Calamars amb raïm

Potser tota la culpa era seva, per no saber captivar cada nit el cor del seu estimat. O potser aquella  crueltat inexorable del pas del temps que fa que una dona  perdi frescor i atractiu a ulls del seu amant. 

Qui sap si l'arribada d'unes joves boniques a l'harem va ser el motiu pel qual el rei Djemchid preferís tastar nous petons i noves llaminadures, arraconant aquells llavis que fins feia poc havien estat els seus preferits.

La pobra dona s'abandonà al plor i la desesperança, passant les hores oblidant-se de  viure i desatenent qualsevol menja. La seva torbació era tan gran que només veia en la mort la sortida a aquests mals, i va ser per això que decidí anar a la cuina on havia vist amagada en un racó una gran gerra amb l'etiqueta de verí.

 

En begué un bon vas, i després un altre. I, havent-se imaginat que moriria amb grans dolors, quina no va ser la seva sorpresa en veure que aquell beuratge l'animava i la feia sentir millor. Estava contenta, i ballava, ballava desinhibida per tota l'estança davant dels ulls de tothom. I cantava d'alegria en sentir-se viva i feliç de ser com era.

I vet aquí que hi aparegué el monarca, mogut per la curiositat que causava aquell enrenou. Els seus ulls no podien apartar-se de l'encant que traspuava el ball de la dona a qui havia rebutjat sense miraments. Sucumbí a la sensualitat dels seus moviments i de la seva veu i, adonant-se que la bellesa no és un do exclusiu de la joventut, se n'enamorà de nou amb bogeria.

D'ençà que un ocell va fer caure uns grans de raïm a les mans del rei Djemchid i ell en va fer plantar les llavors, va quedar meravellat amb el gust dels seus fruits. Tan gran debilitat hi sentia que es feia portar raïms d'arreu del país, que guardava en gerres de fang per tenir-lo sempre a l'abast.

I, sorprès en veure que aquella gerra, on temps enrere els servents havien amagat raïm, no contenia cap poció metzinosa, sinó una beguda que donava ànims, va decretar que part del raïm que es collia a les vinyes de Pèrsia fos destinat a la producció d'aquesta medicina reial.

A nosaltres també ens agrada molt el raïm i acostumem a menjar-lo com a fruita en acabar l'àpat, però avui us porto una altra manera de menjar-nos-el.

Aquests Calamars amb raïm són la segona recepta del menú que vaig preparar per al II Fòrum Dona i Menopausa  que va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 d'octubre. Un plat sorprenent i elegant, molt apropiat en una dieta equilibrada i saludable.

Si aquests Calamars amb raïm us han cridat l'atenció i us agradaria fer-los, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- En un cassó posem l'oli, les herbes aromàtiques i els alls partits pel mig. Ho deixem a foc suau durant cinc minuts. Tapem i reservem.

- Escalfem un vas d'aigua amb una culleradeta de sal i una altra de sucre. Quan bulli, hi escaldem el raïm durant 30 segons. Les traiem ràpidament i les refredem en aigua amb gel. Les deixem escórrer amb paper de cuina.

- Colem l'oli, i el posem en una paella amb la tripa tallada a dauets. Posem la paella a foc suau, sacsejant-la perquè el bacallà deixi anar la gelatina. Hi afegim el julivert picat, donem un parell de voltes i reservem.

- Obrim els calamars per la juntura lateral i amb un ganivet fem talls paral·lels en diagonal sense arribar a traspassar totalment la pell, primer en un sentit i després en l'altre, formant uns rombes. Escalfem la planxa, salem els calamars i els saltegem pel costat no marcat. Veurem que de seguida es cargolen com un cilindre.

- Mentre, saltegem el raïm en una paella amb unes gotes d'oli.

- Posem els calamars i el raïm al plat. Per sobre hi tirem trossets de tripa de bacallà amb oli, i decorem amb els canonges i els germinats. Els reguem amb una mica més d'oli.

Ingredients (per a 2 persones):

• 6-8 calamars frescos de la costa sense pell, potes ni aletes.
• 12 grans de raïm
• 1 culleradeta de cafè de sucre integral de canya
• 1 culleradeta de cafè de sal marina
• 40 g tripa de bacallà dessalada tallada a daus
• julivert fresc picat
• 100 ml oli d'oliva verge extra
• 1 branca de romaní
• 1 branca de farigola
• 3 grans d'all
• germinats de ravenets d'agricultura ecològica
• fulles de canonges

Si voleu veure'ns preparant aquests Calamars amb raïm,  podeu fer-ho aquí:

Crema de bròquil i wakame

Sorprenia la seva aparent bogeria, dansant al ritme de la música sense cap tipus de rubor. Vestien modernes, amb dibuixos llampants i  models que causaven sensació. Cap rastre de timidesa en els seus moviments, cap por al que diran, cap vergonya pel que podien ensenyar.

Ja fa temps que aquestes dones han decidit viure la seva vida amb alegria i gaudint cada moment del dia. Obren els ulls a les meravelles que es presenten i omplen el cor amb milions d'espurnes d'il·lusió.

Ja passen dels cinquanta,  tenen aquella bellesa que els anys i la vida han modelat amb passió i, encara que quan es miren al mirall no acaben de sentir com a pròpies aquelles corbes,  senten que mai havien tingut tanta força per deixar una bona empremta allà on van.

Aquestes dones  reals van desfilar en l'acte d'inauguració del II Fòrum Dona i Menopausa organitzat per ella y el abanico i que va tenir lloc el 16, 17 i 18 d'octubre a Barcelona.

Com a directora de Las recetas de ella y el abanico, vaig fer una xerrada sobre la importància del calci en aquesta etapa de la vida de les dones, i vaig preparar un menú especial per a l'ocasió, que us aniré presentant durant les properes setmanes.

El primer plat és aquesta Crema de bròquil i wakame. Si us ha agradat i us agradaria fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Fem bullir la ceba tallada en juliana i l'aigua durant 10 minutos. Hi afegim les flors de bròquil i l'alga tallada a trossos, i que hem tingut en remull 5 minuts.

- Al cap de 10 minuts hi afegim els flocs de quinoa i la sal, i ho deixem coure 5 minuts més, i tanquem el foc.

- Hi afegim la crema d'ametlles, i triturem amb el minipímer. Si volem una crema més fina, la passarem pel colador xinès.

- Guarnim el plat amb xips de wakame. I també hi podem posar unes ametlles crues esmicolades.

Ingredients (per a 4 persones):

• 1 bròquil d'agricultura ecològica
• 1 ceba tendra d'agricultura ecològica
• 1 tros d'alga wakame
• 25 g flocs de quinoa bio Quinua Real
• 200 ml crema d'ametlles  bio
• 3 vasos d'aigua mineral
• sal marina
  

Si voleu veure'ns preparant aquesta recepta, només cal que mireu aquest vídeo:

Sovint es diu amb connotacions negatives que les dones som complicades, però això no té res de dolent, sinó al contrari. El problema el té, sens dubte, qui no pot o no és capaç d'entendre'ns.

Per acompanyar aquesta deliciosa i senzilla Crema de bròquil i wakame avui us recomano la lectura del llibre de Lluís Llach, Les dones de la Principal. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa).  Barcelona, 2014.

Bastonets amb pipes de gira-sol

L’Àngela té gana. Fa dies que té gana, i la nevera és buida. Els budells sovint li fan soroll i ja no sap quina excusa donar al petit Ramon quan li pregunta què li passa. 

Però... com explicar a un nen de tres anys que un monstre ferotge amb les urpes esmolades esgarrapa el cor de la mare, i que no deixarà de burxar en la ferida fins aconseguir que exhali l’últim pessic d’il·lusió? Com dir-li que és una lluita dolorosa i inútil i que sembla que no tingui fi?

Potser el petit no arribarà a saber mai que els diners que entren a casa només serveixen per pagar el sostre que els aixopluga i que tota la resta ve de la caritat de la família i els amics que, malgrat no trobar-se en una situació gaire millor, no tenen un petit al seu càrrec.

L'Àngela malda perquè els ulls del seu fill no caiguin en un pou negre i perdin la seva brillantor per sempre més. Es rebel·la contra la seva dissort i amaga totes les misèries sota la catifa. Davant del nen, no vol plors, ni queixes ni planys.

- Té, fill. Mira quins bastonets més bons ha portat la tieta per berenar. 

La situació actual fa que molta gent es vegi privada de coses que haurien de ser considerades bàsiques. Però hi ha un aliment que no hauria de faltar mai a cap casa: el pa. Lluitem, doncs, perquè així sigui!

Avui en lloc de pa us porto uns bastonets casolans. És possible que no us semblin gaire atractius  però, un cop els tens a la boca, són tan irressistibles que és un començar i no parar! I, encara que passin els dies, es mantenen tan cruixents com si acabessin de sortir del forn.

Si us han agradat aquests Bastonets amb pipes de gira-sol i els voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem dins  de la panificadora els ingredients amb el mateix ordre que us dic i pastem la massa quinze minuts. Hi afegim les pipes, pastem 2  minuts més  i després la deixem reposar un parell d'hores.

- Encenem el forn i el posem a 200º. Enfarinem el marbre i anem agafant porcions de massa d'uns 45 g.  Les estirem formant xurros d'uns 25 cm de llargada, els posem a sobre d'una plata folrada amb paper vegetal i els enfornem durant 30 minuts.

- Per aconseguir que es mantinguin cruixents dies i dies, abaixem la temperatura del forn a 100º, i els deixem 30 minuts més. Tanquem el foc i deixem que es refredin dins del forn. Un cop freds, els guardem dins d'una capsa de metall.

Ingredients (per a 22 bastonets):

• 320 g aigua mineral
• 10 g sal marina
• 50 g oli d'oliva verge extra
• 550 g farina de força
• 12 g llevat fresc de forner
• 55 g pipes de gira-sol bio ecoBASICS

Avui, 16 d'octubre és el Dia Mundial del Pa i, un any més, ens adherim amb aquests Bastonets amb pipes de gira-sol a la proposta de Zorra, autora del blog  Kochtopf, que per novena vegada ens convida a encendre el forn i començar a pastar.

Cigrons amb verdures i tonyina

Però... què s'han cregut, aquesta gent? Insinuar-me que m'hauria de fer canviar el cognom només perquè als seus ulls sembla ridícul? Com si el nom fes la cosa! Doncs no, no en penso renegar, que carall! I no veig per què m'ha de perjudicar per entrar amb bon peu en el món de la política!

I crido ben fort, perquè se sàpiga, que tots els meus avantpassats han portat el cognom de Ciceró amb orgull, perquè és conegut que el primer que el va rebre va ser un home notable, i ens han importat un rave totes les burles rebudes durant generacions i generacions perquè, al cap i a la fi, provenen de gent ignorant.

Sí, és molt possible que aquest avantpassat meu hagués tingut a la punta del nas una lleugera separació com el tall d'un cigró, i que per això li posessin aquest malnom. Però... qui pot documentar-ho? Qui pot posar la mà al foc que l'origen no és un altre?

A mi ja m'està bé, i no només no me n'avergonyeixo, sinó que lluitaré per portar aquest cognom tan lluny que fins i tot els estels  sentiran enveja de la seva fama!

Producte mil·lenari, base de la cultura mediterrània, el cigró té tantes propietats que hauria de formar part de la nostra dieta amb més freqüència, però malauradament encara hi ha qui el considera menjar per a pobres. Avui us proposo una manera molt sana de preparar-los: Cigrons amb verdures i tonyina.

Si us han cridat l'atenció i us agradaria fer-los, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem els cigrons en remull durant tota la nit. L'endemà els posem dins d'una olla amb aigua mineral (3 parts d'aigua per 1 de cigrons), i els fem coure lentament durant una hora i mitja o fins que estiguin al seu punt. Si es queden sense aigua, n'afegim una mica, sempre calenta.

- Pelem la pastanaga i la ratllem. Tallem les mongetes a trossos i les coem al vapor durant 7-8 minuts. Deixem escórrer l'oli de la tonyina. Tallem el cibulet.

- Preparem l'amaniment barrejant tots els ingredients amb un batedor petit. Si cal, hi afegim una mica d'aigua tèbia.

- Barregem les verdures, els cigrons, les pipes i la tonyina en un plat i ho amanim.

Ingredients (per a 4 persones):

• 500 g cigrons cuits bio ecoBASICS*
• 150 g pastanaga*
• 250 g mongeta tendra*
• 200 g tonyina en oli d'oliva
• 2 cullerades pipes de gira-sol bio ecoBASICS*
• 2 cullerades cibulet picat*

Per amanir:

• 4 cullerades oli d'oliva verge extra
• 1  culleradeta mostassa à l'Ancienne
• 2 cullerades salsa tamari*

(*): Productes procedents de l'agricultura ecològica.

Cicer en llatí significa cigró, i el gran Ciceró, el polític, filòsof i orador de l'antiga Roma, mai va deixar que el menyspreessin pel  l'origen del seu renom. Era un murri, i tenia un sentit tan fi de la ironia que una vegada va manar gravar en una ofrena de plata els seus noms  Marc Tul·li i, en lloc de Ciceró, va fer cisellar un cigró.

Doncs en honor seu, aquí teniu aquests Cigrons amb verdures i tonyina. I, per acompanyar un plat tan bo, avui us recomano la lectura del Premi Ramon Llull 2010. Vicenç Villatoro, Tenim un nom. Editorial Planeta (Col·lecció Ramon Llull). Barcelona, 2010.