Llenguados al Pernod amb gambes

En aquella ciutat a la que anomenem Ceuta, i que es troba en la confluència dels dos mars, hi ha la roca on es va aturar Moisès per menjar-se un llenguado que Josuè havia cuit a la brasa.

Però vet aquí que -segons van explicar els vilatans a Abu Hamid al-Gharnati- el Profeta va haver de marxar a corre-cuita a atendre qüestions que reclamaven la seva atenció i només va tenir temps de menjar-se la meitat del peix.

Afortunadament Déu ho va veure i va fer reviure l'altra meitat. Així, el llenguado va poder tornar al mar i seguir nedant, mostrant els seus descendents encara avui en dia aquells trets tan característics que ja van cridar l'atenció del viatger granadí.

En la seva obra, on apareixen fets meravellosos i coses singulars vistes en els seus viatges arreu del món, ens explica que una meitat té escates, espines i una pell molt fina, i mig cap amb un sol ull, que fa angúnia només de mirar-lo perquè és com si estigués mort, o com si se l'haguessin menjat.

Tanmateix, al Mar Roig se'l coneix com el peix de Moisès, i la gent el té per bon averany i el regala a persones respectables.

És possible que vosaltres sigueu com Abu Hamid al-Gharnati i no trobeu gaire atractiu el llenguado, i també potser que no vegeu cap tipus de bellesa en aquestes gambes de Palamós. Però la combinació de tots dos pot convertir un plat en un menjar extraordinari.

Si us han agradat aquests Llenguados al Pernod amb gambes i els voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Pelem les gambes deixant només les cues. Les emboliquem amb un filet de llenguado i el subjectem amb un escuradents.

- Els posem en una safata del forn, condimentem amb sal i pebre, i hi aboquem el vi i el brou. Tapem amb paper d'alumini i ho posem al forn calent durant 10 minuts. Tot seguit els posem en un plat i els mantenim calents.

- En un cassó, fregim els caps i les pells de les gambes amb unes gotes d'oli. Hi afegim el brou de la safata del forn, deixem reduir i ho passem pel colador xinès.

- Posem la mantega en un cassó i la farina, i la deixem coure un parell de minuts. Hi aboquem el brou, remenem i deixem que cogui fins a tenir una salsa espessa. Hi afegim el rovell d'ou, remenem, esperem que faci xup-xup, i hi aboquem primer el Pernod, i un minut després la crema de llet.

- Fem un llit de salsa al plat, a sobre posem els llenguados i els banyem amb més salsa, sense cobrir-los del tot.

Ingredients (per a 2 persones):

• 2 llenguados a filets
• 8 gambes
• 100 ml vi blanc de bona qualitat
• 220 brou de peix
• 30 g mantega
• 30 g farina
• 1 rovell d'ou d'agricultura ecològica
• 1 cullerada de Pernod
• 100 crema de llet 35% m.g.
• sal marina
• pebre negre

Ja que el viatger andalusí del segle XII Abu Hamid al-Gharnati va aplegar en les seves obres les meravelles del món, crec que per acompanyar aquests Llenguados al Pernod amb gambes no hi ha res millor que la lectura d'una obra escrita amb un excepcional sentit de l'humor per un home que també va viatjar per tot el món.

Gerald Durrell, Filets de palaia. Edhasa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1989.

Bombes de maduixa

En Joan Martí és una bona persona. Té al Brasil un nen apadrinat, col·labora econòmicament amb una ONG i, des que es va jubilar, tots els dimecres es desplaça a la ciutat per portar la comptabilitat d'una Fundació que dóna de menjar a gent sense recursos. Però al poble ningú no ho sap.

Tots creuen que el Joan no té un posat feliç perquè no ha estat ben tractat per la vida. La seva dóna va morir de càncer i no ha tingut fills, tot i que en el seu moment ho havien desitjat amb deliri. Està acostumat als racons buits de casa seva i al silenci de les seves parets.

Ell és fill únic i els seus pares fa anys que són morts. El seu cunyat se'n va anar a Alemanya amb la dona i els fills buscant una vida millor i amb prou feines es veuen uns dies a l'estiu quan vénen de vacances. No és home de bars ni d'esports. Li agrada la tranquil·litat i cuidar les plantes del seu balcó.

Tothom pensa que el Joan és molt tancat. El saluden però sembla que no vulguin saber res d'ell. Ni li porten conversa ni li pregunten què fa, què pensa o què li agrada. Si ho fessin, potser veurien que el cor li bull de necessitat de ser estimat i que els seus ulls traspuen tendresa a cabassos.

Sempre li ha costat expressar els seus sentiments perquè és home de poques paraules. Només la Marta, la seva dona, sabia que una petita empenta era suficient perquè s'obrís i escampés la seva bonhomia per tots els racons de casa. Però sembla que a ningú més l'interessi.

No hi ha res com rebre un petit regal perquè se'ns il·lumini el rostre i sentim milions de pessigolles per tot el cos que ens omplen de felicitat. Aquestes festes de Nadal vaig rebre un obsequi que em va fer una especial il·lusió, ja que es tractava d'un pack de melmelades per a maridatges La Fageda, elaborades amb fruites de qualitat i proximitat.

El maridatge per a esmorzars està format per quatre sabors: Melmelada de maduixa, Melmelada de nectarina amb canyella, Melmelada de pera i Melmelada de taronja dolça.

Mil idees voltaven pel meu cap  per fer possibles combinacions, però n'hi havia una que mereixia ser la primera i és la que us porto avui:  Bombes de maduixa,  una mena de donuts farcits de melmelada. 

Una autèntica delícia per menjar a qualsevol hora!

Si us han agradat aquestes Bombes de maduixa i us agradaria fer-les, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Desfem el llevat amb la llet. Hi afegim 1 culleradeta de sucre i 50 g farina fins a formar una massa espessa. La tapem i la deixem reposar 1/2 hora perquè dobli el volum.

- Barregem la resta de farina i sucre, i la sal, els passem pel sedàs i els posem dins de la panificadora. Tot seguit, incorporem la mantega tova i l’ou batut i ho pastem 15 minuts. Deixem reposar 1 hora la massa fins que dobli el volum.

- Formem 12 boles d'uns 40 g. Les aplanem amb la mà i hi posem al mig una culleradeta de melmelada. Tanquem ràpidament tornant a formar una bola, vigilant que quedi totalment segellada perquè no s'obri durant la cocció i en surti el farciment. Fem el mateix amb la resta de boles, les cobrim amb un drap i les deixem reposar 1 altra hora fins que doblin el volum.

-Escalfem l’oli en un cassó. Quan arribi a 180º, hi anem posant les bombes de 4 en 4. De seguida s’inflaran i començaran a agafar color. Quan estiguin totalment rosses, les traiem i les posem a sobre de paper de cuina per eliminar la mica d’oli que puguin tenir.

-Un cop fredes, les empolsinem amb sucre mòlt.

Ingredients:

Per a la massa:

• 230 g farina de força
• 50 g sucre mòlt
• 50 g mantega tova
• 50 ml llet tèbia
• 1 ou d'agricultura ecològica mida L
• 15 g llevat fresc de forner
• 1 pessic de sal marina

Altres ingredients:

• melmelada de maduixa  La Fageda per farcir les bombes
• sucre mòlt per arrebossar-les
• 1/2 l oli d'oliva suau per fregir-les 

Diuen que la cara és el mirall de l'ànima, però a vegades aquesta ànima es troba tan amagada que, quan la descobrim, ens portem més d'una sorpresa.

Ningú diria què amaguem aquestes  Bombes de maduixa en el seu interior. I us puc assegurar que quan ho descobriu, en quedareu ben fascinats!

Per acompanyar aquestes Bombes de maduixa res millor que la lectura de Doris Lessing, Dintre meu. Edicions Destino (Col·lecció L'Àncora, 107). Barcelona, 1997.

Arròs amb carbassa

L'Emma no tenia ganes que la veiessin. Entenia que havia de començar a sortir i recuperar la normalitat, però temia qualsevol comentari per més innocent que fos, i encara més les mirades de reüll. No suportava haver de donar explicacions i repetir sempre la mateixa història, perquè cada mot era una agulla que se li clavava, un record fugaç al patiment dels darrers mesos.

No volia fer pena, i li cansaven les paraules buides de qui vol quedar bé. Perquè... què sabia la gent dels seus sentiments?  Què sabia de la seva ràbia, les seves llàgrimes, la seva impotència? Quantes persones del seu entorn s'havien trobat amb la seva situació? Quantes podien dir que s'havien llevat un dia al matí amb el cap rapat i una cicatriu d'un pam?  Quantes s'havien posant davant del mirall i no havien reconegut els ulls que les miraven?

Li havien parlat de mocadors i perruques però s'esgarrifava només de pensar-hi. Volia tornar a lluir la seva melena rossa i ondulada que havia enamorat mig món i que, des de feia mesos, estava guardada a la calaixera com un record del passat. Però mentre esperava que creixés, què? Què?

Un barret! Un barret li donaria la seguretat que necessitava, la força que la guiaria i li retornaria el toc d'elegància que sempre l'havia acompanyat. Sabia que ja mai tornaria a ser la mateixa però, reinventant-se, es feia més forta, i s'espolsava definitivament la por que feia mesos l'envoltava.

Potser pensàveu que aquestes carbassetes només servien com a decoració. Doncs ja veieu que anàveu ben errats, perquè són perfectes per ser cuinades: boníssimes i amb molt de color.

Si aquest Arròs amb carbassa us ha agradat i voldríeu preparar-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Tallem horitzontalment la part superior de la carbassa, que després utilitzarem de barret, i amb una cullera buidem  la carbassa  deixant un gruix de mig centímetre.

- Tallem a trossets petits la polpa de la carbassa, la ceba i els pebrots.

- Posem oli a la paella i coem la ceba. Quan estigui transparent hi afegim els pebrots, els saltegem i hi afegim la carbassa. No deixarem coure gaire les verdures, només el temps just perquè no estiguin crues. 

- Hi afegim l'arròs, barrejant-lo amb les verdures. Condimentem amb el tamari, la sal i les herbes provençals.

- Omplim les carbassetes amb aquest arròs, les tapem amb el barret i les enfornem 15 minuts a 180º.

Ingredients (per a 5 persones):

• 2 tasses d'arròs cuit
• 5 carbassetes
• 2 cebes tendres
• 1 pebrot verd
• 1 pebrot vermell
• 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
• 1 cullerada tamari 
• herbes provençals
  
• sal marina

Color, bellesa i gust boníssim és el que caracteritza aquestes carbassetes farcides. El seu barret no amaga cap imperfecció, ans al contrari, li dóna un toc d'elegància alhora que manté mig ocult el contingut del seu interior, com un secret a punt de descobrir-se.

Acompanyarem aquest Arròs amb carbassa amb la lectura d' Agnès Rotger Dunyó/ Nadia Ghulam, El secret del meu turbant. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica). Barcelona, 2010.