Arròs amb calamars



Té els ulls grossos. Molt grossos. Tant com plats. I, diuen aquells que l'han vist, que una sensació de fredor recorre el teu cos quan sents la seva mirada clavada en tu. Ni els seus llargs braços, ni la seva extraordinària capacitat de reacció, ni els seus peus àgils són res comparat amb la seva mirada. Un sol esguard seu, i ja saps que no pots escapar.

Durant segles se'l va considerar un ésser fantàstic, producte de la imaginació de ments ocioses. Però vaixells desapareguts amb tota la seva tripulació sense motiu, restes de cossos trobats en estómacs d'animals marins gegantescos o membres mutilats escampats en certes platges fomentaven l'esperança de la seva existència.

Expedicions a la recerca d'aquest calamar gegant van fer evident el que havia estat ficció fins aleshores, i la seva raresa va fer que comencessin a ser cobejats. Si n'apareixia un, se'l tractava sense pietat per a capturar-lo amb cops d'arpó, trets de fusell o cordes amb llaços escorredors. I ell, en un intent desesperat d'alliberar-se'n, agitava els seus tentacles com una niuada de serps i amb tota la seva grandària aconseguia abatre la nau que ultratjava el seu hàbitat.

Però en realitat és de naturalesa tímida i el seu desig és viure plàcidament sense que el destorbin  en la foscor de les aigües abismals, com han fet durant tota l'eternitat els seus avantpassats.

Té els ulls molt grossos, sí. Tan grossos com plats. Però no per a infondre'ns por, sinó per aguaitar els catxalots i poder escapolir-se de les seves dents voraces.




Per fer aquest plat fem servir les potes i les aletes dels calamarsets que no utilitzem quan fem els Calamars amb raïm,  i l'aigua amb aroma de marisc la preparem amb les pells i caps de les gambes de la Coca integral de verdures i gambes. Així, podem dir que aquest és, sens dubte, un plat d'aprofitament.

Si us ha agradat aquest  Arròs amb calamarsets  i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a l'aigua de marisc:
- Quan fem al vapor uns musclos, colem l'agua que han deixat anar i, un cop freda, la congelem.

- Quan necessitem gambes pelades per fer una truita o una pizza, no llencem els caps ni les pells, sinó que els posem amb aigua dins d'un cassó i els coem durant 20 minuts. Colem el brou, aixafant bé els caps amb una mà de morter, i  el congelem.




Per a l'arròs:
 - Posem al foc l'oli en una paella i, quan estigui calent, hi afegim les potes i aletes dels calamarsets i els tenim fins que comencin a agafar color. Els reservem.

- En el mateix oli hi posem els alls pelats, les carxofes tallades a sisens i el pebrot tallat a trossos. Al cap d'uns minuts hi afegim els tomàquets ratllats i ho deixem coure fins que s'hagi evaporat tota l'aigua i el sofregit comenci a brillar.

- Hi afegim l'arròs i el deixem enrossir un parell de minuts. Hi aboquem l'aigua de marisc que haurem escalfat a banda. Al cap de 10 minuts hi afegim els calamarsets, comprovem si és prou salat i ho deixem coure tot 5 minuts més, fins que s'hagi evaporat l'aigua i l'arròs estigui cuit.




Ingredients:
  • potes i aletes de 20 calamarsets
  • 2 carxofes
  • 1/2 pebrot vermell
  • 6 alls
  • 4 tomàquets madurs
  • 1 1/2 vasos d'arròs
  • 4 vasos d'aigua amb aroma de marisc (de gambes i musclos)
  • oli d’oliva verge extra
  • sal marina




Aquí no trobareu ni monstres marins ni krakens. I molta imaginació hauríeu de tenir per considerar que aquests calamarsets  poden ser una amenaça per a la vostra integritat física!

Així que, després d'assaborir un plat tan bo com aquest Arròs amb calamars, podem dedicar tranquil·lament una estona  a la lectura de Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí. La Magrana. Barcelona, 2000. I sense por.

Corona de crema i xocolata



El príncep ha deixat l'espasa de fusta i l'armadura de joguina i ja no s'enfronta a dracs imaginaris. Enrere queden princeses en perill que recompensen el seu salvador amb llaminadures i xocolatines, i castells de cartró que cal defensar d'invasors que cavalquen a bon trot muntats ens pals d'escombra.

Li ha arribat l'hora de prendre possessió del seu tron i portar les regnes amb saviesa. Cal que tingui els ulls ben oberts i la ment desperta, perquè ara comencen etapes d'incertesa que poden fer realitat els somnis més increïbles però també fer caure dins del pou més pregon les il·lusions més desitjades.

El petit príncep s'ha fer gran i ha de portar amb dignitat la pesada corona de rei, però no galoparà en solitari ni feréstecs viaranys l'atemoriran en la foscor de la nit perquè l'alè de les persones que l'estimen sempre l'acotxaran.




L'Oriol acaba de fer vint-i-un anys però crec que, per més anys que acumuli, sempre serà el príncep de casa. I, com a bon llaminer que és, no podia faltar a la seva festa d'aniversari un pastís digne del rei més majestuós: Corona de crema i xocolata.

Fa uns dies vaig ser convidada a la presentació de la nova família de melmelades La Fageda per maridar amb arrossos, pastes o amanides que es va fer a l'emblemàtica Granja Viader , on des de 1870 segueixen endolcint els esmorzars i berenars dels barcelonins en un dels estrets carrerons de la ciutat.

Les melmelades La Fageda sumen ja un total de 16 varietats, i estan elaborades amb fruites i verdures de qualitat i proximitat, mitjançant una cocció lenta i reposada. Vint-i-dos treballadors se n'encarreguen de tota la producció, des de la plantació i cultiu de l'horta fins a l'elaboració i empaquetat del producte.

Neus Rabionet, cuinera de La Fageda, ens va maridar diferents melmelades amb plats dolços i salats, donant-nos mil i una idees. I als assistents se'ns va oferir la possibilitat de tastar una gran varietat de melmelades. Una de les que més em van agradar va ser la de Nectarina amb canyella, i he decidit utilitzar-la en aquesta Corona de crema i xocolata.




Si us ha agradat aquesta Corona de crema i xocolata, i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per al pa de pessic:
- Encenem el forn i el posem a 180º. Muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Hi afegim els rovells i batem amb suavitat. Hi posem a continuació el sucre i el barregem amb molta cura.

- Hi incorporem la farina i el llevat, passats prèviament pel sedàs. Folrem una plata amb paper de forn, escampem a sobre la massa i l'enfornem durant 8 minuts.

Per a la crema:
- Escalfem la llet amb la pell de llimona. La deixem reposar una estona.

- Batem els rovells amb el sucre. Hi afegim la maizena i seguim batent. Hi aboquem finalment la llet colada, remenem bé i posem el cassó al foc. Anem remenant fins que arrenqui el bull. Apartem la crema del foc, la tapem amb film transparent i la deixem temperar una mica.

Muntatge:
- Amb l'ajuda d'un motlle rodó, tallem 6 cercles de pa de pessic. Pintem amb una mica d'oli les parets d'un motlle de silicona. Hi posem a la base els cercles de pa de pessic, una capa de melmelada de Nectarina amb canyella i a sobre la crema. Els guardem a la nevera durant unes hores.

- Desfem la xocolata al bany Maria i la posem dins d'una màniga pastissera. Dibuixem en un paper una sanefa, posem a sobre una làmina d'acetat i resseguim el dibuix amb un fil de xocolata desfeta. Esperem que prengui una mica però sense que arribi a endurir-se,

- Desemmotllem els pastissets, i els encerclem amb la làmina d'acetat. Els posem a la nevera 1 hora. Després, enretirem la làmina amb cura, i guarnim la corona amb perles de sucre,  que enganxarem amb una mica de xocolata fosa. Acabarem la decoració amb uns gerds ecològics.




Ingredients (per a 6 pastissets):
Per al pa de pessic:
  • 2 clares d'ou*
  • 1 pessic de sal
  • 2 rovells*
  • 60 g sucre
  • 66 g farina de rebosteria
  • 1 culleradeta de cafè de llevat Royal

Per a la crema:
  • 2 rovells*
  • 80 g sucre
  • 30 g maizena
  • 330 ml llet
  • pell llimona*

Per a la decoració:
  • melmelada  de Nectarina amb canyella de La Fageda
  • 50 g xocolata Nestlé Postres
  • perles de sucre
  • 30 gerds*
Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.




L'Oriol té una ment privilegiada, és home de poques paraules i la prudència guia sempre les seves passes, però és també un gran llaminer. Per això sempre em guanyo el seu cor amb pastissets com aquesta Corona de crema i xocolata.

Pe acompanyar-la, avui us recomano l'últim llibre que s'ha llegit: Patrick Rothfuss, El temor d'un home savi. Editorial Rosa dels Vents (Col·lecció Narrativa). Barcelona, 2011.