Cistelletes de merenga

Ja començava a fosquejar quan vaig veure el noi del carretó avançant a pas lleuger davant meu. Vaig imaginar que s'afanyava per arribar al súper abans que no tanquessin però, en adonar-me que passava de llarg de tres botigues de menjar, la curiositat em va empènyer a seguir-lo.

Cap dels aparadors il·luminats que hi havia al llarg del carrer no el va distreure del seu objectiu. La lluna resplendia ben rodona i semblava que volgués escalfar-nos en aquella nit gèlida.

A Sant Martí tocaven les vuit quan el noi travessava la plaça de l'Església, alentint el seu ritme. Es va aturar finalment a la gran cua que hi havia davant de la porta, formada majoritàriament per dones.

Totes s'aferraven al seu carretó, que les protegia del fred i de la fam, al fons del qual havien amagat la vergonya de veure's abocades a aquelles circumstàncies. I frisaven per tornar a casa i poder celebrar aquestes festes veient la cara de felicitat dels seus fills davant d'un plat ple.

El dia de Nadal a casa menjarem com sempre amb moderació i us puc assegurar que no ens empatxarem, encara que només sigui per solidaritat amb totes aquelles persones que no tenen la nostra sort.

I, a l'hora de les postres, no em presentaré amb un carretó ple de llepolies sinó amb unes cistelletes de merenga curulles de fruita.

Es poden fer uns dies abans i guardar-les en una caixa hermètica. Perquè no s'humitegin, no les farcirem (amb nata o trufa) fins a unes hores abans de servir-les. Per aconseguir un sucre amb gust de vainilla, cal tenir durant uns dies una beina de vainilla ja usada dins del pot de sucre.

Per fer les cistelletes farem servir merenga francesa, que es fa així:

Primer de tot dibuixem cercles de 10 cm de diàmetre en un paper de forn, i posem una olla amb aigua al foc perquè s'escalfi lleugerament. Mentrestant, tamisem el sucre, i en un cassó muntem les clares amb un pessic de sal fins que gairebé estiguin a punt de neu.

Aleshores posem cullerades de sucre mentre anem batent. Un cop l'haurem incorporat tot, posem el cassó dins de l'olla, vigilant que l'aigua no toqui la base del cassó. I batem la merenga fins que sigui ben espesa.

Amb batedora elèctrica trigarem uns 8 o 9 minuts. Notarem que ja està feta quan veiem que forma pics. En aquest moment passem ràpidament la merenga a una màniga pastissera.

Encenem el forn i el posem a 110º. Omplim amb la merenga les circumferències dibuixades. Després, fem rosetes al voltant de les vores. Amb la merenga que ens sobra, fem més rosetes a sobre del paper de forn.

Enfornem les cistelletes durant 1 hora i mitja o 1 hora i 3/4. No han de quedar rosses, però sí seques. Les desenganxem del paper i les deixem refredar abans de farcir-les amb nata muntada. Decorem amb gerds, amb un cor de xocolata i unes rosetes de merenga.

Ingredients:

4 clares d'ou
1 pessic de sal
250 g sucre mòlt amb gust de vainilla

Per decorar:
nata
gerds
xocolata

Amb rosetes de merenga i unes gominoles he fet l' arbre de Nadal amb què us vull felicitar aquestes festes a tots els que em visiteu, ja sigui de puntetes, ja deixant-me un comentari. Espero que aquest any que ara encetarem ompli de felicitat les vostres vides!

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes que té com a amfitriona a Núria, de Petita Cuina, i que ha proposat receptes per Nadal.

Pastís de mascarpone i xocolata

Ses Majestats els Reis de BIMBO tenen el gust de convidar-vos a la Primera Trobada de Prínceps i Princeses que tindrà lloc al Palau de Cookiteca el segon cap de setmana de desembre.

Quan vaig rebre aquesta invitació de seguida vaig pensar que s'havien equivocat de destinatari i vaig decidir posar-me en contacte amb els Caps de Protocol perquè poguessin esmenar l'error.

Com em van tremolar les cames quan em van dir que tot era correcte i que esperaven amb gran goig la meva assistència!

M'havien convidat al ball? A mi? I amb uns prínceps tan ben plantats i de tanta anomenada com el Javi (de Javirecetas), el Jesús (d' El Aderezo), l'Starbase (de De cuina), l'Alfonso (de Recetas de Rechupete), el Pepe (de Pepekitchen) i el Rafa (de Con los cinco sentidos)? I amb les Princeses més llestes i més boniques que mai hàgiu vist, com la Rosa (de Velocidad Cuchara), la Loreto (de Sabores de Colores) i la Mar (de Vamos a CociMar)?

Foto cedida per Rosa de Velocidad cuchara.

Us juro que per un moment em vaig sentir com la Ventafocs, però... on era la meva fada padrina? Sola, no me'n sortiria! En la meva desesperació, mil vegades vaig invocar-la i ni un sol cop va tenir en compte el meu clam! Qui vestiria, doncs, el meu cos nu i qui conduiria la carrossa que m'havia de portar fins a Palau? Qui em donaria l'encant necessari perquè no m'arraconessin un cop hi hagués arribat?

Mai havia patit tant com els dies previs a la festa, i com m'avergonyeixo ara de la meva niciesa! Car heu de saber que aquests Prínceps no només em van acollir amb simpatia sinó que van fer tot el possible perquè em sentís una princesa de debò al seu costat.

Vaig degustar les seves menges exquisides i vam riure junts. I vaig gaudir de la seva grandesa fins que les primeres campanades de mitjanit van començar a tocar. Va ser aleshores quan vaig sortir corrents perquè temia despertar-me i comprovar que tot havia estat un somni.

Han passat els dies i encara ara sóc dalt d'un núvol. No m'atreveixo a posar els peus a terra perquè m'he adonat que en la meva fugida no vaig deixar oblidada cap sabata que em pogués fes tornar a Palau.

Mai oblidaré l' oportunitat que m'ha ofert la casa BIMBO de participar en aquest esdeveniment, en què he col·laborar fent un pastís de mascarpone i xocolata i que desitjo que us agradi tant com a mi.

Ideal per quan se’t presenten visites que no esperaves, per quan vols arrodonir un bon dinar sense que es dispari el pressupost, per a aquells que desisteixen d’elaborar un pastís amb l’excusa que són uns negats per fer un bon pa de pessic, o simplement per la satisfacció de poder preparar unes postres que no necessiten forn.

Si us animeu a fer-lo, aquí teniu la recepta:

Ajuntem llesques de pa BIMBO bueníssimo i retallem dues circumferències de la mateixa mida que la base del motlle. Per a un motlle de 20 cm necessitarem 4 llesques per a cada circumferència. Si convé, podem retallar una mica les vores perquè siguin més rectes.

Pelem i triturem les ametlles. En un bol barregem el formatge, les ametlles, les dues xocolates i el sucre.

Folrem la base del motlle amb una de les circumferències de Pa BIMBO. Escampem a sobre la crema de formatge, i cobrim amb l'altra circumferència.

Escalfem la nata i, quan bulli, la retirem del foc. Afegim aleshores la xocolata esmicolada, remenem bé fins que es desfaci i hi incorporem la mantega. Quan s'hagi desfet, i la cobertura ja no estigui calenta, l'aboquem a sobre del pastís, vigilant de no tocar-la, fins a cobrir tota la superfície.

Barregem el mascarpone amb el sucre i el posem dins d'una màniga pastissera. Fem una corona de rosetes i hi intercalem móres i gerds.

Ingredients (per a un motlle de 20 cm):

8 llesques Pa Bimbo Bueníssimo sin corteza

250 g formatge Mascarpone

50 g ametlles torrades

50 g xocolata Nestlé Postres desfeta

50 g xocolata Nestlé Postres esmicolada

10 g sucre mòlt

250 ml nata (35% matèria grassa)

250 g xocolata Nestlé Postres

100 g mantega

100 g formatge Mascarpone

1 culleradeta de sucre

móres i gerds

I perquè durant unes hores vaig portar una corona de princesa, no estaria malament dedicar una estona a la lectura del llibre de Sebastià Alzamora, La pell i la princesa. (Premi Josep Pla 2005). Cercle de Lectors.

Coca de pinyons

El Gegant del pi

ara balla, ara balla;

el Gegant del pi

ara balla pel camí.

No penseu que tots els gegants són tan simpàtics com en Farell, el Gegant del Pi de Caldes de Montbui que alliberà Barcelona del Gegant Moro, i que és el protagonista de la cançó que tots hem cantat de petits.

A l'antiga Corint habitava en Sinis, un gegant dotat d'una força extraordinària. L'anomenaven el vinclador de pins perquè tenia el costum de vinclar fins al terra dos pins, entre els quals lligava un home. Tot seguit, els amollava i, en redreçar-se aquests violentament, esquarteraven la pobra víctima.

Teseu li va donar la mateixa mena de mort amb què ell sorprenia els viatgers que queien a les seves mans.

Per endolcir una mica aquesta història tan violenta, avui us porto una coca de pinyons. Gegant per la seva mida i boníssima de gust, tant o més que el Coc ràpid. Deu ser pel toc dels pinyons...

Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem amb paper de forn un motlle rectangular de 30cm x 24cm, deixant que el paper sobresurti del motlle uns quants centímetres.

Separem els rovells de les clares. Batem els rovells amb el sucre amb una batedora elèctrica, i anem afegint els altres ingredients, per ordre, batent bé cada vegada.

Posem un pessic de sal a les clares i les muntem a punt de neu. Tot seguit les incorporem a la massa amb una espàtula, molt suaument.

Omplim el motlle amb aquesta preparació i escampem per sobre els pinyons. L'enfornem durant 40 minuts o fins que veiem que té un color daurat ben bonic.

Traiem la coca del forn, espargim el sucre per sobre i la deixem refredar. Si podem...

Ingredients:

4 rovells
350 g sucre
175 ml llet
125 ml oli
70 ml anís
pell ratllada d'una llimona
400 g farina
1 sobre de llevat Royal
4 clares
1 pessic de sal

100 g pinyons
sucre

I, mentre gaudiu menjant aquesta coca, podeu aprofitar per llegir Matadors & cia, de Joan Agut. Editorial Barcanova (Col·lecció Càlam). Barcelona, 2003. L'assassinat és el denominador comú dels vint-i-nou relats que aplega aquesta obra.

Pastís de codony

Sovint la confonen amb una altra i qui sap si li són pròpies les virtuts atribuïdes a la seva rival.

El sol il·lumina la seva pell, fina i suau, i amb el seu encant natural aconsegueix eclipsar fàcilment les belleses alienes. No és, però, cap figura de porcellana que pugui esmicolar-se amb un simple palpeig, car està dotada d'un cos herculi que ja voldrien molts dels assidus al gimnàs.

El seu nom és Cydònia i el seu perfum enamora tothom que se li acosta. Més d'un ha volgut arrancar-li un petó però, un cop descobreix l'aspror del seu caràcter, fuig esperitat. I ella està trista perquè tots acaben casant-se amb l'altra.

No us parlo de cap dona, sinó d'una fruita meravellosa, el codony. La fruita que veu com les seves veïnes les pomes passen a la cistella de la compra, mentre ella roman exposada a la caixa un dia sí i un altre també.

Abans, per perfumar els armaris i els baguls, les nostres àvies posaven peces d'aquesta fruita entre la roba. I més antigament, a l'època clàssica, els nuvis oferien aquests fruits a la deessa Afrodita en senyal d'amor i fecunditat.

Pocs saben que un fruit, tan aspre menjat cru, pot arribar a ser tan deliciós un cop cuit. Si, al primer cop d'ull, heu pensat que el meu pastís era de poma, anàveu ben errats. I si, després de la sorpresa inicial, voleu dedicar un temps a la seva preparació, ara mateix us n'explico la recepta.

Fem la pasta brisa com ja vam explicar aquí . Encenem el forn i el posem a 180º. Traiem la pasta de la nevera, l'estirem amb el corró i folrem amb ella un motlle de 24 cm de diàmetre. Passem el corró per sobre per retallar les vores. Cobrim tota la superfície amb paper de forn, i l'omplim amb cigrons. Tot seguit l'enfornem durant 25 minuts.

Un cop cuita, la traiem del forn, retirem els cigrons i el paper, i la tornem a posar al forn 5 minuts més.

Amb un drap freguem bé la pell dels codonys per eliminar la mica de borrissol que puguin tenir. Els rentem bé i els pelem. Tallem la polpa a daus petits, i els reguem amb el suc de llimona.

Posem les pells i els cors en un cassó amb l'aigua i els coem durant 25 minuts, fins que estiguin ben cuits. Tot seguit, els enfarcellem amb un tovalló de cotó, que tindrem dins d'un colador xinès, i escorrem tot el suc.

Posem en un cassó al foc la polpa tallada a daus, el sucre i el suc colat i ho fem bullir fins que la polpa estigui tova però sense que arribi a desfer-se. Colem el suc.

Posem en un cassó aquest suc i el vi i els deixem reduir fins a tenir-ne 250 ml. El retirem del foc i hi afegim els fulls de gelatina que haurem tingut 3 o 4 minuts en remull en aigua freda. Remenem perquè es desfacin i deixem refredar una estona.

Col·loquem els daus de polpa a sobre de la base del pastís i hi aboquem tot el suc. El deixem a la nevera, perquè gelatinitzi, fins al moment de servir.

Ingredients:

Pasta brisa:
200 g farina
100 g mantega
80 g sucre mòlt

1 ou

1 pessic de sal

Farciment:
1250 g codony
5 cullerades de suc de llimona
1/2 l aigua
200 g sucre
125 vi blanc
5 làmines de gelatina

Explica Plutarc que les núvies gregues acostumaven a mossegar un codony per perfumar els seus petons abans d'entrar a la cambra nupcial. Per això avui us recomano la lectura d'uns petons. Petons de diumenge, de Sílvia Soler. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 773). Barcelona, 2008.

Amb aquesta recepta participo en el concurs que ha organitzat Glutoniana, una mestra de les receptes sense gluten, per celebrar el segon aniversari del seu bloc Las recetas de glutoniana. Una de les condicions del concurs és posar a la recepta la fotografia del nostre estri de cuina preferit. Us sorprendrà, però el meu és el colador xinès que he ensenyat més amunt. I és que no hi ha dia que no el faci servir!

Font de la recepta: Repostería, de Christian Teubner.

Canelons de verdura

El dia que en Ramon va saber que a la feina el coneixien com l'home Ni-Ni, una infinita buidor envaí fins el racó més pregon del seu cos.

Aquell matí, contràriament al que havia estat fent des que havia entrat a treballar a l'empresa, no es va veure amb forces d'anar a esmorzar amb els seus companys.

Amb un somriure forçat que dissimulava la seva torbació, els seguia amb la vista mentre agafaven els abrics i se n'anaven. I allà, sol davant la pantalla de l'ordenador, va fer un repàs de la seva vida.

I es va adonar que tenien motius per considerar-lo estrany perquè en ell convergien tots els trets que, vistos individualment en els altres, es podien considerar virtuts, però que en ell esdevenien una xacra.

En Ramon ni fumava ni bevia. Ni menjava carn ni peix. I segurament hauria sigut més feliç si la seva raresa hagués estat acceptada com a normalitat.

Estic convençuda que si en Ramon convidés els seus companys a tastar uns canelons de verdura tan bons com aquests, no només el felicitarien sinó que més d'un es faria vegetarià.

Si a vosaltres també us han seduït, aquí teniu la recepta:

Rentem i tallem totes les verdures a trossets petits i uniformes. Posem oli a la paella i coem una mica la ceba. Tot seguit hi anem afegint la resta de verdures, de més dures a menys, saltejant-les un parell de minuts abans de posar la següent. No les hem de coure gaire, perquè se'ns desfarien i han de quedar una mica al dente. Salpebrem i, quan estiguin, les posem en un escorredor perquè deixin anar l'excés d'oli.

Posem aigua abundant en una cassola, amb sal i un rajolí d'oli. Quan bulli, hi posem les plaques de lasanya, d'una en una, vigilant que no s'enganxin. Després de bullir durant 15 minuts, les retirem del foc, les colem i les refredem lleugerament amb un raig d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Tallem les plaques pel mig i les distribuïm a sobre d'un drap de cotó. Posem dues cullerades de farciment a cada làmina i les caragolem, vigilant que l'extrem quedi a la part de dalt. Això farà que el caneló no se'ns desfaci quan el vulguem passar a la plata.

Encara que acostumo a utilitzar mantega i llet de vaca per fer la beixamel, aquesta vegada les he substituït per mantega bio Soya i llet de soja Provamel. He de reconèixer que, tot i ser bona, m'agrada més la versió tradicional, segurament perquè sóc una persona a qui costa adaptar-se a les novetats culinàries.

Fem la beixamel com ja vam explicar aquí. Quan ja la tinguem, afegim una cullerada de tomàquet fregit del bo per donar-li una mica més de gust. Encenem el gratinador del forn i el posem a 200º.

Escampem unes cullerades de la salsa al fons d'una plata que pugui anar al forn, i hi posem els canelons. Hi aboquem per sobre la resta de beixamel i la cobrim amb el formatge ratllat i uns trossets de mantega. Posem els canelons a gratinar fins que estiguin daurats.

Ingredients (per a 12 canalons):

1 ceba tendra
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 pastanaga
1/2 manat d'espàrrecs verds
1 carbassó
1 albergínia
2 tomàquets vermells
oli d'oliva verge extra
sal
pebre

6 plaques de lasagne all'uovo De Cecco

60 g mantega
60 g farina
3/4 l de llet
sal
pebre
nou moscada
1 cullerada de tomàquet fregit Mata

formatge parmesà
mantega

Els dies de fred i pluja, quan ja és fosc, no ens abelleix tant voltar. Si us ve de gust seure i gaudir d'una bona lectura, us recomano La senyoreta Ningú, de Tomek Tryzna. Edicions 62 (El Balancí, 323). Barcelona, 1998.

Coca de cabell d'àngel

Quan Posidó i Atena van rivalitzar per la possessió de les terres de l'Àtica, els déus de l'Olimp van actuar com a jutges en el litigi, asseguts amb augusta majestat en els seus solis.

Posidó, d' un cop de trident (*), va fer brollar a la roca de l'Acròpoli -oh, prodigi!- un pou d'aigua salada que, quan bufa el migjorn, fa remor d'onades.

Atena, abillada amb el seu escut i el seu casc, i protegint-se el pit amb l'ègida, va colpejar el terra amb la punta aguda de la seva llança, i en va fer sorgir una olivera carregada de fruits, deixant meravellats a tots els déus que, davant d'aquest present, van decidir atorgar-li la victòria.

D'ençà d'aquell dia el cultiu de les oliveres es va començar a estendre per tota la Mediterrània i, gràcies al regal de la deessa, nosaltres podem gaudir avui dia del millor dels olis.

I amb un bon oli podem fer aquesta coca que, sens dubte, us farà sentir meravelles! I si hi ha a qui no li agrada el cabell d'àngel, que provi de farcir-la amb confitura de moniato.

He guarnit la coca amb les primeres cireretes que m'ha ofert l'arboç que tinc a la terrassa. Color, dolçor, delicadesa, suavitat... Un autèntic plaer per al paladar!

Encenem el forn i el posem a 200˚. Barregem l’oli, l’anís, el moscatell i la pell ratllada de llimona, afegim les espècies i, de mica en mica, la farina, treballant la massa amb una espàtula de fusta primer, i després amb les mans fins que estigui ben lligada.

Dividim la massa en dues parts, una de 300 g aproximadament, i l'altra de 140. Fem dues boles.

Per folrar la base i les parets del motlle, agafem la bola més gran i la posem a sobre d'un tros de paper de forn, i l'estirem amb el corró, fent una circumferència de 21 cm. Com és una pasta trencadissa, la millor manera de posar-la dins del motllo és agafar el paper i tombar-lo dins del motlle, de manera que la pasta toqui el motlle i el paper quedi a la part superior. El desenganxem amb molta cura. Si se'ns trenca una mica la pasta, no passa res: la tornem a ajuntar prement una mica amb els dits.

Escampem a sobre la confitura de cabell d'àngel. Amb l'altra bola fem una circumferència de 18 cm amb què cobrim, seguint el mateix procediment, la confitura. Premem les vores perquè quedin ben unides.

Amb la forquilla punxem la superfície de la coca, i la pintem amb llet. Escampem el sucre morè per sobre i l'enfornem durant 20 minuts, fins que agafi un color una mica daurat. Quan s'hagi refredat, l'empolsinem amb sucre mòlt amb l'ajut d'un colador.

Ingredients (per a un motlle de 18 cm):

125 ml oli d'oliva verge extra DOP Les Garrigues
35 ml anís
30 ml moscatell
pell ratllada de llimona
1 pessic de canyella mòlta
1 pessic de clau mòlt
250 g farina

250 g confitura de cabell d'àngel

1 cullerada de llet
1 cullerada de sucre morè
1 culleradeta de sucre mòlt
6 cireretes d'arboç

Amb aquesta recepta participo en el I Concurso Internacional Mantecado de Estepa, patrocinat per Polvorones y Mantecados San Enrique i organitzat per Asopaipas. Recetas de cocina casera.

(*) Al temple de l'Erectèon, famòs pel pòrtic de les Cariàtides, encara podem veure les marques del trident a la roca, així com el pou d'aigua salada i una olivera. Si mai aneu a Grècia, no deixeu de visitar-lo, i doneu gràcies a la deessa per haver fet a la humanitat un present tan valuós. Recordeu que amb oli a les piques, les cases són riques.

Pastís de mandarina

És menuda i té els ulls del color del cel. Patidora de mena, quan em veu enfilada a la barana per atansar les més madures, ja doloreja.

-Vigila no prenguis mal! Ai, Senyor!

Des que el marit va morir de manera sobtada, només conviu amb la soledat. Mira per la finestra i veu un jardí massa gran per a una casa sense fills.

I sent enyorança dels dies en què veia l'home feinejant a l'hort i arribar a la cuina carregat de les hortalisses més formoses.

-Agafa'n més, dona, que es faran malbé! -em diu.

La senyora Lluïsa té el mandariner més ufanós que mai hàgiu vist, i amb els fruits dolços com la mel.

Quan truco al timbre de casa seva ja em ve a rebre amb una bossa a la mà i unes tisores. Tot li sembla poc per agrair-me l'estona que passem xerrant al jardí mentre el sol ens escalfa. I jo no sé com correspondre a tanta generositat.

Aquesta setmana la senyora LLuïsa m'ha obsequiat amb uns quants quilos de mandarines, i de seguida he tingut clar que faria aquest pastís, encara que al llibre Repostería de C. Teubner ens el presenten fet amb suc de taronja. És suau i lleuger, i molt fàcil de fer.

Encenem el forn i el posem a 200º. Tallem 2 circumferències de 26 cm de diàmetre de pasta de full. Com no volem que la massa pugi, les enfornem durant 15 minuts amb un pes a sobre.

Una manera pràctica és fer-ho així: posem la circumferència a sobre d'una plata amb de paper de forn. Cobrim la circumferència amb més paper i posem al damunt una altra plata, que faci pes. La cobrim amb més paper, posem a sobre l'altra circumferència, la tapem amb paper i posem una altra plata.

Passats els 15 minuts, les traiem del forn. Ràpidament pintem una de les circumferències amb clara d'ou i la posem 1 minut al forn. Veurem que les làmines s'han encongit una mica, i ara mesuren 24 cm.

Batem els rovells amb el sucre i la ratlladura de mandarina fins que blanquegin. Posem la gelatina en remull en aigua freda. Afegim als ous el suc de mandarina i la llet i, quan estiguin ben integrats, posem el cassó a foc molt suau, i anem remenant amb el batedor fins que arrenqui el bull. L'apartem ràpidament del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts.

Deixem refredar, remenant de tant en tant, i quan comenci a espessir, hi afegim el Mascarpone. Guardem la crema a la nevera mentre muntem la nata. La incorporem a la crema amb moviments suaus, i de baix a dalt. Tornem a guardar-la a la nevera mentre preparem el motlle.

A la base d'un motlle desemmotllable de 24 cm posem la circumferència que havíem pintat amb clara d'ou, i a sobre hi aboquem tota la crema. El posem a la nevera fins que qualli.

Com el meu motlle no era ben bé de la mateixa mida que la circumferència, n'he fet un a mida amb una làmina de plàstic de pastisseria.

Diluïm el sucre en el suc de mandarina i el posem al foc, fins que arrenqui el bull, i el deixem 2 minuts sense parar de remenar. Pintem la segona circumferència amb aquesta glaça i, tot seguit, amb un ganivet ben esmolat dividim la circumferència en 8 parts.

Desemmotllem el pastís i amb molta cura posem els 8 triangles a sobre de la crema de mandarina, refent la circumferència. Guarnim el pastís amb flors de bignònia.

Ingredients (per a 8 persones):

2 làmines de pasta de full fresca
1 clara d'ou

3 rovells d'ou
170 g sucre
1 culleradeta de ratlladura de mandarina
150 ml suc colat de mandarina
100 ml llet
7 fulls de gelatina
125 g Mascarpone
400 ml nata muntada

30 ml suc colat de mandarina
80 g sucre mòlt

I perquè aquest pastís brilla a la meva taula tant com el mandariner al jardí de la senyora Lluïsa, avui us recomano el llibre d'Amin Maalouf Els jardíns de llum. Edicions Proa (A tot vent, 358). Barcelona, 1997.

Arròs amb verdures

Diu la llegenda que, a l'illa de Java, el déu Shiva va crear una noia dotada de grans qualitats i d'una bellesa extraordinària, a qui anomenà Retua-Dumila. El déu va quedar tan meravellat de la seva creació que va decidir casar-s'hi. La noia, però, va posar com a condició que li havia de proporcionar un aliment tan exquisit del qual no arribés a cansar-se mai.

El déu Shiva va acceptar la proposició, i va enviar missatgers arreu del món a la recerca d'aquell menjar tan preciós. Tot i venir carregats de saborosos productes, cap satisfeia més enllà d'uns quants dies a Retua-Dumila que, veient que el seu desig no seria mai acomplert, va emmalaltir de melangia i va acabar morint als braços del déu.

Quaranta dies més tard, van veure néixer sobre la seva tomba una planta desconeguda que va créixer ben ufanosa i va produir unes petites llavors de color blanc. El déu Shiva de seguida va entendre que l'esperit bondadós de la noia havia creat aquell aliment, que tant havia anhelat, per a felicitat de tots els mortals.

L'anomenà arròs, i el va oferir als homes perquè el sembressin i en poguessin menjar sempre que els vingués de gust.

La felicitat que pretenia Retua-Dumila arriba fins als nostres dies perquè és un aliment que és present a totes les cases. A la nostra taula no falta mai, ja sigui en una paella de peix, ja bullit amb carxofes, o en una paella amb conill, o presentat com un timbal amb rossinyols i ceba, o aparellat amb pollastre a la reina, o perfumat amb ceps i tòfona, o un arròs refrescant amb pinya.

Avui us presento un arròs amb verdures, apte per tota mena de dietes i, segur que encantarà no només als vegetarians.

La gràcia d'aquest plat és que està fet amb les verdures que més ens agraden. Sovint hi afegeixo pèsols, però aquesta vegada no en tenia.

El brou el fem amb pollastre i verdures variades (1 ceba, 1/2 porro, 1 nap, 1 xirivia, 1 pastanaga, 1 patata, 5 penques de bledes, 2 branques d'api, 2 fulles d'enciam, les parts dures dels espàrrecs, un tros de col, un tall de carbassa , 1/2 carbassó, un grapat de mongeta tendra) i, si es tracta de dietes vegetarianes, només amb verdures.

Piquem la ceba i els alls ben petits i els posem a la paella amb oli calent. Abans que comencin a agafar color hi afegim totes les verdures, que prèviament haurem rentat i tallat a trossos regulars.

No les deixarem coure massa, només 5 minuts a foc fort, remenant amb la cullera de fusta. Posem aleshores l'arròs, remenem bé perquè s'impregni del gust del sofregit i el deixem fer-se 2 minuts.

Tot seguit hi aboquem el brou calent. El tenim 5 minuts a foc fort i després l'abaixem una mica. Hi afegim el safrà desfet amb una mica de brou, el salem i el deixem coure fins que l'aigua s'hagi evaporat i l'arròs estigui cuit.

En total, 14 minuts, però el temps depèn del tipus d'arròs i del foc que tinguem. Si veiem que s'està quedant sec però encara no és cuit, hi afegim una mica més de brou.

Ingredients (per a 4 persones):

1/2 vas d'oli d'oliva verge extra

1 ceba
2 alls
1 pebrot vermell
2 pebrots tendres verds
2 carxofes
un grapat de mongeta tendra
un manat d'espàrrecs verds
2 tomàquets vermells

400 g arròs
1 l de brou
safrà natural mòlt
sal

Avui us recomano un llibre infantil, El drac vermell, de S. Wyllie i il·lustracions de J. Allen. Edicions Beascoa, 1993. De manera divertida, explica què li passa a un drac quan decideix deixar de menjar carn i tornar-se vegetarià.

Als meus fills els encantava com els l'explicava, mentre sopaven, tot teatralitzant els gestos.