Ofrena de fruits secs

La Neus acaba de perdre la feina i està deprimida, no perquè albiri un futur força magre sinó perquè ha arribat Nadal i no pot fer allò que més desitja.

Viu sola tot l'any, i per res del món canviaria la seva independència, però en arribar aquestes festes recorda la felicitat que embolcallava la seva infantesa, l'emoció d'un regal inesperat, i l'alegria de sentir-se estimada. Per això mai agrairà prou al seu germà que la convidi a compartir el dinar de Nadal amb la seva família.

Altres anys, unes setmanes abans ja s'havia passejat per tota la ciutat buscant el regal més adient per a cada un i, d'una manera o altra, sempre aconseguia sorprendre'ls. Es desfà per fer-los feliços, i tot li sembla poc, perquè l'estimació que rep no es pot pagar amb diners.

Enguany, però, la seva situació és ben diferent i, encara que han insistit perquè no els porti res, ella no voldria presentar-se amb les mans buides. Fa dies que està feta un embolic i no sap què fer, però res li agradaria més que oferir-los el seu cor perquè és allò més valuós que té.

Potser aquest any no es nota tant la bogeria compradora que hem vist altres anys per aquestes dates, però tot i així sovint regalem per regalar i moltes vegades donem més importància al preu de l'objecte que al fet de regalar.

M'agradaria ajudar la Neus proposant-li un regal del tot útil i que segur que agrada a qui el rep. Crec que res millor que aquesta Ofrena de fruits secs, i l'amor amb què està feta, per a transmetre l'estimació que sentim per algú.

Si la voleu fer, cal disposar d'una capsa amb compartiments interiors. Omplim unes bosses de cel·lofana amb fruits secs variats, i les tanquem amb una tira de ràfia.

Escrivim unes etiquetes amb les propietats de cada fruit sec i les lliguem a les bosses.

Ara només ens cal tancar la capsa i guarnir-la amb una bona llaçada.

Ingredients:

Una capsa amb compartiments interiors

Bosses de cel·lofana

Ràfia

Etiquetes

Cinta

Fruits secs:

Ametlles

Avellanes

Dàtils

Figues

Nabius vermells

Nous

Orellanes

Panses de dos colors

Prunes

Tot regal portà implícit un missatge. Amb aquesta Ofrena de fruits secs us vull desitjar unes Bones Festes i dir-vos a tots els que passeu per aquesta cuina, sovint saludant i donant mostres de la vostra simpatia, però també de puntetes i sense fer soroll, que us estimo a tots i que sense vosaltres aquest bloc no seria el que és.

Per això us recomano avui Missatge en una ampolla, de Nicholas Sparks. Edicions 62 (Èxits 62, nº 9) Barcelona, 1998.

Pastís cremós de xocolata

Alexis havia arribat a terres llunyanes fugint de la desesperació, en assabentar-se que els pares de la seva estimada Melibea havien cercat un promès a la seva filla. I allà, lluny de tot el que anhelava, va trobar nous amics que es desfeien per consolar-lo.

El que ignorava el noi és que el dia fixat per al seu casament, Melibea s'havia precipitat des de la teulada de casa seva amb la intenció de llevar-se la vida i que, havent sortit il·lesa, havia decidit fugir d'aquella unió imposada.

Va anar, aleshores, directa al port i va pujar a una barca que les onades van arrossegar fins a un lloc llunyà. I sense saber què fer, va dirigir les seves passes fins a un grup de joves que celebraven alegres un pícnic.

La sort va voler que entre els nois trobés el seu estimat Alexis i, no volent estar separats per més temps, allà mateix van celebrar el seu casament.

De la mateixa manera que Melibea i Alexis no podien haver trobar un marc més bonic per a la seva unió, la Neus i la Sílvia no podien haver escollit un edifici més adequat per obrir una nova Cookiteca.

I allà hi vam anar un grup de blogguers, conduïts per la màgica simpatia de Margot. Hi havia tan bones menges, dolces i salades, que no hauria estat gens estrany haver-hi celebrat fins i tot un casament!

Jo hi vaig portar un Pastís cremós de xocolata, ben guarnit per a l'ocasió. I no us espanteu, perquè la seva senzillesa aparent no amaga cap dificultat.

Comencem preparant el farciment cremós: posem la nata al foc i, mentre esperem que arrenqui el bull, batem els rovells amb el sucre. Hi aboquem la nata i posem de nou el cassó al foc, remenant constantment durant 6-7 minuts i vigilant que la temperatura no arribi als 80º.

Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Remenem fins a tenir una crema homogènia. Aleshores la deixem temperar, la cobrim amb film transparent i la deixem a la nevera durant 4 hores, o tota la nit.

Una manera molt fàcil i ràpida de fer la massa brisa és posar tots els ingredients junts dins d'un robot. Primer es formarà una massa de textura sorrenca i tot seguit una bola compacta. Aleshores l'estirem entre dos films transparents i la deixem reposar a la nevera durant 1 hora.

Encenem el forn i el posem a 190º. Amb un corró estirem la massa fins a tenir un rectangle de 16 x 30 cm aproximadament, i un gruix de 3mm.

Cobrim l'interior d'un motlle amb paper de forn, i en folrem la base i els costats amb la massa. Amb una forquilla punxem tota la base per evitar que s'infli durant la cocció.

Tapem la base del pastís amb paper de forn, l'omplim amb llegums secs i l'enfornem durant 15 minuts. Retirem els llegums i el paper i l'enfornem durant 5 minuts perquè s'acabi de coure. Tot seguit pintem tot l'interior amb clara d'ou i el tornem a posar al forn 5 minuts més.

Mentre es refreda, preparem la galeta. Desfem la xocolata al bany Maria i, ja fora del foc, i una mica temperada, la barregem amb els cereals i les ametlles. Escampem la barreja a sobre d'un tros de paper de forn i la posem a la nevera durant 1/2 hora.

Un cop la galeta ja s'hagi endurit, l'esmicolem amb un ganivet fins a tenir trossos petits.

Barregem la galeta esmicolada amb la xocolata cremosa que tenim a la nevera, omplim tota la base amb aquesta barreja i la posem a la nevera.

Per fer els rínxols de xocolata, desfem la xocolata al bany Maria i l'escampem amb una espàtula a sobre d'una làmina d'acetat fins a deixar-la ben fina. Passem aleshores una pinta per marcar les ratlles. Cargolem una mica la làmina i la posem a la nevera fins que s'hagi pres. Veurem després que la xocolata se separa fàcilment i que ha agafat forma de rínxol.

Abans de servir el pastís, empolsinem la superfície superior amb cacau en pols i decorem amb els rínxols de xocolata blanca.

Ingredients (per a un motlle de 12 x 26 cm):

Per al farciment cremós:
400 ml nata 35% m.g.
3 rovells
45 g sucre
300 g xocolata Nestlé Postres

Per a la base de pasta brisa:
215 g farina
1 pessic sal
100 g mantega
75 g sucre mòlt
3 rovells

1 clara per pintar

Per a la galeta de xocolata:
110 g xocolata blanca
20 g ametlles torrades i pelades
20 g cereals Special K de kellogg's

Decoració:
1 cullerada de cacau en pols
75 g xocolata blanca

Amb aquest Pastís cremós de xocolata i totes les altres menges vam celebrar a Sant Cugat un pícnic inoblidable. Tant, que m'ha inspirat la lectura d'avui, i que no puc estar-me de recomanar-vos, Charles Baxter, El festí de l'amor. Edicions La Magrana (Col·lecció Les ales esteses, 143). Barcelona, 2002.

Torró de taronja

La nena de les taronges era prou espavilada per saber que el lloc de la ciutat on hi havia més turistes era a la parada dels carruatges. I allà s'hi passava els matins del cap de setmana, dreta, amb la cistella plena de taronges i oferint-les a un euro la peça.

S'hi estava fins que acabava la mercaderia i després se n'anava corrents a casa a donar els diners a la mare que, un cop comptats, els guardava a la butxaca del davantal.

Aquell dia, però, va resar perquè la mare no trobés a faltar dues monedes que ella havia ofert a un pobre home sense cama que era al carrer tocant el violí, i que posseïa la mirada més trista que mai havia vist en una persona.

I es va sentir afortunada perquè, malgrat no tenir roba maca ni joguines, mai li havia faltat un plat a taula, gràcies a les taronges que la mare robava i que ella venia als turistes. I per primera vegada va ser conscient que, per més malament que estiguem, sempre hi haurà algú que estarà pitjor.

La recepta d'avui és ben nadalenca i, amb un bon embolcall, pot convertir-se en un agradable obsequi. La taronja combina molt bé amb la xocolata i una manera de menjar tots dos ingredients és fent aquest Torró de taronja.

És una recepta ben senzilla i amb la que sorprendreu als més llaminers!

Per fer-la, només cal desfer al bany Maria la xocolata, vigilant que no hi caigui dins del cassó cap gota d'aigua i que la temperatura no passi dels 40º.

Aboquem part de la xocolata dins d'un motllo, i l'anem girant a fi que tots els costats en quedin coberts. Després, posem el motllo a la nevera fins que la xocolata s'hagi pres. Tallem la taronja a daus molt petits.

Barregem dues terceres parts de la xocolata que ens queda amb els trossos de taronja. Aboquem aquesta barreja dins del motllo i l'aixafem amb una forquilla perquè quedi ben compacta. S'ha de fer ràpid perquè sinó la xocolata s'endurirà i ens costarà de treballar-la.

Aboquem la resta de xocolata a sobre fins cobrir tota la superfície, allisant-la amb una espàtula. La deixem a la nevera durant unes hores per poder-la desemmotllar més fàcilment.

Ingredients (per a una rajola de 17 x 12 x 2 cm):

350 g xocolata Nestlé Postres

250 g taronja confitada

I res millor, mentre mengem aquest Torró de taronja, que dedicar una estona a la lectura del llibre de Jostein Gaarder, La noia de les taronges. Editorial Empúries (Col·lecció narrativa, 221). Barcelona, 2003.

Amb aquesta recepta participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

Tall rodó amb rovellons

L'oncle Quimet era solter i vivia a casa amb nosaltres. Quan arribava la tardor, els dissabtes es llevava ben d'hora i se n'anava muntanya amunt amb el cistell a la mà i no en tornava fins que el tenia ben ple, provocant l'admiració de tots.

Li agradava anar-hi sol, i mai va voler que ningú l'acompanyés. Un dia, però, vaig seguir-lo d'amagat decidida a descobrir el seu secret.

Feia dues hores que caminàvem a bon pas quan va ajupir-se i va començar a cercar bolets entre el sotabosc. En un tres i no res va omplir tot el cistell i, abans d'iniciar el camí de retorn, es va estirar sota un pi a fer una petita becaina.

Per fi havia descobert el seu secret! I com em va semblar que, després de caminar tant, bé em mereixia omplir el cistell, vaig arreplegar a corre-cuita tots els exemplars que ell havia deixat i vaig córrer com una esperitada muntanya avall per arribar a casa abans que ell.

Vaig mostrar orgullosa el meu cistell a la mare i ella es va disposar a cuinar aquell bé de Déu amb el tall rodó que acabava de rostir. Més tard va arribar l'oncle i, havent-se estranyat que jo hagués trobat tants bolets, no vaig tenir altre remei que confessar la veritat.

-Conxita, ja pots llençar a les escombraries tota la cassola si no vols que morim enverinats!

Estava tant enlluernada amb el descobriment que no se m'havia ocorregut pensar que si l'oncle no havia collit aquells bolets era precisament perquè no eren comestibles!

El meu Tall rodó amb rovellons no anirà a les escombraries perquè, degut a la meva inseguretat davant de qualsevol bolet, els compro al mercat. I us puc assegurar que aquests són serenys i boníssims!

Per fer aquest plat i quedar satisfet amb el resultat, cal tenir una carn de vedella de màxima qualitat i uns rovellons acabats de collir.

Salpebrem el tall rodó i l'enrossim per tots els costats a foc viu en una cassola on haurem posat l'oli. Tot seguit abaixem el foc, hi afegim la ceba tallada en juliana i una cabeça d'alls, i ho deixem coure amb la cassola tapada. Donem la volta a la carn de tant en tant.

Quan ja estigui gairebé cuita, destapem la cassola i hi tirem un bon raig de conyac. Deu minuts més i tanquem el foc.

Per poder tallar bé la carn, cal que aquesta estigui freda del tot. Millor si la posem unes hores a la nevera.

Posem al foc la cassola on hi ha l'oli i la ceba i retirem la cabeça d'alls. Hi afegim el tomàquet ratllat i els rovellons. Quan s'hagi evaporat part de l'aigua, hi posem els talls de carn.

Els deixem coure uns minuts i hi afegim la picada i la sal. Quan s'hagi evaporat tota l'aigua i la salsa brilli, tanquem el foc i servim el plat amb una bona llesca de pa.

Ingredients:

1 tall rodó de vedella de 1 1/2 kg

1 kg de rovellons

150 ml oli d'oliva verge extra

3 cebes

1 cabeça d'alls

3 tomàquets sense pell ni llavors

50 ml conyac Torres 10

sal

pebre negre acabat de moldre

Per fer la picada:

1 all

3 branques de julivert

8 ametlles torrades

Potser tots amaguem dins nostre algun secret que mai ningú descobrira. Si voleu llegir una història colpidora, us recomano El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 865). Barcelona, 2010.

Amb aquest Tall rodó amb rovellons participo en el 2º Concurso Internacional de Gastronomía organitzat per Apicius , i patrocinat per San Ignacio, Taller de las tradiciones, La cocina de Plágaro, Oh!Menaje, Kuchen House, In-domo Diseño Interiores, Marvi Rótulos-Placas commemorativas i Artepan.

Flors de xocolata

La gelosia va envair Clytie i amb una delació va aconseguir la mort de la seva rival. Però, ai!, el seu enamorat Apol·lo, pres de dolor, va decidir aleshores posar fi a la seva relació, i ella va enfollir d'amor.

Res no l'importava, i romania al ras dia i nit, asseguda sobre el terra nu, amb els cabells llargs i embullats. Durant nou dies no va tastar aigua ni menjar. S'alimentava només de les gotes de la rosada i de les seves pròpies llàgrimes, i sense moure's del terra.

No feia altra cosa que contemplar el rostre del déu quan aquest passava una i altra vegada sense mirar-la mentre guiava el carro al voltant de la terra. I diuen que els seus membres es van clavar al terra i el seu rostre es va convertir en flor. I encara ara, subjecta per l'arrel, es gira cada dia cap al sol perquè, fins i tot transformada, conserva el seu amor.

Feia dies que donava voltes al cap pensant quina recepta podria preparar amb uns motlles que molt amablement m'havia enviat la casa Silikomart. Tenen forma de con petit i no els acabava de trobar la recepta apropiada. De cop, com a vegades acostumen a passar les coses, em va venir aquesta idea que avui us presento. Queden molt bonics a sobre d'aquestes galetes de xocolata, i són boníssims!

Si us han cridat l'atenció, no deixeu de fer-los. Comencem preparant els cons.

Posem la gelatina en remull durant 5 minuts. Mentre, muntem la nata i la guardem a la nevera. Escalfem la llet en un cassó, l'apartem del foc i hi afegim el full de gelatina escorregut, remenant fins que es desfaci. Hi posem tot seguit la xocolata esmicolada i remenem fins que es fongui.

Quan vegem que ja no està calenta, hi afegim amb cura la nata. Omplim els motlles amb aquesta crema, i els posem a la nevera perquè quallin.

Per fer les galetes, desfem la xocolata al microones, triturem els cereals amb la picadora, però sense que quedin massa fins, i tallem la taronja a daus molt petits. Barregem els tres ingredients.

Folrem una safata amb paper de forn i hi posem a sobre un motllo de fer galetes en forma de flor, de 4'5 cm de diàmetre. Hi aboquem a dins una culleradeta de la barreja de xocolata, la premem bé i enretirem el motllo amb cura. Tornem a fer una altra galeta de la mateixa manera i així fins a acabar tota la massa.

Si la massa s'endureix abans que puguem acabar de fer totes les galetes, la posem uns segons al microones. Un cop les tinguem totes, les guardem a la nevera.

Per poder desemmotllar sense cap dificultat els cons, els posarem al congelador durant 1 hora com a mínim. En el moment de servir, posem els cons a sobre de les galetes i decorem amb una fulla de menta.

Aquestes flors no s'assemblen gens a uns gira-sols, però segur que nosaltres no restem tan impassibles com el déu Sol davant la seva presència!

Ingredients (per a 34 flors):

Per als cons:

1 full de gelatina

60 ml nata 35% m.g.

50 ml llet de civada

60 ml xocolata blanca

Per a les galetes:

315 g xocolata Nestlé Postres

125 g Kellogg's Special K

30 g taronja confitada

No és la meva intenció fer-vos plorar, però la tristesa de Clytie m'ha dut avui a recomanar-vos el llibre de Paulo Coelho, Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar. Edicions Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1997.

Idea d'aquesta inspiració: Tres chocolates, de Sébastien Serveau.