Avui ens posarem sentimentals i us explicaré per què m'estimo més fer jo mateixa les pastes i els pastissos que no pas comprar-los a la pastisseria. I és perquè no tenen el mateix gust.
Una de les imatges que recordo amb més il·lusió de quan era petita és quan anava a Benlloc ( a la Plana Alta) a casa de la meva àvia. M'agradava veure-la amb el gibrell i un batedor a la mà, fent la barreja de tots els ingredients. Ous, sucre, farina... Tot ho barrejava seguint un ordre i amb molta cura, molt suaument, com si estigués preparant una poció màgica. I de tant en tant, aixecava la vista per veure com la mirava amb ulls embadalits i em feia un tímid somriure, per donar més expectació a la seva obra. Després omplia els motlles i els portava al forn del poble per coure les magdalenes. Mitja hora més tard ("falta molt, àvia?") tornàvem impacients al forn a buscar-les i retornàvem a casa totes cofoies (jo, especialment) gaudint de la flaire que desprenien, deixant un rastre calent i aròmatic al llarg del carrer.
Ho enteneu, oi? Enteneu per què mai no he pogut menjar les típiques magdalenes que hi ha a la venda? Suposo que mai les faré tan bones com la meva àvia, però no deixo d'intentar-ho. Jo mateixa m'he posat el títol "Alumna de l'àvia Amparo". Algun any aprovaré el curs!
Bé, prou xarrameca i anem per feina!
Què berenaran avui els vostres fills? O Vosaltres! Amb què podeu acompanyar la llet o el cafè del matí? Què podeu picar per matar el cuc a mig matí? O què podeu menjar després d'un sopar frugal? O fins i tot, si us ve una amiga a mitja tarda a casa, amb què podeu compartir conversa i te? La resposta és: MAG-DA-LE-NES! Vegeu si en són, d'útils!
Què? Tenen bona pinta? Doncs espereu a tastar-les!
Primer de tot encendrem el forn i el deixarem a 170º. Separarem els rovells i les clares i...
Aquí he de fer un incís. Quants robots de cuina teniu? Jo en tinc dos: mentre un em puja les clares, l'altre em barreja els ingredients. Però no ens posem nerviosos, ara! Amb un de sol n'hi ha prou! I si molt m'apureu, fins i tot sense robot podem fer aquestes magnífiques magdalenes. Però què voleu que hi faci, si en tinc dos? Utilitzar-los! Així vaig més ràpida.
Segueixo. Posem en un robot les clares i les fem pujar a punt de neu (o ho fem a mà). I a l'altre robot posem l'oli i el sucre. Ho remenem bé. Hi afegim raspadura de llimona. A continuació hi posem els rovells, ho treballem bé, hi afegim la llet i finalment hi tirem la farina barrejada amb el llevat. Ara només ens queda afegir-hi les clares amb molta cura.
Agafem els motlles de magdalenes i n'untem la base amb l'ajuda d'un pinzell. Hi aboquem la massa sense omplir del tot els motlles.
Ara atenció: Si volem magdalenes simples, hi tirem sucre pel damunt i cap al forn! Si volem magdalenes amb una mica més d'aparença, hi tirem al damunt ametlles laminades, sucre, i cap al forn s'ha dit!
Si sou amants de la xocolata, poseu-hi uns trossets de xocolata Nestlé Postres, sucre i cap al forn també!
Que us agraden altres coses, vosaltres mateixos!
Quant de temps al forn? 15 minuts. Si veieu que no estan prou rosses, 5 minuts més. Però no ens passem, que encara es cremaran!
Si us han vingut ganes de fer-les, aquí us poso els ingredients.
Ingredients:
3 ous
180 cc d'oli d'oliva verge extra
270 gr. sucre
225 cc llet
335 gr. farina
3 culleradetes de llevat
pell de llimona
unes cullerades de sucre
Ingredients opcionals:
ametlles crues laminades
xocolata Nestlé Postres
Una de les imatges que recordo amb més il·lusió de quan era petita és quan anava a Benlloc ( a la Plana Alta) a casa de la meva àvia. M'agradava veure-la amb el gibrell i un batedor a la mà, fent la barreja de tots els ingredients. Ous, sucre, farina... Tot ho barrejava seguint un ordre i amb molta cura, molt suaument, com si estigués preparant una poció màgica. I de tant en tant, aixecava la vista per veure com la mirava amb ulls embadalits i em feia un tímid somriure, per donar més expectació a la seva obra. Després omplia els motlles i els portava al forn del poble per coure les magdalenes. Mitja hora més tard ("falta molt, àvia?") tornàvem impacients al forn a buscar-les i retornàvem a casa totes cofoies (jo, especialment) gaudint de la flaire que desprenien, deixant un rastre calent i aròmatic al llarg del carrer.
Ho enteneu, oi? Enteneu per què mai no he pogut menjar les típiques magdalenes que hi ha a la venda? Suposo que mai les faré tan bones com la meva àvia, però no deixo d'intentar-ho. Jo mateixa m'he posat el títol "Alumna de l'àvia Amparo". Algun any aprovaré el curs!
Bé, prou xarrameca i anem per feina!
Què berenaran avui els vostres fills? O Vosaltres! Amb què podeu acompanyar la llet o el cafè del matí? Què podeu picar per matar el cuc a mig matí? O què podeu menjar després d'un sopar frugal? O fins i tot, si us ve una amiga a mitja tarda a casa, amb què podeu compartir conversa i te? La resposta és: MAG-DA-LE-NES! Vegeu si en són, d'útils!
Què? Tenen bona pinta? Doncs espereu a tastar-les!
Primer de tot encendrem el forn i el deixarem a 170º. Separarem els rovells i les clares i...
Aquí he de fer un incís. Quants robots de cuina teniu? Jo en tinc dos: mentre un em puja les clares, l'altre em barreja els ingredients. Però no ens posem nerviosos, ara! Amb un de sol n'hi ha prou! I si molt m'apureu, fins i tot sense robot podem fer aquestes magnífiques magdalenes. Però què voleu que hi faci, si en tinc dos? Utilitzar-los! Així vaig més ràpida.
Segueixo. Posem en un robot les clares i les fem pujar a punt de neu (o ho fem a mà). I a l'altre robot posem l'oli i el sucre. Ho remenem bé. Hi afegim raspadura de llimona. A continuació hi posem els rovells, ho treballem bé, hi afegim la llet i finalment hi tirem la farina barrejada amb el llevat. Ara només ens queda afegir-hi les clares amb molta cura.
Agafem els motlles de magdalenes i n'untem la base amb l'ajuda d'un pinzell. Hi aboquem la massa sense omplir del tot els motlles.
Ara atenció: Si volem magdalenes simples, hi tirem sucre pel damunt i cap al forn! Si volem magdalenes amb una mica més d'aparença, hi tirem al damunt ametlles laminades, sucre, i cap al forn s'ha dit!
Si sou amants de la xocolata, poseu-hi uns trossets de xocolata Nestlé Postres, sucre i cap al forn també!
Que us agraden altres coses, vosaltres mateixos!
Quant de temps al forn? 15 minuts. Si veieu que no estan prou rosses, 5 minuts més. Però no ens passem, que encara es cremaran!
Si us han vingut ganes de fer-les, aquí us poso els ingredients.
Ingredients:
3 ous
180 cc d'oli d'oliva verge extra
270 gr. sucre
225 cc llet
335 gr. farina
3 culleradetes de llevat
pell de llimona
unes cullerades de sucre
Ingredients opcionals:
ametlles crues laminades
xocolata Nestlé Postres
Hola Margarida! T'he descobert gràcies al teu comentari al meu blog.
ResponEliminaBenvinguda al món dels blocaires gastronòmics! Ja veuràs que tot i portar una mica de feina és molt gratificant...
De moment, aquestes magdalenes ja són un bon exemple de les receptes excel·lents que esperem trbar al teu blog.
Felicitats i endavant!
Hola Margarida!!! jo també soc principiant al mon dels blogs però confesso que m´hi estic enganxant i per supost saber del blog de la Gemma és un referent important...per cert, les receptes boníssimes!!! petonets i benvinguda
ResponEliminaHola Margarida! Benvinguda al món dels blogs gastronòmics! Felicitats! Jo també no fa massa que corro per aquestes esferes. ;) Ja veuràs que això del blog enganxa molt. Molt bones aquestes magdalenes! Ara mateix n'agafaria una per esmorzar! :p
ResponEliminaGemma, Maria José i Mercè: gràcies pels vostres ànims!
ResponEliminaSegur que seguint els vostres consells aconseguiré millorar les meves receptes.
És veritat: no sabia que això donés tanta feina. Però m'encanta!
Hola Margarida, soc la Rosa... he trigat una mica però per fi ja soc aquí..
ResponEliminaQuina bona pinta que tenen aquestes magdalenes!! no les he fet mai, be, posats a fer et diré que no he fet gaires postres, no es una de les meves virtuts.. en honor teu les faré.. ja et diré com anat la cosa... et felicito, m'agraden molt els teus comentaris i la manera tant familiar i entenedora en que ho expresses.. felicitats! A veure que diu el llaminer del teu cunyat quant les provi.
Hola, Rosa!
ResponEliminaGràcies pels ànims que em dónes!
Si et sembla que aquestes magdalenes tenen bona pinta, espera a tastar-les! Només cal que preguntis a la Núria i a l'Oriol, que les devoren acabades de fer i amb la xoolata fosa regalimant per la magdalena!
Hi ha diferents mides de motlles.Jo abans gastava del nº 7, però des de fa un temps en gasto uns de més grans. No tenen número però vindria a ser un 9. Amb els ingredient que he posat en surten unes 18. Però en un dia desapareixen!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola!!
ResponEliminaHe vingut a veure les magdalenes que m'has dit ;-)
Aquest estiu anirem uns dies a casa la meva germana a Terrassa i ja miraré a veure si la convenço que ens fem unes magdalenes casolanes amb aquesta recepta teva ;-)