Llimones amb lemon curd


Set mil passes. Set mil passes, comptades una darrere l'altra, fins a trobar la font de la vida d'on rajava l'aigua de la supervivència. Set mil passes les que feia el petit Akana amb pas decidit un dia i un altre també, sense preguntar-se per què era tan injusta la vida amb els que no tenien res.

Caminava descalç, amb pantalons curts i un bidó a la mà. Només tenia vuit anys però era prou gran per considerar-se afortunat. El rostre se l'il·luminava cada matí quan, després d'haver obsequiat la seva mare amb uns litres d'aigua, ella li recompensava el gest amb un somriure amorós. Era l'aigua que els permetria menjar, que els mantindria nets i lluny de les malalties, i els calmaria la  sed. I tot després de fer set mil passes.

Ni la pols ni els perills del camí  havien provocat mai unes paraules de queixa o  abatiment. I ja a l'escola, assegut entre els seus amics mentre escoltava amb atenció les lliçons del mestre i es refeia de l'esforç matinal, amb una mà s'eixugava les gotes de suor que s'escolaven pel front i amb l'altra s'espolsava les mosques emprenyadores. Sempre somrient, sempre agraït. Sempre feliç.

Un dia va tenir lloc un fet que quedaria marcat per sempre més en la memòria del petit Akana. I és que,  gràcies a la tossuderia d'un nen de la seva edat que vivia en un país ric a milers i milers de quilòmetres, es va poder construir un pou a la plaça del seu poble.

Tots ballaven i saltaven d'alegria, cantaven i cridaven de goig mentre els queien a la cara milers d'esquitxos d'aigua fresca i neta, i tot era poc per agrair la generositat del nen desconegut.

Veure rajar aigua de la font era el regal més gran que el cel podia fer al petit Akana, perquè aquell miracle li canviaria la vida: ja mai més va haver de tornar a fer set mil passes per pode beure un glop d'aigua.




El dia 22 de març és el Dia Mundial de l'Aigua, i també el meu aniversari. Per celebrar-ho no vaig fer un pastís sinó  unes postres que van cridar l'atenció de tots els convidats: LLimones amb lemon curd.   Si us han agradat i us agradaria fer-les, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Rentem i eixuguem les llimones. Amb un bon ganivet les escapcem, i amb una cullera buidem tot el seu interior, deixant una cassoleta ben neta.

- Posem la polpa que hem tret dins d'un colador xinès, i amb la mà de morter anem esprement tot el suc. El colem. Fem raspadures amb la pell de dues llimones. En el molinet de cafè molem el sucre junt amb les raspadures perquè quedin ben fines.

- En un cassó batem els ous. Hi afegim el sucre, i ho barregem bé. Hi aboquem el suc i tornem a remenar. Posem el cassó al bany Maria, a foc molt suau, i no parem de remenar durant uns 10 minuts vigilant que la temperatura de pugi de 80º.

- Quan la crema comenci a espessir, retirem el cassó del foc i hi afegim la mantega a trossets, mentre remenem per barrejar-la bé. Tapem amb film i la deixem refredar.




- Omplim les cassoletes de llimona amb el lemon curd, i les decorem. Avui hi hem posat una fulla de xocolata, un gerd, una flor de maduixa i una fulleta de menta.




Ingredients (per a 10 llimones):

10 llimones d'agricultura ecològica
8 ous d'agricultura ecològica
640 g sucre
ratlladura de dues llimones d'agricultura ecològica
320 ml suc de llimona colat
240 g mantega




Encara que aquí la vida és cada vegada més difícil per a molta gent, no hem d'oblidar els milions de persones que hi ha arreu del món que no tenen ni tant sols accés a aigua potable. I molts són nens.

Gaudim del gust d'aquestes Llimones amb lemon curd amb la lectura de Núria Esponellà, Una dona d'aigua. Columna Edicions (Col·lecció Classica). Barcelona, 2013.


Carxofes amb rossellones



Maleït siga! Quantes vegades et vaig dir que, estant al meu costat, ja no podies fer el que et vingués de gust? Quantes vegades et vaig fer jurar que no sortiries d'aquí sense el meu permís i que compliries la teva paraula?

No tens cap excusa! Prou sabies que, casant-te amb mi, renunciaves a la teva família i ja no t'era permès tornar-los a veure mai més. Com has gosar trair-me? Com? 

Que senties enyorança dels teus pares, dius amb llàgrimes als ulls? Que no tenies prou felicitat vivint a l'Olimp i sent una deessa entre les deesses? Que no et satisfeia la immortalitat que et vaig concedir i que a ben poques dones els és permesa?

Et maleeixo, Cynara, et maleeixo per haver gosat anar d'amagat meu a visitar els teus pares.  Què et podien donar ells que no trobessis amb escreix aquí al meu costat? 

No cal que diguis res. Com a totpoderós que sóc, i en haver-me ofès el teu comportament, jo el gran Zeus et faig pagar la teva falta convertint-te en flor, i d'ara endavant viuràs cenyida per una cuirassa de fulles aspres que mantindran amagada la bellesa que un dia em va enlluernar, perquè ningú més en pugui gaudir.

Viu per sempre més entre els mortals i que els sigui ben difícil trobar el teu cor!




Si us agraden les carxofes, cal que en mengeu abans que no s'acabi la temporada. Convé triar-les fortes i cruixents, i com més tendres millor perquè només així podrem gaudir del plaer del seu cor.

Si us han cridat l'atenció aquestes Carxofes amb rossellones, aquí teniu la recepta:

- Posem les rossellones en remull  amb aigua salada durant unes hores per eliminar la mica de sorra que hi puguin tenir. Les esbandim.

- Pelem les carxofes i les escapcem. Tallem cada carxofa en 4 trossos i, per evitar que rovellin, les posem 5 minuts en remull amb aigua i unes branques fresques de julivert. Després llencem l'aigua del remull, i posem les carxofes en un cassó al foc, cobertes d'aigua. Les coem durant 15 minuts.

- Posem l'oli en una cassola i daurem l'all que haurem tallat a làmines. Afegim la farina, remenem, la deixem coure una mica i hi aboquem el vi. Desfem la farina, vigilant que no hi hagi grumolls, i hi  afegim el fumet calent.

- Hi posem les rossellones, tapem i posem el foc fort. Esperem 1-2 minuts que s'obrin. Hi afegim les carxofes i l'aigua de bullir-les, i  julivert picat. Hi posem sal i deixem coure un parell de minuts, sacsejant la cassola de tant en tant. Servim  calent.




Ingredients (per a 2 persones):
  • 4 carxofes Prat tendres 
  • 400 g rossellones
  • 2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
  • 1 culleradeta de farina
  • 30 ml vi blanc
  • 200 ml fumet
  • 100 ml aigua de coure les carxofes
  • 1 all
  • julivert

       Per al fumet:
  • cap i espines d'un lluç
  • aigua mineral
  • 2 alls
  • 1 pastanaga
  • 1 branca d'api
  • 1/4 porro
  • 1 ceba
  • 1 cirerol
  • 2 branques de julivert
  • 1 fulla petita de llorer
  • sal marina



El déu Zeus amb la seva venjança va deixar ben amagat el cor de la bonica Cynara perquè restés per sempre més lluny de qualsevol mirada, però nosaltres el descobrim cada vegada que mengem aquestes Carxofes amb rossellones.

Malauradament no tots els amors són idíl·lics ni tenen un final feliç. Així que avui us recomano el llibre d'Italo Calvino, Els amors difícils. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí). Barcelona, 2014.

Bunyols de figa



Penseu, potser, que sóc prou beneita com per no saber que tots em considereu una vella xaruga, vestida  a l'antiga, sempre amb el davantal posat i el mocador al cap? Sóc una jaia i no estic per modes, jo. I, a la meva edat, ja tant me fa el que pensi la gent!

Tampoc sóc de menjar carn. Durant set setmanes seguides, camí del mercat cap a casa, porto el bacallà penjat d'una mà tot cantant les seves excel·lències i, a l'altra, un cistell ple a vessar de bones verdures, llegums i arengades. Que es noti que sóc pregonera de l'austeritat i el dejuni, del menjar senzill i casolà!

Però els nens, només veure'm, ja m'encalçen, no sé si incitats pels pares o excitats pels meus mitjons virolats. I jo voldria córrer i fugir de les seves mans trapelles però m'entrebanco amb les meves cames maldestres i,  abans d'adonar-me'n, ja sóc presa.

Sapigueu que aquestes marrecs no busquen les delícies del meu cistell, sinó fer-me mal. I ja els veieu amb un xerrac a la mà i serrant-me una de les cames tot fent festa i xerinola. I així una setmana i una altra, fins a comptar-ne set, al final de les quals he arribat amb vida de miracle però havent perdut totes les meves cames.




La Quaresma és molt llarga i, com diu una cobla,

Set setmanes de Quaresma 
Només hem pogut menjar 
Arengades rovellades 
Mongetes i bacallà 

Afortunadament, podem acompanyar totes aquestes menges amb unes postres tan tradicionals com els bunyols. A casa acostumem a fer-los farcits de figues, que era com els preparava la meva mare quan érem petits, ja que era de Castelló i segurament devia enyorar les figues albardaes. 

Si us han cridat l'atenció aquests Bunyols de figa i els voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Batem els ous amb el sucre, i anem incorporant l'oli, la llet i l'anís barrejant bé cada ingredient abans d'afegir-ne un altre. Finalment posem la ratlladura de llimona.

- Barregem la farina i el llevat, i l'afegim a la mescla anterior. Deixem reposar la massa una hora.




- Posem oli suau en abundància dins d'un cassó fondo i l'escalfem a foc molt suau. Tallem les cues de les figues. Posem una mica d'oli en un bol per untar la cullera cada vegada abans d'omplir-la per evitar que la massa s'hi enganxi.

- Omplim una cullera sopera de massa. Hi posem al mig una figa, i amb una cullera de postres (que també haurem passat prèviament per l'oli) l'anem cobrim amb la massa dels costats fins a tenir una bola. La deixem caure dins del cassó amb oli calent. No cal anar-la girant, perquè ella mateixa ho farà.

- Quan els bunyols estiguin rossos, els posem a sobre de paper de cuina, per eliminar l'excés d'oli. Quan els tinguem tots, els enfarinem amb sucre.

Si us ha semblat que les meves explicacions no són prou clares, aquí us deixo un petit vídeo que va gravar el meu fill cinc anys enrere mentre jo preparava bunyols.


video


Ingredients:

2 ous d'agricultura ecològica
100 g sucre
80 ml oli d'oliva verge extra
80 ml llet
35 ml anís dolç
ratlladura de llimona d'agricultura ecològica
300 g farina de rebosteria
15 g llevat Royal
1/2 kg figues seques sense enfarinar


oli suau per fregir els bunyols
sucre per arrebossar-los






Espero que aquest any us animeu a preparar aquests Bunyols de figa, perquè son boníssims! Ara bé, si no us agraden les figues, no cal que hi afegiu aquest ingredient a la massa. Us asseguro que queden igual de rodons i bons! 

La Vella Quaresma va perdent setmana rere setmana cada una de les set cames que vesteix amb mitjons ben virolats. 

Avui per acompanyar aquests bunyols us aconsello la lectura de Maria Mercè Roca, Cames de seda. G.E. (Col·lecció Quinze Gran Èxits, nº 14). Barcelona, 1993.



Soufflé fred de llimona


La Teresa es mira amb orgull el llimoner perquè és l'ànima del seu jardí. Que lluny queda aquella època en què havia arribat a sentir tant d'odi per l'arbre que un matí, empesa per la revenja, havia agafat una destral i l'havia escapçat amb la intenció de matar-lo.

El llimoner havia estat un regal de l'Albert i junts havien decidit que seria el símbol del seu amor. Quan, tres anys més tard, el noi la va deixar, ella va decidir fer net i esborrar qualsevol vestigi de l'amor perdut. Era la millor teràpia per superar el forat negre en què havia caigut i on no hi havia més que llàgrimes i desconsol.

Un dia, però, va veure que d'aquell tronc mutilat sortia amb força un petit brot decidit a superar qualsevol injúria. I pensant que -com ella- era un supervivent, va dedicar totes les seves forces a retornar-li la vida que havia intentar arrabassar-li i convertir-lo en l'arbre més formós del jardí.

El creixement de l'arbre ha anat paral·lel a la reviscolada vital de la Teresa de tal manera que, així com el llimoner presumeix tot l'any de branques plenes de fruits lluminosos, ella se sent forta i feliç i viu plena d'il·lusions.




Si us ha cridat l'atenció aquest Soufflé fred de llimona, i el voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

-Per aconseguir l'efecte de soufflé, el que hem de fer és posar una tira d'acetat tot al voltant dels vasets, de manera que sobresurti uns centímetres, i la subjectem amb un tros de cinta adhesiva, o un clip. Amb un pinzell n'untem la part interna amb una mica d'oli.

- Fem ratlladures amb la pell d'una llimona. Escorrem el suc de les llimones i de la taronja (n'hi ha d'haver 250 ml), i el colem. Posem els fulls de gelatina en remull amb aigua freda.

- Batem els ous, el sucre i les ratlladures de llimona. Hi afegim el suc i remenem. Posem el cassó al foc (molt suau), i no parem de remenar fins que arrenqui el bull.

- L'apartem del foc i hi afegim d'un en un els fulls de gelatina, prèviament escorreguts. Deixem refredar, remenant de tant en tant amb el batedor. Aquest procés serà més ràpid si posem el cassó dins d'un bol ple de glaçons.

- Muntem la nata, i l'afegim a la crema amb suavitat. Després, l'aboquem als vasets, omplint-los uns centímetres per sobre del canto. Posem els vasets a la nevera durant unes hores.

- Un cop quallada la mousse, traiem la tira d'acetat. Muntem la nata, la posem dins d'una màniga pastissera i fem una corona de rosetes a la superfície de la mousse. I acabem de guarnir el soufflé amb tirabuixons de xocolata i trossets de maduixa deshidratada.




Ingredients (per a 4 soufflés):
  • ratlladura de llimona d'agricultura ecològica
  • suc  2 llimones d'agricultura ecològica
  • suc 1 taronja d'agricultura ecològica
  • 2 ous d'agricultura ecològica
  • 200 g sucre
  • 4 fulls gelatina
  • 250 ml nata 35% m.g.
   
Per guarnir el soufflé:
  • tirabuixons de xocolata 
  • 8 maduixes deshidratades i ensucrades
  • 100 ml nata 35% m.g.




Convindreu amb mi que aquest Soufflé fred de llimona queda preciós presentat així, amb el seu esclat de colors i tot desbordant alegria. Per marcar un contrast, l'acompanyarem de la lectura del llibre d' Aimee Bender La peculiar tristesa del pastís de llimona. Editorial Empúries (Col·lecció Empúries Narrativa). Barcelona, 2011.

Dedico aquestes postres a la meva veïna Amparo que em va obsequiar amb un bon grapat de llimones acabades de collir del seu jardí, ben formoses i de gust espectacular. I a la meva cunyada Pilar, que em va regalar la  fantàstica plata que he fet servir per fotografiar  les llimones. A les dues, moltes gràcies!