Pastissets de trufa

Jo era Comanadora del Monestir de Santos quan ell tenia el costum de venir-hi a oir missa. El primer dia que el vaig veure, alt i esvelt, de cabell ros i ulls blaus, ja m'hi vaig enamorar. I per les converses que teníem, de seguida vaig veure que, a més, era un home honest.

Ens vam casar, i es va convertir en l'home de la meva vida. Però vaig morir jove i només li vaig poder donar un fill. Sé que, malgrat tot, va estar ben cuidat perquè ell aviat va buscar qui em substituís i tingués cura del nen.

Li agradava navegar i no parava mai quiet. Va ser així com va descobrir el Nou Món i on va trobar una cosa ben valuosa que els natius consideraven menjar per als déus, i que ell no va dubtar a oferir com a regal als Reis Catòlics. Però el gust amarg i picant d'aquells grans i el seu aspecte brut no els va agradar gens.

No va ser fins molts anys després que algú va tenir la idea de barrejar-lo amb sucre i va convertir aquell cacau en un aliment irresistible. I si hi ha alguna cosa per la qual em sap greu haver deixat tant d'hora aquest món és precisament no haver tingut el plaer de tastar-lo!

Si aquests exquisits Pastissets de trufa us han cridat l'atenció, animeu-vos a preparar-los ja que pocs postres hi ha més fàcils de fer!

Per una banda, posem en remull amb aigua freda els fulls de gelatina, i per una altra, la nata i la xocolata esmicolada en un cassó, a foc baix, i anem remenant fins que aquesta s'hagi fos. Apartem la trufa del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts.

Mentre esperem que refredi la trufa, anem muntant la nata. Quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre i la barregem amb cura amb la trufa.

Omplim els motlles de mini-savarin de Silikomart amb aquesta trufa i els deixem a la nevera unes 4 hores.

Per poder desemmotllar-los amb facilitat, els posem al congelador durant 1 hora. Els emplatem i, amb l'ajut d'un colador, els empolsinem amb cacau en pols. Muntem la nata, afegint el sucre al final.

Posem la nata dins d'una màniga pastissera i fem tota una corona de rosetes al voltant del pastisset. Acabem la decoració amb unes boletes cruixents de xocolata.

Ingredients (per a 8 pastissets):

1/4 l de nata 35% m.g.

1/4 kg xocolata Nestlé Postres

3 i 1/2 fulls de gelatina

125 ml nata 35% m.g.

50 g sucre

Per a la decoració:

200 ml nata 35% m. g.

1 cullerada sucre mòlt

1 cullerada de cacau en pols

boletes cruixents de xocolata

Amb aquests Pastissets de trufa participo en el 7º Reto "Todo con chocolate" de VelocidadCuchara.

I mentre assaborim una menja tan bona, llegim De part de la princesa morta, de Kenizé Mourad. Muchnik Editores. Barcelona, 1998.

Macarrons a la camperola

Mentre avança carrer avall amb passes temorenques pensa en les paraules que dirà quan hi arribi i prega a Déu de no trobar-hi cap conegut. És la primera vegada que fa una cosa així, i no sap quin és el posat que ha d'adoptar.

La noia que l'ha atès per telèfon ha estat molt amable amb ella i l'ha citat a mig matí. Només li ha donat el nom, i no sap si es coneixen. Mentalment prepara unes frases curtes imaginant-se hipotètiques situacions, però no es veu en cor de recordar-les perquè se sent cansada.

No ha pogut dormir en tota la nit. De fet, fa temps que no dorm, i és que mai s'hauria imaginat que la seva família hagués de passar per aquesta situació.

Fa tot just dos anys se sentia segura i no tenia por del futur. Ni a ella ni a la seva família no els mancava de res, i fins i tot podien estalviar per anar 15 dies de càmping. Ara amb prou feines poden pagar la hipoteca. I els fills no entenen per què la nevera està sempre buida...

Amb aquests Macarrons a la camperola participo en la proposta blogger-solidària En suport al gran Recapte del Banc d'Aliments.

Com més blocs hi participem, més ressò tindrà aquesta campanya i més fàcil serà arribar a recaptar 800.000 kg d'aliments!

Aquests Macarrons a la camperola són una recepta que la meva filla Núria va aprendre a cuinar, ja fa uns anys, quan va estar en un camp de treball a Alemanya. En tornar del viatge ens va ensenyar cofoia tot el que havia après, un munt de receptes fàcils de cuinar i boníssimes!

Si vosaltres també voleu cuinar-los, aquí teniu la recepta:

Posem aigua al foc, amb un rajolí d'oli i una culleradeta de sal. Mentre esperem que bulli, anem rentant les verdures. Tallem petita la ceba i la posem amb oli al foc, que es vagi coent a foc lent. Tallem a daus les pastanagues, els pebrots, l'albergínia, les mongetes, la carbassa i el carbassó. Tallem a rodanxes els espàrrecs i partim els cirerols en quatre trossos.

Quan la ceba comenci a ser transparent, hi afegim totes les verdures excepte els tomàquets. Posem el foc una mica fort i deixem coure les verdures durant 5 minuts, remenant-les de tant en tant. Afegim els trossos de tomàquet i ho deixem coure tot fins que hagi desaparegut l'aigua del tomàquet.

Aboquem els macarrons a l'olla, remenem amb una cullera i els deixem coure durant 7 minuts, o fins que estiguin al dente. Un cop cuits, els colem i els mullem amb una mica d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Salpebrem les verdures i les barregem amb els macarrons.

Ingredients (per a 5 persones):

500 g macarrons

5 l aigua

un rajolí d'oli d'oliva verge extra

sal marina

100 ml oli d'0liva verge extra

1 ceba

2 pastanagues

1/2 pebrot verd

1/2 pebrot vermell

1/2 carbassó

1 albergínia

1 tall de carbassa

un grapat de mongeta tendra

un grapat d'espàrrecs

un grapat de cirerols
sal marina
pebre negre

Perquè hi ha molta gent que passa gana, ajudem a difondre aquesta campanya. No els neguem el nostre ajut! Per això avui us recomano Ells truquen a la porta, de Carmen Luque. Edicions La Campana 169. Barcelona, 2000.

Pa de carbassa

Fa anys que conec la senyora Catalina i mai fins ara m'havia adonat que tingués problemes. Sempre tan educada, tan ben vestida, tan solidària amb els veïns! La que sempre calla i dóna la raó perquè res li desplau més que haver de discutir per nicieses...

Ahir la vaig veure al forn i, malgrat la seva calma aparent, vaig notar la seva incomoditat quan, a l'hora de pagar, la dependenta li va dir que la barra de pa s'havia apujat 5 cèntims. Va regirar dins del portamonedes i, com no va trobar ni un cèntim de més, va demanar que li canviessin la barra per una altra de més petita tot i la insistència de la noia a dir-li que ja portaria la moneda l'endemà.

En sortir del forn, vaig seguir-la i, quina no seria la meva sorpresa, en veure que oferia aquell pa a la meva amiga Esperança que l'esperava dues cantonades més amunt.

La meva amiga té tres criatures de curta edat, i fa anys que el marit és a l'atur. Viu gràcies al que li dóna gent com la senyora Catalina. Però ahir en veure la barra una mica més curta del que és costum, va fer mala cara i li va retreure que com més pa necessitava per als fills, menys n'hi donava.

Vaig veure plorar la senyora Catalina mentre li explicava contrariada que no tenia diners per comprar-n'hi més. I que fins i tot ella hauria de passar el dia sense tastar-lo, perquè la seva pensió no li donava per arribar a final de mes.

En aquells moments vaig recordar que al barri la coneixen com la senyora del Mercedes, un cotxe vell i atrotinat que fa temps que no mou de la vorera perquè no pot pagar la grua que se l'emporti a la deixalleria... Tots veuen el prestigi del Mercedes, però no s'adonen que la pobre dona no té ni un rosegó de pa per sopar.

Avui us porto un Pa de carbassa que segur que faria plorar d'emoció a totes les senyores Catalines d'aquest món. És tan bo que una panarra com jo ha de fer veritables esforços per no menjar-se'l tot d'una tirada! I més quan està fet amb una carbassa del meu hortet!

Si us heu animat a fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Tallem la polpa de la carbassa a daus i la coem al vapor durant 10 minuts. La deixem escórrer mentre es refreda. Després, l'aixafem amb la forquilla fina a deixar-la ben fina i la barregem amb les llavors de fonoll, la ratlladura de llimona i la mel.

Posem a la panificadora l'aigua, la sal, la farina, la barreja de carbassa i el llevat, i fem que ho pasti tot durant 15 minuts. Si no teniu aquesta màquina, podeu pastar-la a mà sense cap problema.

Traiem la massa de la panificadora i la posem a sobre d'una plata folrada amb paper de forn. La tapem amb un drap i la deixem reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat el seu volum. Un lloc càlid podria ser dins del forn a 30º.

Treballem una mica la massa amb les mans per desgasificar-la i la dividim en tres parts, que estirarem fins a tenir 3 cordes de dos pams de llarg, amb les quals farem una trena.

Taparem aquesta trena amb el drap i la tornarem a deixar reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat un cop més el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 200º. Pintem amb llet tota la superfície del pa i hi escampem per sobre les llavors de carbassa. L'enfornem durant 20 minuts, després abaixem la temperatura a 175º i el tenim 10 minuts més.

Cal deixar refredar del tot aquest pa abans de tallar-lo. Quedarà com un pa de pagès, amb una bona crosta per fora i suau i flonjo per dins.


Ingredients:

250 g polpa de carbassa
1 culleradeta de cafè de llavors de fonoll (opcional)
ratlladura de llimona
2 cullerades de mel de romaní
650 g farina de força
2 sobres (11 g) llevat sec de forner
8 g sal marina
270 ml aigua

1 cullerada de llet d'espelta
2 cullerades de llavors de carbassa

Amb aquest Pa de carbassa participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

I mentre fruïm del perfum que surt de la nostra cuina, gaudim també amb la lectura de Pa negre, d'Emili Teixidor. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica) . Barcelona, 2006.



Idea de la recepta: Repostería y panadería, paso a paso. Parragón.

Croissants de cabell d'àngel

No sé on s'amaga. Potser m'esguarda arrecerat al capçal del llit, o qui sap si les frondoses branques del ficus que tinc al menjador li serveixen d'amagatall. Sempre fonedís i mai vist. Però hi és. I no estic boja.

Quan surto al carrer em segueix com un gos faldiller, atent a les meves passes i amb els ulls ben oberts. Mai li adreço cap paraula perquè no vull que pensin que m'he trastocat, però sempre el tinc al pensament i mai li estaré prou agraïda per haver-me salvat la vida aquell dia de 1966.

Jo tenia 6 anys i acabava de sortir de l'escola quan un cotxe em va atropellar per haver creuat el carrer sense mirar mentre fugia d'un nen que em volia fer enrabiar.

Quan vaig recuperar els sentits, em notava estranya. Estava envoltada d'una munió de gent i no sabia perquè jeia a terra al mig del carrer. Tots, però, estaven contents de veure que no tenia ni una rascada, quan aquell podia haver estat l'últim dia de la meva vida.

El meu àngel em va protegir, i sé que encara ho fa...

Aquesta recepta és ideal per fer una tarda plujosa que no convida gens a sortir de casa. A més, em feia molta il·lusió fer aquests Croissants de cabell d'àngel amb les carbasses que he cultivat per primera vegada al jardí de casa.

Per fer-los, comencem preparant la confitura de cabell d'àngel d'aquesta manera:

Rentem la carbassa, l'eixuguem i li donem un bon cop amb un martell per esberlar-li la pell. Amb molta cura, perquè és força dura, retirem tota la pell ajudant-nos amb un ganivet. Partim la carbassa en 7 o 8 trossos i li llevem totes les llavors i els filaments groguencs que les envolten.

Esmicolem la polpa amb les mans i la posem dins d'una olla amb un vas d'aigua. La tapem i la posem a foc baix durant 2 hores i mitja o fins que estigui tendra i s'hagi evaporat tota l'aigua.

Pesem la polpa i, si encara hi ha algun tros que no s'ha desfet, l'aixafem amb la forquilla. Tornem a posar-la dins de l'olla amb la pell de llimona i el canotet de canyella. Hi afegim el sucre (3/4 parts de sucre per kilo de carbassa), tapem i tornem a posar-la a foc molt suau, remenant de tant en tant.

Al cap d'una hora, destapem l'olla i, amb una cullera de fusta, anem remenant la confitura sense parar durant 1/2 hora, o fins que hagi agafat un bonic color daurat. Retirem la pell de llimona, i posem la confitura de cabell d'àngel en un pot de vidre junt amb la canyella.

Si fos per utilitzar-la durant tot l'any, hauríem de bullir-la al bany Maria durant 20 minuts. Però com a casa som força llaminers, i ens dura a tot estirar un mes, la guardem a la nevera.

Per fer els croissants, encenem el forn i el posem a 200º.

Dividim la pasta de full en 8 o 12 rectangles. Posem una culleradeta de confitura a l'extrem ample de cada rectangle, i anem cargolant la pasta fins arribar a l'extrem punxegut.

Doblem una mica els extrems cap endins, donat-los la forma arrodonida típica dels croissants. Afegim unes gotes d'aigua al rovell d'ou, i tot seguit procedim a pintar tota la superfície.

Els enfornem durant 20 minuts, o fins que hagin agafat un bonic color daurat.

Ingredients (per a 8 - 12 unitats):

1 làmina rodona de pasta de full de 230 g

200 g confitura de cabell d'àngel

1 rovell d'ou d'agricultura ecològica per pintar

Per a la confitura de cabell d'àngel:

1 carbassa de cabell d'àngel ecològica

1 vas d'aigua

sucre (3/4 kg per cada kg de carbassa)

pell de llimona ecològica

1 canotet de canyella

Són les ales del meu àngel les que intenten amagar-se juganeres entre aquests Croissants de cabell d'àngel? Mentre ho esbrinem, podem llegir la novel·la de Tracy Chevalier, Àngels fugaços. La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 132). Barcelona, 2002.