Pastís d'aniversari de xocolata

Explica Joan Amades en el seu Costumari Català que hi havia a Barcelona un sastre tan pobre que no tenia res per donar de menjar als seus fills. Desesperat, l'home va reclamar l'ajut de la Mare de Déu de la Mercè la qual, compadida d'ell, es va treure les arracades i les hi va donar.

El sastre va anar de seguida a vendre-se-les a casa d'un argenter, el qual les va reconèixer i va creure que les havia robat. Denunciat a la justícia, el pobre sastre va anar a la presó, ja que ningú no es creia la seva història.

Finalment, va aconseguir que el portessin davant la Mare de Déu, a la qual va demanar que confirmés allò que ell deia i els altres no es creien. I en mig d'un silenci impressionant, la imatge de la Mare de Déu de la Mercè va moure el cap en un gest afirmatiu, i el pobre sastre va quedar en llibertat.(*)

El dia de la Mercè vam celebrar l'aniversari de la Núria, la nostra filla mitjana. Si la voleu fer contenta, doneu-li pastissos de xocolata, i si mai no sabeu què regalar-li, jo us aconsellaria unes arracades. No cal que siguin com les de la Mare de Déu. Unes de senzilles seran suficients perquè us pagui amb un bon somriure d'agraïment!

A l'hora de triar el pastís, de seguida ho vaig tenir clar: Pastís de xocolata i crema de mantega, un dels millors pastissos de xocolata que he menjat mai.

Per fer-lo, seguim pas a pas les instruccions que apareixen aquí . La única diferència és que, després de tallar el pastís horitzontalment en dues parts, posem a sobre de la primera una capa generosa demelmelada de maduixa abans d'escampar-hi la crema de mantega.

Tapem amb l'altra meitat del pastís i cobrim tota la superfície i els costats amb més crema. En reservem unes quantes cullerades per decorar les cistelletes de groselles.

Escampem xocolata desfeta a sobre del marbre i un cop hagi pres, amb un ganivet anem fent els encenalls amb els quals decorem els costats del pastís.

Per fer les cistelletes, seguirem la mateixa tècnica que vam utilitzar per fer el Bombó gelat : desfem xocolata al bany Maria i pintem la part interna de motlles de paper arrissat de 4 cm de diàmetre, fins a 1/2 cm de la vora. A mida que els pintem, els anem posant a la nevera. Un cop tenim els 19 motlles pintats, els donem dues capes més per assegurar-nos que no ens ha quedat cap porus.

Retirem amb cura el motlle de paper, rentant-nos les mans amb aigua freda i eixugant-nos-les bé cada vegada. Això farà que puguem desemmotllar-los sense que se'ns desfacin per l'escalfor.

Omplim les cistelletes amb melmelada de maduixa. Posem la crema de mantega, que teníem reservada, dins d'una màniga pastissera i cobrim la melmelada amb 7 petites roses. Acabem la decoració amb una nota de color, posant-hi unes groselles. I repartim les 19 cistelletes per tota la superfície del pastís.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per fer el pa de pessic:

100 g mantega tova

175 g sucre mòlt

6 rovells d'ou d'agricultura ecològica

175 g xocolata Nestlé Postres

75 g farina

8 clares d'ou d'agricultura ecològica

un pessic de sal

Per fer la crema de mantega:

1/2 l de llet

1/2 beina de vainilla

4 rovells d'ou d'agricultura ecològica

50 g sucre mòlt

15 g Maizena

400 g mantega tova

Per fer els encenalls:

75 g xocolata Nestlé Postres

Per fer les cistelletes:

75 g xocolata Nestlé Postres

Melmelada de maduixa

Groselles

La Núria va fer 19 anysi, en lloc d'espelmes, vaig decorar el pastís amb aquestes 19 cistelletes, autèntiques joies per al paladar. Avui us recomano el llibre de Tracy Chevalier, La noia de la perla. La Magrana, 103. Barcelona, 2001. Gaudireu amb la seva lectura!

(*) Extret de Festes i Costums dia a dia. Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades. Diari AVUI. Barcelona, 1991.