Cassoleta d'arròs integral amb verdures

El Joan té la mirada perduda. Sembla que res no l’importi. Parla poc i no somriu mai.

Fa tres anys era l’home més feliç del món perquè tenia tot el que desitjava: una feina, una casa, una família... I no sap què ha passat, però ara camina sol i trist per la vida.

Recorda com un malson el dia que la seva empresa va fer fallida i es va quedar sense feina, amb un munt de creditors trucant a la porta. Va haver de vendre’s la casa per fer front a tots els deutes, i anar a viure de lloguer a un pis petit i ple d’humitat.

Menjaven malament i passaven fred, i els nens sovint estaven malalts. Veure’ls desvalguts al llit l’entristia i va determinar, amb el dolor més gran que pugui sentir un home, enviar la dona i els fills al poble a viure amb els avis.

D'aleshores ençà passa les hores anant d’un costat a l’altre sense rumb buscant una feina que ningú li ofereix, no té diners i hi ha dies que només menja pa.

Està segur que hi ha un lladre d’il•lusions voltant pel món que li ha robat l’ànima. Per què hauria de tenir un motiu per somriure?

Si abans de preparar aquesta Cassoleta d’arròs integral amb verdures, hem cuit l'arròs, en deu minuts tindrem un plat boníssim. El seu esclat de colors ens transmetrà tota l’energia que necessitem per encarar-nos a les contrarietats del dia.

Per coure l’arròs, posem el líquid a escalfar mentre rentem l’arròs, i el deixem escórrer. La proporció serà d'1 mesura d’arròs per 2 ½ d’aigua o brou vegetal. Quan el líquid arrenqui el bull, hi posem l'arròs i el deixem coure, tapat i amb el foc al mínim, durant 30-35 minuts. I ja el tindrem llest per utilitzar-lo per fer aquest plat, o bé el guardem a la nevera per a disposar-ne quan vulguem.

Comencem amb el sofregit: piquem ben fins les cebes i els alls, i els daurem en l’oli, que ja tindrem calent a la paella. Anem tallant la resta de verdures a trossos regulars, i els afegim a la paella. Els saltegem i hi afegim el tomàquet ratllat i un vas de brou vegetal.

Deixem que vagi coent i, quan encara quedi una mica de brou, hi aboquem l’arròs i el deixem uns minuts perquè s’amari de tots els gustos. Rectifiquem de sal i ja podem començar a emplatar.

Ingredients (per a 4 persones):

500 g arròs integral cuit

6 cullerades oli d’oliva verge extra

2 cebes tendres

2 alls

2 carxofes

½ pebrot vermell

½ pebrot verd

½ pebrot groc

un grapat de mongeta tendra

un grapat d’espàrrecs
3 tomàquets
1 vas de brou vegetal
sal marina

Amb aquesta Cassoleta d'arròs integral amb verdures participo en la campanya Blogs contra la fam.

Avui i demà té lloc el GRAN RECAPTE D'ALIMENTS 2012. L'estat de crisi en què es troba el país segurament ha alterat la vida de molts de nosaltres, però seria immoral quedar-nos de braços plegats sabent que hi ha gent que no té un plat a taula.

La Fundació BANC DELS ALIMENTS ens espera a tots a més de 700 supermercats i mercats d'arreu de Catalunya. El Gran Recapte d’Aliments és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. Col·labora-hi!

Puré de carbassó blanc

Quin home, aquest Lluís! Res li fas ben fet i a tot troba defectes... És força punyetetes, sí, i mai s'està de criticar el que fas, si cal. Però avui m'ha sorprès amb un regal del tot inesperat, ja que se m'ha presentat a casa carregat de carbassons blancs i me'ls ha ofert com si fos una joia preciosa.

- Carbassons blancs? I d'on els has tret?

I m'ha començat a explicar una història que si no el conegués prou bé diria que se l'acabava d'inventar. Però és tan real com aquest sol que avui ens il·lumina!

Un camió provinent del sud ha aconseguit vendre al mercat de fruita i verdura tota la mercaderia que duia, excepte un palet de carbassons blancs. El conductor, que havia de tornar al seu punt de partida amb un carregament nou, necessitava el camió buit, i no ha trobat millor manera de desfer-se del palet que llençar-lo en un descampat.

Ben a la vora el Lluís aparcava el cotxe i, veient aquella muntanya de carbassons desemparats, ha corregut a agafar els que ha pogut i, després d'omplir-ne el maleter, ha anat esperitat a la seva empresa dient a tothom que fes el mateix. Mitja hora més tard la muntanya ja només era un fantasma, però gran era la bellugadissa en un munt de cases que frisàvem per fer lloc a aquell regal inesperat.

Mai he contemplat una muntanya de carbassons, però puc veure els ulls desesperats de tota la gent que passa gana i no pot ni imaginar-se que aquí puguem llençar tan alegrement quantitats desmesurades de menjar.

Intermón Oxfam ha llançat la campanya "Taula per a 7.000 milions”, que reivindica el dret a l’alimentació a tot el món. La campanya denuncia que gairebé 900 milions de persones se’n van a dormir amb gana cada nit, mentre el nostre planeta produeix aliments suficients per a tothom.

A la taula de casa no puc seure tanta gent a menjar aquest Puré de carbassó blanc, però tant de bo entre tots aconseguim que a la Taula per a 7.000 milions de persones d’Intermón Oxfam l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia!

Si us ha agradat aquest puré i el voleu fer, tot seguit us n'explico al recepta.

Per fer l'aigua d'arròs, escalfem aigua amb un rajolí d'oli i una cullerada de sal. Quan bulli, hi afegim l'arròs i el deixem coure 15 minuts. Colem l'arròs, guardant aquesta aigua perquè la necessitarem per coure el carbassó. Refredem l'arròs a sota de l'aixeta amb aigua freda i el reservem a la nevera.

Posem en una olla 5 cullerades d'oli i hi coem el porro, que haurem tallat ben petit. Quan comenci a agafar color hi posem el carbassó tallat a rodanxes. Remenem bé amb una cullera de fusta i hi aboquem el líquid.

Ho coem a foc fort fins que l'aigua comenci a bullir, aleshores abaixem el foc, i hi afegim el gingebre ratllat. Quan el carbassó estigui cuit, rectifiquem de sal i tot seguit el triturem fins deixar-lo ben fi.

Podem servir-lo sol o acompanyat d'arròs cuit.

Ingredients (per a 8 persones):

5 cullerades oli d'oliva verge extra

100 g porro (només la part blanca)

2 kg carbassó blanc

300 ml aigua

300 ml aigua d'arròs

10 g gingebre

sal

Amb aquest Puré de carbassó blanc podrem sopar vuit persones, més si no omplim tant el plat. I ve tant de gust sopar un plat calent ara que comença a fer fred!

Esgarrifa pensar que hi ha gent que no només no té un plat a taula, sinó que no té ni casa on aixoplugar-se! Per això avui us recomano la lectura d'aquest llibre: Ells truquen a la porta, de Carmen Luque. Edicions La Campana, 169. Barcelona, 2000.

Pastís de crêpes amb bolets

N'hi ha que neixen estrellats, i em va tocar a mi. Coix, quec i sense gaire atractiu, tot apuntava que em veuria abocat a una existència grisa i sense sobresalts, quan les intrigues de la meva família em van convertir en l'home més poderós del món.

Tots pensaven que seria un titella a les seves mans, un instrument que podrien usar a la seva voluntat. Però els déus, per compensar totes les meves deficiències, m'havien dotat d'intel·ligència, i aquesta els feia nosa.

I jo, que vaig guanyar mil batalles, no vaig poder doblegar la cobdícia de la meva muller, que va fer i desfer al seu caprici, ja sigui utilitzant assassinats, ja relacions incestuoses.

Agripina (maleeixo el dia que m'hi vaig casar!), em va enverinar amb un plat de bolets, tàctica per la qual tenia la mà trencada. No negaré que més d'una vegada havia pensat en aquesta possibilitat però, davant d'una dona tan arterosa, de res van servir les meves precaucions!

Amb aquests bolets la vostra vida no corre cap perill perquè no són gens verinosos, tot al contrari! I si aquest Pastís de crêpes amb bolets us ha agradat i el voleu fer, tot seguit us n'explico la recepta.

Comencem preparant les crêpes:

Passem pel sedàs la farina i la sal i les posem en un bol. Hi afegim els ous. Amb un batedor barregem els ingredients mentre anem incorporant la llet de mica en mica. Finalment, hi afegim la mantega fosa. No deixem de batre fins a aconseguir una massa sense grumolls.

La deixem reposar mitja hora.

Escalfem una paella d'uns 18 cm de diàmetre. Amb un pinzell n'untem la base amb mantega fosa. L'apartem del foc i hi aboquem 1/2 cullerot de massa, tot bellugant la paella perquè la massa vagi rodolant fins a cobrir tota la base de la paella. Aleshores la tornem a posar al foc fins que la crêpe comenci a agafar color. Li donem la volta i la coem per l'altre costat mig minut més.

La posem en un plat i tornem a repetir totes les operacions fins a acabar la massa. Amb aquesta quantitat surten 12 crêpes, però només en vaig fer 9. La resta, la vaig posar en una paella més petita, de 10 cm de diàmetre, per fer el pastís de 5 pisos de mida individual que veieu a les fotografies.

Posem unes gotes d'oli en una paella i hi saltegem els bolets per separat, primer els camagrocs, després els rossinyols i finalment les trompetes. Un cop cuits els salpebrem i els reservem.

Per fer la beixamel, fonem mantega en un cassó, hi afegim farina, remenem i la deixem coure un parell de minuts. Hi aboquem la llet calenta, remenant a consciència fins a aconseguir una salsa sense grumolls. Hi afegim també l'aigua que han deixat anar els bolets, si cal.

La deixem coure durant 10 minuts, remenant sovint. Hi posem sal, i nou moscada i pebre acabats de moldre.

Per fer el pastís ens ajudarem d'un cèrcol de cuina de 10 cm de diàmetre. Hi posem una crêpe, els camagrocs i 2 cullerades de salsa beixamel. I repetim fins a acabar les crêpes. En aquest pastís hem fet un pis de camagrocs, 1 de trompetes, un de rossinyols i un altre de trompetes.

Acabem la decoració amb uns quants bolets reservats.

Abans de servir els plats, podem passar-los uns segons pel microones perquè estiguin ben calents.

Ingredients (per a 12 crêpes):

100 g farina

1 pessic de sal

1 ou d'agricultura ecològica

1 rovell d'agricultura ecològica

250 ml llet

15 g mantega fosa

mantega fosa per untar la paella

Per al farciment:

bolets variats (rossinyols, camagrocs, trompetes de la mort...)

oli

sal marina

pebre acabat de moldre

beixamel (llet, mantega, farina, nou moscada, pebre i sal)

Amb aquest Pastís de crêpes amb bolets participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a La recepta del 15 i que aquest mes està dedicada als bolets.

Flam de figues i iogurt amb caramel de vainilla

Aquest estiu vam anar tota la família a passar uns dies a cals avis, i ja us podeu imaginar l’enrenou que va suposar encabir disset persones al mas.

A la meva cosina Berta i a mi ens va tocar dormir a l’habitació de l’oncle Quimet, de qui gairebé no en sabíem res, llevat que va morir d’accident quan era jove. Tanmateix sempre m'havia semblat que un gran misteri planava al voltant de la seva mort.

Era gairebé mitjanit quan la meva cosina es va adormir, però a mi els pensaments no em deixaven aclucar els ulls, i és que la curiositat era més poderosa que el cansament acumulat del dia. Així que em vaig llevar i em vaig entretenir a resseguir els títols dels llibres que l’àvia havia mantingut intactes a les lleixes.

Vaig aturar-me en un vell volum de La figuera, arbre de fruits saborosos pels quals tinc una gran debilitat. Em disposava a llegir-ne un capítol quan vaig veure mig amagat entre les seves pàgines el quadernet “La flor inexistent”.

L’autor de l’escrit parlava de la figuera i d’una misteriosa flor que apareixia només la nit de Sant Joan. Una flor que voletejava com una cuca de llum entre les branques més elevades de l’arbre i que omplia de fortuna i felicitat a qui aconseguia agafar-la.

El miol d’un gat em va distreure uns moments de la lectura i vaig aprofitar per obrir la finestra i deixar que entrés una mica d’aire fresc. I va ser aleshores quan la vaig veure allà: una figuera majestuosa que s’enlairava al cel curulla de fulles i il·luminada per la lluna. I vaig imaginar l’oncle Quimet enfilat a les seves branques a la recerca d’aquella flor inexistent.

Segurament l’esperonava la il·lusió d’un futur millor, però la manca de prudència (o potser una broma de les bruixes de la nit) el va arrossegar a una mort segura.

No m'estranyaria gens que la família hagués amagat tots aquests anys la causa de la seva mort pensant que l'oncle Quimet s'havia trastocat i havia fet una bogeria la nit de Sant Joan...

Aquest Flam de figues i iogurt amb caramel de vainilla és la tercera recepta que vaig preparar per al Taller de cuina El calci, del plat a l'os, que vaig impartir al Fòrum Dona i Menopausa organitzat per ella y el abanico.

Si voleu veure'm preparant la recepta pas a pas, podeu fer-ho mirant aquest vídeo:

Però si us estimeu més seguir la recepta per escrit, tot seguit us l'explico:

Comencem torrant lleugerament les ametlles laminades en una paella sense afegir-hi cap tipus de greix.

Barregem en un cassó l'aigua, l'agar-agar i la mel, i el posem al foc. Quan arrenqui el bull, ho deixem coure durant 12 minuts.

Pelem una figa i la barregem amb el iogurt, tot aixafant-la amb una forquilla. Tot seguit hi afegim l'agar-agar que teníem al foc, i ho remenem amb un batedor.

Amb aquesta preparació omplim dos motlles de 8 cm de diàmetre i els guardem a la nevera fins que quallin, si fa no fa una hora.

Ara prepararem les figues d'aquesta manera:

Posem en un cassó la vainilla, la branqueta de menta, el sucre i l'aigua suficient per cobrir el sucre. Col·loquem dins del cassó l'accessori de coure al vapor i hi posem les 3 figues. Tapem i les coem 7 minuts.

Apartem amb cura les figues, retirem l'accessori de coure al vapor i deixem reduir el líquid fins que tingui consistència de caramel.

Desemmotllem els flams, i tallem pel mig les figues. Emplatem els flams i hi posem al damunt 3 meitats de figa. Els reguem amb una cullerada de caramel i els empolsinem amb les ametlles laminades.

Podem acabar la decoració amb una cirereta d'arboç i unes fulles de menta.

Ingredients (per a 2 persones):

100 ml aigua 1 1/2 culleradetes d'agar-agar en flocs

1 cullerada de mel

100 ml iogurt de soja natural

4 figues coll de dama

2 cullerades sucre integral de canya

1 branqueta de menta

1/4 beina de vainilla

ametlles laminades

Aquest Flam de figues i iogurt amb caramel de vainilla us el podeu menjar amb les figues acabades de coure o bé després de tenir-les unes hores a la nevera. Totes dues opcions són boníssimes!

També qualsevol ocasió és bona per dedicar una estona a la Flor blava de què parla Novalis en el seu llibre Enric d'Ofterdingen, vol. I i II (amb traducció de Joan Maragall). Biblioteca Popular de l'Avenç, nº 65 i 66. Barcelona, 1907.