El món de la cuina

MELINDROS

2012-01-28T21:20:00.012+01:00

Anava descalç a l'escola tot passant per la platja que separava Baies de Pozzuoli quan tu el vas veure. Qui sap si et va cridar l'atenció el seu posat de bon nen, somiador i solitari... Vas decidir aleshores fer quatre tombarelles i riure sorollosament, i ell, sorprès per aquell espectacle, va allargar la seva mà amiga oferint-te un tros de pa que tu vas menjar mansuet.

Amb una mirada vau tenir prou per saber que ja res no us podria separar. I perquè mai no havia vist ningú amb un nas tan xato com el teu, et va anomenar Simó. A tu et va fer gràcia, i vas moure el cap amunt i avall en senyal d'aprovació. Agraït, li vas mostrar el teu llom perquè hi pugés, i el vas portar a escola lliscant per damunt de les aigües.

Cada matí s'aturava al mateix lloc i, cridant-te pel teu nom, tu hi acudies volant des de les profunditats, i fèieu junts el viatge fins a Pozzuoli. Aviat va córrer la notícia i, el que en un principi era contemplat com una cosa admirable, aviat es va convertir en un fet usual.

Un dia, però, el nen va deixar de venir a la platja. I tu, ignorant que el nen havia mort sobtadament per una greu malaltia, hi acudies endebades dia rere dia amb l'esperança de retrobar-lo.

A poc a poc el desconsol va anar afeblint el teu cor, i un matí vas arribar a la platja disposat a exhalar el darrer sospir. Els qui van trobar el teu cos sense vida, van decidir enterrar-te al costat del pobre nen perquè poguéssiu seguir navegant junts cel enllà.

Avui us porto uns Melindros, potser les pastes més flonges i delicades que hi ha al món, i indispensables per sucar en una bona xocolata desfeta. Tinc el costum d'ajuntar-los de dos en dos, i no puc evitar veure-hi el rostre d'un dofí quan els tinc al davant.

I mentre me'ls menjo, m'agafa un atac de nostàlgia i penso en la història del Nen i el dofí de Plini (Nat. IX, 25), que havia traduït quan tenia tretze anys. I és que hi ha coses que no s'obliden mai!

Si també voleu fer aquests Melindros per l'esmorzar de demà, tot seguit us n'explico la recepta.

Encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim amb paper de forn una plata plana.

Muntem les clares amb un pessic de sal fins a tenir-les a punt de neu. A banda, treballem amb una cullera de fusta els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim a poc a poc la farina i el llevat passats per un sedàs. Finalment hi incorporem les clares molt suaument.

Posem la pasta dins d'una màniga pastissera amb un broquet llis d'un centímetre d'ample, i a sobre del paper de forn fem tires d'uns 10 cm de llarg i 2'5 cm d'ample, separades entre sí. Les empolsinem amb sucre llustre i les enfornem de 8 a 10 minuts, fins que comencin a agafar color.

Ràpidament traiem els melindros del forn i amb una espàtula els desenganxem del paper i els ajuntem de dos en dos per la base.

Ingredients (per a 11 melindros dobles):

3 ous d'agricultura ecològica
un pessic de sal marina
75 g sucre
80 g farina
1 culleradeta de cafè de llevat
sucre llustre per empolsinar

A vegades existeix entre els humans i les seves mascotes un vincle afectiu molt més fort del que podrien sentir per altres persones. Tot i que a casa tenim un gat i un conill, jo m'estimo més la companyia d'un bon llibre. Com per exemple el que us recomano avui: Gerald Durrell, La meva família i altres animals. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 1). Barcelona, 1988.

FLORS DE CARXOFA I GAMBES

2012-01-15T09:33:00.001+01:00

Potser cercaves petxines amagades a la platja embadalida amb la remor de les onades, quan la presència inesperada de l'enamoradís Zeus va interrompre els teus pensaments.

I mai no sabrem si vas quedar enlluernada per la seva majestuosa figura o si et van seduir les mateixes moixaines que dedicava a totes les noies.

Alguna cosa especial devies tenir, sigui la teva llarga cabellera rossa, sigui el teu bon cor, perquè es va encapritxar de tu i va decidir convertit-te en deessa per tenir-te sempre a prop i poder jeure amb tu d'amagat de la seva muller.

No comptaves, però, que de seguida t'avorririen les intrigues dels déus, i enyorant el caliu dels de casa vas decidir visita-los sense donar explicacions a ningú.

No va agradar gens la teva conducta al déu totpoderós i et va castigar, Cynara, cobrint el teu cos amb gruixudes escames perquè cap mortal el trobés atractiu. I només els més valents saben que darrera la seva aspror s'amaga la tendresa del teu cor.

La carxofa és una flor. No té els colors llampants ni l'aparença delicada d'altres flors, però jo no podria passar un hivern sense elles. Avui us porto unes Flors de carxofa i gambes, de gust suau i presència exquisida.

Si les voleu fer, només cal que agafeu unes carxofes, treieu-los-hi les fulles més dures i escapceu-les. Poseu-les en un cassó amb aigua, unes gotes de llimona i un pessic de sal i feu-les bullir de 20 a 25 minuts, fins que quedin cuites però senceres.

Deixeu-les escórrer, però no llenceu l'aigua de la cocció, ja que és una bona medicina per al fetge, amb grans poders depuratius.

Amb una cullera aixafeu les fulles centrals, fent que quedi una cavitat que després farcirem.

Pelem les gambes i fem bullir els caps i les pells amb aigua durant 20 minuts, després colem el suc.

Posem en un cassó la mantega i la farina. La deixem coure un parell de minuts i hi afegim el suc de les gambes. Remenem bé i quan tinguem una salsa lligada, hi afegim la llet. Deixem coure la crema uns 10 minuts, salpebrem i hi posem les gambes pelades, reservant-ne 4 per la decoració. Les coem durant un minut només, i tot seguit farcim els cors de les carxofes.

Passem 1 minut per la paella amb unes gotes d'oli les gambes de la decoració. Les salem i reservem.

Encenem el forn i el posem a 170º. Per fer les flors de pasta brick, retallem 4 circumferències de 20 cm de diàmetre, i 4 de 17 cm. Agafem una de cada i les posem dins d'unes flameres arrissades per donar-los la forma de flor. Les pintem amb mantega fosa i les enfornem de 7 a 10 minuts, o fins que comencin a agafar color.

Tots aquests passos els podem fer amb antelació i, a l'hora de dinar, només caldrà que posem les carxofes farcides dins de la flor de pasta brick, les decorem amb les gambes reservades i les posem uns minuts al forn fins que estiguin calentes.

Ingredients (per a 2 persones):

4 carxofes mitjanes, molt tendres

1 cullerada de suc de llimona

aigua mineral

sal marina

Per fer el farciment:

1/4 kg de gambes

salsa betxamel

Per fer la salsa betxamel:

15 g mantega

20 g farina

150 ml suc de gambes

100 ml llet

pebre negre acabat de moldre

sal marina

Per fer les flors:

8 fulls de pata brick

mantega fosa

Tot i les bondats de les propietats de la carxofa, avui us recomanaré la lectura d'un altre tipus de flors. Charles Baudelaire, Les flors del mal. Edicions 62 (Col·lecció Poesia, 100). Barcelona, 2008.

Amb aquestes Flors de carxofa i gambes participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

PICA-PICA CRUIXENT DE PASTA

2012-01-02T08:56:00.003+01:00

Sóc tafanera de mena i m'agrada esbrinar l'origen dels cognoms perquè estic convençuda que, en un moment o altre de la nostra vida, aquests deixaran empremta en les nostres accions.

No puc evitar un somriure quan veig que en Bru és més blanc que la llet, que el Pagès viu a ciutat, que en Grasset és alt i prim o que en Sobirana és republicà, tot i que reconec que deuen estar tips de suportar les mirades silents dels qui pensen que aquell cognom no els escau en absolut.

No fa gaire vaig conèixer un Bueno i no em va fer pas la impressió que fos mala persona, sinó tot el contrari. Potser durant la seva infantesa ja va realitzar totes les trapelleries inimaginables i va quedar net de tot mal per sempre més, o potser és un murri que sap embolcallar de bondat totes les seves accions i només treu els dimonis quan escriu.

És un mestre en tot el que fa i té el do de la naturalitat. Es diu Bueno i tot ell traspua bonhomia. És un xef que gaudeix de bona reputació, un blocaire bibliòfil i un professor que sap comunicar però, per sobre de tot, és una bona persona. És en Xesco Bueno.

A finals de novembre vaig ser convidada per l'Starbase a un curs de tapes impartit pel Xesco Bueno, i en el qual vam coincidir un grup de blocaires amics. El sempre diligent Miquel no va trigar gens a explicar totes les receptes amb els seus secrets.

Podríem dir que el Dani, el propietari del Taller de cocina Sabores on es feia el curs, va estudiar a la mateixa escola que el Xesco, ja que comparteix amb ell les mateixes qualitats humanes. No és, doncs, gens estrany que els preus dels seus cursos siguin els menys inflats que conec.

Totes les receptes que hi vam preparar ens van sorprendre per un o altre motiu, però vaig pensar que amb aquest Pica-pica cruixent de pasta aconseguiria arrencar un clam d'admiració a tota la meva família, i vaig decidir reservar-lo per Cap d'any. D'aquí ve el meu retard a l'hora de publicar la crònica del curs.

Si us ha picat la curiositat, ja cal que comenceu a buscar macarrons, llacets, fusilli, galets o la pasta que més us agradi. I tot el que heu après de com bullir-la, oblideu-ho! Aquí no s'ha de coure al dente, sinó ben passada.

Posem aigua al foc amb una culleradeta de sal i un rajolí d'oli i, quan bulli, coem la pasta el doble de temps del que marca el paquet. Després, la passem per aigua freda i la deixem escórrer.

Encenem el forn i el posem a 40º. Folrem una plata amb paper de forn i hi escampem a sobre tota la pasta, sense que es toqui.

L'enfornem i la deixem les hores que calgui fins que torni a tenir el mateix aspecte que tenia abans de coure-la. Jo la vaig tenir al forn 6 hores.

Omplim d'oli un cassó i el posem a foc molt suau. Quan estigui ben calent, però sense que arribi a fumejar, hi aboquem un grapat de pasta i -oh, miracle!- en dos o tres segons s'infla i sura. I hem de córrer a treure-la del cassó si no volem que se'ns cremi. La deixem a sobre de paper de cuina per eliminar-ne l'excés d'oli i tornem a abocar-hi un altre grapat de pasta, i procedim de la mateixa manera.

Quan ja l'haurem fregit tota, la salem i la condimentem amb l'espècia que més ens agradi. En aquest cas l'hem preparat amb tres aromes diferents: macarrons amb pebre vermell dolç, llacets amb curri i fusilli amb comí.

Servim amb copes i decorem amb ràfia de colors variats. Les expressions d'admiració no es faran esperar!

Ingredients:

Pasta variada (macarrons, fusilli, llacets...)

Per bullir-la:
aigua mineral
sal marina
un rajolí d'oli

Per condimentar-la:
sal marina
espècies variades: curri, pebre vermell dolç, comí

Tot el que sap, Xesco Bueno ho transmet amb simpatia i sense artificis. No s'apropia de cap recepta, i ens les fa arribar després d'haver-les vestit amb el seu toc personal. Avui gaudireu amb aquest Pica-pica cruixent de pasta. I no badeu, o us quedareu sense tastar-lo! I si voleu dedicar un temps a la lectura, avui us recomano el llibre d'Anna Tuttle Villegas, Tot el que sabem del cel. Columna Edicions (Col·lecció Clássica, 294). Barcelona, 1999.

OFRENA DE FRUITS SECS

2011-12-25T22:31:00.005+01:00

La Neus acaba de perdre la feina i està deprimida, no perquè albiri un futur força magre sinó perquè ha arribat Nadal i no pot fer allò que més desitja.

Viu sola tot l'any, i per res del món canviaria la seva independència, però en arribar aquestes festes recorda la felicitat que embolcallava la seva infantesa, l'emoció d'un regal inesperat, i l'alegria de sentir-se estimada. Per això mai agrairà prou al seu germà que la convidi a compartir el dinar de Nadal amb la seva família.

Altres anys, unes setmanes abans ja s'havia passejat per tota la ciutat buscant el regal més adient per a cada un i, d'una manera o altra, sempre aconseguia sorprendre'ls. Es desfà per fer-los feliços, i tot li sembla poc, perquè l'estimació que rep no es pot pagar amb diners.

Enguany, però, la seva situació és ben diferent i, encara que han insistit perquè no els porti res, ella no voldria presentar-se amb les mans buides. Fa dies que està feta un embolic i no sap què fer, però res li agradaria més que oferir-los el seu cor perquè és allò més valuós que té.

Potser aquest any no es nota tant la bogeria compradora que hem vist altres anys per aquestes dates, però tot i així sovint regalem per regalar i moltes vegades donem més importància al preu de l'objecte que al fet de regalar.

M'agradaria ajudar la Neus proposant-li un regal del tot útil i que segur que agrada a qui el rep. Crec que res millor que aquesta Ofrena de fruits secs, i l'amor amb què està feta, per a transmetre l'estimació que sentim per algú.

Si la voleu fer, cal disposar d'una capsa amb compartiments interiors. Omplim unes bosses de cel·lofana amb fruits secs variats, i les tanquem amb una tira de ràfia.

Escrivim unes etiquetes amb les propietats de cada fruit sec i les lliguem a les bosses.

Ara només ens cal tancar la capsa i guarnir-la amb una bona llaçada.

Ingredients:

Una capsa amb compartiments interiors

Bosses de cel·lofana

Ràfia

Etiquetes

Cinta

Fruits secs:

Ametlles

Avellanes

Dàtils

Figues

Nabius vermells

Nous

Orellanes

Panses de dos colors

Prunes

Tot regal portà implícit un missatge. Amb aquesta Ofrena de fruits secs us vull desitjar unes Bones Festes i dir-vos a tots els que passeu per aquesta cuina, sovint saludant i donant mostres de la vostra simpatia, però també de puntetes i sense fer soroll, que us estimo a tots i que sense vosaltres aquest bloc no seria el que és.

Per això us recomano avui Missatge en una ampolla, de Nicholas Sparks. Edicions 62 (Èxits 62, nº 9) Barcelona, 1998.

PASTÍS CREMÓS DE XOCOLATA

2011-12-21T08:00:00.003+01:00

Alexis havia arribat a terres llunyanes fugint de la desesperació, en assabentar-se que els pares de la seva estimada Melibea havien cercat un promès a la seva filla. I allà, lluny de tot el que anhelava, va trobar nous amics que es desfeien per consolar-lo.

El que ignorava el noi és que el dia fixat per al seu casament, Melibea s'havia precipitat des de la teulada de casa seva amb la intenció de llevar-se la vida i que, havent sortit il·lesa, havia decidit fugir d'aquella unió imposada.

Va anar, aleshores, directa al port i va pujar a una barca que les onades van arrossegar fins a un lloc llunyà. I sense saber què fer, va dirigir les seves passes fins a un grup de joves que celebraven alegres un pícnic.

La sort va voler que entre els nois trobés el seu estimat Alexis i, no volent estar separats per més temps, allà mateix van celebrar el seu casament.

De la mateixa manera que Melibea i Alexis no podien haver trobar un marc més bonic per a la seva unió, la Neus i la Sílvia no podien haver escollit un edifici més adequat per obrir una nova Cookiteca.

I allà hi vam anar un grup de blogguers, conduïts per la màgica simpatia de Margot. Hi havia tan bones menges, dolces i salades, que no hauria estat gens estrany haver-hi celebrat fins i tot un casament!

Jo hi vaig portar un Pastís cremós de xocolata, ben guarnit per a l'ocasió. I no us espanteu, perquè la seva senzillesa aparent no amaga cap dificultat.

Comencem preparant el farciment cremós: posem la nata al foc i, mentre esperem que arrenqui el bull, batem els rovells amb el sucre. Hi aboquem la nata i posem de nou el cassó al foc, remenant constantment durant 6-7 minuts i vigilant que la temperatura no arribi als 80º.

Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Remenem fins a tenir una crema homogènia. Aleshores la deixem temperar, la cobrim amb film transparent i la deixem a la nevera durant 4 hores, o tota la nit.

Una manera molt fàcil i ràpida de fer la massa brisa és posar tots els ingredients junts dins d'un robot. Primer es formarà una massa de textura sorrenca i tot seguit una bola compacta. Aleshores l'estirem entre dos films transparents i la deixem reposar a la nevera durant 1 hora.

Encenem el forn i el posem a 190º. Amb un corró estirem la massa fins a tenir un rectangle de 16 x 30 cm aproximadament, i un gruix de 3mm.

Cobrim l'interior d'un motlle amb paper de forn, i en folrem la base i els costats amb la massa. Amb una forquilla punxem tota la base per evitar que s'infli durant la cocció.

Tapem la base del pastís amb paper de forn, l'omplim amb llegums secs i l'enfornem durant 15 minuts. Retirem els llegums i el paper i l'enfornem durant 5 minuts perquè s'acabi de coure. Tot seguit pintem tot l'interior amb clara d'ou i el tornem a posar al forn 5 minuts més.

Mentre es refreda, preparem la galeta. Desfem la xocolata al bany Maria i, ja fora del foc, i una mica temperada, la barregem amb els cereals i les ametlles. Escampem la barreja a sobre d'un tros de paper de forn i la posem a la nevera durant 1/2 hora.

Un cop la galeta ja s'hagi endurit, l'esmicolem amb un ganivet fins a tenir trossos petits.

Barregem la galeta esmicolada amb la xocolata cremosa que tenim a la nevera, omplim tota la base amb aquesta barreja i la posem a la nevera.

Per fer els rínxols de xocolata, desfem la xocolata al bany Maria i l'escampem amb una espàtula a sobre d'una làmina d'acetat fins a deixar-la ben fina. Passem aleshores una pinta per marcar les ratlles. Cargolem una mica la làmina i la posem a la nevera fins que s'hagi pres. Veurem després que la xocolata se separa fàcilment i que ha agafat forma de rínxol.

Abans de servir el pastís, empolsinem la superfície superior amb cacau en pols i decorem amb els rínxols de xocolata blanca.

Ingredients (per a un motlle de 12 x 26 cm):

Per al farciment cremós:
400 ml nata 35% m.g.
3 rovells
45 g sucre
300 g xocolata Nestlé Postres

Per a la base de pasta brisa:
215 g farina
1 pessic sal
100 g mantega
75 g sucre mòlt
3 rovells

1 clara per pintar

Per a la galeta de xocolata:
110 g xocolata blanca
20 g ametlles torrades i pelades
20 g cereals Special K de kellogg's

Decoració:
1 cullerada de cacau en pols
75 g xocolata blanca

Amb aquest Pastís cremós de xocolata i totes les altres menges vam celebrar a Sant Cugat un pícnic inoblidable. Tant, que m'ha inspirat la lectura d'avui, i que no puc estar-me de recomanar-vos, Charles Baxter, El festí de l'amor. Edicions La Magrana (Col·lecció Les ales esteses, 143). Barcelona, 2002.

TORRÓ DE TARONJA

2011-12-16T00:58:00.003+01:00

La nena de les taronges era prou espavilada per saber que el lloc de la ciutat on hi havia més turistes era a la parada dels carruatges. I allà s'hi passava els matins del cap de setmana, dreta, amb la cistella plena de taronges i oferint-les a un euro la peça.

S'hi estava fins que acabava la mercaderia i després se n'anava corrents a casa a donar els diners a la mare que, un cop comptats, els guardava a la butxaca del davantal.

Aquell dia, però, va resar perquè la mare no trobés a faltar dues monedes que ella havia ofert a un pobre home sense cama que era al carrer tocant el violí, i que posseïa la mirada més trista que mai havia vist en una persona.

I es va sentir afortunada perquè, malgrat no tenir roba maca ni joguines, mai li havia faltat un plat a taula, gràcies a les taronges que la mare robava i que ella venia als turistes. I per primera vegada va ser conscient que, per més malament que estiguem, sempre hi haurà algú que estarà pitjor.

La recepta d'avui és ben nadalenca i, amb un bon embolcall, pot convertir-se en un agradable obsequi. La taronja combina molt bé amb la xocolata i una manera de menjar tots dos ingredients és fent aquest Torró de taronja.

És una recepta ben senzilla i amb la que sorprendreu als més llaminers!

Per fer-la, només cal desfer al bany Maria la xocolata, vigilant que no hi caigui dins del cassó cap gota d'aigua i que la temperatura no passi dels 40º.

Aboquem part de la xocolata dins d'un motllo, i l'anem girant a fi que tots els costats en quedin coberts. Després, posem el motllo a la nevera fins que la xocolata s'hagi pres. Tallem la taronja a daus molt petits.

Barregem dues terceres parts de la xocolata que ens queda amb els trossos de taronja. Aboquem aquesta barreja dins del motllo i l'aixafem amb una forquilla perquè quedi ben compacta. S'ha de fer ràpid perquè sinó la xocolata s'endurirà i ens costarà de treballar-la.

Aboquem la resta de xocolata a sobre fins cobrir tota la superfície, allisant-la amb una espàtula. La deixem a la nevera durant unes hores per poder-la desemmotllar més fàcilment.

Ingredients (per a una rajola de 17 x 12 x 2 cm):

350 g xocolata Nestlé Postres

250 g taronja confitada

I res millor, mentre mengem aquest Torró de taronja, que dedicar una estona a la lectura del llibre de Jostein Gaarder, La noia de les taronges. Editorial Empúries (Col·lecció narrativa, 221). Barcelona, 2003.

Amb aquesta recepta participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

TALL RODÓ AMB ROVELLONS

2011-12-11T10:06:00.001+01:00

L'oncle Quimet era solter i vivia a casa amb nosaltres. Quan arribava la tardor, els dissabtes es llevava ben d'hora i se n'anava muntanya amunt amb el cistell a la mà i no en tornava fins que el tenia ben ple, provocant l'admiració de tots.

Li agradava anar-hi sol, i mai va voler que ningú l'acompanyés. Un dia, però, vaig seguir-lo d'amagat decidida a descobrir el seu secret.

Feia dues hores que caminàvem a bon pas quan va ajupir-se i va començar a cercar bolets entre el sotabosc. En un tres i no res va omplir tot el cistell i, abans d'iniciar el camí de retorn, es va estirar sota un pi a fer una petita becaina.

Per fi havia descobert el seu secret! I com em va semblar que, després de caminar tant, bé em mereixia omplir el cistell, vaig arreplegar a corre-cuita tots els exemplars que ell havia deixat i vaig córrer com una esperitada muntanya avall per arribar a casa abans que ell.

Vaig mostrar orgullosa el meu cistell a la mare i ella es va disposar a cuinar aquell bé de Déu amb el tall rodó que acabava de rostir. Més tard va arribar l'oncle i, havent-se estranyat que jo hagués trobat tants bolets, no vaig tenir altre remei que confessar la veritat.

-Conxita, ja pots llençar a les escombraries tota la cassola si no vols que morim enverinats!

Estava tant enlluernada amb el descobriment que no se m'havia ocorregut pensar que si l'oncle no havia collit aquells bolets era precisament perquè no eren comestibles!

El meu Tall rodó amb rovellons no anirà a les escombraries perquè, degut a la meva inseguretat davant de qualsevol bolet, els compro al mercat. I us puc assegurar que aquests són serenys i boníssims!

Per fer aquest plat i quedar satisfet amb el resultat, cal tenir una carn de vedella de màxima qualitat i uns rovellons acabats de collir.

Salpebrem el tall rodó i l'enrossim per tots els costats a foc viu en una cassola on haurem posat l'oli. Tot seguit abaixem el foc, hi afegim la ceba tallada en juliana i una cabeça d'alls, i ho deixem coure amb la cassola tapada. Donem la volta a la carn de tant en tant.

Quan ja estigui gairebé cuita, destapem la cassola i hi tirem un bon raig de conyac. Deu minuts més i tanquem el foc.

Per poder tallar bé la carn, cal que aquesta estigui freda del tot. Millor si la posem unes hores a la nevera.

Posem al foc la cassola on hi ha l'oli i la ceba i retirem la cabeça d'alls. Hi afegim el tomàquet ratllat i els rovellons. Quan s'hagi evaporat part de l'aigua, hi posem els talls de carn.

Els deixem coure uns minuts i hi afegim la picada i la sal. Quan s'hagi evaporat tota l'aigua i la salsa brilli, tanquem el foc i servim el plat amb una bona llesca de pa.

Ingredients:

1 tall rodó de vedella de 1 1/2 kg

1 kg de rovellons

150 ml oli d'oliva verge extra

3 cebes

1 cabeça d'alls

3 tomàquets sense pell ni llavors

50 ml conyac Torres 10

sal

pebre negre acabat de moldre

Per fer la picada:

1 all

3 branques de julivert

8 ametlles torrades

Potser tots amaguem dins nostre algun secret que mai ningú descobrira. Si voleu llegir una història colpidora, us recomano El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 865). Barcelona, 2010.

Amb aquest Tall rodó amb rovellons participo en el 2º Concurso Internacional de Gastronomía organitzat per Apicius , i patrocinat per San Ignacio, Taller de las tradiciones, La cocina de Plágaro, Oh!Menaje, Kuchen House, In-domo Diseño Interiores, Marvi Rótulos-Placas commemorativas i Artepan.

FLORS DE XOCOLATA

2011-12-05T09:20:00.001+01:00

La gelosia va envair Clytie i amb una delació va aconseguir la mort de la seva rival. Però, ai!, el seu enamorat Apol·lo, pres de dolor, va decidir aleshores posar fi a la seva relació, i ella va enfollir d'amor.

Res no l'importava, i romania al ras dia i nit, asseguda sobre el terra nu, amb els cabells llargs i embullats. Durant nou dies no va tastar aigua ni menjar. S'alimentava només de les gotes de la rosada i de les seves pròpies llàgrimes, i sense moure's del terra.

No feia altra cosa que contemplar el rostre del déu quan aquest passava una i altra vegada sense mirar-la mentre guiava el carro al voltant de la terra. I diuen que els seus membres es van clavar al terra i el seu rostre es va convertir en flor. I encara ara, subjecta per l'arrel, es gira cada dia cap al sol perquè, fins i tot transformada, conserva el seu amor.

Feia dies que donava voltes al cap pensant quina recepta podria preparar amb uns motlles que molt amablement m'havia enviat la casa Silikomart. Tenen forma de con petit i no els acabava de trobar la recepta apropiada. De cop, com a vegades acostumen a passar les coses, em va venir aquesta idea que avui us presento. Queden molt bonics a sobre d'aquestes galetes de xocolata, i són boníssims!

Si us han cridat l'atenció, no deixeu de fer-los. Comencem preparant els cons.

Posem la gelatina en remull durant 5 minuts. Mentre, muntem la nata i la guardem a la nevera. Escalfem la llet en un cassó, l'apartem del foc i hi afegim el full de gelatina escorregut, remenant fins que es desfaci. Hi posem tot seguit la xocolata esmicolada i remenem fins que es fongui.

Quan vegem que ja no està calenta, hi afegim amb cura la nata. Omplim els motlles amb aquesta crema, i els posem a la nevera perquè quallin.

Per fer les galetes, desfem la xocolata al microones, triturem els cereals amb la picadora, però sense que quedin massa fins, i tallem la taronja a daus molt petits. Barregem els tres ingredients.

Folrem una safata amb paper de forn i hi posem a sobre un motllo de fer galetes en forma de flor, de 4'5 cm de diàmetre. Hi aboquem a dins una culleradeta de la barreja de xocolata, la premem bé i enretirem el motllo amb cura. Tornem a fer una altra galeta de la mateixa manera i així fins a acabar tota la massa.

Si la massa s'endureix abans que puguem acabar de fer totes les galetes, la posem uns segons al microones. Un cop les tinguem totes, les guardem a la nevera.

Per poder desemmotllar sense cap dificultat els cons, els posarem al congelador durant 1 hora com a mínim. En el moment de servir, posem els cons a sobre de les galetes i decorem amb una fulla de menta.

Aquestes flors no s'assemblen gens a uns gira-sols, però segur que nosaltres no restem tan impassibles com el déu Sol davant la seva presència!

Ingredients (per a 34 flors):

Per als cons:

1 full de gelatina

60 ml nata 35% m.g.

50 ml llet de civada

60 ml xocolata blanca

Per a les galetes:

315 g xocolata Nestlé Postres

125 g Kellogg's Special K

30 g taronja confitada

No és la meva intenció fer-vos plorar, però la tristesa de Clytie m'ha dut avui a recomanar-vos el llibre de Paulo Coelho, Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar. Edicions Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1997.

Idea d'aquesta inspiració: Tres chocolates, de Sébastien Serveau.

PASTISSETS DE TRUFA

2011-11-27T23:51:00.007+01:00

Jo era Comanadora del Monestir de Santos quan ell tenia el costum de venir-hi a oir missa. El primer dia que el vaig veure, alt i esvelt, de cabell ros i ulls blaus, ja m'hi vaig enamorar. I per les converses que teníem, de seguida vaig veure que, a més, era un home honest.

Ens vam casar, i es va convertir en l'home de la meva vida. Però vaig morir jove i només li vaig poder donar un fill. Sé que, malgrat tot, va estar ben cuidat perquè ell aviat va buscar qui em substituís i tingués cura del nen.

Li agradava navegar i no parava mai quiet. Va ser així com va descobrir el Nou Món i on va trobar una cosa ben valuosa que els natius consideraven menjar per als déus, i que ell no va dubtar a oferir com a regal als Reis Catòlics. Però el gust amarg i picant d'aquells grans i el seu aspecte brut no els va agradar gens.

No va ser fins molts anys després que algú va tenir la idea de barrejar-lo amb sucre i va convertir aquell cacau en un aliment irresistible. I si hi ha alguna cosa per la qual em sap greu haver deixat tant d'hora aquest món és precisament no haver tingut el plaer de tastar-lo!

Si aquests exquisits Pastissets de trufa us han cridat l'atenció, animeu-vos a preparar-los ja que pocs postres hi ha més fàcils de fer!

Per una banda, posem en remull amb aigua freda els fulls de gelatina, i per una altra, la nata i la xocolata esmicolada en un cassó, a foc baix, i anem remenant fins que aquesta s'hagi fos. Apartem al trufa del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts.

Mentre esperem que refredi la trufa, anem muntant la nata. Quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre i la barregem amb cura amb la trufa.

Omplim els motlles de mini-savarin de Silikomart amb aquesta trufa i els deixem a la nevera unes 4 hores.

Per poder desemmotllar-los amb facilitat, els posem al congelador durant 1 hora. Els emplatem i, amb l'ajut d'un colador, els empolsinem amb cacau en pols. Muntem la nata, afegint el sucre al final.

Posem la nata dins d'una màniga pastissera i fem tota una corona de rosetes al voltant del pastisset. Acabem la decoració amb unes boletes cruixents de xocolata.

Ingredients (per a 8 pastissets):

1/4 l de nata 35% m.g.

1/4 kg xocolata Nestlé Postres

3 i 1/2 fulls de gelatina

125 ml nata 35% m.g.

50 g sucre

Per a la decoració:

200 ml nata 35% m. g.

1 cullerada sucre mòlt

1 cullerada de cacau en pols

boletes cruixents de xocolata

Amb aquests Pastissets de trufa participo en el 7º Reto "Todo con chocolate" de VelocidadCuchara.

I mentre assaborim una menja tan bona, llegim De part de la princesa morta, de Kenizé Mourad. Muchnik Editores. Barcelona, 1998.

MACARRONS A LA CAMPEROLA

2011-11-24T17:17:00.003+01:00

Mentre avança carrer avall amb passes temorenques pensa en les paraules que dirà quan hi arribi i prega a Déu de no trobar-hi cap conegut. És la primera vegada que fa una cosa així, i no sap quin és el posat que ha d'adoptar.

La noia que l'ha atès per telèfon ha estat molt amable amb ella i l'ha citat a mig matí. Només li ha donat el nom, i no sap si es coneixen. Mentalment prepara unes frases curtes imaginant-se hipotètiques situacions, però no es veu en cor de recordar-les perquè se sent cansada.

No ha pogut dormir en tota la nit. De fet, fa temps que no dorm, i és que mai s'hauria imaginat que la seva família hagués de passar per aquesta situació.

Fa tot just dos anys se sentia segura i no tenia por del futur. Ni a ella ni a la seva família no els mancava de res, i fins i tot podien estalviar per anar 15 dies de càmping. Ara amb prou feines poden pagar la hipoteca. I els fills no entenen per què la nevera està sempre buida...

Amb aquests Macarrons a la camperola participo en la proposta blogger-solidària En suport al gran Recapte del Banc d'Aliments.

Com més blocs hi participem, més ressò tindrà aquesta campanya i més fàcil serà arribar a recaptar 800.000 kg d'aliments!

Aquests Macarrons a la camperola són una recepta que la meva filla Núria va aprendre a cuinar, ja fa uns anys, quan va estar en un camp de treball a Alemanya. En tornar del viatge ens va ensenyar cofoia tot el que havia après, un munt de receptes fàcils de cuinar i boníssimes!

Si vosaltres també voleu cuinar-los, aquí teniu la recepta:

Posem aigua al foc, amb un rajolí d'oli i una culleradeta de sal. Mentre esperem que bulli, anem rentant les verdures. Tallem petita la ceba i la posem amb oli al foc, que es vagi coent a foc lent. Tallem a daus les pastanagues, els pebrots, l'albergínia, les mongetes, la carbassa i el carbassó. Tallem a rodanxes els espàrrecs i partim els cirerols en quatre trossos.

Quan la ceba comenci a ser transparent, hi afegim totes les verdures excepte els tomàquets. Posem el foc una mica fort i deixem coure les verdures durant 5 minuts, remenant-les de tant en tant. Afegim els trossos de tomàquet i ho deixem coure tot fins que hagi desaparegut l'aigua del tomàquet.

Aboquem els macarrons a l'olla, remenem amb una cullera i els deixem coure durant 7 minuts, o fins que estiguin al dente. Un cop cuits, els colem i els mullem amb una mica d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Salpebrem les verdures i les barregem amb els macarrons.

Ingredients (per a 5 persones):

500 g macarrons

5 l aigua

un rajolí d'oli d'oliva verge extra

sal marina

100 ml oli d'0liva verge extra

1 ceba

2 pastanagues

1/2 pebrot verd

1/2 pebrot vermell

1/2 carbassó

1 albergínia

1 tall de carbassa

un grapat de mongeta tendra

un grapat d'espàrrecs

un grapat de cirerols
sal marina
pebre negre

Perquè hi ha molta gent que passa gana, ajudem a difondre aquesta campanya. No els neguem el nostre ajut! Per això avui us recomano Ells truquen a la porta, de Carmen Luque. Edicions La Campana 169. Barcelona, 2000.

PA DE CARBASSA

2011-11-15T19:59:00.004+01:00

Fa anys que conec la senyora Catalina i mai fins ara m'havia adonat que tingués problemes. Sempre tan educada, tan ben vestida, tan solidària amb els veïns! La que sempre calla i dóna la raó perquè res li desplau més que haver de discutir per nicieses...

Ahir la vaig veure al forn i, malgrat la seva calma aparent, vaig notar la seva incomoditat quan, a l'hora de pagar, la dependenta li va dir que la barra de pa s'havia apujat 5 cèntims. Va regirar dins del portamonedes i, com no va trobar ni un cèntim de més, va demanar que li canviessin la barra per una altra de més petita tot i la insistència de la noia a dir-li que ja portaria la moneda l'endemà.

En sortir del forn, vaig seguir-la i, quina no seria la meva sorpresa, en veure que oferia aquell pa a la meva amiga Esperança que l'esperava dues cantonades més amunt.

La meva amiga té tres criatures de curta edat, i fa anys que el marit és a l'atur. Viu gràcies al que li dóna gent com la senyora Catalina. Però ahir en veure la barra una mica més curta del que és costum, va fer mala cara i li va retreure que com més pa necessitava per als fills, menys n'hi donava.

Vaig veure plorar la senyora Catalina mentre li explicava contrariada que no tenia diners per comprar-n'hi més. I que fins i tot ella hauria de passar el dia sense tastar-lo, perquè la seva pensió no li donava per arribar a final de mes.

En aquells moments vaig recordar que al barri la coneixen com la senyora del Mercedes, un cotxe vell i atrotinat que fa temps que no mou de la vorera perquè no pot pagar la grua que se l'emporti a la deixalleria... Tots veuen el prestigi del Mercedes, però no s'adonen que la pobre dona no té ni un rosegó de pa per sopar.

Avui us porto un Pa de carbassa que segur que faria plorar d'emoció a totes les senyores Catalines d'aquest món. És tan bo que una panarra com jo ha de fer veritables esforços per no menjar-se'l tot d'una tirada! I més quan està fet amb una carbassa del meu hortet!

Si us heu animat a fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Tallem la polpa de la carbassa a daus i la coem al vapor durant 10 minuts. La deixem escórrer mentre es refreda. Després, l'aixafem amb la forquilla fina a deixar-la ben fina i la barregem amb les llavors de fonoll, la ratlladura de llimona i la mel.

Posem a la panificadora l'aigua, la sal, la farina, la barreja de carbassa i el llevat, i fem que ho pasti tot durant 15 minuts. Si no teniu aquesta màquina, podeu pastar-la a mà sense cap problema.

Traiem la massa de la panificadora i la posem a sobre d'una plata folrada amb paper de forn. La tapem amb un drap i la deixem reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat el seu volum. Un lloc càlid podria ser dins del forn a 30º.

Treballem una mica la massa amb les mans per desgasificar-la i la dividim en tres parts, que estirarem fins a tenir 3 cordes de dos pams de llarg, amb les quals farem una trena.

Taparem aquesta trena amb el drap i la tornarem a deixar reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat un cop més el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 200º. Pintem amb llet tota la superfície del pa i hi escampem per sobre les llavors de carbassa. L'enfornem durant 20 minuts, després abaixem la temperatura a 175º i el tenim 10 minuts més.

Cal deixar refredar del tot aquest pa abans de tallar-lo. Quedarà com un pa de pagès, amb una bona crosta per fora i suau i flonjo per dins.

Ingredients:

250 g polpa de carbassa
1 culleradeta de cafè de llavors de fonoll (opcional)
ratlladura de llimona
2 cullerades de mel de romaní
650 g farina de força
2 sobres (11 g) llevat sec de forner
8 g sal marina
270 ml aigua

1 cullerada de llet d'espelta
2 cullerades de llavors de carbassa

Amb aquest Pa de carbassa participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

I mentre fruïm del perfum que surt de la nostra cuina, gaudim també amb la lectura de Pa negre, d'Emili Teixidor. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica) . Barcelona, 2006.

Idea de la recepta: Repostería y panadería, paso a paso. Parragón.

CROISSANTS DE CABELL D'ÀNGEL

2011-11-07T08:06:00.000+01:00

No sé on s'amaga. Potser m'esguarda arrecerat al capçal del llit, o qui sap si les frondoses branques del ficus que tinc al menjador li serveixen d'amagatall. Sempre fonedís i mai vist. Però hi és. I no estic boja.

Quan surto al carrer em segueix com un gos faldiller, atent a les meves passes i amb els ulls ben oberts. Mai li adreço cap paraula perquè no vull que pensin que m'he trastocat, però sempre el tinc al pensament i mai li estaré prou agraïda per haver-me salvat la vida aquell dia de 1966.

Jo tenia 6 anys i acabava de sortir de l'escola quan un cotxe em va atropellar per haver creuat el carrer sense mirar mentre fugia d'un nen que em volia fer enrabiar.

Quan vaig recuperar els sentits, em notava estranya. Estava envoltada d'una munió de gent i no sabia perquè jeia a terra al mig del carrer. Tots, però, estaven contents de veure que no tenia ni una rascada, quan aquell podia haver estat l'últim dia de la meva vida.

El meu àngel em va protegir, i sé que encara ho fa...

Aquesta recepta és ideal per fer una tarda plujosa que no convida gens a sortir de casa. A més, em feia molta il·lusió fer aquests Croissants de cabell d'àngel amb les carbasses que he cultivat per primera vegada al jardí de casa.

Per fer-los, comencem preparant la confitura de cabell d'àngel d'aquesta manera:

Rentem la carbassa, l'eixuguem i li donem un bon cop amb un martell per esberlar-li la pell. Amb molta cura, perquè és força dura, retirem tota la pell ajudant-nos amb un ganivet. Partim la carbassa en 7 o 8 trossos i li llevem totes les llavors i els filaments groguencs que les envolten.

Esmicolem la polpa amb les mans i la posem dins d'una olla amb un vas d'aigua. La tapem i la posem a foc baix durant 2 hores i mitja o fins que estigui tendra i s'hagi evaporat tota l'aigua.

Pesem la polpa i, si encara hi ha algun tros que no s'ha desfet, l'aixafem amb la forquilla. Tornem a posar-la dins de l'olla amb la pell de llimona i el canotet de canyella. Hi afegim el sucre (3/4 parts de sucre per kilo de carbassa), tapem i tornem a posar-la a foc molt suau, remenant de tant en tant.

Al cap d'una hora, destapem l'olla i, amb una cullera de fusta, anem remenant la confitura sense parar durant 1/2 hora, o fins que hagi agafat un bonic color daurat. Retirem la pell de llimona, i posem la confitura de cabell d'àngel en un pot de vidre junt amb la canyella.

Si fos per utilitzar-la durant tot l'any, hauríem de bullir-la al bany Maria durant 20 minuts. Però com a casa som força llaminers, i ens dura a tot estirar un mes, la guardem a la nevera.

Per fer els croissants, encenem el forn i el posem a 200º.

Dividim la pasta de full en 8 o 12 rectangles. Posem una culleradeta de confitura a l'extrem ample de cada rectangle, i anem cargolant la pasta fins arribar a l'extrem punxegut.

Doblem una mica els extrems cap endins, donat-los la forma arrodonida típica dels croissants. Afegim unes gotes d'aigua al rovell d'ou, i tot seguit procedim a pintar tota la superfície.

Els enfornem durant 20 minuts, o fins que hagin agafat un bonic color daurat.

Ingredients (per a 8 - 12 unitats):

1 làmina rodona de pasta de full de 230 g

200 g confitura de cabell d'àngel

1 rovell d'ou d'agricultura ecològica per pintar

Per a la confitura de cabell d'àngel:

1 carbassa de cabell d'àngel ecològica

1 vas d'aigua

sucre (3/4 kg per cada kg de carbassa)

pell de llimona ecològica

1 canotet de canyella

Són les ales del meu àngel les que intenten amagar-se juganeres entre aquests Croissants de cabell d'àngel? Mentre ho esbrinem, podem llegir la novel·la de Tracy Chevalier, Àngels fugaços. La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 132). Barcelona, 2002.

PURÉ DE CARBASSA I TARONJA

2011-10-29T13:29:00.002+02:00

Odiava els miralls i havia après a viure sense saber com era, perquè el record de la seva fesomia li resultava esfereïdor.

Quantes riotes suportades durant anys i anys! Quantes llàgrimes vessades a causa dels milers d'ulls escrutadors! Quant de dolor i quanta tristesa!

Els qui l'estimaven l'aconsellaven de treure partit de les seves bones qualitats per tal que la valoressin pel que era i no pel seu físic, però tots aquests oblidaven que sovint el sentit de la vista preval sobre qualsevol consideració de la ment.

Tot va canviar, però, quan va conèixer l'amor de la seva vida, l'home que va saber donar-li la felicitat que sempre li havia mancat. En Tomeu era cec, però no li calien els ulls per saber que tenia al davant la dona més bonica del món.

Aquests dies, milers de carbasses sofriran en silenci l'espantosa transformació a què seran sotmeses. I crec que elles no voldrien il·luminar el camí dels difunts, sinó omplir d'alegria les nostres taules. Per això, avui us proposo aquest Puré de carbassa i taronja.

Comencem preparant l'oli amb aroma de vainilla. Obrim pel mig la beina de vainilla i n'extraiem les llavors amb la punta d'un ganivet. Les posem en un bol i les barregem amb l'oli.

Si voleu sorprendre els convidats amb una presentació original, haurem d'escapçar la carbassa i buidar-la amb molta cura amb una cullereta parisina, deixant només 1/2 cm de gruix. D'aquesta manera utilitzarem la closca com a recipient per a servir el puré, posant la seva pròpia tapa perquè no es refredi.

Si no voleu tenir tanta feina, peleu la carbassa, elimineu les llavors i talleu la polpa a trossos petits.

Tot seguit posem l'oli en una olla i, quan estigui calent, hi afegim la ceba i el porro tallats ben petits. Deixem que es facin, a foc lent fins que estiguin cuits, però sense agafar color.

Aleshores hi afegim la carbassa, l'aigua i el brou, i ho portem a ebullició. Tapem l'olla i ho deixem coure durant 30 minuts a foc suau.

Salem i hi posem un pessic de gingebre. Triturem amb el minipímer fins a tenir un puré ben fi i tot seguit hi afegim el suc colat d'una taronja. Omplim la closca de la carbassa amb el puré i decorem amb un rajolí d'oli amb aroma de vainilla.

Ingredients (per a 4 persones):

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1 ceba tendra

1 porro (només la part blanca)

800 g carbassa (sense pell ni llavors)

200 ml aigua

200 ml brou vegetal

sal marina

gingebre mòlt

el suc d'una taronja

Oli amb aroma de vainilla:

4 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1/2 beina de vainilla

No sé si la carbassa que vaig collir del meu hort havia pensat mai que acabaria transformada en aquest Puré de carbassa i taronja. La vida sempre ens dóna sorpreses, i sovint són més agradables del que havíem somiat. Per això avui us recomano La Bella i la Bèstia, de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont.

COCA DE VIDRE

2011-10-20T10:42:00.014+02:00

He de reconèixer que estava gelosa de la seva felicitat. M'incomodava que tingués tantes ganes de fer cursos amb l'excusa d'estar al dia, i fins i tot em sabia greu que sempre trobés un forat a la seva agenda per assistir a classe. Què hi trobava que el feia tan feliç?

M'enrabiava cada vegada que el veia sortir de casa decidit a passar una bona estona, i encara m'enrabiava més veure'l tornar amb aquell semblant tan cofoi. No el destorbaven ni el mal temps, ni els horaris del tren, ni arribar tard a casa.

Però jo no estava decidida a perdre'l, i amb un rampell de desesperació vaig decidir apuntar-m'hi també.

I què hi vaig trobar, em preguntareu. Doncs ara us ho dic. No és una escola, ni una botiga, ni un centre social, ni una cuina. És tot això, i més. És aprendre gaudint, és xerrar i conèixer un munt de coses, és compartir taula i experiències amb gent interessant, és riure i sentir que ets a casa.

I és que Cookiteca és la casa de tots!

Ahir vaig assistir a un taller de Coques de vidre de disseny que ens van oferir el mestre pastisser Joan Baixas i la dissenyadora Sisón Pujol organitzat per Cookiteca&Veritas dins del marc del Barcelona Design Festival.

Cadascun dels assistents vam poder fer la nostra coca i emportar-nos-la a casa. En aquestes fotos us ensenyo la Coca de vidre que vaig fer jo.

Si vosaltres també voleu deixar anar l'artista que porteu dins, ara us explico com ho heu de fer.

Comencem pastant la massa de pa en un robot de cuina durant 10 minuts. Tot seguit la deixem reposar a la nevera 2-3 hores, tapada amb film.

Encenem el forn i el posem a 200º. Agafem porcions de massa i les estirem ben fines amb el corró. Podem fer-les planes o amb una mica de volum, com més ens agradi. Punxem la superfície amb una forquilla per evitar que es formin bombolles d'aire.

Untem tota la coca amb oli i hi escampem per tota la superfície una bona quantitat de sucre. L'enfornem fins que el sucre s'hagi fos. Com més sucre hi posem, més caramel·litzada quedarà.

Guarnirem la coca amb caramel artístic, que farem posant el sucre, l'aigua i la glucosa al foc fins que arribi a 158º. Aleshores l'aboquem a sobre d'una goma silpat i li donem la forma que volem. Aquest tipus de sucre, anomenat colat, queda llis i brillant, i es poden aconseguir tonalitats diferents afegint-hi colorants.

Ingredients:

Coca de vidre:
500 g farina de força
500 g farina fluixa
30 g llevat fresc*
20 g sal
30 g sucre
550 g aigua

oli d'oliva
sucre cristall

Sucre colat:
1000 g sucre cristall
350 g aigua
200 g glucosa

(*) A la recepta no s'especifica la quantitat de llevat. Jo sempre hi poso 30 g.

Aquesta és la Coca de vidre que vaig fer ahir al taller de Cookiteca. No és una obra d'art però amb més temps i més pràctica potser ho aconseguiré! Mentre, gaudiré amb la lectura de Saul Bellow, L'autèntica. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 319). Barcelona, 1998.

FESOLS AMB ESPINACS I MONIATO

2011-10-15T11:59:00.004+02:00

Va morir un 4 de juliol sense rebre cap tipus d'honor i en condicions de pobresa. I al seu poble, el nom del qual va fer gran, no hi trobareu cap monument en record seu.

Malgrat tot, Pingali Venkayya passarà a la història com el dissenyador de la bandera nacional. Enmig queden la seva lluita per la llibertat nacional i el seu afany de coneixement.

No va ser fins després de moltes hores d'estudi que es va presentar davant de Mahatma Gandhi amb el prototip del que, anys més tard, esdevindria la bandera tricolor de l'Índia. En ella el color safrà representa la idea que els líders del país han de ser indiferents als guanys materials i que s'han de dedicar a la seva feina. La franja blanca del centre és la llum, el camí de la veritat que ha de guiar la conducta de tots els homes. I el color verd marca la seva relació amb la terra i amb tot el que aquesta produeix. La roda al bell mig de la franja central esperona al país a moure's i a seguir endavant.

Tant de bo tots aquests ideals estiguessin cosits amb fil invisible en les banderes de tots els països!

Avui us presento els meus Fesols amb espinacs i moniato, seguint el mateix patró de les franges de la bandera de l'Índia.

Menjar sa i ràpid de fer, i una manera diferent de menjar llegums.

Coem els moniatos al vapor durant 20 minuts. Un cop cuits, els pelem i els passem pel passapurés. Hi afegim sal i pebre.

Rentem els espinacs i els passem per la pella 2 o 3 minuts, el temps just perquè no estiguin crus. Els salem i els deixem escórrer, perquè deixin anar tota l'aigua.

Preparem el plat ajudant-nos un cèrcol de cuina. Hi posem a la base els espinacs, a sobre els fesols de Santa Pau i acabem amb una capa de puré de moniatos.

Decorem amb un cirerol i reguem el conjunt amb una vinagreta feta barrejant la mel, l'oli i el vinagre de poma.

Ingredients (per a dues persones):

200 g espinacs tendres
250 g fesols de Santa Pau cuits
2 moniatos (d'uns 170 g)
sal marina
pebre negre acabat de moldre

2 cirerols per decorar

Per a la vinagreta:
2 cullerades de mel
1 cullera d'oli
1 cullerada de vinagre de poma

No sé si aquests Fesols amb espinacs i moniato seduirien Anita Delgado tant com ho va fer el maharajà de Kapurthala, però us asseguro que la història de la vida d'aquesta dona us descobrirà els olors i els colors d'un país exòtic i fascinant. Javier Moro, Passió índia. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 651). Barcelona, 2005.

Amb aquest plat participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

VOL-AU-VENT DE XAMPINYONS

2011-10-02T08:54:00.000+02:00

És un cavall immens, alt com una muntanya, i amb el costellam format amb taulons d'avet. L'astut Ulisses n'ha ideat la construcció per amagar en el seu ventre els més valents del seus guerrers i poder destruir la ciutat de Troia.

Els troians, ignorant el que amaga l'obsequi grec, s'esforcen per posar sota els peus del monstre de fusta rodes lliscadisses, i el porten fins al cor de la seva ciutat. Allà les dones guarneixen de flors la crinera del cavall i estenen una catifa de roses al voltant de les seves peülles.

Hi ha qui malfiant-se d'aquest regal, intenta turmentar els grecs ocults en el ventre del cavall imitant la veu de les seves mullers, però el terrible Ulisses corre a tapar amb la mà la boca dels seus prohoms que s'han emocionat en sentir-les.

I quan la nit irromp, i ja els troians cauen rendits pel vi i el son, els grecs aprofiten per obrir la tramoia i abandonar el ventre de l'animal lliscant per una corda.

De seguida regna pertot la mort i la confusió, i Troia jeu destruïda per sempre més.

La recepta que us porto avui no és un regal enverinat. És un vol-au-vent de xampinyons que, com el cavall de Troia, amaga dins del seu ventre una sorpresa. Però, al contrari del que va suposar per als troians, a vosaltres no us portarà altra cosa que felicitat.

Si el voleu fer, només cal que seguiu aquestes quatre indicacions:

Descongelem la làmina de pasta de full. Encenem el forn i el posem a 200º. Dividim la pasta de full en dues parts, i a 1 cm de les vores, dibuixem amb la punta d'un ganivet un rectangle, però sense arribar a retallar-lo del tot. Pintem la superfície amb ou batut i l'enfornem durant 20 minuts.

Tallem els xampinyons a làmines. Posem una culleradeta d'oli en una paella i quan estigui calent hi aboquem els xampinyons. Els tenim 2-3 minuts a foc fort. Els salpebrem i els reservem.

Desfem la mantega a foc suau, hi afegim la farina i remenem bé la barreja evitant que agafi color. Hi aboquem la llet calenta, remenem fins que tinguem una salsa ben fina i hi afegim l'aigua que han deixat anar els xampinyons. Deixem coure la salsa durant 5 minuts, incorporem les xampinyons i la salpebrem al nostre gust. Una remenada i ja està llesta.

Amb la punta del ganivet retallem els rectangles dibuixats en els vol-au-vents. Separem la part daurada que farà de barret, i retirem la massa de l'interior, fent que quedin buits per poder-los farcir.

Omplim els vol-au-vents amb la beixamel de xampinyons, i els tapem amb el barret. Podem acabar la decoració amb unes fulles de menta, unes flors i un cirerol.

Ingredients (per a dues persones):

1 làmina de pasta de full congelada de 250 g
1 ou per pintar

15 g mantega
20 farina
200 llet
1 culleradeta oli d'oliva verge extra
250 xampinyons nets
sal marina
pebre negre acabat de moldre

fulles de menta
flors
cirerols

Si no el tasteu, mai sabreu què pot amagar en el seu interior aquest vol-au-vent de xampinyons. Tampoc no sabreu mai què amaguem les pàgines de l'Eneida, si no us animeu a llegir-la. Virgili, Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Fundació Bernat Metge (Escriptors llatins). Barcelona, 1972.

PASTÍS DE FIGUES

2011-09-16T09:13:00.003+02:00

Quan vaig néixer, el meu pare va plantar una figuera a la part del darrera de casa, molt a prop d’un mur de pedres, pensant que sota les seves branques trobaríem l’ombra cobejada els dies calorosos d’estiu. No va imaginar, però, que el creixement d’aquest arbre aniria lligat a la meva vida, com si fóssim dues ànimes bessones.

L’any que vaig celebrar el meu setè aniversari, tot grimpant pel mur, vaig enfilar-me en les seves branques a la recerca dels fruits que tant m’agradaven.

La inconsciència pròpia de la meva edat va fer que no mesurés el perill i, sense adonar-me, en un moment ja era al punt més alt de la figuera. Un segon més tard, però, jeia a terra viva de miracle i amb les dues cames trencades.

Fa deu anys que vaig en cadira de rodes. I, encara que la família considera la figuera un arbre maleït, cada dia em trobareu a tocar del tronc donant-li el consol que necessita. I és que fa deu anys, també, que la figuera va deixar de créixer.

Estic convençuda que quan deixi de sentir-se culpable, començarà a guanyar alçada i, de retruc, les meves cames recuperaran la mobilitat perduda.

No hi ha cap casa de pagès que no presumeixi de tenir una bona figuera. I a mi, ningú em guanya a collir figues perquè és una de les fruites que més m'agraden. Menjades acabades de collir són delicioses, però aquest Pastís de figues és gairebé celestial!

Els déus m'han fet partícip del seu secret i ara mateix jo us n'explico la recepta:

Comencem preparant la pasta brisa. Posem dins del pot de la picadora tots els ingredients i els triturem fins que s'hagin convertit en una massa uniforme. Fem una bola, la cobrim amb film transparent i la guardem a la nevera durant una hora com a mínim.

Posem la bola entre dues làmines de film transparent i l'estirem amb el corró. Com farem servir un motlle rectangular de 14cm x 29 cm, amb la massa farem un rectangle de 19 cm x 34 cm, amb el qual folrarem la base del motlle i 2'5 cm dels costats. Després, el deixem a la nevera.

Per fer el farciment, comencem escalfant la llet. Batem l'ou i el sucre, hi afegim la Maizena i, quan estigui tot ben emulsionat, hi aboquem la llet calenta. Remenem i posem el cassó a foc suau.

No parem de remenar fins que arrenqui el bull. Aleshores apartem el cassó del foc i hi afegim la ratlladura de llimona. Cobrim tota la superfície de la crema amb film transparent. Quan estigui tèbia, li afegim la nata, remenem bé i la deixem a la nevera fins al moment de fer-la servir.

Encenem el forn i el posem a 200º. Punxem amb una forquilla la base del pastís que teníem a la nevera, la cobrim amb paper de forn i l'omplim de llegums secs. L'enfornem durant 12 minuts. Retirem el paper i els llegums, i la posem 12 minuts més al forn, o fins que veiem que té un color daurat.

Un cop freda, omplim tota la base amb la crema. Tallem les figues a làmines ben fines i cobrim amb elles tota la crema.

Escalfem el suc de llimona i la melmelada, i després els passem per un sedàs. Tot seguit envernissem tota la superfície del pastís perquè ens quedi ben brillant.

Ingredients:

Per a la pasta brisa:
175 g farina
75 g sucre mòlt, amb aroma de vainilla*
75 g mantega
1 ou

Per al farciment:
300 ml llet
1 ou
50 g sucre mòlt, amb aroma de vainilla*
45 g Maizena
ratlladura d'una llimona
100 ml nata

Per a la decoració:
5 figues madures
suc d'una llimona
4 cullerades de melmelada d'albercoc

*Per aconseguir sucre amb un intens aroma de vainilla, només cal que posem una beina de vainilla usada dins d'un pot de vidre i el mantinguem ben tapat.

Espero que us hagi agradat compartir aquest secret dels déus. I res millor per acompanyar aquest Pastís de figues que la lectura del llibre de Gail Anderson-Dargatz, El secret de les abelles. Edicions 62 (Èxits 62, 54). Barcelona, 2002.

Font de la recepta: Más de 200 recetas que le harán perder la cabeza.

CHEESECAKE

2011-08-23T09:27:00.006+02:00

Vivia amb la mare i els avis lluny del poble, i gairebé no coneixia ningú. Ni tan sols sabia qui era el seu pare perquè a casa mai l'havien anomenat.

- Ets filla de la primavera -li deia la mare. Vas arribar de sobte, com les flors i els fruits silvestres que apareixen quan ja s'han fos les neus de l'hivern.

Estava convençuda que, si ho desitjava amb totes les seves forces, el seu somni acabaria fent-se realitat. Per això mai havia abandonat la idea d'arribar a casa i sentir l'abraçada amorosa del seu pare.

I va ser just el dia del seu desè aniversari, tot sortint de les aigües transparents del rierol que córre juganer entre els salzes, quan va veure al costat de la seva roba un collaret fet amb fruits silvestres. Una nota, escrita amb una lletra que no li era familiar, deia:

-A la meva princesa, la més bonica de les fades que habiten aquest bosc.

No sé si mai us heu sentit com uns princeps, però us asseguro que el collaret que llueix el meu Cheesecake el converteix en el rei dels pastissos de formatge. Pocs l'igualen en finor i elegància!

Si el voleu fer, ara mateix us n'explico la recepta.

Encenem el forn i el posem a 85º. Treballem el formatge amb una espàtula per a desfer-lo una mica. Hi afegim el sucre i la farina. Remenem bé i incorporem la nata líquida, els dos ous sencers i el rovell.

Aboquem la barreja dins d'un motlle de 22 cm, i l'enfornem durant 30 minuts. El deixem refredar 15 minuts i el congelem durant 8 hores perquè s'endureixi.

Per fer la cobertura de nata, posem en remull els fulls de gelatina. Obrim de dalt a baix la beina de vainilla i rasquem les llavors amb la punta d'un ganivet.

Posem a foc suau dins d'un cassó la nata, la beina i les llavors. Quan arrenqui el bull, l'apartem del foc, retirem la beina i hi posem els fulls de gelatina escorreguts.

Hi afegim el sucre, remenem bé i colem la barreja. Tapem la nata amb film transparent, procurant que toqui tota la superfície, i la deixem 2 hores a la nevera.

Per fer la massa sablée, posem dins de la picadora tots els ingredients, i els triturem bé. Primer es formarà una barreja sorrenca, però si seguim triturant veurem que es converteix en una bola.

L'emboliquem amb film transparent i la deixem 1/2 hora a la nevera. Encenem el forn i el posem a 150º.

Agafem la bola de massa i la posem a sobre d'un full de paper de cuina. La cobrim amb film transparent i l'estirem amb un corró . Retirem el film i tallem un cercle de 26 cm de diàmetre. L'enfornem durant 20 minuts.

Batem una mica la cobertura de nata i la posem al microones durant 30 segons a 800 W. Desemmotllem el cheesecake congelat i el posem a sobre d'una reixeta, amb un plat a sota.

Anem abocant de mica en mica la cobertura a sobre del cheesecake, fins a cobrir tota la superfície.

L'aixequem amb cura amb una espàtula i el posem a sobre de la base de massa sablée. Guarnim fem una corona de gerds i nabius.

Deixem refredar el Cheesecake 1 hora a temperatura ambient o 4 hores a la nevera.

Si us fa pena partir aquest pastís, podeu fer la versió individual utilitzant motlles de savarins.

Ingredients:

Per al cheesecake:

500 g formatge mascarpone

150 g sucre

25 g farina

50 ml nata líquida

2 ous sencers i 1 rovell

Per a la cobertura de nata:

2 fulls de gelatina

1 beina de vainilla

320 ml nata líquida

30 g sucre

Per a la massa sablée:

130 g mantega

130 g farina

60 g ametlla en pols

20 g d'ou batut

60 g sucre

Per a la decoració:
gerds i nabius

Què us sembla llegir un clàssic mentre ens deleitem amb aquest Cheesecake? Avui us proposo L'home invisible, de H.G. Wells. Edicions de La Magrana (Col·lecció L'Esparver, 7). Barcelona, 1980.

Font de la recepta: Sébastien Serveau, Dulces USA.

GELAT DE PRÉSSEC

2011-08-15T21:09:00.006+02:00

Volia ser immortal i no abandonar mai aquest món. Es negava a desaparèixer perquè no volia perdre's cap de les coses que havien de venir, i s'aferrissava a la vida com un arbre quan estén les seves arrels per tot arreu per mantenir-se ben ferm.

I en el seu egoisme no s'adonava que arrossegava amb ell tots els que estaven al seu voltant. Els qui pensaven que ja havien viscut prou i cercaven un descans merescut, i els qui creien que havien de cedir un dia o altre el testimoni als seus relleus.

Cap, però, no gosava dir-li que estava equivocat i que seguia un impossible. Per això, quan exigia la seva ració diària de préssec, tots corrien a satisfer les seves demandes, tot i que sovint no rebien a canvi altra cosa que el seu menyspreu.

Quan no era massa verd, no era prou madur. Unes vegades no tenia el punt de dolçor desitjat, i d'altres, era massa fred. Als seus noranta anys no recordava un sol dia sense préssec, i estava segur que tard o d'hora aconseguiria la immortalitat.

La cultura xinesa atorga als préssecs el poder de concedir la immortalitat, i per això consideren l'arbre d'aquesta fruita com l'arbre de la llarga vida. Jo no us puc assegurar si aquest Gelat de préssec un allargarà la vida, però estic convençuda que us donarà uns moments de plaer difícilment inoblidables.

Si algú ja s'ha animat a fer-lo, tot seguit us dono les instruccions que heu de seguir.

Escalfem la nata en un cassó al foc, vigilant que no bulli. A banda, batem els rovells i l'ou sencer amb el sucre. Hi afegim la nata calenta, remenem bé fins a obtenir una barreja homogènia, i ho posem al foc al bany Maria, per fer una crema anglesa.

No parem de remenar durant 10 minuts, vigilant que la temperatura no passi de 80º. Apartem el cassó del foc. Triturem els préssecs ben fins amb el Minipímer i els barregem amb la crema anglesa. La deixem refredar, remenant de tant en tant, i la posem tota la nit a la nevera.

L'endemà muntem la nata i l'incorporem suaument a la crema de préssec. Tot seguit l'aboquem a la geladora i, quan ja estigui fet el gelat, omplim els motlles i els posem al congelador.

Si no disposeu de geladora, poseu la barreja al congelador. Al cap d'una hora i mitja, traieu-la i bateu-la, i torneu-la a posar al congelador. Una hora i mitja més tard, repetiu l'operació, ompliu els motlles i poseu-los al congelador.

Mitja hora abans de menjar-vos-els, passeu-los a la nevera perquè perdin una mica de fredor. En el moment de servir, poseu làmines primes de préssec al voltat del gelat, i guarniu-lo amb una bola de préssec, una fulla de xocolata i un pètal de rosa.

Ingredients:

Per a la crema de préssec:
250 ml nata 35% m.g.
2 rovells
1 ou sencer
50 g sucre mòlt
300 g préssec en almívar, escorregut
250 ml nata 35% m.g.

Per al guarniment:
préssec en almívar
fulles de xocolata
pètals de rosa

Amb aquesta recepta participo en la proposta que ens fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

I mentre ens mengem aquest Gelat de préssec, passem una bona estona llegint Immortals, sans i perfectes, de Salvador Macip. Edicions 62 (Col·lecció Llibres a l'Abast, 411). Barcelona, 2008.

SUSHI

2011-08-09T08:50:00.001+02:00

En Ryosuke es va posar malalt i, malgrat no tenir-hi cap lligam, li vaig fer de mare. El vaig portar al metge, li controlava la temperatura i li donava les medicines quan era menester, tant era que m'hagués d'alçar del llit a hores intempestives.

Ens enteníem prou amb el nostre mal anglès,i sé que el noi patia. Tot i estar avesat a voltar pel món, si hagués pogut, hauria anat corrents a casa seva i s'hauria posat dins del seu llit, però més de deu mil kilòmetres el separaven de la seva família.

Només tenia una grip, però ell imaginava el pitjor. Núvols foscos com voltors sobrevolaven el seu cap i no deixaven passar cap espurna d'esperança.

-Jo mai no havia estat tan malalt! -em deia mentre jeia al llit. I ara estic convençuda que si hagués tingut a prop alguna cosa que li hagués recordat casa seva, li hauria estalviat hores de patiment. Però aleshores no ho vaig saber veure.

Si fos ara, li prepararia aquest Sushi i segur que el seu estat d'ànim canviaria radicalment.

Si vosaltres també us animeu a fer-lo, primer de tot hem de començar preparant l'arròs. Per eliminar-ne el midó, el passem tres o quatre vegades per aigua fins que aquesta surti clara, i després el deixem escórrer durant uns minuts.

Posem l'arròs i l'aigua en un cassó al foc i quan arrenqui el bull, el tapem i el deixem coure a foc suau durant 15 minuts. Retirem el cassó del foc i el deixem reposar 15 minuts més sense destapar-lo.

Aboquem l'arròs a una plàtera amb una forquilla i el deixem refredar. Barregem el vinagre, el sucre i la sal, i l'escampem per sobre de l'arròs, remenant amb una forquilla.

Agafem una pastanaga, la pelem i la tallem de dalt a baix en 4 trossos. Coem una d'aquestes tires al vapor durant 5 minuts. Pelem el cogombre, i tallem una tira de dalt a baix, sense llavors, d'una mida semblant a la de la pastanaga.

Per fer els rotlles utilitzarem una estoreta de bambú, però si no en tenim també ens aniran bé dues capes de paper d'alumini.

Posem una làmina de film transparent a sobre de l'estoreta per raons higièniques, i a sobre col·loquem un full d'alga nori. Escampem l'arròs per tota la superfície deixant 1 cm de marge en el costat més allunyat.

Posem la tira de pastanaga i cogombre a sobre de l'arròs i, ajudant-nos de l'estoreta, l'anem cargolant, formant un rotlle compacte, vigilant que l'estoreta i el film no quedin enrotllats dins de l'arròs.

Retirem l'estoreta, cobrim amb més film el rotlle i el posem 10 minuts a la nevera.

A l'hora de servir el Sushi, retirem el film i el tallem en trossos de 2cm de gruix, procurant netejar el ganivet cada vegada, i mullar-lo en aigua abans de fer cada tall.

Ingredients (per a 6-8 talls de sushi):

100 g arròs de gra curt especial per a sushi

150 ml aigua

1 full d'alga nori

1 cullerada de vinagre d'arròs

1/2 culleradeta de sucre glas

1 pessic de sal

pastanaga

cogombre

I res millor per acompanyar aquest Sushi que la lectura de l'obra mestra de la literatura japonesa La novel·la de Genji, de Murasaki Shikibu. Ediciones Destino (Col·leció l'Àncora, 186). Barcelona, 2006.

PASTÍS SEMIFRED DE TRUFA

2011-07-30T10:55:00.007+02:00

Després d'anys estalviant per poder fer el viatge dels seus somnis, finalment havia arribat el moment!

Feia dies que havia posat tota la documentació necessària dins la bossa de mà, però no se n'anava a dormir sense haver-la revisat abans. I, metòdica com era, havia confeccionat una llista de tot el que calia posar a la maleta, llista que revisava dues o tres vegades al dia per comprovar que no es deixava res.

-Ho sento, però el seu número de targeta no coincideix amb el que va utilitzar per pagar el bitllet.

Havia estat fent cua durant més d'una hora, i s'havia distret trobant una solució a qualsevol entrebanc que pogués sorgir, però mai hauria imaginat una situació com aquella!

No duia al damunt aquella maleïda targeta perquè li havien aconsellat d'emportar-se una altra més acceptada arreu del món, i ara estava paral·litzada sense saber què fer a punt de perdre el vol! No tenia temps d'anar a casa a buscar-la, i ningú podia portar-l'hi perquè vivia sola. Però... encara hi havia una possibilitat!

Tres quarts d'hora més tard apareixia panteixant pel vestíbul de l'aeroport l'Enriqueta, amb la targeta a la mà i cercant la Montserrat entre la munió de gent.

-M'has salvat la vida, Enriqueta! Ets un sol!

Quan era asseguda a l'avió, s'alegrava d'haver deixat la clau de casa a la seva veïna perquè pogués regar-li les plantes en la seva absència.

Qui té un bon veí, té un tresor. I jo sóc molt afortunada, perquè tinc uns veïns que són autèntiques joies!

Al sopar de veïns del carrer Matas d'aquest any havia pensat portar el Pastís de mousse de llima i fruites d'estiu i aquest Pastís semifred de trufa, però els déus no em van ser gaire propicis i van fer que aquell vespre l'hagués de passar lluny dels meus veïns.

En representació de la família hi van assistir les meves filles amb el Pastís de mousse de llima, i nosaltres ens vam menjar el Pastís semifred de trufa l'endemà, un cop vaig poder acabar la decoració.

Per fer aquest pastís primer preparem els bombons. Desfem la xocolata al bany Maria, sense que la temperatura passi del 40º. Fem una bona remenada i l'aboquem dins d'el motlle escollit. Un cop ple, el reservem a la nevera.

Per fer el semifred, posem al foc la nata i la xocolata, remenem amb un batedor de mà fins que s'hagi desfet la xocolata i tinguem una barreja homogènia. Retirem el cassó del foc i hi afegim els fulls de gelatina, prèviament remullats i escorreguts.

Deixem reposar la barreja fins que estigui tèbia. Muntem la nata amb el sucre i la barregem suaument amb la xocolata. Aboquem la trufa dins d'un motlle de 23 cm de diàmetre i tot seguit la posem a la nevera on haurà d'estar 4 o 5 hores.

Per fer la base del pastís, encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim una plata amb paper de forn, i hi dibuixem un cercle d'uns 30 cm de diàmetre.

Comencem muntant les clares a punt de neu amb un polsim de sal. A banda, treballem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Barregem la farina, el llevat i el cacau, els passem pel sedàs i els incorporem de mica en mica als ous. Si veiem que ens queda una massa molt dura i que ens costa de treballar, hi afegim dues cullerades de clara. Acabem incorporant-hi la resta de les clares.

Aboquem la massa a sobre del paper de forn i l'enfornem durant 10 minuts. Un cop estigui cuit, el traiem del forn i el deixem refredar. Tallem una circumferència de 30 cm de diàmetre, amb un tallapizzes.

Per poder desemmotllar més fàcilment el semifred, el posem 1 hora al congelador i el desemmotllem a sobre de la làmina de pa de pessic, mirant que ens quedi ben centrat. Espolsem tota la superfície amb cacau en pols.

Muntem la nata amb el sucre, la posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem unes rosetes a sobre del pa de pessic, tot al voltant del semifred. Acabem la decoració posant-hi al amunt els bombons de xocolata.

Ingredients:

Per al semifred:

1/2 l nata 35% m. g.

1/2 kg xocolata Nestlé Postres

6 fulls de gelatina

250 ml nata 35% m. g.

100 g sucre

Per a la base de pa de pessic:

4 clares

4 rovells

110 g sucre

70 g farina

20 g cacau en pols

1 culleradeta de llevat

Per a la decoració:

xocolata Nestlé Postres

nata 35% m. g.

Més que a un sopar de veïns, les meves filles van assistir a tot un festí! Bon menjar i una companyia excel·lent van fer que la trobada fos un any més inoblidable.

Avui us recomano un bon llibre per llegir aquest estiu. Charles Baxter, El festí de l'amor. Edicions de La Magrana (Col·lecció Les ales esteses, 143). Barcelona, 2002

PASTÍS DE MOUSSE DE LLIMA I FRUITES D'ESTIU

2011-07-08T08:30:00.005+02:00

Foto cedida per Margot Cosas de la vida

Quan tenia 8 anys va haver de passar-se dos mesos sencers al llit fent repòs. Qualsevol altra criatura ho hauria trobat avorrit, però eren tantes les coses que l’encuriosien que ella no va trobar a faltar en cap moment l’escola ni els jocs al carrer.

En un tres i no res enllestia els deures que el mestre li feia arribar cada dia a casa. Dividir per quatre xifres era una diversió per a ella, i més quan tots els seus companys de classe encara estaven fent multiplicacions.

Escrivia redaccions, pintava al guaix, llegia contes i jugava amb les nines. Algunes estones feia una becaina i d’altres, mentre la seva mare seia al seu costat i aprofitava per fer mitja, ella s’entretenia retallant les models de les revistes del cor i enganxant-les en fulls en blanc.

S’imaginava que era ella, la noia més maca del món ara vestida de còctel, ara preparada per anar a un casament. I somiava que de gran sortiria a les revistes, viatjaria i coneixeria gent interessant...

La seva vida va fer molts tombs i, quan ja els cabells blancs començaven a niar al seu cap i semblava que ja no hi havia lloc per a la fantasia, el seu somni es va fer realitat. Els seus dissenys van aconseguir sortir a les pàgines d’un Magazine de moda, i el seu nom es va escampar arreu. I com n'era de feliç!

Gran va ser també la meva felicitat quan l' e-shop de productes de col·lecció, tendència i moda BYsedius em va demanar la meva recepta de Cassoletes de formatge amb fruites d'estiu per publicar-la en el primer número del seu Magazine!!!

Sovint és diu que tot el que surt a les revistes és fals o està retocat. Jo us puc assegurar que les meves Cassoletes de formatge amb fruites d'estiu són ben reals i surten perfectes si seguiu el pas a pas de la recepta.

Dissabte passat vaig anar convidada per la Margot al Picnic urbà que es feia al nou Cookiteca-Veritas de Barcelona. Tant ella com la Neus són unes amfitriones perfectes, escampant arreu tota la seva simpatia.

Vaig poder saludar la Mireia Anglada, conèixer un munt de bloggers, compartir complicitats amb vells amics, tastar plats originals i gaudir del bon pa de Veritas. Els curiosos trobareu una bona crònica i una selecció de fotografies en el bloc de la Margot.

Per correspondre a la seva generositat, m'hi vaig presentar amb un Pastís de mousse de llima i fruites d'estiu, que no és més que la versió en pastís de les meves cassoletes. Que no us havia dit que eren ben reals?

Si voleu fer aquest pastís, hem de començar preparant la pasta brisa. Pesem els ingredients i els posem tots junts dins de la picadora. Primer veurem que es forma com una mena de sorra, però de seguida tots els ingredients s'uneixen formant una pasta compacta. En fem una bola, l'embolcallem amb film transparent i la posem a la nevera 1/2 hora.

Encenem el forn i el posem a 200º. Estirem la pasta brisa i folrem la base i un dit dels costats d'un motlle de 26 cm de diàmetre. Punxem la base amb una forquilla, la cobrim amb paper de forn i posem al damunt un bon grapat de llegums per evitar que s'infli.

L'enfornem durant 15 minuts. Després, retirem el paper i els llegums i el posem 10 minuts més al forn, fins que tingui un color daurat clar. El traiem ràpidament del forn, pintem la base amb clara i el tornem a posar al forn 5 minuts més.

Mentre es refreda, preparem el farciment. Posem en remull els fulls de gelatina. En un cassó, a foc baix, barregem la nata, el sucre i la pell de les llimes. Ho deixem bullir 2 minuts, i tot seguit li afegim els fulls de gelatina, ben escorreguts.

Ho deixem temperar, remenant tot sovint. Mentre, espremem el suc de les llimes i el colem. Retirem les pells de la llima, hi afegim el suc colat i el formatge, tot remenant amb cura. Si veiem que ens queden grumolls, podem ajudar-nos de la batedora elèctrica.

Posem una làmina d'acetat tot al voltant del motlle i hi aboquem la mousse de llima. El deixem tota la nit a la nevera.

Abans de treure'l a taula retirem el cercle del motlle i la làmina d'acetat. Amb la cullereta parisenca fem boles de meló i síndria, i decorem aquest Pastís de mousse de llima i fruites d'estiu tot fent una corona de perles vermelles i blanques.

Foto cedida per Margot Cosas de la vida

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per a la pasta brisa dolça:

200 g farina

100 g mantega

1 1/4 cullerada d'aigua freda

1 rovell d'ou

70 g sucre

1 pessic de sal

1 clara per pintar

Per a la crema de formatge:

la pell de 3 llimes

500 ml de nata

110 g sucre

7 fulls de gelatina

90 ml de suc de llima

400 g formatge Mascarpone

Per decorar:

fruita d'estiu (meló, síndria)

Ja ho crec que he fet realitat el meu somni! Dissabte vaig viatjar fins a Barcelona, vaig conèixer gent interessant i he sortit en una revista. I tot gràcies a una recepta tan guapa com aquesta!

Per passar una bona estona a la fresca, avui us recomano el llibre d'Alexander McCall Smith, Lliçons per a noies guapes. (La Primera Agència de Dones Detectives, 3). Edicions La Campana (Col·lecció Toc de Ficció, 43). Barcelona, 2004.

NIUS D'AMANIDA

2011-06-27T08:14:00.005+02:00

Fa estona que la Maria està palplantada davant de la porta del jardí, mirant tot el que hi ha a l'altra banda del vidre. Mentre espera l'arribada del taxi, el seu cap passa revista a totes les coses que s'haurien de fer perquè la casa tornés a tenir l'esplendor d'altres temps.

-Amb tanta pluja, la buguenvíl·lia ha crescut massa, i li cal una bona retallada...

De sobte recorda que la humitat ha malmès les eines del cobert i pensa que n'hauria d'haver informat els nous propietaris.

La seva mirada es distreu seguint el vol d'una puput que, després d'anar a cercar menjar per als seus polls, torna al niu que hi ha amagat entre les branques de la vella olivera. Recorda que any rere any aquests ocells sempre són presents al seu jardí i no li agradaria que cap situació nova modifiqués aquest costum i els deixés tan desemparats com es troba ella.

I és que, per primera vegada a la vida, la Maria és a punt d'abandonar el seu niu. Si el seu marit fos viu no s'hi hauria vist abocada a aquesta situació, però viu sola i no té fills, i els nebots han decidit vendre's la casa i portar-la a una residència.

De nius n'hi ha de tota mena. Avui us en porto uns plens d'amanida. La combinació del pa cruixent amb les verdures i l'oli perfumat, fan d'aquesta amanida un excel·lent primer plat o un acompanyament ideal a un plat de carn.

Per fer-lo, primer hem de preparar l'oli. És tan fàcil com posar unes branques de farigola (o de l'herba aromàtica que més us agradi) dins d'un pot ple d'oli. El tapem i al cap de dos dies ja haurà agafat prou aroma com per perfumar la nostra amanida.

Per fer els nius, encenem el forn i el posem a 170º. Tallem la crosta de les llesques de pa i les aixafem bé amb el corró fins a deixar-les ben primes. Amb un pinzell les humitegem amb aigua, i les posem dins d'uns motlles arrissats de flam perquè agafin una forma bonica. Les enfornem durant 10 minuts o fins que estiguin cruixents i amb un color daurat. Un cop fetes, les deixem refredar.

Mentre, rentem les fulles dels enciams i les eixuguem bé amb una centrifugadora o amb paper de cuina. Les tallem a trossos petits. Pelem i rentem la pastanaga i la remolatxa, i les fem a rodanxes primes.

Posem dins dels nius la barreja d'enciams, un grapat de panses i de pinyons, i decorem amb la pastanaga, la remolatxa, un tomàquet i unes fulles de menta. Amanim amb l'oli.

Ingredients:

llesques de pa BIMBO 100% natural

fulles d'escarola, roure i meravella

pastanaga

remolatxa

tomàquets cirerol

panses de Corint

pinyons

fulles de menta

Per amanir:

oli d'oliva verge extra

farigola

I perquè de nius, com deia més amunt, n'hi da de tota mena, avui us recomano el llibre de Pep Coll Nius. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent, nº 550 ) Barcelona, 2011.

CUCURUTXOS DE CREMA

2011-06-13T17:41:00.001+02:00

El rei, abans de partir a la guerra, havia concedit la mà de la seva filla Alcmena a Amfitrió, però la desgràcia va voler que el monarca i els seus vuit fills morissin. Va ser aleshores quan la jove va demanar al seu enamorat de venjar la mort dels seus germans abans de consumar el matrimoni.

Mentre Amfitrió era lluny, lliurant dures batalles, el capritxós Zeus es va enamorar d' Alcmena. Per aconseguir els seus favors, es va presentar davant la noia prenent la figura d'Amfitrió i, assegurant-li que els seus germans ja havien estat venjats, va aconseguir jeure amb ella tota una nit, tan llarga com 36 hores.

L'endemà es presenta Amfitrió eufòric per la victòria i desitjós de la trobada amorosa amb Alcmena. Sorprès en veure el poc entusiasme amb què és rebut al llit, ella li manifesta el seu cansament després d'una nit tan plena de passió.

Nou mesos després, van néixer dos bessons, cada un d'un pare diferent.

Aquesta recepta que us porto avui també té un germà bessó, la paternitat del qual cal atribuir-la a Pakus, de Lazy Blog, que amb la seva generositat ens anima a versionar els seus plats. És per això que els meus Cucurutxos de crema se semblen als seus Canutillos de crema, encara que la genètica ha fet de les seves!

Per preparar aquesta recepta, hem de començar primer de tot fent la crema pastissera.

Rasquem amb un ganivet les llavors de la beina de vainilla i les aboquem (junt amb la beina) dins d'un cassó on tindrem la llet i la nata, i ho posem al foc fins que arrenqui el bull.

En un altre cassó posem els rovells i el sucre i ho batem amb una batedora elèctrica fins que blanquegin. Aleshores hi afegim la Maizena i ho batem una mica més.

Colem la llet i l'anem incorporant a la barreja d'ous amb un batedor de mà. Posem el cassó al foc i no parem de remenar fins que la crema estarà feta. Ho sabrem perquè es formen unes butllofes que, en esclatar, fan puff. Ràpidament retirem el cassó del foc, i tapem la crema amb film transparent -procurant que toqui tota la superfície- perquè no faci tel.

Quan les làmines de pasta de full ja estan descongelades, encenem el forn i el posem a 200º.

En cada làmina dibuixem 8 rectangles de 3 X 24 cm. La resta de massa la tornem a ajuntar, fem una bola, l'estirem i ens en sortiran dos rectangles més.

Pintem amb ou batut una de les vores llargues de cada tira, i les anem cargolant als motlles començant per la punta. Les tires s'han de superposar per la vora pintada Un cop els tinguem fets, els pintem completament amb ou i els enfornem durant 20 minuts o fins que estiguin daurats.

Aleshores els traiem del forn i els deixem refredar 5 minuts abans de desemmotllar-los.

Quan estiguin freds del tot, posem la crema dins d'una màniga pastissera i els farcim. Decorem amb unes fulles de menta i unes flors de begònia.

Ingredients (per a 20 cucurutxos):

2 làmines de pasta de full

Per a la crema pastissera:
250 ml llet
250 ml nata
1/2 beina de vainilla
3 rovells
125 g sucre
40 g maizena

1 ou per pintar

fulles de menta
flors de begònia

Amb aquesta recepta participo en el concurs Cocinando con Lazy Blog que ha organitzat Pakus per celebrar el 4t aniversari del seu bloc, i que està patrocinat per Artemática Producciones, Carne Villa María, Boffard, I love aceite i Pyrex.

Espero que aquesta recepta mantingui sempre una bona amistat amb la seva germana bessona!

I, mentre anem menjant cucurutxos, podem aprofitar per dedicar una estona a la lectura del llibre de Robert Walser, Els germans Tanner. Proa (Col·lecció A Tot Vent, 369). Barcelona, 1999.

PASTÍS ESPECIAL DE CREMA DE SOJA

2011-06-08T08:19:00.004+02:00

De camí cap a casa, en Carles s'atura cada dia davant de la pastisseria de Ca La Dolça per descobrir les novetats. De seguida posa uns ulls con unes taronges i comença a fer salivera. Res li agradaria més que entrar-hi i poder demanar qualsevol de les coses exposades, perquè sap que la Dolça té un do especial amb els pastissos, però no ho farà.

Se n'anirà a casa i menjarà les galetes que li fa la mare. Les mateixes que va menjar ahir, les mateixes que va menjar la setmana passada. Són unes galetes especials, que primer li feien gràcia, però ara ja les té avorrides.

En Carles té 10 anys i ja sap què és no poder gaudir amb el menjar ni poder triar allò que el cor li demana. Té molts aliments prohibits i se sent estrany, però la seva malaltia l'ha fet més madur i no s'hi capfica.

Camina decidit cap a casa, pensant que potser algú en algun lloc estarà creant un pastís especial per al seu proper aniversari...

Els que estem acostumats a menjar allò que ens agrada no podem ni imaginar els problemes amb què es troben persones com la Rous, del bloc Comer especial. Amb el seu desig de poder menjar bons pastissos ha decidit celebrar un concurs per atreure la nostra atenció i fer treballar la nostra imaginació.

Jo hi participo amb aquest pastís que, en honor seu, he anomenat Pastís especial de crema de soja. A mi m'encanten els pastissos guarnits amb nata i trufa, però davant la impossibilitat d'utilitzar aquests ingredients, vaig fer-lo primerament tot cobert de merenga. Tanmateix vaig decidir no publicar la recepta perquè no ens va acabar d'agradar tanta dolçor.

Després de donar-hi moltes voltes, vaig trobar perfecta aquesta proposta que ara us presento, i que vaig fer ahir per celebrar l'aniversari del Pere.

Per fer aquest pastís comencem fent el pa de pessic. Encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb una mica d'oli un motlle corona de 26 cm i l'enfarinem lleugerament.

Muntem a punt de neu les clares amb un pessic de sal, i tot seguit batem amb la batedora elèctrica els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim a poc a poc la farina i el llevat, que prèviament haurem barrejat i passat pel sedàs.

Perquè la barreja no sigui tan espessa, hi posem també dues cullerades de la clara muntada. Un cop incorporada tota la farina, hi afegim la resta de les clares amb una espàtula, barrejant molt suaument.

Aboquem la massa al motlle i l'enfornem durant 20 minuts. Quan estigui cuit, el traiem del forn i no el desemmotllem fins que estigui fred.

Mentre es cou, preparem la crema.

Posem al foc la llet de soja amb les llavors de mitja beina de vainilla i esperem que arrenqui el bull.

Amb la batedora elèctrica batem en un cassó els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i seguim batent fins a incorporar-la bé. Colem al llet, reservem 80 ml i incorporem la resta (520 ml) als ous amb un batedor manual.

Posem el cassó al foc i no parem de remenar fins que la crema comenci a espessir. Aleshores apartem el cassó del foc, li donem una bona batuda i el tornem al foc. Seguim remenant fins que es formin unes butllofes que en esclatar facin "puff". Retirem la crema del foc, n'apartem 1/4 kg (que servirà per al farciment) i la tapem amb film transparent, procurant que toqui tota la superfície de la crema, per evitar que faci tel.

Afegim els 80 ml de llet a la resta de la crema, remenem bé i també la tapem amb film transparent. Aquesta crema servirà de cobertura.

Quan el pa de pessic estigui fred, agafem un ganivet que talli bé i tallem una capa del pa de pessic d'un cm de gruix, vigilant que surti sencer i no se'ns trenqui, perquè servirà de tapa.

Ara amb una cullera buidem la resta del pa de pessic, deixant un cm a banda i banda.

Omplim aquest solc amb el 1/4 de crema reservada.

Posem la tapa. Col·loquem el pastís a sobre d'una reixeta i li aboquem per sobre la resta de crema, procurant que cobreixi tota la superfície.

Posem un cassó a foc suau amb el sucre i l'aigua. Muntem la clara a punt de neu. Quan la temperatura del almívar arribi a 116º, retirem el cassó del foc i l'anem incorporant a la clara, en un rajolí fi, mentre batem amb la batedora elèctrica. Al cap de 9 o 10 minuts veurem que comença a espessir.

Posem la merenga dins d'una màniga pastissera i fem rosetes a sobre de paper de forn. Les enfornem durant 3/4 d'hora a 100º, o fins que s'hagin endurit. Les deixem refredar.

Rentem les maduixetes, les eixuguem i les enganxem al pastís clavant-les amb un escuradents. Acabem la decoració amb les rosetes de merenga.

Ingredients:

Per al pa de pessic:

3 clares

1 pessic de sal

3 rovells

90 g sucre

80 g farina

4 g llevat Royal

Per a la crema de soja:

600 ml (520 + 80) llet de soja Provamel de Santiveri

1/2 beina de vainilla

3 rovells

100 g sucre

40 g Maizena

Per a la merenga americana:

115 g sucre

30 ml aigua

15 g clara d'ou

27 maduixetes

La Rous amb el seu concurs clama la nostra atenció. Espero que la meva aportació hagi estat del seu gust i que en tingui un munt on triar. Per això avui us aconsello el llibre de Jostein Gaarder, ¿Que hi ha algú? Editorial Empúries. (Col·leció Narrativa, 82). Barcelona, 1998.

BROQUETES DE RAP AMB PLANXA VALIRA

2011-06-02T22:35:00.001+02:00

No ho entenc! Vaig de bòlit tota la setmana intentant complaure les necessitats de la família, i tinc la sensació que s’avergonyeixen de mi! Com s'entén, sinó, que em facin fonedissa quan vénen convidats a casa?

No espero pas que m’omplin de petons. Només desitjo sentir-me una mica més valorada... I és que m'han demostrat tantes vegades que no em consideren prou bona per presentar-me als seus amics, ni per compartir cap celebració familiar... que ja no sé què pensar!

Ara, prou que em busquen quan estan malalts, quan necessiten fer règim o quan no saben preparar-se un bon menjar! Aleshores, sí, aleshores tot el dia cridant “Valira!” “Valira, sisplau, un bistec a la planxa!”

I tot per què? Perquè em veuen massa senzilla i porto una vida austera? Es pensen que no sóc capaç de fer goig? Doncs que m'ho demanin i em presentaré vestida de vint-i-un botons!

I aleshores es sorprendran de veure que puc convertir un diumenge qualsevol en un dia fantàstic, una revetlla en una celebració inoblidable i unes vacances en un record meravellós!

A canvi, només demano un somriure d'aprovació i saber que tinc un lloc en un raconet del seu cor ...

A casa nostra no hem sentit mai els gemecs de la planxa Valira, perquè sap que l'estimem i que valorem com un tresor tot el que ens ofereix. I és que només ella sap fer que els nostres plats siguin sans sense ser avorrits!

Avui us porto unes broquetes de rap servides en un mar d'arròs. Ideals per convertir un dinar en un àpat deliciós!

Per fer-les, hem de començar tallant el filet de rap a daus d'uns 2'5 cm. N'han de sortir 16. Tot seguit netegem els xampinyons i els tallem pel mig. També tallem el pebrot a trossos de mida semblant. Aboquem tots aquests ingredients i els cirerols dins d'un bol i els barregem amb els ingredients de l'adob.

Els deixem macerar durant dues hores, remenant la barreja un parell de vegades.

Escorrem el rap i les verdures, i reservem el suc de l'adob. Agafem les broquetes i hi anem clavant un tros de pebrot, un dau de rap i mig xampinyó. Repetim aquesta operació quatre vegades, i hi intercalem també dues fulles de llorer.

Posem la planxa al foc i mentre s'escalfa, anem preparant les altres broquetes de la mateixa manera.

Posem les broquetes a la planxa i les deixem a foc suau 10 minuts, girant-les de tant en tant i regant-les amb el suc de l'adob. Quan faltin 5 minuts per al final de la cocció, hi afegim els cirerols.

Servim les broquetes a sobre d'un mar d'arròs que hem preparat com ja us vaig explicar a la recepta de l'arròs amb rossellones. L'única diferència és que aquí no posem el pebrot verd ni les rossellones, i en lloc d'aigua utilitzem el brou que hem preparat bullint amb aigua el cap i l'espina del rap.

Ingredients (per a 4 broquetes):

1 filet de rap de 1/2 kg

1 pebrot verd

8 xampinyons

8 fulles de llorer

8 tomàquets cirerol

Per l'adob:

60 ml d'oli

40 ml suc de llimona

sal

pebre acabat de moldre

1 culleradeta d'orenga

Per fer l'arròs:

800 ml brou (fet amb el cap i l'espina del rap)

300 g d'arròs

5 alls

oli

sal

No us podeu imaginar la felicitat que vaig sentir quan vaig rebre de Valira aquesta planxa de regal! Per això avui us recomano el llibre de Lluís-Anton Baulenas, La felicitat. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 396). Barcelona, 2001.

Font de la recepta: La cocina paso a paso, de Sarpe.

PASTÍS DE LIONESES

2011-05-25T01:11:00.002+02:00

Aquesta és la història d'un gran fracàs, el meu. I estic segura que Imhotep, quan ideava la piràmide egípcia de Saqqara, no va patir ni la meitat dels infortunis a què vaig haver d'afrontar-me jo aquell 8 de maig.

Ell va construir, fa més de 4.000 anys, l'estructura de pedra més antiga del món, i si fos viu potser es sorprendria de veure-la encara dempeus i admirada per tothom. Jo havia de bastir la torre de lioneses més espectacular de l'univers, capaç de sorprendre i enorgullir al més sibarita i llaminer de tots els pares. Però mai no arribarà a veure-la!

Quan ja tenia enllestides les 86 lioneses curulles de crema i el caramel a punt per a actuar de ciment, vaig començar a construir la base del que havia de ser el meu croquembouche. Un cercle de 15 lioneses valentes i ufanoses disposades a suportar sobre les seves espatlles onze o dotze pisos més de lioneses amb el seu ventre ben ple. La intenció ja ho crec que la tenien, però les cames els van fer figa i, molt a contracor, es van doblegar sota el pes d'aquella construcció.

I ja em veieu a mi, en la meva desesperació, anant amunt i avall de la cuina, implorant l'ajut dels déus. Els convidats a punt d'arribar i la joia de la corona jeia a la safata tan enfonsada com el meu orgull! Feia mesos que somiava amb ella. La trobava perfecta per a un retrobament familiar i ideal per festejar l'alegria d'haver deixat enrere dies de metges i un futur incert.

Va ser aleshores quan una espurna de lucidesa em va empènyer a desenganxar totes les lioneses i a tornar-les a ajuntar de manera més compacta. I vet aquí que, com un au fènix que reneix de les seves cendres, la meva meravellosa torre imaginada es va convertir en un senzill pastís de lioneses que feia prou patxoca com per omplir d'il·lusió els ulls d'aquell home que el 8 de maig feia 86 anys. Per molts anys, papa!

Per fer les lioneses encenem el forn a 200º. Posem al foc, en un cassó, l'aigua freda, la mantega i un pessic de sal. Anem remenant perquè la mantega es desfaci abans que no bulli l'aigua. Aleshores, hi tirem tota la farina de cop i, amb una cullera de fusta, anem remenant enèrgicament fins que ens quedi una pasta compacta que es desenganxa del cassó.

Apartem el cassó del foc, i hi afegim un ou sencer, que trenquem amb la cullera de fusta, i remenem fins que la pasta torni a ajuntar-se i a ser compacta. Aleshores afegim un segon ou i fem el mateix. I així fins a haver incorporat els quatre ous.

Amb dues culleres anem fent boletes i les deixem a sobre d'una safata, on haurem posat un full de paper de forn. N'han sortit 36. Les pintem amb ou batut i les enfornem durant 15 minuts. Aleshores reduïm la temperatura a 190º i les deixem 10 minuts més. No obrirem la porta del forn per res del món, encara que ens morim de ganes de veure les voluptuositats que s'hi han format, perquè la pasta es desinflarà i ja no hi haurà res a fer.

Podríem fer les 86 lioneses d'un cop, però és millor que totes estiguin a la mateixa alçada dins del forn, i per això les fem en tres vegades: 36,36 i 18. Les quatre de més se les menjarà la pastissera com a recompensa per la feina feta!

Les traiem del forn i les deixem refredar mentre preparem la segona safata. I mentre es refreden aquestes, preparem la tercera.

La crema la tenim preparada del dia abans i reservada a la nevera. Surt tan bona que no ens fa mai mandra preparar-la! Aquí podeu veure la seva elaboració.

Posem la crema dins d'una xeringa grossa i farcim les lioneses. Aquesta és potser la part més feixuga de tot el procés però, després de farcir l'última, ja podem respirar alleujats.

Per fer aquest pastís, no cal untar les lioneses amb caramel per unir-les però, si mirant les fotografies veieu que en tenen, és perquè la meva idea inicial era confeccionar un croquembouche.

Construïm una torre amb totes les lioneses, i acabem la decoració amb un llaç i unes flors naturals.

Poc abans de servir, desfem la xocolata en la nata calenta. I deixem caure un bon rajolí a sobre de les lioneses.

Ingredients:

Per a la pasta choux (recordeu que amb aquestes quantitats surten 36 lioneses. Per a fer-ne 86, cal multiplicar per 2 1/2):

250 ml d'aigua

125 g de farina

100 g de mantega

4 ous petits

1 pessic de sal

2 ous per pintar

Per a la crema:

1500 ml de llet

10 rovells d'ou

350 g sucre

140 g de fècula

1 beina de vainilla

Per a la trufa:

500 ml nata

250 g xocolata Nestlé Postres

No sé si el meu pare va arribar a tenir coneixement del meu fracàs, però ja sóc feliç sabent que va gaudir menjant una cosa tan llaminera. No estarà de més, però, que em dediqui a estudiar a fons les estructures d'Imhotep per millorar la meva tècnica i evitar una nova frustració. Vosaltres, mentrestant, podeu llegir Un equilibri perfecte, de Rohinton Mistry. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 446). Barcelona, 2002.

CISTELLA DE MADUIXES

2011-05-16T01:48:00.006+02:00

Sense adonar-se, l’Aurora havia revelat a una companya de classe el seu secret més pregon.

Feia mesos que tenia a tothom atabalat amb els comentaris que deixava caure com si res. Que si l’àvia li havia fet un vestit d’època perquè aviat viatjaria al passat, que si aniria al Palau Reial, que si hi havia una locomotora de vapor, que si els rails de la via eren de plata...

La veu va córrer ràpidament i tota l’escola n’anava plena. Per això, quan aquell matí va entrar a classe, tots van començar a fer mofa.

-El Tren de la Maduixa? Ja podies haver inventat un nom més aristocràtic per al teu tren! Sa Majestat la Reina Aurora viatjarà en el Tren de la Maduixa!

I tots van esclafir a riure, mentre la cara de l’Aurora canviava de color i feia esforços per no plorar. Però no se sentia ferida. S’havia adonat de com n’havia estat de ximpleta, i ara se n’avergonyia.

Que fàcil hauria estat parlar del regal que els pares li havien fet per al seu aniversari! I podia haver aprofitat per explicar coses que segur que els seus companys no coneixien. Amb quin gust l'haurien escoltat si els hagués relatat que la segona via ferroviària que s’havia construït a Espanya anava de Madrid a Aranjuez, i que el tren rebia aquest nom perquè transportava a la capital les maduixes que es conreaven en aquesta vil•la!

Però l'emoció d’aquest viatge li havia obnubilat l'enteniment. I n'estava tan penedida!

Segur que a la tornada ja tothom haurà oblidat l'incident, i ella serà feliç explicant les anècdotes del viatge i compartint amb els companys la cistella curulla de maduixes que els ha portat, mentre senten de fons El Concierto de Aranjuez.

Si vosaltres no hi heu anat, però estaríeu encantats de menjar-vos aquesta cistella de maduixes, ja podeu començar a encendre el forn.

El posem a 180º. Cobrim amb paper de forn un motlle de 20 cm de diàmetre. Fem un pa de pessic com ja hem fet altres vegades. Surt tan esponjós!

Tallem la meitat de les maduixes en 4 o 5 trossos. Els reguem amb el xerès i els empolsinem amb el sucre.

Un cop el pa de pessic estigui fred, el desemmotllem i el tallem horitzontalment en 4 trossos. Els tres primers serviran per fer la cistella i amb el quart tallarem les nanses.

Muntem la nata amb una cullerada de sucre mòlt. Colem les maduixes. Barregem 150 g de nata muntada amb 125 g de maduixes, i escampem la barreja a sobre del primer pis de pa de pessic.

Cobrim amb el segon pis de pa de pessic. I escampem a sobre 150 g de nata barrejada amb la resta de maduixes. Tapem amb el tercer pis de pa de pessic.

Cobrim tots els costats de la cistella amb una mica de nata, i la guardem a la nevera.

Per fer la crema anglesa, batem en un cassó els rovells amb el sucre i la fècula fins que blanquegin. Aleshores afegim a poc a poc la llet calenta, remenem bé i posem el cassó al foc, molt suau, i sense parar de remenar ho tenim fins que arrenqui el bull. Trigarà uns minuts. Ho veurem perquè es formaran uns butllofes que en esclatar fan "puff". Ràpidament retirem el cassó del foc i li donem una bona remenada.

Posem la mantega en un bol i la batem fins a deixar-la ben suau. Li afegim, a poc a poc, la crema tèbia que acabem de fer, batent bé amb la batedora elèctrica. quan ja haurem incorporat tota la crema, seguim batent durant un o dos minuts més, fins que estigui ben suau.

Aquí trobareu un slide que us explicarà amb imatges com fer-la.

Posem una mica d'aquesta crema dins d'una màniga pastissera, i fem unes tires primes verticals al voltant de tota la cistella, separades uns 2 cm entre elles.

Posem més crema dins d'una altra màniga pastissera, i anem dibuixant les tires horitzontals imitant l'enreixat d'una cistella. La posem a la nevera perquè es refredi la crema. Cobrim les nanses amb nata i després amb crema.

Escampem la resta de la nata a sobre de la última capa de pa de pessic i l'allisem amb una espàtula. Enganxem les nanses clavant mig escuradents a cada costat, i dibuixem la vora de la cistella amb més crema de mantega.

Acabem la cistella posant la resta de maduixes senceres, i adornant amb unes fulles de menta.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 clares
1 pessic de sal
4 rovells
125 g sucre
110 g farina de reposteria
1 culleradeta de llevat

Per a la crema de mantega:
250 ml llet
2 rovells
25 g sucre mòlt
5 g Maizena

250 g mantega a temperatura ambient

Per al farciment i decoració:
500 ml nata per muntar
1 cullerada de sucre mòlt

1/2 kg maduixes
65 ml xerès dolç
25 g sucre mòlt

I després de menjar un tros d'aquesta cistella tan bona, dediquem una estona a la lectura. Avui us proposo El tren de les 4.50, d'Agatha Christie (Col·lecció Nova Terra, 51. Sèrie Agatha Christie, 4). La Llar del Llibre, Barcelona, 1985.

Amb aquesta recepta participo en la proposta que ens fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

Font de la idea: La cocina paso a paso. Ediciones Sarpe.

MEGAMAGDALENA

2011-05-03T16:16:00.003+02:00

Quan va arribar al país de Brobdingrag no va poder evitar un calfred en veure per primera vegada els seus habitants. Éssers gegantins més alts que el campanar de l'església del seu poble que, malgrat tot, no deixaven de ser humans.

Eren bona gent i en adonar-se que ell era inofensiu del tot i que posseïa una vasta cultura, de seguida van començar a respectar-lo i a vetllar per la seva integritat.

Tot i això, en la seva petitesa per a ell tot era desproporcionat i fora de mida. Durant força temps va trobar repulsiu veure menjar la Reina. I és que aquesta noble dama, que en realitat tenia un estómac molt delicat, amb cada queixalada s'empassava tant de menjar com dotze pagesos anglesos engolirien en un àpat sencer.

Pensem que ho sabem tot, però no podem estar segurs de res. Mirem, i els ulls ens enganyen. Res és el que sembla.

Podríem pensar que és la imatge d'una delicada magdalena, però en realitat és una peça única que mereixeria estar al Museu de les Coses Extraordinàries. Pesa gairebé un kilo dos-cents grams i no hi ha cap boca en aquest món capaç de menjar-se-la amb dos mossos.

Per fer-la, primer de tot encenem el forn i el posem a 160º. En un full de paper de forn tallem una circumferència de 36 cm de diàmetre i folrem un motlle-flamera de pyrex.

Separem les clares dels rovells. Hi posem un pessic de sal i les muntem a punt de neu. A banda barregem la farina i el llevat.

En un bol batem l'oli i el sucre, i la ratlladura de llimona. Hi afegim els rovells, la llet i la farina batent bé amb la batedora elèctrica abans d'incorporar cada ingredient.

Amb una espàtula anem afegint les clares de mica en mica i amb molta suavitat. Aboquem la barreja dins del motlle, escampem les ametlles per tota la superfície i l'empolsinem amb el sucre.

L'enfornem durant 1 hora i 10 minuts, o fins que veiem que les ametlles ja tenen un color daurat. La traiem del forn i la deixem refredar del tot abans de desemmotllar-la.

Ingredients:

3 ous

270 gr. sucre

ratlladura de llimona

180 cc d'oli d'oliva verge extra

225 cc llet

335 gr. farina

1 sobre de llevat

50 g ametlla crua laminada

50 g sucre

Amb aquesta Megamagdalena participo en el repte proposat per Paco, de Lazy Blog, per al dia d'avui.

Lemuel Gulliver va viatjar molt i va veure coses extraordinàries, però no sé si mai li van oferir una megamagdalena tan bona com aquesta.

Nosaltres, però, mentre ens la mengem podem gaudir també amb les seves aventures. Jonathan Swift, Els viatges de Gulliver (I·lustrat per Guillermo Pérez Villalta). Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors. Barcelona, 2006.

KULICH, MONA DE PASQUA RUSSA

2011-04-25T22:58:00.003+02:00

Ho sabia! La mare sabia que en Vladimir ens portaria problemes! Ella havia vist moltes pel·lícules i els russos sempre eren els dolents. No n'hi havia cap de bo!

Què es podia esperar, doncs, d'un home que es passava el dia bevent vodka? D'un home fred i calculador que no mostrava mai els seus sentiments? Evidentment no se'n podia refiar gens ni mica. I vés a saber si és un espia i encara acabarem rebent nosaltres!

No entenia com la meva germana havia pogut enamorar-se d'un xicot així. Tants nois com hi ha aquí! I ja només faltava que se n'anessin a viure al seu país, allà on nostre Senyor va perdre les sabatetes...

El dia de la presentació oficial d'en Vladimir es va escaure en Diumenge de Pasqua i nosaltres ja teníem preparada la Mona de xocolata per poder parlar de les nostres tradicions. Però només obrir la porta ja vam quedar ben parades!

Era impossible veure-li la cara perquè venia carregat de regals. Amb una mà subjectava els rams de flors que portava per a obsequiar totes les dones de casa, i amb l'altra sostenia un paquet voluminós, ben embolicat i decorat amb una gran llaçada, que amagava en el seu interior una mena de Mona de Pasqua russa que s'anomena kulich.

Encara no ens havíem refet de la sorpresa quan vam tornar a quedar meravellades amb els ous durs que ens va regalar, i que ell mateix havia pintat de color vermell, per desitjar-nos una Bona Pasqua, mentre ens feia tres petons a cadascuna.

Ens costava entendre'l perquè parlava de pressa barrejant el català, l'anglès i el rus, però no va abandonar el somriure en cap moment. I tots rèiem!

-Quin noi més simpàtic! -va dir la mare, que ja no es va separar en tota la tarda del seu costat.

No cal que us digui que, deu anys després, en Vladimir encara segueix casat amb la meva germana. I aquí ho barregem tot, la Mona i el Kulich, els ous de xocolata i els durs pintats de color vermell. I quan la mare veu que fan una pel·lícula d'espies russos, tanca la tele i posa la ràdio. Que poc han viatjat aquests americans!

En aquest bloc tinc Mones diferents a les que podeu trobar a les pastisseries. Després d'una Mona ben original, i de la nostra Valentina, aquest any us porto una Mona típica de Rússia. Si aquest Kulich us ha captivat tant com a nosaltres, ara us n'explico la recepta.

Encenem el forn i el posem a 35º. Desfem el llevat amb l'aigua tèbia. En un bol barregem la farina amb la sal, la llet tèbia i el llevat desfet. Tapem el bol amb un drap de cotó i el posem al forn durant 1 hora.

Mentre, anem preparant la resta d'ingredients. Barregem el safrà amb el conyac, deixem fora de la nevera la mantega perquè s'estovi i tallem la fruita confitada a trossos petits.

Batem els rovells d'ou amb el sucre i els barregem amb la pasta de llevat, la mantega i la resta de farina. Ho aboquem dins de la panificadora i fem que ho pasti durant 15 minuts.

Hi afegim les ametlles, les panses, la fruita confitada, la ratlladura de llimona, les llavors de vainilla i el safrà amb el conyac, i ho deixem pastar 20 minuts més.

Muntem les clares a punt de neu i les afegim a cullerades.

Folrem amb paper de forn la base d'un motlle de 16 cm de diàmetre. Com aquest kulich ha de pujar força i el motlle només fa 8 cm d'alçada, fem una corona amb 4 fulls de paper de forn de 16 cm d'alçada i la posem a l'interior del motlle.

Hi aboquem la massa, la tapem amb un drap de cotó i la posem al forn durant 1 hora i mitja (o fins que la massa hagi doblat el seu volum).

LA traiem del forn i apugem la temperatura a 175º . Quan estigui calent, li retirem el drap i l'enfornem durant 55 minuts. Passat aquest temps, traiem el kulich del forn, i el deixem refredar del tot abans de desemmotllar-lo.

Quan ja està fred del tot, barregem el sucre amb la nata i l'escampem per sobre, deixant que caigui algun regalim pels costats. I acabem decorant amb la fruita confitada.

Ingredients:

25 g llevat fresc de forner

60 ml aigua

110 g farina de força

1 pessic de sal

120 ml llet

1/4 culleradeta safrà mòlt

1 cullerada conyac

3 rovells

170 g sucre

170 g mantega

330 g farina de força

40 g ametlla crua pelada i picada

50 g panses de Corint

50 g fruita confitada

2 culleradetes ratlladura de llimona

1/2 beina de vainilla

2 clares a punt de neu

90 g sucre mòlt amb aroma de vainilla

5 cullerades de nata

fruita confitada

Aquest kulitx bé es mereix la lectura d'un autor rus. Avui us porto Història d'un cavall, de Lev Tolstoi. Edicions de La Magrana (Col·lecció L'Esparver, 10). Barcelona, 1982.

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitriona a Mª Luz del bloc Hoy no sé què cocinar, i que ha proposat el tema Els dolços de Setmana Santa.

Recepta treta de Selecciones del Reader's Digest. Madrid, 1983.

COCA VEGETAL AMB FORMATGE BOFFARD

2011-04-21T10:40:00.006+02:00

Només un boig seria capaç de tancar deu galls joves i ben plantats en un galliner sense pensar en les conseqüències. I és que, esperonats cada un d'ells per esdevenir el capitost del grup, no trigarien gaire a espicossar-se de manera ferotge per demostrar que són els millors.

Que si la meva cresta és la més altiva, que si ningú té unes plomes tan brillants com les meves, que si el meu bec és el més fort, que si tinc la veu més sonora de la comarca... -gallejarien tots entre els esgarips dels contrincants.

I aquí el teniu, el més valent de tots, passejant-se entre un escampall de plomes tacades de sang. Tant li fa el seu ull de vellut i la seva coixesa per les picossades rebudes. Ha aconseguit demostrar al món la seva força i ja pot dormir tranquil, convençut que la seva fama donarà la volta al món i perdurarà per sempre!

No fa gaire, els responsables de Boffard van tancar durant unes hores els deu guanyadors del seu concurs de receptes al Paradís de tot cuiner, i us puc assegurar que no va córrer la sang sota els nostres peus! Sigui per la dolçor de la Mireia Anglada, sigui per la benovolència dels déus, la veritat és que allò semblava més un pati d'escola de nens ben educats que un camp de batalla.

Vam jugar a cuinetes, compartint plats i cassoles. Tu remenes el risotto, jo faig la sopa de pèsols, ella pasta... Vam riure i ens vam fer un munt de fotos. I al final ens vam reunir tots al voltant d'una taula per menjar tot el que havíem cuinat.

Foto cedida per Paco, de Lazy Blog.

La Carme era la meva companya de feina i juntes vam fer la coca de pa cruixent amb tomàquet confitat, codonyat, brots de mesclum, formatge Boffard i fruits secs. Fèiem tan bon equip i estàvem tan contentes que semblàvem dues nenes de parvulari fent pastetes!

Avui us porto aquesta recepta, bona i acolorida. Segur que us alegrarà el plat en un dia gris!

Comencem preparant els tomàquets confitats. Encenem el forn i el posem a 130º. En un bol barregem tots els ingredients i els escampem a sobre d'una plata de forn. Els enfornem durant 1 hora i mitja o fins que veiem que han perdut tota l'aigua, però vigilant sempre que no es cremin. És important que no perdin el seu color vermell.

Per fer la base de pa cruixent, primer de tot desfem el llevat amb una mica de llet tèbia. En el bol del robot amassador barregem la farina amb la sal. Hi afegim l'aigua, la llet, l'oli i el llevat i treballem la massa durant 5 minuts. Hi afegim les herbes i amassen durant 2 minuts més.

Encenem el forn a 200º i posem paper de forn a sobre d'una safata. Dividim la massa en 7 parts i les estirem amb el corró fins que tinguin un gruix de 3 mm. Les posem a sobre del paper i, per evitar que pugi durant la cocció, punxem tota la seva superfície amb una forquilla.

Les enfornem durant 8 minuts, o fins que estiguin lleugerament daurades. Esmicolem les nous i tallem el codonyat a trossos. Amb el pela-patates, tallem el formatge a làmines.

Escampem la barreja d'enciams a sobre de la coca i hi repartim les nous, el codonyat, els tomàquets confitats, les làmines de formatge i les flors. Amanim amb un rajolí d'oli de confitar els tomàquets.

Ingredients:

Per als tomàquets confitats:
50 tomàquets cirera
sal
pebre acabat de moldre
farigola ben picada
1 vas d'oli d'oliva verge extra

Per a la base de pa:
20 g llevat de forner
1/2 kg farina
7 g sal
150 ml aigua
100 ml llet

50 ml oli d'oliva verge extra
1 g orenga
1 g farigola fresca picada

Per al guarniment:
barreja d'enciams
codonyat
nous
formatge Boffard
tomàquets confitats
oli dels tomàquets
flors de pensaments

I per completar una visió tan bonica, res millor que la lectura d' Els jardins de llum, d'Amin Maalouf. Edicions Proa (A Tot Vent, 358). Barcelona, 1997.

PASTÍS DE FORMATGE I FRUITES

2011-04-16T09:34:00.004+02:00

El noi tranquil no diu mai que no, i camina a poc a poc sabedor que cap neguit no l'amoïna. No té problemes ni mancances, i resol tots els conflictes amb una sobrietat exquisida pròpia d'una edat més madura.

No té pressa per arribar enlloc perquè sap que, seguint el camí recte, hi arribarà en el moment apropiat, malgrat els voltors que puguin sorgir sense avisar. Tant li fa el temps que ha arrancat als somnis perquè està convençut que al final aquests es faran realitat.

Al noi tranquil li han crescut els peus i aviat serà un home. I mentre aprèn a fer les passes més llargues, mira endavant per descobrir amb serenitat els nous reptes que se li presenten. A poc a poc, i sense abandonar el seu somriure.

L'Oriol ha fet disset anys. Encara tinc molt presents el Pastís de xocolata i crema de mantega que vaig publicar quan en va fer quinze, i la Sachertorte dels setze anys. Amb quin gust se'ls menjava! Ja és ben cert que és un llaminer!

Aquest any li he preparat un pastís de formatge i fruites i, agraït com és, el va trobar deliciós! Si vosaltres el voleu fer, ja podeu començar a prendre nota.

Per fer la massa sablée he fet servir la recepta de la Mercè, de Cuina per a llaminers que, com ja sabeu, és de tota confiança. Per fer-la, primer barregem la mantega, el sucre i la sal fins que tinguem una massa homogènia. Hi afegim aleshores l'ametlla, l'ou i la farina, i la treballem bé fins que quedi ben fina. La deixem reposar a la nevera 1 hora com a mínim.

Encenem el forn i el posem a 180º. Amb el corró, estirem la massa (que haurem posat entre dos films transparents) i folrem la base d'un motlle de 26 cm. La punxem amb una forquilla i l'enfornem durant 20 minuts.

La traiem ràpidament del forn i, sense desemmotllar-la, la pintem amb clara d'ou batuda.

Per fer la crema, barregem el sucre amb l'aigua i els rovells en un cassó i ho posem al bany Maria fins que la barreja arribi als 84º de temperatura.

Posem en remull els fulls de gelatina. Muntem la nata i la guardem a la nevera.

Amb una batedora elèctrica batem bé la barreja dels ous fins que estigui freda. Afegim aleshores la gelatina, que haurem desfet amb una mica d'aigua calenta, i el formatge mascarpone, batent perquè ens quedi una crema sense grumolls. I finalment incorporem molt suaument amb una espàtula la nata muntada.

Posem una làmina d'acetat tot al voltant de la paret interna del motlle i hi aboquem en el seu interior tota la crema. El deixem a la nevera un mínim de 4 hores.

Escalfem la nata i, un cop calenta, fora del foc hi afegim la xocolata i remenem bé fins a desfer-la. L'aboquem a sobre del pastís, mirant de fer un cercle però sense que arribi als extrems.

Esmicolem les ametlles torrades i pelades, i les escampem a sobre de la xocolata. Fem unes rosetes de nata a la vora del pastís i hi intercalem unes móres. Acabem la decoració amb 17 gerds.

Ingredients:

Per a la base sablée:

130 g mantega

80 g sucre llustre amb aroma de vainilla

1 pessic de sal

25 g ametlla marcona mòlta

1 ou

200 g farina

1 clara per pintar

Per a la crema:

180 g sucre mòlt

50 g aigua

100 g rovells

8 fulls gelatina

500 g formatge mascarpone

400 g nata muntada

Per al disc de xocolata:

100 g xocolata

50 g nata

Per decorar:

2 cullerades d'ametlles torrades

150 g nata muntada

17 gerds

11 móres

Un pastís boníssim per celebrar l'aniversari d'un fill! I com no només de dolços viu l'home, alimenteu també el vostre esperit amb la lectura del llibre de J.M. Coetzee, Home lent. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí,516). Barcelona, 2005.

Aquest pastís és una adaptació d'una recepta del llibre Chocolate, de Nicoletta Negri i Denis Buosi, que la meva veïna Amparo m'ha deixat gustosament, i és que viu aquest bloc amb la mateixa il·lusió que si fos seu!

CASSOLA DE RELATS

2011-04-10T23:30:00.009+02:00

La recepta d'aquesta Pavlova la trobareu clicant aquí.

Avui al migdia ha arribat la primavera a l' Escorxador de Tiana i Elmondelacuina ha tingut el plaer de participar-hi amb una cassola de relats.

L'Enric Monreal ens ha llegit la seva prosa filosòfica acompanyat pel so d'un clarinet. L'actor Òscar Intente ens ha recitat una sel·lecció de poemes de diversos autors que parlen dels desastres de la guerra, i el poema La campana de Sant Honorat de Josep M. de Segarra. Tot seguit ha tingut lloc la meva participació, en la qual he començat fent aquesta presentació del bloc:

Tinc un bloc de cuina on explico els plats que cuino a casa. Són receptes que no us faran mai la digestió pesada, car són més aviat frugals. Si us quedeu amb gana, sempre podeu repetir de postres!

Us he de confessar que jo no volia tenir cap fill, però el meu marit estava tan il•lusionat amb la idea que, al final, em vaig acabar engrescant. "Ja t'ajudaré a tenir-ne cura, si no t'hi veus en cor", em deia per animar-me, quan veia que jo no les tenia totes.

És cert que em feia por no només perdre la meva independència, sinó també no ser capaç de ser una mare prou responsable, un cop passada la alegria dels primers dies. Però us he de dir que, tan bon punt el vaig tenir a les mans, vaig quedar fascinada! "Que n'és de bonic!" em repetia cada vegada que el mirava. I sí, em queia la bava, ho reconec!

No voldria, però, que penséssiu que sóc d'aquelles dones encegades per l'amor de mare. Sóc realista i m’adono que el meu fill té moltes mancances. Quan és al parc jugant amb altres nens, tinc tendència a fer comparacions i n'hi ha molts que em criden l'atenció. Són nens més eixerits, més simpàtics, més xerraires que el meu. N'hi ha que saben fer un munt de coses. D’altres són d'encantadors, i a més d'un te'l menjaries a petons!

Però jo m'estimo el meu fill i penso que com ell no n'hi cap. Ara ha fet dos anys, i la meva màxima aspiració és que tingui personalitat pròpia, que es faci gran i miri de ser útil. I tant de bo aconsegueixi ser estimat! Encara no us he dit el seu nom? Aquí el teniu: Elmondelacuina.

I remenant dins del bloc he seleccionat unes receptes per fer-vos avui un menú ben especial.

Comencem pel primer plat: Espàrrecs gratinats. Imagineu-vos uns espàrrecs verds coberts per una salsa beixamel enriquida. Abans de posar-los al forn escampem al damunt pinyons i formatge ratllat. Boníssims!

L'home assegut al banc de l'estació estava sol. Tots els seus companys de la fàbrica havien agafat el tren d'un quart de tres. Era divendres i tots tenien pressa per començar a celebrar el cap de setmana, però ell no havia volgut tornar a casa sense portar un obsequi a la seva estimada.

El cap d’estació l’observava amb estranyesa des de la taula del seu despatx. A aquelles hores ja ningú acostumava a agafar el tren, perquè el polígon era buit.

Feia més d’una hora que s’esperava, amb un pom a la mà esquerra. El vent bufava desplaent i començava a fer-se fosc. A vegades mirava les vies, amb la vista perduda en l’horitzó. De tant en tant, aixecava els ulls cap al cel, després feia una ganyota de fred i ràpidament comprovava que el botó del coll de la camisa estigués ben cordat.

Sovint contemplava el pom i en aquells moments la mirada se li il•luminava. Fins i tot se li dibuixava un petit somriure. El cap d’estació hauria jurat que l’home tractava el pom d’espàrrecs amb la mateixa delicadesa que si es tractés d’un ram de flors, i hauria pagat per saber quina història amagava aquell home assegut al banc.

Qui sap si l’home volia fer-se perdonar, obsequiant la seva dona amb un grapat d’espàrrecs de marge que tant li agradaven. Potser tenia alguna cosa a celebrar... O simplement s’havia passat gairebé dues hores voltant pels turons de l’estació només pel plaer de poder sopar una bona truita!

El segon plat: Lluç a la papillota. La papillota és una manera sana de coure els aliments, perquè en conserva tots els seus nutrients. Aquí utilitzem talls de lluç de la nostra costa, embolcallats amb paper de forn, formant uns paquets que lliguem amb un cordill. Abans de servir-los a taula, el canviem per un llaç de ras de color vermell. Realment sorprenent!

Feia 10 anys que la Llúcia no veia la seva mare. Des que havia anat a viure al Japó només havien mantingut contacte telefònic, raó per la qual no s'havia assabentat del càncer que patia. La pobra dona estimava tant la seva filla que li havia amagat la seva malaltia fins al final, perquè en cap moment havia perdut l'esperança de poder-la superar.

Mentre era a l'avió de retorn a Kobe, pensava que encara no havia vessat cap llàgrima per la mort de la seva mare. Però com hauria pogut plorar per una dona a qui la malaltia havia afeblit tant que li resultava totalment una desconeguda?

Ella en guardava la imatge de deu anys enrere, de quan s’havien abraçat per darrera vegada. Aleshores era una dona jove, àgil i de gran bellesa, que feinejava a totes hores. I aquest era el record que volia portar al seu cor.

De cop i volta li va venir al cap un pensament, i es va posar a buscar desesperadament alguna cosa dins de la bossa de mà. Del bitlleter va treure una fotografia que feia temps que no mirava.

Hi sortien totes dues, assegudes al jardí de casa. Ella tenia deu anys i lluïa una cua de cavall amb un llaç vermell. A la seva mare li agradava tant aquella fotografia que, durant una bona temporada, no havia parat d'ensenyar-la a tothom, orgullosa com estava de la seva filla.

I recordant aquests fets, no es va adonar que l'avió havia aterrat i que ja no quedava cap passatger a bord. Quan l' hostessa se li va acostar, va veure el seu rostre banyat de llàgrimes.

I ja hem arribat a les postres. I aquí us vull fer contents a tots! Com sé que hi ha gent molt llaminera, he preparat un Braç de gitano blanc, farcit de formatge mascarpone, nata, xocolata i ametlles torrades. Està cobert de nata i adornat amb unes flors molt delicades d'una planta que aquests dies comença a florir per les muntanyes de Tiana, l'estepa borrera. No us puc negar que el seu aspecte és espectacular!

Vaig perdre el braç dret quan tot just feia una setmana que m'havia casat. Ningú que no hagi patit una amputació semblant pot fer-se una idea del que això va suposar a la meva vida.

La mà que feia uns dies havia portat orgullosa el ram de núvia ja no formava part del meu cos. Però no era només una mà la que havia desaparegut en aquell accident. Em mancava la mà que acaronava, la mà que brodava, la que cuinava, la que la que escrivia cartes d'amor... La mà que comptava els diners, sí, però també la que dibuixava cors en els vidres entelats els dies de pluja.

Tots em miraven de reüll i sé que només veien la pobra dona sense braç. I així era, malgrat els meus esforços per dissimular-ho. Però fins i tot jo no podia evitar mirar d’amagat el meu braç invisible, i aleshores no pensava en res més que en els braçalets que tenia guardats al joier i que no tornaria a lluir, en les pigues que mai més tornaria a veure, en els quadres que ja no pintaria...

Mil nits vaig plorar la meva dissort, abans no vaig acceptar l'adéu definitiu de la meva mà. Però un matí em vaig llevar decidida i vaig collir el plomall de lletsó més bonic del jardí, i el vaig bufar amb totes les meves forces, per escampar arreu tots els angelets. I vaig imaginar que anaven a jugar amb la meva mà, que m'esguardava cofoia darrere d'un núvol, i orgullosa de veure que me’n sortia prou bé sense ella.

Per als qui preferiu coses més lleugeres, us porto un Kugelhopf. És un pa lleugerament dolç típic d'Alsàcia, molt semblant a un brioix però amb ametlles i panses. Com diu una filla meva, irresistible!

Ni Marlon Brando en la seva millor època tenia la bona pinta que té el meu Kugelhopf. Fort, ben plantat i amb la pell ben bronzejada. Es fa el dur, però només és en aparença, perquè un cop heu traspassat la crosta superficial, de seguida us adonareu de la seva tendresa.

Podríem pensar que es passa el dia al gimnàs fent peses per tenir aquests pectorals que llueix a les fotografies, però res més lluny de la realitat. La natura l'ha dotat així i no li cal cap guarniment per semblar més seductor!

No us agradaria entretenir-vos a comptar les seves pigues, tot resseguint el seu cos amb la punta del dit? No tingueu por, acosteu-vos-hi! I és que en les distàncies curtes, millora. Mmmmm, quin perfum! Calvin Klein, potser? Hugo Boss? No, i ara! Torres 10, de tota la vida!

I perquè ara que comença a fer calor hi ha qui prefereix una cosa més fresqueta, us porto també un Sorbet de llimona i menta , servit dins de la mateixa llimona. Molt refrescant, sens dubte!

Jo vull ser una turista tot l'any. Viatjar, veure coses, menjar als millors llocs i conèixer gent interessant. Jo vull ser una turista sense amoïnar-me per si tinc la butxaca plena o buida, si plou o fa sol, si són les 7 del matí o les 5 de la tarda.

Jo vull ser turista a la meva terra, sentir la seva olor i tocar la seva pell. Vull escoltar la seva veu i tastar tot el que m'ofereix. Vull veure els cims més alts i les valls més verdes, les aigües cristal•lines i els camps polsegosos.

A la tardor, quan la xafogor de l'estiu ja ha desaparegut, vull fer una Volta per Banyoles i pujar al Tren Pinxo i, tot vorejant l'estany, anar cantant joiosa

El tren Pinxo de Banyoles

és el més bonic que hi ha.

Fet de llaunes i cassoles

i barrets de capellà.

(Popular catalana)

A l'hivern, vull perdre'm per les Muntanyes de Prades i, tot sortint de Montblanc, arribar fins a la Cova de Nialó. I deixar passar les hores mentre imagino la vida austera de la noble dama Elionor d'Urgell, tot sentint-me culpable per les comoditats de casa meva.

A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants

Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere.

D'ells hem anat recuperant les antigues savieses

i hi hem anat recomposant molt antigues poesies.

(Ermitans de Sant Joan de la Muntanya)

A la primavera, quan els camps de conreu verdegen i l'aire és fresc, vull fer la Ruta de les dues valls. I anar de castell en castell cavalcant per tota la Segarra al costat d' heroics cavallers. Sentir-me princesa i cantar tristes històries d'amor mentre espero el retorn del meu enamorat.

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i amb ell, les males herbes."

( Inici De Càntic En El Temple. Raimon)

A l'estiu, quan tothom cerca paratges llunyans, jo vull quedar-me pels Voltants de Tiana perquè com a casa no hi ha res.

Oh Verge...

Del Cel on teniu posada

envieu vostre socors:

vostres mans són com cascada

que vessa rius de favors.

Oh Verge de l'Alegria!

oïu sempre nostra veu.

(Goigs de la Mare de Déu de l' Alegria)

I mentre em delecto menjant aquest sorbet de llimona i menta, penso en la generositat de la meva veïna Amparo, que m'ha ofert aquestes llimones del seu jardí. I en el meu pare, que un dia em donà un ramet de menta que vaig plantar a terra i cada any rebrota amb força, negant-se a desaparèixer.

Bon profit! I gràcies per la vostra companyia!

Agraeixo a l'Ajuntament de Tiana, i especialment al seu Regidor de Cultura, Ferran Pascual, que m'hagi convidat a participar en aquesta jornada poètico-literària.

La primavera ha arribat a Tiana amb tota la seva generositat!

PASTÍS SAINT HONORÉ

2011-04-02T08:53:00.007+02:00

El mosso acabava d'entrar a la cuina i tot panteixant va donar la notícia. Ella, que estava vigilant el pa que acabava de posar al forn, no donava crèdit a aquelles paraules i, sense amollar la pala recremada per l'ús, va replicar:

-El meu senyor, bisbe d'Amiens? No pot ser!

El seu senyor era de família noble i ella, que l'havia embolcallat amb un llençol tot just acabat de néixer i li havia donat les primeres sopes, hauria jurat i perjurat sota un jou roent que el seu senyor no hauria acceptat mai tan gran dignitat. El coneixia prou bé per saber que no es considerava digne de tal honor.

El que ignorava la pobra dona era que, instants després d'haver refusat aquell càrrec, un raig de llum d'origen diví havia caigut sobre el seu cap i un oli misteriós li havia ungit el front, i que ell, davant aquests senyals, no havia tingut altre remei que acceptar la voluntat de Déu.

La dona, per legitimar les seves paraules, va dir que només s'ho creuria si aquella pala que tenia a les mans es convertia en un arbre. Encara no havia acabat de parlar quan la fusta va començar a treure arrels i va ser coberta per una fina escorça davant la mirada estupefacta de la dona.

Fa segles que els forners i flequers tenen com a patró a sant Honorat i un pastisser parissenc li va retre homenatge dedicant-li el Gâteau Saint Honoré.

Fa uns dies va ser el meu aniversari i jo no vaig trobar una manera més dolça de celebrar-lo que regalant-me aquest pastís.

Sembla laboriós, i no us negaré que ho és. Però no m'agradaria que la seva espectacularitat us desanimés a fer-lo pensant que no en sou capaços. Us asseguro que la seva elaboració està a l'abast de qualsevol persona.

Primer de tot preparem la crema pastissera com ja hem fet tantes vegades. Un cop feta, la tapem amb film mirant que toqui tota la superfície i la deixem refredar.

Agafem la làmina de pasta de full, la posem a sobre de paper de forn i hi retallem una circumferència de 28 cm de diàmetre. Punxem tota la seva superfície amb una forquilla per evitar que pugi durant la cocció.

Encenem el forn i el posem a 200º. Preparem la pasta choux com us vaig explicar quan vam fer les profiteroles. Posem la pasta dins d'una màniga pastissera i fem un cercle d'uns 3 cm d'ample a sobre de la pasta de full, tot resseguint la vora de la circumferència.

Amb la pasta que ens ha sobrat fem boles de la mida d'una nou i les posem separades a sobre d'una altra safata coberta amb paper de forn. Ho enfornem tot durant 15 minuts i, sense obrir el forn, abaixem la temperatura a 190º i ho deixem 10 o 15 minuts més, fins que veiem que les boles ja s'han inflat i estan daurades.

Posem la crema dins d'una màniga pastissera amb un broquet llarg i estret, i farcim les boles. Per fer aquest pastís en necessitarem 12, la resta les guardem a la nevera.

Muntem la nata i la mantenim en fred. Posem el sucre dins d'un cassó al foc i fem un caramel. Amb una cullera, n'agafem una mica i l'anem deixant caure a sobre de paper de forn, fent uns dibuixos, que serviran per la decoració.

Omplim el buit central del pastís amb la crema pastissera. Posem una mica de caramel a la base de les boles farcides i les anem enganxant a sobre del cercle de pasta choux.

En posem una altra al centre del pastís i amb la nata, que haurem posat dins d'una màniga pastissera, cobrim tota la crema. Tot seguit, fem unes rosetes entre les boles.

Acabem la decoració posant els guarniments de sucre a sobre de la nata i empolvorant les boles amb sucre mòlt.

Ingredients:

1 làmina pasta de full de 230 g

Per a la pasta choux:

125 ml aigua

125 ml llet

100 g mantega

1 pessic de sal

150 g farina

4 ous

Per a la crema pastissera:

1/2 l de llet

4 rovells

125 g sucre amb aroma de vainilla(*)

45 g Maizena

400 ml nata 35% m.g.

100 g sucre per al caramel

1 cullerada sucre mòlt

(*) Després d'extreure'n les llavors, no hem de llençar mai les beines de vainilla. Si les posem dins d'un pot de vidre ple de sucre, sempre tindrem a punt sucre amb aroma de vainilla.

I per celebrar que fa poc he realitzat un dels somnis de la meva vida, avui us recomano Jules Verne, Cinc setmanes en globus. Edicions de la Magrana (Col·lecció L'Esparver). Barcelona, 1991.

Navegar entre els núvols és una aventura fantàstica!

CARXOFA PRAT ARREBOSSADA

2011-03-29T02:37:00.005+02:00

Quan ens preguntaven què volíem ser de grans, les meves amigues responien amb aquell posat interessant i decidit que elles serien perruqueres, secretàries o mestres. I els seus pares hi assentien cofois imaginant-se el futur esponerós de les seves filles.

Jo tenia molt clar que volia ser pagesa, però ja me’n guardava prou d’expressar els meus sentiments perquè sabia que ningú no m'entendria, en una època en què els treballadors del camp s’avergonyien de la seva condició i fugien a la ciutat a la recerca d’una vida més còmoda, a l’empara de la indústria.

Jo no veia les dificultats de viure a pagès, ni les mans aspres ni les espardenyes plenes de fang. Ni el mal temps, ni les plagues que tot ho arrasen, ni tan sols els dies sense repòs. Ans al contrari, en tenia una visió romàntica, i m’imaginava sortint del mas amb la cistella a la mà i anant a passejar pels camps i saludant els treballadors que els conreaven.

Ara agafo els pèsols més tendres i me’ls emporto a la boca per assaborir-ne la seva dolçor, ara cullo un enciam i quatre tomàquets per a l’amanida de dinar, ara toco amb els dits unes branquetes de farigola per escampar arreu el seu perfum.

Si vull reposar, m’assec en un marge tot menjant els ametllons que duc guardats a la butxaca. I si és hora de berenar, m’enfilo a la figuera i trio els fruits més saborosos.

Complimento tothom, pregunto les novetats i aplego unes flors per portar-les a casa i que llueixin esplendoroses al gerro del menjador. I me'n vaig a dormir orgullosa de portar la vida més feliç que hom pot imaginar.

-Tu has vist moltes pel•lícules! -em va etzibar un dia el meu germà.

Dimecres passat, durant unes hores, vaig poder fer realitat el meu somni, car el Consorci de Turisme del Baix Llobregat ens va convidar a una trentena de persones del món gastronòmic i periodistes especialitzats a una jornada d’holeriturisme per a descobrir la Carxofa Prat.

A la masia de Can Comas ja vam poder veure tot un ventall de productes del rebost de Barcelona, alhora que la Presidenta del Consorci del Parc Agrari, la Sra. Rosa Boladeras, ens donava la benvinguda. Tot seguit la xef Cristina Puig ens va fer un taller de cuina molt original en què vam poder experimentar amb la carxofa crua.

Després vam anar tot passejant fins a la finca de Cal Xagó i, envoltats de carxoferes, en Joan Ribas i l'Albert Bou, dos dels pagesos que més saben d'aquest cultiu, ens van explicar tots els secrets d'aquest producte.

I allà mateix vam poder assaborir unes carxofes cuites al caliu d'unes brases, ben regades amb oli i amb un polsim de sal, i que prèviament havien picat en aquesta pedra.

Retornant a Can Comes ens van explicar el projecte Arborètum, basat en la recuperació de diverses espècies de fruiters que havien desaparegut. I ja ben afamats, vam enfilar cap als jardins del mas, on ens esperaven 23 cuiners adherits a la campanya Els sabors de l'Horta del Baix Llobregat amb les seves creacions. Creieu-me si us dic que no en vam deixar cap sense tastar!

Després vam tornar a la ciutat, amb el seu soroll i la seva gent atrafegada. Però nosaltres érem feliços sabent que a 15 minuts del centre de Barcelona hi ha un món on tots els somnis poden fer-se realitat.

Agraeixo al Consorci de Turisme del Baix Llobregat la seva amabilitat en convidar-nos a aquesta Campanya Gastronòmica, i especialment a Noemí Lozano totes les atencions que va tenir amb nosaltres.

Una recepta que a casa faig sovint és la Carxofa arrebossada. És un aperitiu original, ideal per anar picant, i molt bo per acompanyar un plat de carn. Si el voleu fer, aquí teniu la recepta:

Rentem les carxofes, les despullem de les fulles més dures i les escapcem. Les tallem en 6 o 8 trossos, depenent de lo grosses que siguin. Les posem en un cassó i les cobrim d'aigua. Hi tirem un polsim de sal i unes gotes de llimona, i les deixem bullir durant mitja hora.

Les posem en un colador perquè vagin escorrent-se, reservant l'aigua que deixen anar ja que va molt bé per reduir el colesterol i depurar el fetge.

Posem al foc oli abundant en una paella, que vagi escalfant-se molt lentament. En un bol posem l'ou, la farina, l'aigua i un polsim de sal i ho barregem tot amb el minipímer fins que tingui una consistència fina.

Quan l'oli estigui ben calent, arrebossem els trossos de carxofa en aquesta pasta i els posem a la paella. Els anem girant, perquè es coguin per tots els costats. Quan els vegem rossos, els traiem i els deixem en un plat amb paper de cuina perquè n'absorbeixi l'excés d'oli.

Ingredients:

4 carxofes Prat
sal
unes gotes suc de llimona
aigua

1 ou
200 g farina
150 ml aigua
sal

oli d'oliva per fregir

I per arrodonir una jornada fantàstica, ben acomodats en la nostra butaca preferida, dediquem una estona a la lectura d'Allò que el vent s'endugué, de Margaret Mitchell (amb traducció de Jordi Arbonès). Aymà Editora (Col·lecció Zènit). Barcelona, 1977.

CREMA DE GAMBES

2011-03-23T21:26:00.001+01:00

Si sabéssim que és jueu, pensaríem que compleix fil per randa els preceptes de la seva religió i que, seguint les paraules que el Senyor va dir a Moisès i a Aaron, només menja aliments kósher.

Si fos carnívor, entendríem que davant la possibilitat de triar entre aquest plat i un entrecot amb pebre verd, cap dubte li enterbolís l'elecció.

Però no és una cosa ni l'altra. És el meu fill i, tot i que l'he criat omnívor, és un llepafils que ha decidit no menjar crustacis.

Aquest és un plat fi i delicat ideal per a dies assenyalats. Però no el busqueu avui a la taula de casa, perquè la passió de mare no m'ho permet. I és que avui és el seu sant!

Si cap mania us destorba de fer aquest plat, ara mateix us explico com es fa.

Rentem i pelem les gambetes, deixant-ne unes quantes amb la cua. Posem 2 cullerades d'oli en un cassó i hi fregim els caps i les pells de les gambetes. Al cap d'uns minuts hi afegim aigua i ho deixem bullir 1/2 hora. Colem el fumet i el reservem.

Posem l'oli en una cassola i quan estigui calent hi afegim la ceba, l'all, la pastanaga i el carbassó tallats a trossos petits. Els deixem coure 5 minuts. Hi aboquem el vi i el deixem reduir. Aleshores hi posem la farina i amb una cullera de fusta remenem enèrgicament perquè no faci grumolls. Dos minuts més tard hi aboquem el fumet calent i remenem fins que tinguem una salsa molt fina.

La deixem coure a foc lent durant 1/2 hora amb la cassola tapada. Salpebrem la crema i tot seguit la passem pel colador xinès.

Posem unes gotes d'oli a la planxa i hi saltegem les gambetes. Les incorporem totes a la crema excepte les que tenien cua. Decorem amb unes fulles de menta i les gambetes reservades.

Ingredients (per a 3 persones):

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1 ceba

1 all

1 pastanaga

1 1/2 carbassó

60 ml vi blanc (Torres Gran Viña Sol)

40 g farina de cigrons

600 ml de fumet

30 gambetes

sal

pebre

Per fer el fumet:

2 cullerades d'oli d'oliva verge extra

els caps i les pells de les gambes

1 l aigua

No entenc com és que sovint els fills no fan cas de les nostres paraules, sobretot quan van carregades de saviesa. Jo, menjant aquesta crema m'he sentit com una reina, i després m'he llegit el llibre Les veus de la família, d'Ignasi Mora. Columna Edicions, 104. Barcelona 1992.

Amb aquesta recepta participo en el Concurso de Platos de Cuchara que organitzen Le Creuset i Recetas de Rechupete.

PIZZA DE VERDURES

2011-03-20T08:26:00.006+01:00

Era primavera i les flors lluïen amb tots els seus colors quan en Zèfir la va veure allà, passejant innocentment pel camp. El paisatge bucòlic ressaltava encara més la seva bellesa i ell a l'acte se'n va enamorar.

El seu desig apassionat el va empènyer a agitar impetuosament les ales i a precipitar-se cap a on els trobava la nimfa Flora. I, tot estirant el braç, la va agafar amorós per la cintura i se la va emportar ben lluny, mentre ella tremolava de por.

Penedit del seu rapte, li va demanar d'unir-se en matrimoni i, content perquè ella va acceptar de grat, li va concedir el do de regnar sobre les flors.

Ella no va trigar a obsequiar els homes amb la mel i les llavors de totes les varietats de flors, tantes com grans de sorra hi ha al mar, perquè tota la humanitat pogués gaudir dels seus colors i els seus perfums.

A qui no li agrada la primavera amb el seu esclat de colors? I a qui no li encanta el jardí de flors que mostra la meva pizza?

És una pizza vegetal, però a casa li diem coca de verdures. Si us ha agradat i la voleu fer, aquí teniu la recepta:

Per fer la base de la pizza posem a la panificadora l'aigua, la sal, l'oli, la farina i el llevat, i ella s'encarregarà de tot. Si no tenim aquesta màquina, l'haurem de fer a mà, barrejant tots els ingredients, pastant-los i deixant que la massa reposi el temps necessari fins que hagi doblat el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 220º. La plata on es courà la pizza ha d'estar dins del forn escalfant-se.

Ens untem les mans amb oli, agafem un tros d'uns 100 g de massa, la posem a sobre de paper de forn i l'estirem ben fina.

Rentem i tallem les verdures com més ens agradi. En aquest cas, el carbassó ha estat tallat a làmines ben fines amb un pela-patates, l'albergínia a rodanxes primes i els pebrots a rodanxes més gruixudes.

Posem una capa de carbassó a sobre de la pasta, i decorem amb la resta de verdures. Salem i reguem amb un bon rajolí d'oli. L'enfornem durant 20 minuts o fins que veiem que ha agafat color.

Ingredients:

Per a la massa de pizza:
320 ml aigua
10 g sal
50 ml oli d'oliva verge extra
500 g farina de força
5 g llevat sec de forner (o 15 g de fresc)

Per al guarniment:
carbassó
albergínia
pebrot vermell
pebrot groc
pebrot verd italià
sal
oli d'oliva verge extra

Un plaer per a la vista i per al paladar. I passeu una bona estona també amb la lectura del llibre de Gerard Durrell, El jardí dels déus, amb traducció de Jordi Arbonès. Edhasa (Clàssics moderns), Barcelona, 1989.

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest més que té com a amfitriona a Irene, de Sabor Impresión, que ha proposat el tema de la Pizza.

Deixeu-me acabar dient que aquesta entrada ve carregada de bons records, ja que ara fa poc més de dos anys vaig inaugurar aquest bloc amb la recepta Minipizzes i coques d'escalivada. Certament han estat dos anys plens de receptes, d'emocions i de bons amics!!!

APPLE PIE

2011-03-12T17:15:00.006+01:00

Tal vegada els déus es van oblidar de convidar Eris al casament de Tetis i Peleu. Tal vegada no ho van fer per evitar portar malastrugança a la parella, ja que Eris era la personificació de la Discòrdia.

La deesa, ofesa per no rebre la invitació a aquest acte, va venjar-se llançant en mig de la cerimònia una poma d'or amb la inscripció "a la més bonica".

Hera, Atenea i Afrodita, la bellesa de les quals era indiscutible, reclamaven aquest obsequi i, en no voler arriscar-se els déus a emetre un judici sobre quina de les tres havia de rebre aquest títol, Zeus va decidir que Paris, el més ben plantat de tots els mortals, havia de resoldre aquella disputa.

Per assegurar-se el seu vot, cada una d'elles el va subornar oferint-li un premi a canvi. Hera li va prometre l'imperi d'Àsia sencera, Atenea l'èxit a la guerra i Afrodita la dona més bonica del món.

Paris va tenir clara la resposta. I això va provocar l'origen de la guerra de Troia.

Avui us porto un autèntic pastís de poma americà. No és el primer pastís de poma que us porto, doncs en els arxius d'aquest bloc trobareu el Pastís de poma i el Pastís de poma ensucrat. Però no seré tan malvada com per obligar-vos a decidir quin és el millor.

Són tres bones opcions. Desistiu de triar-ne una i quedeu-vos amb totes tres!

Per fer aquest Apple Pie primer de tot hem de preparar la massa ensucrada. Posem a la picadora la farina, la mantega i la sal, i quan haurem aconseguit una barreja sorrenca, hi afegim l'ou, que haurem batut prèviament amb el sucre. Ho barregem bé fins que es formi una bola.

L'emboliquem amb film transparent i la deixem reposar a la nevera durant 1 hora.

Mentre, preparem el farciment de poma. Posem les panses en remull amb el conyac. Pelem les pomes, les tallem per la meitat i en traiem el cor. Tallem cada meitat en 6 trossos.

Fonem la mantega al foc en una paella i quan agafi una mica de color, hi posem les pomes. Les coem a foc fort durant 5 minuts, sacsejant la paella. Quan comencin a daurar-se, les empolsinem amb la canyella i el sucre.

Les deixem coure 2 o 3 minuts més. Hi afegim les panses i el conyac, i quan aquest s'hagi evaporat, tanquem el foc i deixem refredar les pomes.

Estirem amb el corró la massa ensucrada fins a tenir un gruix de 2 mil·límetres. Tallem 3 cercles 2 cm més grans que la mida del motlle que utilitzarem.

Folrem els motlles, punxem la base amb una forquilla i els omplim amb les pomes.

Tornem a estirar la massa que ens ha sobrat i tallem 3 cercles més que serviran per cobrir els cassoletes.

Pintem amb ou batut les vores de les cassoletes. Les cobrim amb les tapes i premem una mica les vores perquè quedin enganxades. Retallem la massa sobrant.

Pintem la superfície de les cassoletes amb ou batut. Amb els retalls de massa fem unes tires que serviran de guarniment. Les pintem i deixem reposar les cassoletes mitja hora a la nevera.

Les enfornem durant 30 minuts amb el forn a 170º, que haurem escalfat prèviament.

Ingredients (per a 3 cassoletes de 12 cm):

Per a la massa ensucrada:
250 g farina
1 g sal
150 g mantega freda
1 ou
100 g sucre

Per al farciment:
90 g panses de Corint
30 ml conyac Torres 10
3 pomes Royal Gala
1 g canyella en pols
60 g sucre

1 ou per pintar

La poma daurada que va llançar Eris duia gravat un missatge. Aquest Apple Pie també en porta un, però no el podreu desxifrar fins que no l'haureu tastat. Després, potser us vindrà de gust llegir El missatge en una ampolla, de Nicholas Sparks. Edicions 62 (Èxits 62, 9). Barcelona, 1998.

Amb aquesta recepta participo en el RETO de las Manzanas con Emile Henry, i que ha organitzat la Rosa de VelocidadCuchara.

Font de la recepta: Sébastien Serveau, Dulces USA.

BRÒQUIL GRATINAT

2011-03-09T07:31:00.001+01:00

Fa temps que la Trini ha perdut la il·lusió. Es passa el dia treballant, i se sent sola. El Manel, la seva parella, treballa ocasionalment i, quan no és a casa, és al bar amb els amics.

Mentre ella fa feines a les cases dels altres, ell es passa les hores estirat al sofà seguint un partit de futbol darrera l'altre, sense fixar-se si el llit està per fer o cal posar la verdura al foc.

Avui ha paciència de la Trini ha arribat al seu límit. El Manel, com aquell qui no diu res, ha parlat d'anar a París a passar el cap de setmana.

-Però si estem escurats! Gairebé no ens arriba per pagar el lloguer i vols que fem un viatge? A més, els dissabtes vaig a ca la senyora Antònia a fer-li la cuina, que no ho saps?

-No, si no caldria que tu hi anessis... De fet, anem una colla del bar a veure la semifinal del nostre equip i a tu el futbol no t'agrada gens!

-S'ha acabat el bròquil! -ha dit amb un crit de desesperació. Hi ha moltes coses que m'agraden i no em puc permetre! Si tu vols anar a París, treballa, que jo ja n'estic farta de mantenir un paràsit! I sinó, ja saps on és la porta!

Abans sempre menjava col-i-flor, però des que vaig tastar el bròquil, s'ha convertit en la meva verdura preferida. A més, no hem d'oblidar que té propietats beneficioses per a la salut, sobretot per a malalties neurodegeneratives i cardiovasculars, reduint també la incidència de diversos tipus de càncer.

Una bona manera de menjar-se'l és gratinat, i aquí teniu la recepta:

Agafem el bròquil, el rentem bé, el tallem a brots i el coem al vapor durant 15 minuts. No l'hem de coure gaire perquè és preferible menjar la verdura al dente.

Mentre es cou, anem preparant la salsa Mornay, que és una salsa beixamel enriquida. Primer, desfem la mantega a foc molt suau en un cassó. Hi afegim la farina i la remenem durant un parell de minuts perquè es cogui. Hi aboquem el brou calent i remenem enèrgicament amb el batedor per a incorporar bé el líquid. Tot seguit hi afegim la llet, també calenta.

Ho deixem coure uns deu minuts, remenant constantment. Posem la sal i el pebre acabat de moldre. Retirem el cassó del foc i hi afegim un rovell, remenem bé i, uns segons més tard, hi aboquem dues cullerades de formatge ratllat, que incorporem remenant amb una espàtula de fusta.

Podeu utilitzar el formatge que més us agradi, però en aquest plat poso Boffard perquè li dóna un gust especial amb cert aroma a fruits secs.

Posem una mica de salsa Mornay al fons d'una plata, col·loquem els brots de bròquil ben posats i aboquem la resta de la salsa per sobre. Acabem escampant la resta de formatge.

Posem la plata a gratinar al forn, que ja tindrem calent. Un cop veiem que la salsa i el formatge han agafat un suau color daurat, serà el moment de treure-la i servir-la a taula, i gaudir d'un plat amb forts aromes tot i tractar-se d'una verdura.

Tindreu una mica més de feina, però utilitzeu sempre que pugueu plates individuals. La presentació millorarà!

Ingredients (per a 3 persones):

1 bròquil

Per a la salsa Mornay:
40 g mantega
50 g farina
300 ml brou vegetal (o de pollastre)
300 ml llet
sal
pebre negre
1 rovell
2 cullerades de formatge Boffard ratllat

50 g formatge Boffard ratllat

I, aprofitant que ahir va ser el 8 de març, gaudim d'aquest plat amb la bona lectura del llibre Dones, d'Isabel-Clara Simó (amb il·lustracions de Núria Pompeia). CP (Els millor llibres de l'any, 1). Barcelona, 1997.

Amb aquesta recepta participo al Concurs Taller de Cocina con Boffard en Cookiteca.. Agraeixo a Mantequerías Arias la oportunitat que m'ha donat de conèixer aquest formatge i poder gaudir del seu sabor.

PASTÍS DE MASCARPONE I XOCOLATA

2011-03-05T08:14:00.002+01:00

És lleig, sí, fer ostentació d'allò que hem fet, però la humilitat no és una de les meves virtuts, com ja sabeu.

La meva mare, que em coneix d'una hora lluny, ja m'havia avisat que si bé és un mèrit saber parlar, també ho és saber callar. I jo, què voleu que us digui? Sóc del parer que si no em lloo jo mateix, ja puc esperar assegut perquè no vindrà ningú altre a fer-ho!

Hi havia esmerçat moltes hores de feina, tancat a casa fins a altes hores de la matinada, un dia sí l'altre també, incomprès per molts, i oblidat de tothom. Però un cop acabat, l'esforç havia pagat la pena. I, no us negaré que, quan em vam convidar a la tele, em vaig sentir eufòric.

Però un cop allà, veient que malversaven el temps en banalitats de tota mena sense fer cap referència a la meva criatura, la sang em va començar a bullir i no vaig poder mossegar-me la llengua.

-¡Yo he venido a hablar de mi libro! -vaig clamar a l'hora que m'aixecava i me n'anava enutjat per la pèrdua de temps a què m'havien sotmès.

Jo no presumiré de llibre, sinó del vídeo que BIMBO va gravar mentre jo elaborava el meu Pastís de mascarpone i xocolata. La recepta ja us la vaig explicar aquí, però ara us poso les imatges per demostrar-vos que qualsevol persona pot fer un pastís boníssim i amb un acabat espectacular en menys de mitja hora. I sense utilitzar el forn!

Recordo amb molta emoció els bons moments que vaig passar a Cookiteca envoltada de grans mestres de la cuina i sota la batuta afectuosa de l'Anna i el Marc.

Aquesta setmana han començat a sortir als paquets de BIMBO Bueníssimo sin corteza les receptes que es van forjar en aquell Breadstorming. Totes originals i bones de debó.

No creieu que és per estar-ne orgullosa? Deixeu-me presumir de pastís durant un temps, i no tingueu en compte la meva vanitat!

Si us agraden els pastissos de xocolata, ja sabeu que en aquest bloc també trobareu les receptes del Sachertorte i del Pastís Tres Xocolates.

I perquè també s'ha d'alimentar la ment, avui us recomano La foguera de les vanitats, de Tom Wolfe. GE (Col·lecció Quinze grans èxits, 7). Barcelona, 1993.

LIONESES DE CREMA I MADUIXES

2011-02-24T16:26:00.000+01:00

Sabia que tots el consideraven una mica beneitó, però allò no era un somni. Estava convençut que si era capaç de portar les relíquies de sant Valentí al monestir de Sant Benet, aconseguiria acabar amb els set anys de sequera que patia el Pla de Bages.

I així va ser com la seva tossuderia el va portar fins a Tolosa. El que no havia imaginat mai era que, després de robar les relíquies, totes les campanes de la ciutat es posarien a tocar totes soles, avisant els tolosans del furt, que de seguida es van posar a empaitar-lo.

Ell corria tant com podia, esperonat per la seva fe. I les seves forces no van defallir ni en veure davant seu el riu Garona, que li barrava el pas. I llavors, repetint-se el miracle del pas de Moisès i els israelites pel Mar Roig, les aigües del riu es van partir i el monjo va poder passar a peu eixut pel llit del riu, mentre les aigües li feien de muralla a dreta i esquerra.

En vista d'aquell prodigi, els tolosans van decidir no seguir-lo més i tornar a casa seva, i ell va poder arribar sa i estalvi al monestir, aclamat per la gent de la comarca que va acudir en processó a rebre'l en sentir que totes les campanes s'engegaven soles.

Aquestes delícies farcides de crema i maduixa potser tenen forma de campana, però no cal que repiquin per cridar l'atenció de ningú, perquè la seva aparença i el seu gust ja atreuen totes les mirades. Si us animeu a fer-les, aquí teniu la recepta:

Primer de tot farem la crema pastissera, tal com vam explicar aquí, i la tapem amb film transparent, de manera que toqui tota la superfície de la crema. Aconseguirem que el sucre tingui aroma de vainilla si el tenim tancat durant un temps dins d'un pot de vidre amb una beina ja usada d'aquesta espècie.

Encenem el forn i el posem a 200º i, mentre s'escalfa, preparem la pasta choux per fer les lioneses.

Posem al foc, en un cassó, l'aigua freda, la mantega i un pessic de sal. Passem pel sedàs la farina. Quan comenci a bullir l'aigua, hi tirem de cop tota la farina i, amb una cullera de fusta, anem remenant enèrgicament fins que ens quedi una pasta compacta que es desenganxa del cassó.

Apartem el cassó del foc i hi afegim dos ous sencers, i remenem fins que la pasta torni a ajuntar-se i a ser compacta. Tot seguit hi afegim els altres dos ous, i fem el mateix.

Posem aquesta pasta dins d'una màniga pastissera i anem fent petites boletes a sobre d'una safata, on haurem posat un full de paper de forn.

Si no teniu màniga pastissera o no la voleu utilitzar, podeu fer les boletes amb dues culleres. Les enfornem durant 15 minuts. Aleshores reduïm la temperatura del forn a 190º i les deixem 10 minuts més. No obriu la porta del forn per res del món, encara que us moriu de ganes de veure com han augmentat de volum, perquè les boles es desinflaran i ja no hi haurà res a fer.

Si teniu cap problema, podeu veure el pas a pas amb imatges que vaig posar a la recepta de les profiteroles.

Rentem les maduixes, les eixuguem amb cura i les tallem a trossos.

Quan les pastes estiguin fredes, les escapcem amb un ganivet esmolat i les omplim amb la crema pastissera, que haurem posat dins d'una màniga. Escampem trossets de maduixa a sobre de la crema, i posem una mica més de crema. Acabem posant el tros que havíem tallat, i que servirà de barret, i l'empolsinem amb sucre mòlt.

Ingredients (per a 20 lioneses):

Per a la crema pastissera:

3 rovells

75 g sucre mòlt amb aroma de vainilla

50 g Maizena

1/2 l de llet

Per a la pasta choux:

250 ml d'aigua

125 g de farina

100 g de mantega

4 ous petits

1 pessic de sal

Maduixes

Sucre mòlt amb aroma de vainilla

Avui us recomano la lectura d'Ernest Hemingway, Per qui toquen les campanes, amb traducció de Jordi Arbonès. Edicions Proa (Biblioteca a tot vent, 158-159), Barcelona, 1978.

Amb aquestes postres participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitrió a Manu, del bloc Cocinando con Manu Catman, que ha proposat el tema de Sant Valentí.

Potser també trobareu adients aquestes Cistelletes de merenga, aquest Braç de gitano de pinya o aquest Pastís d'aniversari

LLENTIES VEGETARIANES

2011-02-13T19:25:00.002+01:00

Eren germans bessons però ell era el preferit del pare perquè era un excel·lent caçador i sempre li portava peces que li feien el dinar més plaïble.

Un dia, en tornar del camp tot suat i afamat, va veure el seu germà Jacob coent llenties. Estava tan terriblement cansant que no tenia ànims d'esperar a tenir el dinar fet. Per això, en veure el guisat del seu germà, li va demanar un plat d'allò rogenc.

Jacob, gelós d'Esaú perquè aquest era l'hereu (i tot per haver sortit el primer del ventre de la mare), li va demanar a canvi els seus drets de primogènit.

Esaú, pensant que de res li servien aquests drets quan s'estava morint de gana, va accedir a vendre'ls-hi sense pensar-s'ho dues vegades. El seu germà li va oferir aleshores un tros de pa i un plat de llenties, que ell es va menjar sense pensar en les conseqüències del seu jurament.

D'aquest fet ens ha arribat l'expressió vendre's per un plat de llenties, que ve a dir que hem fet un mal negoci ja que hem canviat una bona cosa per una altra de valor escàs.

Potser sí que un plat de llenties no ens costarà gaires diners, però jo us asseguro que no canviaria les llenties que surten de la meva cuina per res del món.

No porten xoriço, ni cansalada, ni cap ingredient carni, per això són ideals per a totes les dietes, especialment les vegetarianes. Són tal com sempre les ha cuinat la meva mare, tot i que ella hi afegeix trossets de pastanaga i patata.

Recordeu que és molt sa menjar llegums. Els Cigrons amb panses són excel·lents, i el Timbal de fesols de Santa Pau és sobrebò. I aquestes llenties son... superiors!

Si les voleu fer, aquí teniu la recepta:

Posem les llenties dues hores en remull. Les esbandim amb aigua fins que aquesta surti neta. Aleshores posem al foc les llenties amb 3 l d'aigua en una olla. Mentre esperem que bulli, tallem les cebes en juliana i les posem en una paella al foc amb l'oli junt amb els alls i la fulla de llorer.

Quan la ceba comença a agafar color, hi afegim els tomàquets tallats a trossos petits i ho deixem coure fins que s'hagi evaporat tot el líquid i el sofregit brilli.

Ara podríem abocar aquest sofregit a l'olla de les llenties, però com a mi no m'agrada trobar-me aquests ingredients barrejats amb les llenties, el que farem és posar el colador xinès dins de l'olla i abocar-hi a dins el sofregit. D'aquesta manera, mentre es couen les llenties, van agafant tota la seva substància.

Deixem que bullin durant 1 hora (o 1 hora i 1/4), a foc mig-alt. Sempre han d'estar cobertes amb un dit d'aigua. Si no és així, n'afegim una mica més, mirant que sigui calenta.

Quan veiem que ja estan cuites, aixequem el colador i amb la cullera de fusta aixafem la ceba i el tomàquet per escórrer bé tot el seu suc, que deixarem caure dins de l'olla. Salem, deixem coure dos minuts més i ja podem servir-les.

Ingredients (per a 5 persones):

1/2 kg llenties de bona qualitat
3 l d'aigua

100 ml oli d'oliva verge extra
3 cebes mitjanes
6 alls sencers i amb pell
1 fulla de llorer
3 tomàquets
sal

I ja que he encapçalat aquesta recepta amb la història de dos germans, us proposo la lectura d' Els germans Karamazov, de Fiodor Dostoievski. Club Editor, Barcelona 1990.

GALETES DE NATA

2011-02-06T20:00:00.005+01:00

- Mama, jo vull ser mariner com el papa!

Avui no he dormit en tota la nit. Mariner! Endimoniat ofici que empeny els homes a abandonar les seves famílies a la recerca d'una quimera!

I ell, que tornava de cada viatge renegant de la vida d'a bord, de la duresa de l'ofici, malalt i sense un ral, jurant i perjurant que aquell havia estat l'últim viatge...! Però tot va ser anar a la cantina, sentir que un tal Cristòfor Colom estava reclutant voluntaris per anar a les Índies, i ell... de pet a allistar-se!

Ja fa mesos que va partir de Pals i a hores d'ara no sé si és viu o mort. Maleït home que s'estima més les galetes seques i corcades que omplen les bodegues dels vaixells que l'escalfor d'una llar amb un plat ple de galetes acabades de fer!

A l'època dels descobriments del Nou Món, l'aliment bàsic dels mariners després de la carn eren les galetes, preferibles al pa perquè ocupaven menys espai i duraven més. Tot i això, no era estrany veure els mariners colpejar-les contra la taula abans de menjar-se-les per fer-ne sortir els corcs.

Altres vegades us he ensenyat a fer galetes d'ametlla, amb xocolata o farcides de melmelada. Avui us porto unes galetes amb nata, molt fàcils de fer i que desapareixeran tan de pressa que no tindran temps d'endurir-se.

Encenem el forn i el posem a 160º. En un bol barregem la nata i el sucre. Tot seguit hi afegim els rovells d'ou i els incorporem batent-los bé amb una espàtula. Posem el bicarbonat i afegim la farina de mica en mica, treballant la massa amb la mà. Sabrem que ja està al seu punt quan no se'ns enganxi a la mà.

Posem la massa a sobre de paper de forn i l'estirem amb el corró fins a tenir un gruix de 4 mm. Amb un talla-pastes de 6 cm de diàmetre anem fent les galetes. No les hem de posar gaire juntes perquè creixen una mica durant la cocció.

Enretirem la massa sobrant, tornem a fer una bola, l'estirem amb el corró i fem més galetes, i així fins que ja no ens en quedi. En acabat, pintem les galetes amb la clara d'ou batuda, i les enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin daurades.

Si les volem cruixents, amb el forn apagat, i la porta oberta, no les traurem fins que s'hagin refredat del tot.

Ingredients (per a 34 galetes de 7 cm de diàmetre):

200 ml nata (35% m. g.)

200 g sucre

2 rovells

10 g bicarbonat

530 g farina

1 clara

Sembla que la història està ben lligada, però no ens farà mal llegir La descoberta catalana d'Amèrica, de Jordi Bilbeny (Edicions Gargot. Granollers, 1999), i pensar-hi una mica.

Font de la recepta: Bocados dulces y salados, de Rosa.

PINYA AMB CREMA

2011-01-30T20:45:00.005+01:00

Tenia un mal dolent. N'estava convençut. Sinó, per què els metges havien decidit tornar a tancar la ferida poca estona després d'haver-li obert el pit?

I mirant el cel a través de la finestra de l'hospital, estava segur de no haver trobat la felicitat tot i haver-se passat tota la vida buscant-la.

Recordava el jove que va ser, dedicat desesperadament a acumular diners, perquè imaginava que com més en tingués, més feliç seria. Però va arribar el dia en què va deixar d'obtenir cap satisfacció de la seva fortuna, i va creure que només en el poder podia trobar la felicitat.

Després d'anys de treball dur, va aconseguir un gran reconeixement, que no va poder compartir amb ningú perquè pel camí s'havia anat quedant sense família i amics. I va ser aleshores quan va pensar que havia arribat el moment de lliurar-se al plaer fins al darrer dels seus dies. Tanmateix, que poc li havia de durar!

Ara, prostrat al llit, sentia una esgarrifança quan s'adonava que el seu cor estava tan buit com la seva vida. Havia estat cercant, tal vegada, una cosa inexistent?

El vol alegre d'una papallona a l'altra banda del vidre el va distreure dels seus pensaments.

Desconec quins són els camins per assolir-la, però jo m'esforço en trobar qualsevol espurna de felicitat en els petits detalls.

Si vosaltres penseu que menjar aquesta pinya amb crema farà que el vostre cor bategui més feliç, animeu-vos a fer aquesta recepta.

Rentem les pinyes i les partim pel mig de dalt a baix. Amb la punta d'un ganivet resseguim tota la pinya deixant 1 cm tot al voltant, i l'anem buidant amb l'ajut d'una cullera.

Posem en un plat panxa avall les mitges pinyes perquè deixin anar tot el suc. Eliminem la part dura de la polpa i tallem la resta a trossos petits.

Preparem la crema pastissera tal com vam explicar aquí. Un cop feta, li afegim el suc que ha deixat anar la pinya. La tapem amb film, procurant que aquest toqui tota la seva superfície per evitar que faci tel, i la deixem refredar.

Un cop freda, afegim els trossos de pinya, barregem bé i omplim les pinyes. Les decorem amb groselles, o amb unes boles de pinya i unes flors.

Ingredients (per a 5 persones):

5 pinyes baby
crema pastissera

Ingredients per a la crema pastissera:
300 ml llet
4 rovells
125 g sucre
40 g Maizena

groselles o flors per decorar

Si no trobeu pinyes baby, compreu pinyes de mida petita, aproximadament de 1 kilo i quart, i serviu mitja pinya per persona.

Estic segura que menjar aquestes pinyes us farà una mica més feliços. I també llegir El déu de les coses petites, d'Arundhati Roy. Anagrama/Empúries, nº 2. Barcelona, 1998. No espereu a aconseguir en una altra vida el que teniu en aquesta a l'abast de la vostra mà.

FALÀFEL

2011-01-24T09:17:00.000+01:00

La meva mare només en va tenir un, i no crec que fos per qüestió de paciència, sinó per l'amor que li tenia, per la il·lusió de sentir-lo sempre a prop, i per la gratitud per tots els bons moments passats al seu costat.

Jo, producte d'una època de disbauxa i desenfrè, en puc comptar uns quants a la meva vida, i encara ara no puc evitar un somriure libidinós en recordar els temps en què en tenia dos alhora i els feia anar de bòlit!

Dimecres passat em van convidar a un sopar de gala. Va ser una vetllada inoblidable tant per la simpatia de tots els bloggers amb qui vaig compartir taula ( A mi me gusta comer , Bon profit, Cocina para emancipados , Decuina , El cocinero fiel , Elena en su salsa , In the Mood for Food , La cocina de sara , La quinta de Luculus , Malalua , Pa amb tomàquet , Sabores de colores , Sucre i vainilla ), com per la generositat dels amfitrions ( Braun ), i la bellesa del lloc ( The glass room ).

Va ser quan me'l van presentar que el cor em va fer un bot. Figura esvelta, look modern, elegància absoluta en el vestir... i dotat d' un ritme increïble! Amor a primera vista, com no podia ser d'una altra manera!

Agraeixo a Coco de Bloguzz l'amabilitat que va tenir en convidar-me a la presentació d'aquesta meravella, i del concurs que ha organitzat Braun per viure una experiència realment sorprenent.

Me'n vaig enamorar, sí, però no penso deixar arraconat el Minipimer que fins ara m'ha acompanyat en totes les meves receptes. Veieu, per exemple, quines croquetes vegetarianes preparo a la meva filla. Es diuen falàfels, i són típiques de l'Orient Mitjà.

Són molt més ràpides de fer que les croquetes de pollastre i pernil, i, en menjar-te-les, mai diries que estan fetes amb cigrons crus. Si les voleu fer, aquí teniu la recepta:

Omplim un cassó amb oli d'oliva i el posem al foc que es vagi escalfant molt lentament.

Amb l'accessori picador del Minipimer piquem ben petits els cigrons que haurem tingut en remull durant 24 hores com a mínim. Hi afegim la ceba, l'all i el julivert, i els esmicolem també fins que quedi tot ben fi.

Barregem amb els cigrons la farina, la sal i les espècies. Fem boletes d'uns 30 g de pes i les arrebossem amb pa ratllat.

Un cop l'oli estigui ben calent, hi aboquem les croquetes i veurem que en menys d'un minut ja s'han enrossit. Les traiem i les posem a sobre de paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.

Ingredients (per a 10 croquetes):

250 g de cigrons remullats

10 g ceba tendra

1 g all

4 branques de julivert (només les fulles)

25 g farina de cigrons

1 pessic de sal

1 pessic de curri

1 pessic de gingebre mòlt

1 pessic de pebre vermell picant mòlt

pa ratllat

oli per fregir

Si el meu Minipimer, que ja té gairebé quatre anys, em permet fer coses tan bones com aquests falàfels, què no podré fer amb el Minipimer d'última generació que aviat tindré a casa?

Mentre penso una recepta, distraieu-vos llegint L'amant de la mare, d' Urs Widmer. La Magrana (Les ales esteses, 121). Barcelona, 2001.

TORRÓ DE XOCOLATA I AVELLANES

2011-01-14T01:20:00.006+01:00

Feia anys que no mirava el que havia anat amagant dins de l'armari. Allí s'acumulaven regals inútils, objectes inservibles i andròmines de lletjor considerable que havia rebut des del dia del seu casament.

De sobte, una esgarrifança esfereïdora envaí el seu cos quan s'adonà que podien arribar a ser una metàfora del seu propi matrimoni. I no estava decidida a acceptar-ho.

Van ser els quinze dies més frenètics de la seva vida, però va aconseguir vendre'ls tots. I amb els guanys obtinguts, va sorprendre la seva parella amb un cap se setmana romàntic en una ciutat europea.

Ens agrada fer regals i sovint pensem que com més diners ens costen, més acceptació tindran, però anem molt errats. Un detall preparat per nosaltres amb tot l'amor pot esdevenir l'obsequi més valuós.

Mireu sinó el regal que he fet aquestes festes, i que podem oferir qualsevol època de l'any, perquè... a qui no li agradada la xocolata?

Trigareu més a fer un embolcall bonic que a preparar aquest torró. Jo he utilitzat un motllo especial que fa més de vint anys que tinc, però també ens pot anar bé qualsevol altre de plàstic prim, ja sigui rodó, ovalat...

Comencem desfent la xocolata al microones o al bany Maria. Mentre esperem que refredi una mica, pelem les avellanes.

Cobrim la base del motlle amb avellanes. Aboquem una mica de xocolata per sobre fins a cobrir-les. Tornem a escampar unes quantes avellanes i les cobrim amb més xocolata.

Sacsegem una mica el motlle per treure les bombolles d'aire i el posem a la nevera tota la nit. L'endemà, el desemmotllem i l'emboliquem de la manera més bonica que siguem capaços.

Ingredients:

(Les quantitats dependran de la mida del motlle)

Xocolata Nestlé Postres

Avellanes torrades

Avui us obsequio amb un llibre de la Cecilia Ahern, El regal. Columna edicions (Col·lecció Clàssica). Barcelona, 2010.

TORTELL DE REIS

2011-01-08T22:02:00.004+01:00

Estimat Rei Gaspar:

sempre has fet realitat els meus somnis, i per això t'estimo molt, però aquest any no et demanaré nines, trencaclosques ni llibres.

Els pares diuen que les joguines de l'any passat encara estan noves i que les puc aprofitar un any més, i que t'hauria de demanar unes sabates perquè les que porto estan foradades i se'm mullen els mitjons quan plou.

Com ets màgic ja saps que em faria molta il·lusió tenir unes sabates tan boniques com les que porta la meva amiga Esther, però el que necessito aquest any és una bossa plena de pa, patates o el que tu hi vulguis posar.

Des que el papa va perdre la feina, la mama està cada dia més prima. Jo em pensava que la tristesa li havia tret la gana però ahir, amagada darrera la porta, vaig sentir la veïna que portava una mica de brou a la mama i li deia que, si ens donava tot el menjar a nosaltres, ella acabaria emmalaltint.

Només et demano menjar perquè la mama no es posi malalta. Sé que és molt difícil el que et demano, però confio en la teva màgia. I tant de bo puguis aconseguir, amb l'ajut de Melcior i de Baltasar, que cap mama del món passi gana.

Teresa Gimferrer

El meu rei preferit és en Gaspar. I sempre me l'he imaginat amb la mateixa majestuositat que presenta el Tortell de Reis que he fet aquest any. L'any passat el vaig fer farcit de cabell d'àngel, però enguany el volia fer diferent.

Quan vaig veure els tortells individuals d'Iscariote, de l'Aderezo, de seguida vaig pensar que els havia de fer, però al final -tot i seguir la mateixa recepta- he acabat fent una presentació tradicional.

Si us dic que feia 10 cm d'alçada, què en pensareu? Jo, només puc dir-vos que era super-esponjós, espectacular i boníssim! I aquí teniu la recepta:

Fem la massa mare desfent el llevat amb la llet tèbia. Afegim la farina, barrejant-ho tot amb una espàtula. Quan tinguem una massa uniforme i sense grumolls, tapem el bol amb film transparent i la deixem reposar 1/2 hora fins que dobli el volum.

A partir d'ara podem utilitzar un bol per fer la massa, però jo he fet servir la panificadora.

Primer hi posem el sucre amb les raspadures de llimona i de taronja. Hi afegim la llet, la mel, el conyac i l'aigua de tarongina. Barregem bé, i tot seguit hi aboquem la mantega tova. A continuació, els ous.

Afegim la massa mare, seguim barrejant i acabem incorporant la farina junt amb la sal. Si no teniu panificadora, aquest últim pas l'haurem de fer pastant amb les mans.

La posem al forn a 35º dins d'un bol de grans dimensions, tapada amb un drap de cotó, durant 1 h o fins que hagi doblat el seu volum.

Enfarinem el marbre, hi aboquem la massa i la pastem una mica per desgasificar-la. La tornem a posar al forn dins del bol, tapada, 1 hora i mitja.

Preparem el motlle desemmotllable de 26 cm, folrant-lo amb paper de forn. I perquè el tortell ens quedi amb forma de corona, posem dins del motlle un cèrcol de cuina, també folrat.

Amb les mans untades d'oli, dividim la massa en 6 porcions. Fem 6 boles i les posem sense que es toquin dins del motlle. Les pintem amb ou batut, les tapem i les tornem a posar al forn 1 h.

Apugem al temperatura del forn a 180º. Tornem a pintar la superfície del tortell, hi escampem l'ametlla i el sucre humitejat amb anís. L'enfornem durant 25 minuts, però a partir dels 20 minuts hem d'anar vigilant que no es cremi.

Traiem el tortell del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo. Decorem amb unes cireres confitades.

Ingredients:

Per a la massa mare:

100 ml llet tèbia

30 g llevat de forner (o 10 g de sec)

50 g farina de força

Per a la massa:

120 g sucre mòlt

ratlladura d'1 llimona i 1 taronja

100 ml llet

1 cullerada de mel de tarongina

2 cullerades de conyac Torres 10

2 cullerades d'aigua de tarongina

150 g mantega tova

3 ous

500 g farina de força

1 culleradeta de sal

1 ou per pintar

ametlla laminada

sucre

anís

6 cireres confitades

Enguany, per primera vegada, he amagat dins del tortell una fava, i no perquè pretenia que qui la trobés me'l pagués, sinó perquè a la meva filla Núria li feia il·lusió trobar-la. Però l'afortunat ha estat l'Oriol.

Avui us recomano El rei Gaspar, de Gabriel Janer Manila. La Galera (Col. Rems). Barcelona, 1976.

ÀNEC MUT AMB POMA I SALSA DE NOUS

2011-01-03T08:26:00.002+01:00

L'Amèlia Camprubí va estar muda durant gairebé vint anys de la seva vida, i no per voluntat pròpia sinó perquè se li va paralitzar una part de l'anima.

Després de no trobar cap resposta a la desaparició del seu fillet de pocs mesos en terres americanes, va decidir tornar sola al seu país, deixant enrere un matrimoni dissortat.

La música va ser el seu consol i es va aferrar al violí com el mariner al seu rem quan veu trontollar la nau en un mar feréstec.

I no va ser fins que va sentir la melodia interpretada per un jove alumne que inexplicablement va recuperar la veu. I en aquell mateix moment va saber que el noi que tenia al davant era el seu propi fill.

-Saps? Jo vaig tenir un fill que ara tindria la teva edat.

L'ànec que ens vam menjar el dia de Nadal també era mut però malauradament no va tenir l'oportunitat de recuperar la veu. I no cal dir que va alegrar amb el seu acompanyament els plats de la nostra taula!

L'any passat us vaig donar la recepta de l'ànec amb taronja, però aquest any us el presento amb una altra fruita, la poma, i amb una salsa molt suau.

Per fer-lo, encenem el forn i el posem a 200º. Rentem l'ànec, el salem i li escampem els grans de pebre acabats de moldre. Posem els quarts dins d'una plata del forn amb l'oli, les cebetes i les branques de romaní. Cobrim amb paper d'alumini i l'enfornem durant 1 h i 1/4.

Donem la volta als quarts d'ànec i els posem al forn 30 minuts més. Tot seguit, els tornem a donar la volta i els deixem 15 minuts més, aquesta vegada destapats, perquè agafin un to daurat ben bonic.

Mentre es cou l'ànec, fem un brou posant en una olla aigua, la carcanada i el coll, una pastanaga, un tros de porro i una branca d'api, i ho deixem bullir durant una hora. Després el colem.

Quan l'ànec ja està cuit, posem unes cullerades de l'oli de la plata en un cassó. Piquem ben fines les cebetes i les deixem coure fins que comencin a agafar color. Hi afegim la farina, remenem bé durant un minut i hi aboquem el brou calent. Quan tinguem una salsa ben lligada i sense grumolls, hi afegim el xerès i les nous trencades a trossos grossos. Deixem coure uns minuts fins que tingui la consistència desitjada.

Posem en una paella l'oli colat de la plata de coure l'ànec. Pelem les pomes, les tallem en 4 rodanxes i les fregim en aquest oli fins que estiguin una mica toves. Després les posem a sobre de paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.

Muntem el plat posant un quart d'ànec, tres cebetes, dues rodanxes de poma i la salsa per sobre. Decorem amb unes cireres confitades i una branca de romaní.

Ingredients:

1 ànec mut de 2 kg tallat a quarts
150 ml oli d'oliva verge extra
sal
pebres variats (blanc, negre, verd i rosa)
12 cebetes del platillo
unes branques de romaní

Per a la salsa:
2 cebetes del platillo
2 culleradetes de farina
200 ml brou
50 ml xerès
100 g nous

2 pomes
cireres confitades
unes branques de romaní

I perquè comenceu l'any llegint un bon llibre, us recomano El violí d'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. Ed. Columna. Barcelona, 1994.

CISTELLETES DE MERENGA

2010-12-22T10:17:00.000+01:00

Ja començava a fosquejar quan vaig veure el noi del carretó avançant a pas lleuger davant meu. Vaig imaginar que s'afanyava per arribar al súper abans que no tanquessin però, en adonar-me que passava de llarg de tres botigues de menjar, la curiositat em va empènyer a seguir-lo.

Cap dels aparadors il·luminats que hi havia al llarg del carrer no el va distreure del seu objectiu. La lluna resplendia ben rodona i semblava que volgués escalfar-nos en aquella nit gèlida.

A Sant Martí tocaven les vuit quan el noi travessava la plaça de l'Església, alentint el seu ritme. Es va aturar finalment a la gran cua que hi havia davant de la porta, formada majoritàriament per dones.

Totes s'aferraven al seu carretó, que les protegia del fred i de la fam, al fons del qual havien amagat la vergonya de veure's abocades a aquelles circumstàncies. I frisaven per tornar a casa i poder celebrar aquestes festes veient la cara de felicitat dels seus fills davant d'un plat ple.

El dia de Nadal a casa menjarem com sempre amb moderació i us puc assegurar que no ens empatxarem, encara que només sigui per solidaritat amb totes aquelles persones que no tenen la nostra sort.

I, a l'hora de les postres, no em presentaré amb un carretó ple de llepolies sinó amb unes cistelletes de merenga curulles de fruita.

Es poden fer uns dies abans i guardar-les en una caixa hermètica. Perquè no s'humitegin, no les farcirem (amb nata o trufa) fins a unes hores abans de servir-les. Per aconseguir un sucre amb gust de vainilla, cal tenir durant uns dies una beina de vainilla ja usada dins del pot de sucre.

Per fer les cistelletes farem servir merenga francesa, que es fa així:

Primer de tot dibuixem cercles de 10 cm de diàmetre en un paper de forn, i posem una olla amb aigua al foc perquè s'escalfi lleugerament. Mentrestant, tamisem el sucre, i en un cassó muntem les clares amb un pessic de sal fins que gairebé estiguin a punt de neu.

Aleshores posem cullerades de sucre mentre anem batent. Un cop l'haurem incorporat tot, posem el cassó dins de l'olla, vigilant que l'aigua no toqui la base del cassó. I batem la merenga fins que sigui ben espesa.

Amb batedora elèctrica trigarem uns 8 o 9 minuts. Notarem que ja està feta quan veiem que forma pics. En aquest moment passem ràpidament la merenga a una màniga pastissera.

Encenem el forn i el posem a 110º. Omplim amb la merenga les circumferències dibuixades. Després, fem rosetes al voltant de les vores. Amb la merenga que ens sobra, fem més rosetes a sobre del paper de forn.

Enfornem les cistelletes durant 1 hora i mitja o 1 hora i 3/4. No han de quedar rosses, però sí seques. Les desenganxem del paper i les deixem refredar abans de farcir-les amb nata muntada. Decorem amb gerds, amb un cor de xocolata i unes rosetes de merenga.

Ingredients:

4 clares d'ou
1 pessic de sal
250 g sucre mòlt amb gust de vainilla

Per decorar:
nata
gerds
xocolata

Amb rosetes de merenga i unes gominoles he fet l' arbre de Nadal amb què us vull felicitar aquestes festes a tots els que em visiteu, ja sigui de puntetes, ja deixant-me un comentari. Espero que aquest any que ara encetarem ompli de felicitat les vostres vides!

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes que té com a amfitriona a Núria, de Petita Cuina, i que ha proposat receptes per Nadal.