Torró de xocolata i maduixa

Darrerament la Isabel es passa el dia davant l'ordinador escrivint amb una dedicació frenètica. Són moltes les vivències que vol redactar per evitar que desapareguin per sempre més, i molts els pensaments que passen fugissers pel seu cap i que cal caçar al moment abans no s'amaguin en viaranys inaccessibles.

Com l'aquarel·la que algú va pintar un dia amb il·lusió i que molts anys després jeu abandonada al mig del carrer, exposada a una pluja fina i persistent que va desdibuixant-la fins a deixar un llenç nu sense rastre de pintura, així serà aviat la seva vida.

Res li fa més por que la recordin en els seus darrers moments amb la mirada extraviada i insegura, i la ment adormida. I rebel·lant-se contra allò inevitable, aconsegueix retardar qualsevol moment de descans a base de pessics.

Ara que encara és possible, està decidida a deixar constància del millor d'ella perquè, quan la decadència emboiri els seus gestos, tots sàpiguen que la seva vida ha estat plena de petites joies d'amor adreçades als qui més estima.

Estic  segura que aquest Torró de xocolata i maduixa podria ser una d'aquestes petites joies de la Isabel, i  realment seria una fatalitat que es perdessin.

Si us ha cridat l'atenció l'originalitat d'aquest torró i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Per fer la trufa, escalfem la nata en un cassó sense que arribi a bullir. Apartem el cassó del foc i hi posem la xocolata negra esmicolada, remenem i deixem que es desfaci. Quan estigui a temperatura ambient, cobrim amb film de cuina i la guardem a la nevera durant unes hores.

- Desfem la xocolata negra al bany Maria i pelem les ametlles. Barregem aquests ingredients i hi afegim els cereals. Escampem la barreja a sobre de paper de forn, l'allisem amb una espàtula i  posem aquesta galeta a la nevera perquè prengui.

 - Desfem al bany Maria la xocolata blanca. Amb les 2/3 parts  recobrim les parets d'un motlle de silicona o de plàstic, i el posem a la nevera durant mitja hora.

- Esmicolem amb un ganivet la galeta, i barregem els trossets amb la trufa de xocolata. Aboquem aquesta barreja dins del  motlle, i allisem la superfície amb una espàtula. Posem a la nevera mitja hora.

- Tornem a desfer al bany Maria la xocolata blanca reservada i cobrim la superfície del torró. Posem a la nevera fins que prengui.

- Per desemmotllar sense problemes la rajola de torró, la posem prèviament al congelador 10 minuts. Desemmotllem i cobrim els costats del torró amb trossets de maduixes liofilitzades, que enganxarem sucant-les lleugerament en les restes de xocolata blanca.

Ingredients:

80 g nata per muntar 35% m.g.

70 g xocolata negra Nestlé Postres

100 g xocolata negra Nestlé Postres

30 g ametlla torrada

15 g cereals Kellogg's Special K

180 g xocolata blanca Nestlé Postres

trossets de maduixes liofilitzades procedents d'agricultura ecològica

Acompanyarem aquesta delícia de torró amb el llibre d'un autor americà que me encanta, i que aquesta vegada he llegit en castellà perquè no l'he trobat en català. Nicholas Sparks, Lo mejor de mí. Rocaeditorial. Barcelona, 2012.

Amb aquest Torró de xocolata i maduixa us dono el millor de mi, i aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal i un  millor Any Nou.

Magdalenes de xocolata

Acabaves de néixer i, bressant entre els seus braços una princesa tan bonica, els teus pares no desitjaven res més perquè ja es consideraven immensament afortunats, i només podien albirar per tu un futur ple de felicitat. Ni una espurna de desventura van arribar a imaginar que pogués entelar mai els teus ulls.

Però tretze anys més tard, el ferotge Genseric  et va arrencar  sobtadament dels seus braços i et va portar captiva a Tunis, obligant-te a viure entre els més pobres i a patir tota mena d'infortunis.

La teva fe va obrar miracles, i aviat va córrer la veu que curaves els oprimits i  converties els gentils. No va ser per altra cosa que et van assotar cruelment i et van abandonar enmig de la selva perquè les feres esquarteressin el teu cos.

Però ni els animals més salvatges, ni els escurçons ni els insectes van gosar fer-te res, ans al contrari, jeien mansuets al teu costat, seguint-te durant els 7 anys que hi vas passar sense cap companyia humana.

Però vet aquí que un dia hi van arribar uns joves nobles amb ànsies de caçar i que, captivats per la teva bellesa, aviat van oblidar-se dels animals i van intentar atacar el teu honor. No només no ho van aconseguir, sinó que amb la teva melodiosa veu els vas convertir i tu mateixa els vas batejar allà mateix.

Desesperat, el capitost de la ciutat et va condemnar al turment de l'eculi, a arrencar-te la pell de tot el cos i a posar-te sencera dins d'una caldera d'oli bullent. I veient que res podia afeblir la teva força, finalment et va fer tallar el cap. 

Des d'aleshores els pobles que viuen del conreu de l'olivera et tenen per advocada, i t'invoquen dient: "Santa Oliva beneita, mata la cuca i deixa l'aceita"

Santa Oliva és la patrona d'Olesa de Montserrat, vila olivarera on es produeix una varietat d'oliva que porta el seu nom, olesana o palomar, una oliva que fa un oli molt fi, clar i fluid, i amb un baix grau d’acidesa.

Avui fa una setmana vaig ser convidada pel consorci de Turisme del Baix Llobregat al presstrip de gastronomia  Ruta de l'oli d'Olesa, que ens va permetre gaudir d'una jornada inoblidable.

Ja de bon matí vam conèixer de la mà de l'historiador olesà Xavier Rota la història del nucli antic d'aquesta vila, després vam visitar el Molí de l'Oli i el vam poder veure en ple funcionament,  i tot seguit ens van portar a la vinya de la família Gibert.  I és que heu de saber que a Olesa, la vinya és el tros on es conrea qualsevol tipus de plantació i, especialment, oliveres.

Muntanya amunt, mentre gaudíem d'una agradable excursió en un dia il·luminat per un sol radiant, els tons argentats de les fulles dels arbres i el gris lilós del rocam  feien una paleta de colors singulars.

Allà ens van oferir una degustació de l'oli d'Olesa, però també dels embotits, del pa i de la cervesa que es fan al municipi.

Després ens van obsequiar amb una visita guiada al Teatre de La Passió on vam poder tastar (i retastar diverses vegades) la boníssima Coca de la Passió. La jornada va acabar al Mercat Municipal amb un tast de plats elaborats per diferents restaurants olesans amb oli d'Olesa.

He estat sempre tan ben rebuda als pobles que formen el Baix Llobregat, i he quedat tan fascinada per la seva cultura i els seus excel·lents productes (cireres, espàrrecs, carxofes, pollastre Prat, oli...) que sempre dic que, si hagués d'abandonar el meu Maresme, no dubtaria a  traslladar-me a aquesta comarca que té mar, riu i muntanya.

Ja sabeu que en les meves receptes prioritzo la qualitat dels productes que utilitzo, i per això avui us porto unes Magdalenes de xocolata fetes amb un dels 70 millors olis del món: Oulesa.

Si les voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Enceneu el forn i poseu-lo a 170º. Talleu la xocolata a trossets. Pugeu les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Barregeu la farina amb el llevat i passeu-la per un sedàs.

- Bateu l'oli i el sucre, afegiu-hi els rovells i tot seguit la llet.

- Bateu fins que quedi tot ben barrejat. Incorporeu la farina de mica en mica. I finalment, amb una espàtula, les clares.

- Ompliu amb aquesta massa les flameres fins a 3/4 parts de la seva capacitat. Repartiu-hi els trossets de xocolata, i escampeu per la superfície les ametlles i una mica de sucre integral.

- Enforneu-les durant 30 minuts, o fins que estiguin rosses.

Ingredients (per a 8 magdalenes):

2 rovells d'ou d'agricultura ecològica

120 ml oli  Oulesa

160 g sucre

150 ml llet

230 g farina de rebosteria

1/2 sobre de llevat
2 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic de sal marina

100 g xocolata Nestlé Postres

40 g ametlles tallades a trossets

2 cullerades sucre integral de canya

Són irresistibles acabades de fer amb la xocolata que es fon a la boca. Si no us les mengeu totes i les guardeu, la xocolata s'endurirà. Poseu-les 20 segons al microones a temperatura màxima i semblaran acabades de sortir del forn!

 

Bones  a qualsevol hora, aquestes Magdalenes de xocolata són un dels berenars preferits de la meva filla Núria. A ella les hi dedico, sobretot ara que és a tants quilòmetres d'aquí i les troba tant a faltar!

I avui no us recomano una lectura, sinó un espectacle teatral de primera categoria: La Passió d'Olesa, que no és només una gran representació teatral, sinó la força dels olesans que treballen desinteressadament per plasmar dalt de l’escenari l’herència de gairebé 500 anys d’història. No us la perdeu!