Escarola amb vinagreta de magrana



Si voleu saber què han vist en mi els ulls de tots els homes que han perdut el cap i fins i tot la vida per mi, no sabria dir-vos si ha estat la meva bellesa enlluernadora o l’aura de misteri que ha envoltat sempre els meus orígens. 

No em fa vergonya reconèixer que han estat moltes les mans que m’han acaronat amb passió i innombrables els cors que m’han venerat desbordats de cobdícia. Però a tots ells he sobreviscut, mantenint intactes la meva bellesa i el meu honor. 

Després d’una joventut plena de sobresalts i emocions viscuts principalment a Granada, on havia anat a parar després d’abandonar terres asiàtiques, el destí em va portar a Castella, al costat d'un home despietat i sense paraula a qui detestava amb totes les meves forces. 

Afortunadament, amb motiu d'uns deutes contrets, es va veure obligat a regalar-me com a compensació al Príncep Negre que -tan aviat com em va veure- es va enamorar de mi i no va deixar que m'apartessin del seu costat fins a la seva mort. 

En agraïment als anys de tranquil·litat que em va oferir, vaig decidir quedar-me per sempre més a Anglaterra, on m'han tractat amb afecte i sempre em mostren orgullosos a les millors gales, tot i sabent que els meus orígens no són tan nobles com semblava.




El robí del Princep Negre -tot i no ser un robí, perquè en realitat és una espinel·la- és d'un roig tan intens com els grans de les magranes que he utilitzat per fer aquesta Escarola amb vinagreta de magrana.

Si us ha agradat i la voleu fer, seguiu aquestes indicacions:

- Per a la vinagreta: Posem els grans de magrana a macerar amb vinagre, oli i sal durant una hora.

Per desgranar sense cap dificultat la magrana, primer de tot la partim en dues meitats. Amb una mà agafem una de les meitats subjectant-la pel costat de la pell  i, amb l'altra mà, la colpegem ajudant-nos d'una cullera de fusta o d'una mà de morter. Els grans es separaran i començaran a caure.

- Rentem l'escarola i la centrifuguem per eliminar les restes d'aigua. Tot seguit tallem les fulles a trossos regulars.

- Pelem la taronja eliminant-ne també tota la pell blanca interior, i tallem els gallons sense el tel que els envolta. Afegim a la vinagreta el suc de taronja que ens ha quedat al plat.

- Barregem les fulles d'escarola, els gallons de taronja, les nous i els grans de magrana. I l'amanim amb la vinagreta.




Ingredients (per a 4 persones):

fulles d'escarola de cultiu ecològic
2 taronges de cultiu ecològic
1 magrana
4 cullerades de nous
vinagre de poma
oli d'oliva verge extra
sal marina


Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, organitzat per la Cristina de Le bon vivant,  i que té la magrana com a protagonista.


hemc 60 -  la granada


I perquè pugueu acompanyar aquesta Escarola amb vinagreta de magrana amb una bona lectura,  avui us recomano  Roig robí, de Kerstin Gier. Edicions La Galera. Barcelona, 2010.

Pastissets de xocolata


 
Mai he estat gaire presumida, però darrerament no em mirava al mirall ni per pentinar-me. Si ja feia prou mandra llevar-se al matí per portar a terme les tasques del dia, encara es feia més dur havent-se de sobreposar a l'ensurt de trobar-se al davant una figura escabellada i  amb el rostre marcat pel pas del temps i el cansament. 

Conec d'altres com jo que, ras i curt, han solucionat el problema passant sense vergonya pel bisturí, però ja sabeu que sóc de mena poruga i tinc pànic als quiròfans. Por sort, tot i la meva edat avançada, les articulacions i les neurones encara m'acompanyen i és així com vaig resoldre amb encert que no em calia un canvi gaire radical. N'hi havia prou canviant d'estilista.

- A tu el que et convé -em va dir- és un aire nou, més modern. Fora aquestes faldilles de iaia, aquest cabell canós i la bossa de l'any de la picor!

I vaig seguir el seu consell. Ara porto roba amb colors que em donen vida, il·lumino el meu rostre amb una mica de maquillatge i he anat a cal callista. Des que m'ha solucionat el problema de l'ull de poll, em puc calçar unes sabates que em fan caminar més lleugera i  amb un aire rejovenit.

Si em trobeu pel carrer, tracteu-me com teniu costum, perquè sóc la mateixa de sempre que encaro la vida amb esperit renovat. Estic convençuda que de seguida us adonareu que sota aquesta roba s'aixopluga el mateix cor que  ha guiat sempre els meus actes.




Aquest mes de gener Elmondelacuina celebrava el seu aniversari, i ha aprofitat per renovar el seu aspecte. Quan, cinc anys enrere,  aquesta cuina va encendre els fogons per primera vegada per ensenyar-vos els plats que es cuinaven a casa, poc es pensava que arribaria tan lluny! 

Cinc anys de feina dura que en algun moment s'ha pogut fet costeruda però que ara mateix tornaria a fer pas a pas amb la mateixa intensitat. Cinc anys de visites de gent meravellosa que amb la seva simpatia i els seus coneixements han fet més gran aquesta cuina. I, finalment, cinc anys d'experiències que difícilment podria oblidar.

I, per celebrar-ho, us porto uns Pastissets de xocolata, d'allò més bons. Si us han cridat l'atenció i els voleu fer, ara mateix us explico com fer-los. No us espanteu per la llargada dels passos que cal seguir. Són uns pastissets d'elaboració llarga, però que podreu fer sense cap complicació.




Elaboració del farciment cremós:
- Posem la nata al foc i, mentre esperem que arrenqui el bull, batem els rovells amb el sucre.

- Hi aboquem la nata calenta i remenem. Posem el cassó a foc molt suau durant 6-7 minuts, sense deixar de remenar.

- Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Remenem fins a tenir una crema homogènia. La deixem temperar, la cobrim amb film transparent i la deixem a la nevera durant unes hores.


Elaboració de la galeta:

- Desfem la xocolata blanca al bany Maria i, ja fora del foc, i una mica temperada, la barregem amb els cereals i les ametlles.

- Escampem la barreja a sobre d'un tros de paper de forn i l'allisem. La posem a la nevera durant 1/2 hora. Un cop la galeta s'hagi endurit, l'esmicolem amb un ganivet fins a tenir trossos petits.

- Barregem la galeta esmicolada amb la xocolata cremosa que ha estat un mínim de 4 hores a la nevera.





Elaboració de la làmina de pa de pessic:

- Encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim amb paper de forn una plata plana. Muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Batem amb la batedora els rovells i el sucre fins que tinguem una massa ben esponjosa. Posem ratlladura de llimona.

- Barregem la farina amb el llevat, i de mica en mica l'anem afegint a la massa passant-la per un sedàs. Si veiem que ens queda massa seca i ens costa de treballar, afegim algunes cullerades de la clara muntada.
Finalment, amb una espàtula, acabem d'incorporar totes les clares amb moviments suaus.

- Escampem aquesta massa a sobre del paper de forn i l'enfornem durant 10 minuts.


Elaboració dels melindros:

- Encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim amb paper de forn una plata plana. Muntem les clares amb un pessic de sal fins a tenir-les a punt de neu. Batem amb la batedora els rovells i el sucre fins que tinguem una massa ben esponjosa.

- Hi afegim a poc a poc la farina i el llevat passats prèviament per un sedàs. Finalment hi incorporem les clares molt suaument. Posem la pasta dins d'una màniga pastissera amb un broquet llis d'un centímetre d'ample, i a sobre del paper de forn fem tires d'uns 10 cm de llarg i 2'5 cm d'ample, separades entre sí. 

- Les empolsinem amb sucre mòlt i les enfornem de 8 a 10 minuts, fins que comencin a agafar color. Ràpidament traiem els melindros del forn i amb una espàtula els desenganxem del paper.




Muntatge del pastisset:

- Amb l'ajut d'un cèrcol de cuina, tallem circumferències de 8 cm de diàmetre de pa de pessic. Omplim el cèrcol amb el cremós de xocolata. Traiem el cèrcol.

- Empolsinem la superficie amb cacau en pols.

- Tallem els melindros per la meitat, i els anem posant tot al voltant del pastisset. Si cal, untem lleugerament la cara interna dels melindros amb una mica de xocolata desfeta perquè s'enganxin bé.

- Podem acabar la decoració amb una cinta  i unes flors.




Ingredients:

Per a la planxa de pa de pessic:
3 clares d'agricultura ecològica
1 pessic de sal marina
3 rovells d'agricultura ecològica
90 g sucre
90 g farina
ratlladura de llimona
1 culleradeta de postres de Royal

Per al melindros:
3 clares d'agricultura ecològica
un pessic de sal marina
3 rovells d'agricultura ecològica
75 g sucre
80 g farina
1 culleradeta de cafè de Royal

sucre mòlt per empolsinar

Per al farciment cremós:
400 ml nata 35% m.g.
3 rovells d'agricultura ecològica
45 g sucre
300 g xocolata Nestlé Postres

Per a la galeta de xocolata:
110 g xocolata blanca Nestlé Postres
20 g ametlles torrades i pelades
20 g cereals Special K de Kellogg's 

cacau en pols per empolsinar




Tots els aniversaris se celebren al voltant d'una taula i amb el desig de compartir un bon pastís. Avui,més que mai, m'agradaria que tots vosaltres poguéssiu tastar -encara que només fos un pessic- aquesta llaminadura que he fet per festejar el cinquè aniversari del blog.

I, per acompanyar aquests Pastissets de xocolata, us recomano la lectura de Kate Morton, L'aniversari secret. Ed. Suma de letras. Madrid, 2013.