Carbassa amb cigrons i arròs




Anava a peu i notava al cos la humitat d'aquell dia trist i fred. Avançava a poc a poc, mentre ressonava al carrer el grinyol del vell carretó de la compra que havia heretat temps enrere de la seva mare.
 
La vida no havia estat fàcil per a la Sabina. Quan tenia trenta anys, aquesta arquitecta iniciava un camí tan ple de projectes, d'il·lusions i d'amor que semblava viure en el millor dels mons. Però la sort no la va voler acompanyar en aquest viatge, i el destí va fer que abans d'arribar als quaranta ja hagués de plorar la mort d'un fill prematur, de fer el cor fort a un divorci no buscat i de patir la pèrdua sobtada dels seus pares en accident de cotxe.

Quan pensava que cap altra desgràcia podia afectar-la,  va arribar la crisi i es va quedar sense feina, i es va veure obligada a desprendre's de tot el que tenia per no perdre la casa i poder tirar endavant els bessons de cinc anys.

El que anava a fer aquell capvespre no ho havia fet mai i no estava prou segura de sortir-se'n, però si altres dones es menjaven l'orgull i ploraven en silenci, ella també podria fer-ho. I si, a l'últim moment, l'abandonaven les forces, pensar en els seus fills amb el plat buit li donaria l'impuls necessari.

No li va tremolar la mà. Va trucar a la porta i va esperar. Ja no hi havia marxa enrere. No va trigar gaire en aparèixer un home ja gran que, pel seu posat, semblava acostumat a aquestes situacions. Després de saludar i presentar-se, la Sabina va voler explicar els motius de la seva visita.  "Vinc de part de la senyora Roser perquè m'he...". Se li va fer un  nus a la gola, i ja no li sortien les paraules.  No volia plorar, però les llàgrimes no saben obeir ordres.

L'home la va abraçar per alleujar la seva pena i la va convidar a passar. Dins hi havia la seva dona. Li van preparar un cafè calent i unes galetes i  li van omplir el carretó fins dalt de tot perquè ni ella ni els seus fills patissin gana aquella setmana.




Enguany la collita de carbasses ha estat molt variada i, com veieu, en tinc de totes les formes i mides. És una verdura que ens agrada molt i per això en mengem cada setmana. Per no cansar a la família, les preparo de moltes maneres:  Puré de carbassa, Pa de carbassaPuré de carbassa i taronja, Puré de carbassa i pera, Carbassa al forn amb taronja ... 

Avui us porto un puré de Carbassa amb cigrons i arròs, que a casa agrada molt.

Comencem preparant l'aigua d'arròs. Primer hem de posar aigua al foc amb una mica de sal i un rajolí d'oli. Quan bulli, hi tirem l'arròs, remenem fins que torni a agafar el bull i el deixem coure 14 minuts (o fins que estigui cuit). Ha de quedar força caldós. Si veiem que queda molt espès, hi afegim aigua calenta durant la cocció.

Un cop cuit, el colem, reservant l'aigua. Escampem l'arròs en un plata per refredar-lo, o  bé li tirem un raig d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Piquem la ceba ben petita i la coem en una olla amb l'oli, a foc molt suau. Quan comenci a agafar color, hi afegim la carbassa i el moniato tallats a daus de 3 x 3 x 1 cm aproximadament. Remenem una mica i hi aboquem l'aigua d'arròs calenta. Tapem i ho deixem coure 15 minuts, remenant de tant en tant.

Passat aquest temps, hi afegim els cigrons cuits, la sal i la cúrcuma. Coem 5 minuts més i tanquem el foc. Passem el minipímer i ho triturem fins a tenir un puré ben fi. Perquè no sigui tan espès, hi aboquem  la llet i tornem a triturar un moment.

Acompanyem el puré amb l'arròs cuit reservat, que haurem posat en un bol amb una cullera perquè cadascú  se'n  posi la quantitat que vulgui.




Ingredients (per a 7-8 plats):

1500 g polpa de carbassa de cultiu ecològic
400 g moniato
150 g  ceba tendra
200 g cigrons cuits
600 ml aigua d'arròs
200 ml llet d'espelta
4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 cullerada de cúrcuma
sal marina

Per acompanyar:
arròs blanc cuit

A  casa posem llet d'espelta perquè volem que sigui un plat 100% vegetarià, però la podeu substituir per llet de vaca o la que utilitzeu normalment.




Amb aquest puré de Carbassa amb cigrons i arròs participem en la difusió  del Gran Recapte 2013 del Banc dels Aliments  proposada pels  Blogs contra la fam.
El Gran Recapte d'Aliments  és una campanya de recollida d'aliments bàsics que es durà a terme aquests 29 i 30 de novembre amb la finalitat d'aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. Des d'aquí us animem a fer-vos voluntaris i a participar amb la donació d'aliments.





Figues amb crema anglesa





La Fidela ja m'havia advertit afectuosament  aquest matí que això d'anar a caminar sola per la muntanya era molt perillós. I m'ha recordat el cas d'aquell ciclista exhibicionista que acostumava a rondar per la serralada amb la intenció de sorprendre amb el seus atributs possibles víctimes femenines.

Tot just acabava de deixar enrere la porta del tancat electrificat de ca l'Andreu, quan encarava l'últim tram del meu recorregut habitual. De sobte, m'he trobat amb una immensa figura que em barrava el pas.

No m'ha fet por. Diuen que la indiferència és la millor arma, així que la meva primera intenció ha estat no deixar-me impressionar per la blancor immaculada de la seva pell i seguir el meu camí, com si aquella presència formés part del decorat de la muntanya.  

He fet una passa i m'he aturat en sec en adonar-me que, al seu costat, uns altres ulls m'observaven fixament. La seva pell  negra i lluent donava encara més força a aquella figura imponent i majestuosa.  En altres circumstàncies hauria dit que era d'una gran bellesa, però en aquells moments només pensava a salvar el coll.

Només dos-cents metres em separaven de la tanca, però no estava segura de poder-hi arribar. Així que us sorprendria amb quina rapidesa m'he enfilat marge amunt i he caminat paral·lela al corriol, sense girar el cap ni una sola vegada.

Un cop he deixat enrere la parella de bòvids, i he comprovat d'esbiaixada que seguien remugant sense immutar-se per la meva presència, he tornat al camí de muntanya i he seguit la meva ruta fins a casa.




Veure un toro i una vaca de l'Albera quan un surt a passejar no és una cosa gaire habitual. No he tingut por, però m'ha sorprès la seva presència al mig del camí. Quan me'ls torni a trobar, segurament reaccionaré d'una altra manera, però aquesta vegada només veia el seu banyam i no volia posar la meva vida en perill.

Després, un cop he arribat a casa he preparat unes postres boníssimes que m'han ajudat a oblidar l'incident del matí.

Si voleu saber com es preparen aquestes Figues amb crema anglesa només cal que seguiu les indicacions que us donaré tot seguit.




Posem la llet al foc amb la vainilla i la fem bullir. La tapem i la deixem perfumar una estona.

A banda, batem els rovells amb el sucre amb un batedor fins que blanquegin. Hi afegim la llet colada, remenem enèrgicament perquè quedi una crema fina i la posem a foc suau, remenant sense parar.

Quan arrenqui el bull, la traiem del foc, remenem uns mica més i la  posem als plats. La deixem refredar i abans de treure el plat a taula hi posem les figues.

Per donar una mica de color al plat, podem guarnir-lo amb unes floretes.



Ingredients (per a 2 persones):

1/4 l llet 
1/4 beina vainilla
2 rovells d'agricultura ecològica 
60 g sucre 
10 figues ecològiques




He tornat a fer el mateix recorregut diverses vegades esperant trobar-me el toro i les vaques de ca l'Andreu per veure quina seria la meva reacció, però no els he vist. Devien estar pasturant muntanya amunt o muntanya avall, apartats del corriol.

Així que, mentre menjo aquestes exquisides Figues amb crema anglesa, llegiré Niccolò Ammaniti, Jo no tinc por. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 188). Barcelona,  2002.  Més que res, per estar segura que és veritat.