge d'un ocell molt bonic anomenat oriol. Qui sap si és degut a això que al meu fill li agrada tant el color groc!

Si us ha cridat l'atenció aquest pastís i el voleu fer, seguiu-me perquè avui us explico una altra manera de fer el pa de pessic.

Encenem el forn a 180º. Untem un motlle rodó de 26 cm amb mantega, l'enfarinem una mica i després el posem cap per avall per eliminar l'excés de farina.

Omplim fins a la meitat una cassola amb aigua i la posem al foc. Quan comenci a bullir, la retirem i la deixem a sobre del marbre. Posem els ous dins d'un recipient, els batem una mica i afegim el sucre.





Introduïm aquest recipient a sobre de la cassola amb aigua calenta i batem els ous i el sucre fins a obtenir una pasta espessa, escumosa i de color pàl·lid. Si ho fem amb una batedora elèctrica trigarem uns 15 minuts. Aleshores separem de la cassola aquest recipient i continuem batent 5 minuts més.

Tamisem la farina dues vegades (això ho podem fer passant-la dues vegades per un colador fi) i l'anem incorporant en 4 o 5 vegades, amb un batedor de mà. Tot seguit, afegim una cullerada d'aigua tèbia.

Passem ràpidament aquesta massa al motlle i l'enfornem 25'. Passat aquest temps, baixem la temperatura a 170º i el tenim 20 minuts més. Veurem que ja està quan s'ha desenganxat dels costats del motlle. El deixem refredar.

Rentem els maduixots i els eixuguem amb paper de cuina. Reservem els més bonics per decorar el pastís i la resta els tallem a trossos. Muntem la nata i li afegim el sucre mòlt.





Tallem el pa de pessic horitzontalment en tres parts iguals. Posem unes cullerades de nata a sobre del primer pis i la meitat dels maduixots a trossos. Els cobrim amb una mica de nata. Posem un altre pis de pa de pessic i repetim el procés: unes cullerades de nata, la resta de maduixots i una mica de nata. Acabem posant el tercer pis de pa de pessic.

Cobrim la part de dalt i els costats del pastís amb nata, i posem per tot al voltant les ametlles (que prèviament haurem posat al forn per torrar-les una mica), enganxant-les a la nata amb una espàtula.

Posem la nata, que ens queda, en una màniga pastissera amb el broquet en forma d'estrella i fem una orla tot al voltant del pastís. Decorem amb els maduixots que tenim reservats.


Ingredients:

Per al pa de pessic:
6 ous grossos
150 g sucre mòlt
150 g farina
15 ml aigua tèbia

Per al farciment:
3/4 kg de maduixots
800 ml de nata
50 g de sucre mòlt
75 g d'ametlles laminades





Després de guarnir el pastís, l'hem de posar a la nevera perquè, en el moment de menjar-nos-el, estigui ben fresquet. És deliciós!




Profiteroles







1, 2, 3, 4, 5... Què va portar a l'home a la invenció dels nombres? Comptava, potser, els estels una nit de cel serè? Les flors que havia collit per regalar a la seva estimada? O tal vegada els dies que feia que no menjava? O, eixugant-se les llàgrimes que s'escolaven galtes avall, intentava recordar quants fills havien mort de malaltia o de gana? Comptava, per ventura, els animals caçats, mentre els dibuixava a les parets de la seva cova? O, resseguint amb el dit els talls fets en un arbre, volia saber, potser, quantes primaveres feia que havia nascut?

Ahir va ser el meu aniversari. Un any més. Més experiències acumulades, però també la marca del pas inexorable del temps. Tanmateix, ho accepto amb valentia i no m'agradaria que em passés com a Titó, un amant que va tenir l' Aurora, per a qui ella havia demanat la immortalitat, oblidant-se de demanar també l'eterna joventut. Així, mentre ella romania sempre igual de maca, ell anava envellint i repapiejant, fins al punt que, com a un nen, el van haver de posar en una cistella.

Avui, si hem de posar alguna cosa a la cabassa del bloc, serà un grapat de profiteroles que he fet per alegrar-me el dia a mi i als de casa. Tan flonges i deliciosament delicades, es fonen a la boca en qüestió de segons. I es que estan fetes d'una pasta que els francesos anomenen choux.

Per fer les profiteroles, o lioneses -la diferència està en la mida-, encenem el forn a 200º. Posem al foc, en un cassó, l'aigua freda, la mantega i un pessic de sal. Anem remenant perquè la mantega es desfaci abans que no bulli l'aigua. Aleshores, hi tirem tota la farina de cop i, amb una cullera de fusta, anem remenant enèrgicament fins que ens quedi una pasta compacta que es desenganxa del cassó.

Apartem el cassó del foc i hi afegim dos ous sencers, que trenquem amb la cullera de fusta, i remenem fins que la pasta torni a ajuntar-se i a ser compacta. Tot seguit hi afegim els altres dos ous, i fem el mateix.

Amb dues culleres anem fent boletes i les deixem a sobre d'una safata, on haurem posat un full de paper de forn. Jo he fet servir culleres de sopa i me n'han sortit vint, però si feu servir les de postre, us en sortiran moltes més. Les pintem amb ou batut i les enfornem durant 15 minuts. Aleshores reduïm la temperatura a 190º i les deixem 10 minuts més. No obriu la porta del forn per res del món, encara que us moriu de ganes de veure les voluptuositats que s'hi han format, perquè la pasta es desinflarà i ja no hi haurà res a fer.





Les traiem del form i les deixem refredar. Amb un ganivet esmolat o amb unes tisores, fem uns talls a les profiteroles i les farcim amb trufa, crema, o nata. Després les empolsinem amb sucre mòlt.

Per fer la trufa, posem tots els ingredients al bany Maria, i quan la xocolata s'hagi desfet, fem una bona remenada i ho traiem del foc. Un cop fred, ho posem a la nevera, on haurà d'estar un mínim de 6 hores. En el moment d'omplir les profiteroles, muntem la trufa amb la batedora elèctrica.

Per fer la crema pastissera, obrirem la beina de vainilla i amb la punta d'un ganivet, extraurem les llavors i les farem caure al cassó on tenim la llet. Hi posem també la beina i ho portem al foc fins que bulli. Treballem els rovells amb el sucre fins que veiem que la pasta blanqueja, aleshores afegim la fècula i la barregem bé. Tot seguit hi aboquem la llet colada, ho remenem bé amb el batedor i ho posem al foc. No parem de remenar fins que arrenqui el bull. Ho sabrem perquè es formaran unes butllofes que faran "puff". Tanquem el foc, deixem refredar la crema i la posem a la nevera.

Per fer la nata muntada, posem la nata en un bol i la treballem amb el batedor. Quan ja gairebé estigui muntada, li afegim el sucre. Batem una mica més, i ja podem farcir les lioneses o profiteroles.

Sigui trufa, nata o crema, farcirem les profiteroles amb una mànega pastissera, i si no en tenim, farem servir una cullera.




Ingredients:


Pasta choux:
250 ml d'aigua
125 g de farina
100 g de mantega
4 ous petits
1 pessic de sal

Farciment de trufa:
100 g xocolata
200 ml nata
1 cullerada de sucre mòlt

Farciment de crema:
250 ml de llet
2 rovells d'ou
50 g sucre mòlt
20 g de fècula
1/2 beina de vainilla

Farciment de nata:
200 ml nata
1 cullerada de sucre mòlt

Sucre mòlt per empolsinar


Us he posat un pas a pas perquè veieu que l'elaboració d'aquesta pasta no és gens complicada.



Llengües de gat






Sóc la mestressa d'un gat que vaig acollir per caritat quan va néixer. No m'agraden els gats i he de confessar que em fan por. Però quan veig el Pic seguint-me amb aquella silueta tan elegant i sento els seus miols recordant-me que és l'hora de dinar, no puc oblidar aquell gatet petitó i bonic que em va portar la meva filla arrancant-lo d'una mort segura.




És bon jan, sap que no pot entrar a casa i menys si hi sóc al davant. Quan ganeja i no hi sóc, està atent al soroll del motor del cotxe i tan aviat com em sent, se m'acosta proferint un seguit de mèus. A vegades el faig patir una mica i li dic "Espera, que ara no puc". I el Pic, tan llest, s'asseu al porxo i va seguint amb la mirada tots els meus moviments per la cuina a través del vidre de la porta, i jo el miro de reüll i veig la seva cara de bon minyó amb les orelles ben dretes.

No puc allargar gaire temps més el seu neguit i surto a posar-li la seva ració al plat. "Hi ha gana, oi, Pic?" Li dic mentre l' acarono, i ell fa roncs de felicitat. Tot seguit, en senyal d'agraïment, deixa estar el menjar i refrega el seu cos per les meves cames. I aleshores fujo i el deixo estar, perquè m'angunieja tenir animals a prop.

El Pic és una gata. És bona i molt dolça, com les llengües que avui us presento. Si ja heu fet la crema de Sant Josep, no llenceu les clares perquè avui les aprofitarem. I ara us explico com.

Traiem la mantega de la nevera 1 hora abans perquè s'estovi. Encenem el forn a 190º. Si no tenim sucre mòlt, posem el sucre al molinet de cafè i en pocs segons el tindrem fet. Muntem les clares a punt de neu.

Batem la mantega, el sucre, la vanil·lina ensucrada i la ralladura de llimona fins que tinguem una massa esponjosa. Aleshores li anem incorporant alternativament una cullerada de farina i una de clara, remenant amb molta cura amb una espàtula, fins que tinguem una barreja suau i ben lligada.

Agafem un full quadriculat i, amb un retolador gruixut, dibuixem ratlles de 8 cms. separades entre si. Posem aquest full a sobre de la plata, i al damunt hi col·loquem una làmina de paper de forn.

Omplim una màniga pastissera amb la barreja i anem fent tires d'uns 8 centímetres a sobre del paper de forn seguint les ratlles. Traiem el full quadriculat, i enfornem les llengües entre 13 i 15 minuts. Quan veiem que comencen a daurar-se, és el moment de treure-les.




Les posem en una reixeta perquè es refredin. Mentre, fonem la xocolata al bany Maria. Tot seguit mullem les puntes de les llengües amb la xocolata i esperem que s'endureixi abans de servir-les.

Ingredients:

100 g de mantega
100 g de sucre mòlt
100 g de farina
2 clares
1 culleradeta de vanil·lina ensucrada
ralladura de llimona
50 g de xocolata negra



Si voleu passar una bona estona, entre llengua i llengua, podeu anar llegint el llibre Les millors històries sobre gats, de Rudyard Kipling, Colette, Mark Twain, Patricia Higsmith i altres. Ed. Barcanova-Siruela (Les tres edats, 5), 1998.

Dedico aquesta recepta a la meva filla Natàlia, gran amant de tota mena de bèsties i en especial dels gats. Els animals, tan llestos ells, ho saben i sempre se li acosten com si es tractés d'una rèplica de Sant Antoni.



Premi "Aquest blog és una joia"






Des de Tenerife, i directament de la cuina de la Mari (Recetario de Mari), m'ha arribat un premi que em fa molta il·lusió. El nom que porta aquest premi em fa viatjar a terres llunyanes i no deixa de sorprendre'm que ara estigui a les meves mans.

És com si, tot passejant per la platja una tarda gairebé primaveral, trobés una ampolla amb un missatge d'un reialme llunyà, en què se'm convida a palau i insisteixen que puc anar acompanyada. Corro a casa a fer còpies de la invitació i torno l'endemà per llançar les noves missives onades enllà, perquè l'aigua se les empassi i les deixi anar als peus d'altres blocaires, esperant que les rebin amb la mateixa joia.


Abans de partir cap aquest reialme he de fer públics 8 somnis meus.

- Viatjar en globus

- Tenir el do de llengües, per poder-me comunicar sense cap dificultat amb qualsevol persona, sigui del país que sigui.

- Fer un foradet allà on cal per poder veure un tros del futur.

- Tenir bona veu i que la gent s'emocionés en sentir-me cantar.

- Dominar la informàtica.

- Volar com el Superman.

- Arribar als meus darrers dies amb les capacitats físiques i psíquiques en bon estat.

- Que el meu bloc sigui útil a les persones que estan aprenent a cuinar.



I, encara que m'agradaria que viatgessin amb mi molts més amics blocaires, només hi puc convidar a 8. La invitació és per


- al Juan, de Cocina por afición

- al Manel, de Cuinar és generós

- al Josep i la Glòria, d' El cafè de nit

- a la Irmina, d' El zurrón de los postres

- a la Mesilda, de La cocina de Mesilda

- a la Txell i al Kike, de La cuina vermella

- a l'Oriol, d' El bloc de l'Oriol

- al Pere, de Margaridaipere




Us puc assegurar que tots aquests blocs són autèntiques joies.


Cigrons amb panses





Diuen que, per portar una alimentació sana, hauríem de menjar llegums tres cops a la setmana com a mínim. Nosaltres acostumem a alternar les llenties amb les mongetes. Els cigrons també ens agraden però els associem més a menjar de Quaresma.

I què tenen a veure els cigrons amb la Quaresma? Ho ignoro, però sempre em suggereixen penitència. I sinó, escolteu aquesta història que el meu pare sempre ens explicava quan érem petits.

Hi havia una vegada al poble unes persones que havien promès anar caminant fins a Montserrat amb les sabates plenes de cigrons com a senyal de penitència. Eren hores i hores de llarga caminada, però el grup anava explicant-se acudits i velles històries. D' aquesta manera el temps passava i, malgrat el mal de peus, veien cada vegada més factible aconseguir el seu objectiu.





Tanmateix els cigrons que duien a les botes anaven lacerant els seus peus i el dolor començava a ser tan intens que molts creien impossible arribar fins a la Mare de Déu. Sort d'en Pep que, o bé agafava per l'espatlla el més desvalgut i l'ajudava a caminar, o bé cantava amb veu tan ronca que ningú ja no sentia els gemecs propis sinó les rialles que aquella cançó provocava. I així, entre patiments i el desig d'acomplir el seu objectiu, van arribar a Montserrat.

La primera cosa que van fer en trepitjar la muntanya sagrada va ser treure's les botes, i quina no fou la sorpresa de tots en veure que en Pep tenia els peus gairebé intactes, i els cigrons totalment triturats! Davant la mirada atònita de tots els companys de viatge, va dir: "Abans d'utilitzar els cigrons, sempre els poso en remull. Vosaltres no?"

Per fer aquest plat també posem els cigrons en remull la nit abans. A l'hora de cuinar-los els esbandim, els deixem amb aigua tèbia dins d'una olla i els fem bullir fins que estiguin cuits. Si voleu estalviar-vos aquesta feina, podeu comprar-los ja cuits.

Posem oli d'oliva verge extra en una paella i, mentre s'escalfa, triturem amb el minipimer una ceba i l'aboquem a la paella. Quan estigui rossa, hi afegim els tomàquets, també triturats, i ho deixem coure tot fins a obtenir una salsa espessa.





Tot seguit hi aboquem els cigrons cuits i les panses, a les quals haurem tret prèviament les cues.






Ara només cal que ho coguem uns minuts i ja podem servir aquesta menja tan saludable.


Ingredients:

1/2 kg de cigrons
1/4 kg de panses
1 ceba
2 tomàquets
oli d'oliva verge extra
sal marina




Avui, mentre escrivia aquesta recepta, se m'acosta la meva filla gran i diu "Aquests cigrons són realment bons. Molt bons". Refieu-vos del seu gust i cuineu-los. M'ho agraireu.



Crema de Sant Josep







Avui farem la crema de les cremes: la crema de Sant Josep. Si hi ha algú que em diu que no n'ha sentit a parlar mai, li diré que és coneguda arreu com a crema catalana. A casa, però, sempre l'hem anomenada pel seu primer nom, principalment perquè ens la mengem el dia de Sant Josep, que és el dia del sant del meu pare. A ell, doncs, dedico aquesta crema.

És fàcil de fer, però mentre la fem li hem de donar dedicació exclusiva perquè no podrem estar pendents de res més. Quan la tinguem al foc hem d'evitar que bulli, perquè se'ns tallarà i no serà bona.

Primer de tot posem dins d'un cassó la llet amb la pell de la llimona i la canyella i l'escalfem fins que bulli. Aleshores tanquem el foc i la deixem reposar tapada durant 1/4 hora. D'aquesta manera aconseguirem que la llet agafi el gust de les dues essències.

Desfem el midó amb una mica de llet. En un cassó hi posem els rovells i el sucre i ho batem bé fins que quedi una massa suau i blanquinosa.




Aleshores hi aboquem la llet calenta i colada, ho batem bé i li afegim el midó també colat. Posem el cassó a foc suau i no parem de remenar amb el batedor fins que arrenqui el bull. Trigarà uns deu minuts. Sabrem que ha arribat el moment quan veiem unes butllofes que fan puf. Traiem ràpidament el cassó del foc i continuem batent la crema durant uns segons. I ja la podem abocar a la plàtera o en cassoletes individuals.

La deixem refredar a temperatura ambient abans de posar-la a la nevera. En el moment de servir la crema podeu escampar una mica de sucre a sobre i cremar-lo amb una pala de ferro o amb un bufador de gas.


Ingredients:

1/2 l de llet
4 rovells d'ou
125 g sucre
20 g midó
1 pell de llimona
1 branqueta de canyella
una mica de llet per desfer el midó

Encara que aquesta sigui la manera clàssica de menjar-se-la, a casa ens la mengem sense cremar. No amagaré, però, que jo hi escampo per tota la superfície una mica de canyella en pols.





Crema
La crema
quan crema
no és bona crema.
Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l’endemà.
L’endemà fa un tel gruixut
que si se’l toca per sobre
sembla ben bé de vellut.
Dessota hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i a molts.
La crema
quan crema
no és bona crema.

(Del llibre Per molts anys! de Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova. Barcelona, 2003.)


Per fer-la he utilitzat ous de les gallines del meu pare i una llimona del seu hort. Amb aquests ingredients, com no havia de sortir bona la crema?

Arròs bullit







Què pensaríeu si tothom us valorés només pel vostre aspecte, sense tenir en compte les vostres qualitats com a persones? No us doldria que la gent es fes una idea equivocada de vosaltres i no tingués ni el més mínim interès per anar més enllà d'una primera impressió?

Ja fa anys, durant una temporada, vaig fer classes particulars a una noia que, un cop va tenir els fills adolescents, va decidir estudiar una carrera universitària. Em aquella època devia tenir l'edat que tinc jo ara i, a més, un aspecte similar al meu. Un dia em va confessar tota esverada que mai no s'havia sentit tan humiliada com aquell matí en què, volent entrar a una botiga, es va trobar amb la porta tancada. Ara potser ja no es fa tant, però aleshores, per a accedir a segons quines botigues, havies de tocar el timbre. Si veien que no tenies pinta de lladregot, t'obrien. Doncs bé, aquesta noia, gens sospitosa de res, va esperar un temps prudencial abans de fer el segon truc.

Primer va pensar que potser havia arribat massa d'hora, però després de consultar el rellotge va veure que eren dos quarts d'onze. "Ja fa estona que han obert", va deduir, i en no obtenir cap resposta a la seva segona trucada, va acostar el cap al vidre de la porta. A dins hi havia dues dones, la botiguera i una clienta, mirant-se-la. Va fer un tercer truc i, tot seguit, les dues dones van girar el cap i es van posar a parlar dissimuladament.

Jo he tingut la sort de no trobar-me en una situació semblant perquè m'hauria sentit també molt humiliada. Per això, espero que vosaltres no tingueu la reacció d'aquelles dues dones davant d'un plat tan senzill com el que avui us presento. Humil en aparença, fàcil de fer i econòmic de preu. Però delicat i reconfortant de gust.

Des de quan un arròs bullit ha sigut bo al paladar?, us preguntareu, de ben segur. I sabeu què us dic? Que tothom li diu arròs bullit a una mica d'arròs, aigua i sal! Però jo us parlo d'una altra cosa.

Que esteu malament de la panxa? Que us ve de gust un plat calent? Que voleu un plat de cullera, per sopar? Aquí teniu el plat perfecte! El secret que diferencia el meu arròs de tota la resta és el temps de bullició. Si no heu girat encara el cap a aquest plat, ara us dic quines passes heu de seguir.

Agafem una patata i la tallem a trossos com si anéssim a fer una truita. Posem els trossos en una olla, juntament amb 5 alls sense pelar i una o dues carxofes tallades en quatre trossos. Hi aboquem l'aigua, la sal i un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Després ho posem al foc i deixem que bulli durant 1 hora o més.



Passat aquest temps, hi posem l'arròs i el deixem bullir 14 minuts. Si veieu que queda poc caldós, podeu afegir una mica més d'aigua calenta. Quan ompliu el plat, veureu que no es tracta de qualsevol arròs bullit.

Ingredients:

1 patata
5 alls
1 carxofa (o dues)
sal
oli d'oliva verge extra
2 i 1/4 l d'aigua
200 g arròs






Com hi pot haver gent que pensi que la humilitat no és un do?

Sípia amb patates





Quan s'adrecen a mi dient-me "senyora", sempre replico que "de senyora, res, eh? que jo sóc una noia!" Però a vegades tinc la impressió de semblar una iaia, perquè sóc de les poques persones, d'una edat relativament jove, que encara van a plaça.

Reconec que a les grans superfícies trobes de tot en un espai reduït, t'estalvies molt de temps i sovint els preus són més econòmics. Tot i això, només hi vaig a buscar les coses empaquetades, perquè el menjar fresc (carn, peix, fruita i verdura), tot és de la plaça. M'agrada remenar, triar, parlar amb les altres noies mentre fem cua, comentar incidències amb el venedor i saber que, quan tornes la setmana següent, recorden no només el teu nom sinó el que vas comprar la setmana anterior, i et pregunten si en vas quedar contenta. A les grans superfícies, per molt que et saludin les caixeres, aquest caliu és inexistent.

Quan compreu les sípies, digueu al vostre peixater que us les netegi. Al meu, no cal dir-li, perquè sempre s'ofereix a fer-ho. Aquesta vegada, però, vaig haver de demanar-li que no ho fes, perquè havia pensat fer una fotografia de la sípia sencera, per si teniu alguna criatura a casa i no n'ha vist mai cap. En sentir la meva petició, es va estranyar. Aleshores li vaig haver d'explicar que tenia un bloc de cuina i, sabeu què?, em va regalar una fulla de col perquè la sípia tingués una presentació més bonica!




Aquest és un plat que tindrem fet en menys d'una hora. Seguiu-me i us ho explico ràpid.



En una paella posem oli d'oliva verge extra i la sípia tallada a trossos. Quan estigui cuita, la traiem i la reservem. Aleshores posem a la paella la patata, tallada a trossos regulars, els tomàquets, també tallats a trossos, i els grans d'all sencers i amb pell.




Passats uns minuts, hi aboquem 750 ml. d'aigua i ho deixem coure tapat durant 20 minuts. Si veiem que s'ha quedat sense aigua, n'afegim una mica. Posem els pèsols i ho deixem 10 minuts més.

Mentrestant fem la picada amb el julivert, les ametlles torrades i un all.



Tornem a posar a la paella la sípia que tenim reservada i escampem per sobre la picada. Ho deixem coure 5 minuts. Ara és el moment de posar la sal i el vi blanc. 5 minuts més i ja podrem tancar el foc.






Ingredients:

125o g sípia (és el que pesaven 2 sípies)
1 kg patata (pes de la patata ja pelada)
2 tomàquets vermells
8 alls (7 + 1 per fer la picada)
750 ml aigua
250 g pèsols desgranats
julivert
8 ametlles torrades
100 ml de vi blanc



Aquest és un plat que acostumo a fer els divendres, perquè és el dia que vaig a plaça i compro el peix acabat de pescar.



Pastís d'aniversari







Recordeu la vostra primera cita? La nostra va ser el 5 de març de fa 21 anys i encara ara la celebrem. És per això que aquest any ens hem regalat aquest pastís que volem compartir amb tots vosaltres.

Moltes vegades he pensat què hauria passat si un dels dos no s'hi hagués presentat aquella tarda, com a la pel·lícula del Cary Grant, i hagués seguit altres viaranys. Miro al meu voltant i intento imaginar-me quines altres persones i objectes formarien part de la meva existència i dels meus records. I sabeu què? Sóc incapaç d'imaginar-me la meva vida d'una altra manera. I és que una altra vida sense la meva família no és possible.

Cada cop que el Pere m'agafa la mà percebo encara la mateixa sensació que vaig sentir aquella tarda de fa vint-i-un anys. Com hauria pogut viure sense experimentar una i una altra vegada la mateixa emoció?

Així, per agrair tants anys de vida en comú, voldria celebrar-ho amb un pastís adient per a l'ocasió i al gust de tots. Feia dies que estava capficada amb els ingredients, la forma i la decoració, i al final m'he decidit per un de clàssic: pa de pessic amb trufa i guarnit amb nata i xocolata.



Si voleu saber per quins motius l'he triat, tot seguit us ho explico amb detall. Quan un està enamorat no camina com si estigués en un núvol? I què hi ha més semblant a un núvol que una nata ben muntada?

He fet tres pisos de pa de pessic, flonjos i amorosos, com els tres fills que tenim. La trufa, feta de nata i xocolata, és la simbiosi de dos elements contraris, blanc i negre, home i dona, el Pere i jo. Encara que, ben mirat, potser no som tan diferents com em penso car hi va haver gent que, en saber que sortíem junts, ens vam dir que érem dos cromos iguals que, per fi, s'havien trobat.

No tot han estat flors i violes en aquests vint-i-un anys. Hi ha hagut moltes pedres, i fins i tot rocs, que ens han fet ensopegar en aquest llarg recorregut, però amb paciència i amor hem pogut vèncer totes les contrarietats. He pensat que una bona manera de simbolitzar-ho seria amb uns cors massissos de xocolata, durs com les pedres que hem pogut superar amb la nostra estimació.

I no estem sols. Tenim família i amics, als quals potser no dediquem l'atenció que voldríem i que es mereixen, però no per això deixem de pensar en ells ni d'estimar-los. I perquè tots sàpiguen que sempre ens acompanyen, els he representat amb els cors que envolten aquest pastís, formant part de la nostra vida.




Si us ha agradat l'aspecte d' aquest pastís i el voleu fer, ara us explico pas a pas com fer-lo.

Podem elaborar un pa de pessic i un cop fet, dividir-lo en tres pisos. O bé fer tres planxes de pa de pessic i tallar-les amb l'ajut d'un plat gros en forma circular. Jo m'he decantat per aquesta darrera opció.

Com fer el pa de pessic? És molt fàcil. Munteu les clares a punt de neu amb l'ajut d'una batedora elèctrica. Si hi ha algú que no sap què és el punt de neu, que miri la imatge següent i ho entendrà. Està cap per avall i no cau! I no hi ha truc!



Per fer la trufa, desfem al bany Maria la xocolata i la nata i una mica de sucre mòlt. Quan estigui tot ben desfet, ho batem una mica i ho deixem refredar. Ho posem a la nevera com a mínim 4 hores.

Encenem el forn a 180º. En un bol posem els rovells i el sucre i ho batem bé fins que blanquegi. Hi posem ratlladura de llimona, i de mica en mica anem posant la farina barrejada amb el llevat. Si veiem que ens queda una pasta massa seca i ens costa de treballar, li afegim unes cullerades de clara. Finalment acabem d'abocar-les totes i amb una espàtula les anem incorporant molt suaument a la massa.

Aboquem la pasta a sobre de paper de forn i l'enfornem 10 minuts màxim.



La traiem del forn i la deixem refredar. En fem dues més de la mateixa manera.




Tallem les làmines en forma circular, totes de la mateixa mida.




Traiem la xocolata i la nata que tenim a la nevera i amb una batedora elèctrica fem la trufa. Munta de seguida. Hem d'estar a l'aguait, perquè si ens passem, la farem malbé. Posem la meitat a sobre d'un pis de pa de pessic.



A sobre hi posem un altre pis de pa de pessic i escampem la resta de la trufa.



Acabem posant l'últim pis de pa de pessic. Tot seguit, muntem la nata, a la qual haurem afegit una mica de sucre a l'últim moment, i comencem a escampar-la amb molta cura per tot el voltant del pastís.



Amb la nata que ens queda guarnim la part de sobre.



Queda bonic, oi? Ara només cal guarnir-lo. I aquí cal que cadascú faci ús de la seva imaginació. Què us semblen aquests cors de xocolata?





I què me'n dieu d'aquests vitralls amb cor incorporat?



Un cop fet, cal guardar-lo a la nevera. Aquest pastís és de mida bastant considerable. Si el voleu més petit, només cal que reduïu les quantitats indicades.

Ingredients:

Per fer el pa de pessic:
9 ous en total , 3 per a cada planxa (3+3+3)
300 g sucre (100+100+100)
300 g farina (100+100+100)
3 culleradetes de llevat (1+1+1)
ratlladura de llimona

Per fer la trufa:
500 ml de nata
375 g xocolata
75 g sucre mòlt

Per guarnir:
500 ml nata
50 g sucre mòlt

Per les figures de xocolata:
350 g xocolata





Sap una mica de greu menjar-se'l, però aquesta celebració bé s'ho val! Dedicat al Pere amb tot el meu amor.