Pastís de xocolata

De petit era ros i rabiüt, però era un bon nen. Els cotxes eren la seva passió i res no li agradava més que fer túnels i carreteres per on fer-los circular. Cotxes petits, metàl·lics, de tots els colors. I, estès al terra, brut de sorra fins als cabells, acompanyava amb sons guturals els moviments dels vehicles, mentre la seva mare s'esgargamellava a cridar-lo des del balcó de casa a l'hora del berenar.

A l'adolescència va canviar els cotxes per la bicicleta. I, encara que eren les seves cames les que marcaven el ritme, el seu cor no en tenia mai prou. El vent, la pluja i el sol eren els ingredients del seu còctel preferit, mentre la piuladissa dels ocells marcaven el ritme de la festa. I entre ball i ball va trobar la seva princesa , i la bicicleta va quedar arraconada.

Vint anys més tard, tot recordant les proeses estroncades, va tenir un somni. Les seves mans àgils van córrer a enllustrar l'antiga bicicleta i ell es va esforçar a recuperar el seu lloc al podi. Ara segueix sent un bon nen, malgrat que els seus cabells ja grisegen, i és feliç desafiant les seves forces i tornant a casa suat i brut de fang de cap a peus. Ecce homo! Heus aquí el meu home!

Ahir el Pere va fer 50 anys i ho vam celebrar menjant un pastís ben bo, ideal per a xocoaddictes, i amb una decoració ben senzilla. Al farciment hi vaig posar una mica de conyac però si, tot i que gairebé no es nota, no us agrada, podeu eliminar aquest ingredient. Ara, si penseu que 50 anys són per celebrar-los amb contundència, ja us dic jo que podeu posar fins a 100 ml de conyac o més. Tot serà que acabeu tots cantant!

Per fer-lo, encenem el forn i el posem a 200º, i cobrim una safata amb paper de forn. Muntem les clares amb un pessic de sal i, en un bol a part, batem bé els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Barregem la farina, el llevat i el cacau, i els afegim de mica en mica als rovells passant-los primer per un sedàs.

Afegim les clares incorporant-les molt suaument amb una espàtula, i aboquem tota la massa a sobre del paper de forn, escampant-la bé per tota la superfície. L'enfornem furant 10 minuts.

El traiem del forn, el tapem amb un drap de cuina, li donem la volta, retirem el paper de forn, i li tornem a donar la volta. El mantenim tapat fins que refredi.

Desfem la xocolata al bany Maria. Tot seguit li afegim el conyac i el sucre, remenant enèrgicament, i la deixem refredar. Muntem la nata i la barregem suaument amb la xocolata. Reservem a la nevera.

En aquesta ocasió hem fet una làmina de pa de pessic gran, de 50 cm x 30 cm. La tallem en 3 trossos de 17 cm x 30 cm, aproximadament.

A sobre d'un dels trossos posem ben escampada la meitat del farciment. Ho tapem amb un altre tros, i aboquem al damunt la resta del farciment. Acabem posant l'últim tros de pa de pessic. Amb un ganivet elèctric tallem les vores perquè quedin ben rectes, i guardem el pastís a la nevera.

Desfem al bany Maria la xocolata. La retirem del foc i li afegim la mantega tallada a trossos, remenant bé perquè no faci oli. Esperem un parell de minuts i l'aboquem a sobre del pastís, mirant que caigui algun regalim pels costats. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Muntem la nata ben forta i li afegim el sucre. Amb un regle dibuixem 5 línies tot al llarg del pastís, que ens serviran de guies per fer les rosetes. Posem la nata dins d'una màniga pastissera i fem 50 rosetes. Acabem la decoració posant una perla ensucrada a sobre de cada roseta.

Ingredients:

Per al pa de pessic:

5 rovells

160 g sucre

145 g farina

25 g cacau en pols

10 g llevat

5 clares

1 pessic de sal

Per al farciment:

375 g xocolata Nestlé Postres

75 g sucre

40 ml conyac Torres 10

600 ml nata

Per al bany de xocolata:

150 g xocolata Nestlé Postres

100 g mantega

Per a la decoració:

100 ml nata

1 culleradeta de sucre mòlt

50 perles ensucrades

Avui us recomano un llibre que al Pere li agrada molt. Josef Martin Bauer, Tan lluny com els peus em portin. (Traducció de Pere-Albert Balcells). Edicions La Campana, 216 (Col·lecció Toc de Ficció, 33). Barcelona, 2003.