Paella de peix

Amb o sense. Vet aquí la veritable qüestió!

I és que avui encetaré una polèmica. Ha de portar ceba la paella? Els catalans acostumen a posar-ne, sobretot si és un arròs fet a la cassola. Els valencians, si més no els que jo conec (bàsicament tota la meva família materna), s'estaran prou de posar-ne!

La meva mare fa la millor paella del món. Sí, ja us veig agafant aquell posat escèptic i fent un somriure sorneguer, perquè gairebé tots penseu exactament el mateix de les vostres mares. Però és que en el meu cas és realment cert!

Vosaltres sabeu què és anar un diumenge cap al migdia a visitar els pares i sentir aquella fragància que surt de la cuina, quan la mare està fent el sofregit? Hi entres d'esma, sabent que després te'n penediràs, i ella premia la teva presència oferint-te els ous de la sípia! Mmmmm, els ous de la sípia acabats de fregir! I és que, a la nostra família, això és cosa de dones. (Llàstima que amb mi s'acabarà la tradició!) Qui no n'ha menjat mai, no sap el que es perd! I mentre els assaboreixes, recordes els teus diumenges de soltera, quan menjar paella era sinònim de diumenge.

I de camí a casa teva, t'atures a parlar uns instants amb algú conegut, que no pot estar-se de preguntar-te arrufant el nas "No sents olor de paella?" I tu te'l mires, tot ell tan empolainat i amb perfum de marca, i penses que els seus diumenges no tenen els mateixos records que els teus. I mentre tornes a casa, repeteixes exultant "Ni Dior, ni Chanel. El meu perfum és l'olor de la cuina de la mare!"

Per fer aquest plat podeu utilitzar el marisc que més us agradi. La mare sempre posa escamarlans i gambes. A mi m'agraden més els llagostins, i no acostumo a posar escamarlans perquè els fills sempre es queixen que costen molt de pelar (ai, els joves!) S'hi pot afegir sípia i calamar o una de les dues coses. I a més a més dels musclos podem posar-hi tellerines, rossellones o cloïsses.

Jo obro els musclos al vapor i reservo l'aigua de la cocció, un cop colada. I encara que els musclos siguin més atractius amb valves, les trec perquè no ocupin tant d'espai a la paella.

Comencem posant oli d'oliva verge extra a la paella, i hi passem els llagostins, només tomba i tomba. Els traiem i hi posem els calamars tallats a trossos. Quan estiguin cuits, els reservem, i posem a la paella els alls pelats i sencers, el pebrot vermell i el pebrot verd tallats a trossos regulars, les carxofes (que haurem netejat, escapçat i tallat en 6 trossos) i la mongeta tendra també a trossos.

Quan comencin a agafar color hi afegim el tomàquet triturat. El secret d'un bon sofregit és el foc: si el posem alt perquè es faci de pressa, correm el risc que se'ns cremi i a més no tindrà gust de res. Per tant, no cal tenir pressa. Quan veiem que està caramel·litzat, hi posem els musclos, remenem i tot seguit hi aboquem l'arròs. El deixem un parell de minuts, que vagi agafant el gust de tots els ingredients que hi hem posat abans. I ara toca abocar l'aigua, que haurem escalfat a banda.

L'aigua no serà mai de l'aixeta, perquè per més bona que ens sembli, sempre tindrà aquell gust de clor. Si voleu, podeu posar-hi fumet de peix, però jo crec que afegint l'aigua dels musclos ja n'hi ha prou.

No aboquem tota l'aigua de cop, no fos cas que ens quedés una mica caldós. Ha de quedar sec i amb els grans solts. En reservem una mica pel final i, si veiem que encara no està prou cuit, l'acabem d'abocar.

L'arròs que jo utilitzo ha d'estar 14 minuts al foc. Quan en porti 10, hi afegim els calamars, els llagostins i una branqueta o dues de julivert. Salem i esperem que s'acabi de coure. En el moment d'omplir els plats, retirem el julivert i els grans d'all, perquè no ens agraden.

Ingredients:

400 g de llagostins
400 g de calamar
1/2 kg de musclos
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
2 carxofes
8 alls
un grapat de mongeta tendra
1/2 kg de tomàquets
1/2 kg d'arròs
1300 ml d'aigua (incloent-hi l'aigua dels musclos)
julivert

Em preguntareu, potser, I el safrà? On és el safrà? Vosaltres creieu que faré malbé aquest color tan maco que té afegint-hi un colorant artificial i de gust dubtós? Ara bé, si parleu d'uns brins de safrà natural, aleshores us dono permís per posar-ne. A mi, però, no em cal.

Bunyols de Quaresma

No us heu sorprès mai de les coses que podeu fer amb les vostres mans? Hi ha qui pinta, qui broda, qui pentina, qui cus, qui retalla, qui esculpeix... I és clar, hi ha qui té més traça i qui en té menys. I hi ha qui fa màgia.

I no és prodigiós que moltes d'aquestes obres ens puguin sacsejar l'ànima, despertar sentiments que teníem adormits dins nostre, i ens deixin embadalits en la seva contemplació?

També hi ha qui cuina. I he de reconèixer que, passejant-me per alguns blocs, he trobat autèntiques obres d'art. I aleshores em demano què fa que el pastís de la senyora Tal sigui espectacular i que, en canvi, el meu no cridi gens l'atenció. No havíem seguit la mateixa recepta? Per què no sóc capaç de fer una presentació la meitat de bonica?

Avui potser no farem art, però farem màgia que és molt més fàcil i està a l'abast de tothom. Així aconseguirem reforçar la nostra autoestima. Mireu si n'és, de senzill, que no caldrà que fem res. N'hi haurà prou en mirar el prodigi. Quedareu meravellats de les coses que podem fer sense cap esforç!

S'acosta Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma. Qui no està esperant durant tot l'any que arribi aquest moment per menjar-se uns bons bunyols? I cap com els fets a casa!

Agafem els ous i els batem juntament amb el sucre. Ho podem fer a mà, però serà menys feixuc amb la batedora elèctrica. Quan estiguin ben batuts hi afegim l'oli i ho tornem a treballar bé. Després hi afegim la llet, i quan estigui ben incorporada, hi aboquem l'anís. Posem la pell ratllada de la llimona. Finalment incorporem mica en mica la farina barrejada amb el llevat.

Deixem reposar la massa durant una hora.

Posem força oli en una cassola, que es vagi escalfant a foc molt suau. Quan estigui ben calent, és el moment de començar a fer els bunyols.

Els bunyols de vent són molt lleugers, i per això es tendeix a farcir-los de crema, nata o xocolata. Aquests bunyols que farem aquí són més compactes, i ja són bons per si sols amb el seu gustet d'anís. Però a casa acostumem a farcir-los amb figa i amb poma, que és com els ha fet sempre la meva mare.

Per fer els de figa:

Tallem la cua de les figues. Posem una mica d'oli en un bol, i hi mullem la cullera sopera cada vegada abans d'agafar una mica de pasta. Agafem una cullera de postres, la suquem també amb l'oli i fem una petita cavitat a la pasta que tenim a la cullera sopera. Hi posem una figa i amb la cullera de postres la tapem agafant pasta dels costats i intentem fer una bola. Ha de ser més o menys perfecta, tot i que això no té gaire importància. És important, això sí, que la figa quedi tota tapada, que no es vegi.

Aboquem aquesta bola a l'oli calent i en pocs segons veurem que comença a inflar-se i a daurar-se. De cop i volta veurem com dóna mitja volta sense que nosaltres hi intervinguem. De seguida tornarà a inflar-se, agafarà color i -sense adonar-nos-en- tindrem davant nostre una esfera perfecta. Això sí que és màgia, però no ho digueu a ningú! Que pensi tothom que és obra nostra i que som uns artistes! Però no badeu, i traieu-la del foc, que encara es cremarà!

A mida que anem traient els bunyols, els deixem en una plata amb paper de cuina, i tot seguit els passem per sucre.

Si voleu fer els de poma, el procediment és el mateix: agafem una cullera, la mullem cada vegada amb oli, agafem pasta, hi fem una cavitat amb una altra cullera, hi posem un tros de poma, l'amaguem, fem una bola i l'aboquem a l'oli. Esperem una mica i ... màgia!

Si no us voleu complicar la vida, o senzillament penseu que no us agradaran amb farciment -que equivocats que aneu si penseu que això de posar una figa és una extravagància!-, podeu fer-los sense res. Jo n'he fet uns quants de cada.

Ingredients:

3 ous
150 g sucre
125 ml oli
125 ml llet
50 ml anís
1 pell de llimona
500 g farina
1 sobre sencer i una culleradeta de café de llevat ROYAL

150 g de figues
1/2 poma
sucre per arrebossar els bunyols
oli per fregir

Si us ha semblat que les meves explicacions no són prou clares, us he adjuntat un petit vídeo que ha gravat el meu fill mentre jo feia els bunyols. Espero que us serveixi per animar-vos aquest any a fer-los vosaltres mateixos.

"Estan boníssims!", diuen els meus fills. I mentre miro els plats plens de bunyols amb la seva forma perfecta, penso "Ja tenen raó, ja" I em sap greu menjar-me'ls, però la temptació és... irresistible. Ja és ben cert que l'art culinari és efímer!

Embolcall de poma amb sorpresa

Aquest mes participo a l'Hemc, que té com a tema la poma.

És la primera vegada que m'hi presento i voldria fer-ho amb una recepta especial. Avui no diré que és super-fàcil ni ràpida de fer. És una recepta, com dirien les meves cosines de Castelló, de categoria. Però estic convençuda que no hi ha ningú tan maldestre que no sigui capaç de fer-la. Només us demano que tingueu una mica de paciència. Deixem els atabalaments ben lluny, perquè avui necessitem calma i, si pot ser, que ningú ens molesti. Ah, i si sona el telèfon... que tornin a trucar més tard, que ara no podem estar per res més que no siguin les nostres pomes.

Descongelem una làmina de pasta de full. Encenem el forn i el posem a 200º. Pelem les pomes, i tot seguit els traiem els cors. Si no teniu l'estri especial per fer-ho, podeu utilitzar un ganivet. Us costarà una mica més però quedarà igual de bé.

Posem les pomes en una plata i les tapem amb paper l'alumini. Les enfornem durant una hora. Han de quedar una mica cuites, però fermes.

Mentre es couen les pomes, aprofitem per fer la crema.

Posem la llet en un cassó amb la pell d'una llimona i la branqueta de canyella. Ho posem a foc suau, i quan arrenqui el bull, tanquem el foc i ho deixem en infusió com a mínim 15 minuts.

Passat aquest temps, colem la llet. Posem en un cassó els rovells d'ou, el sucre i la fècula i amb una batedora elèctrica ho anem batent fins que comenci a blanquejar. Aleshores li anem abocant a poc a poc la llet, tot remenant a mà amb un batedor.

Tot seguit posem el cassó a foc suau. I no pararem de remenar amb el batedor fins que arrenqui el bull. Trigarà uns 10 minuts aproximadament. Ja sé que és una mica feixuc, però penseu que al cap i a la fi no només esteu fent una bona crema, sinó que també esteu enfortint els vostres bíceps.

Què vol dir que arrenqui el bull? Doncs quan veieu que surten butllofes que esclaten i fan "buff!", vol dir que ja podeu tancar el foc. Si no ho feu, es tallarà la crema i serà inservible.

Quan la traiem del foc, li fem una bona remenada final amb el batedor. I, perquè no faci crosta al refredar-se, agafem film transparent i la tapem. El film no ha d'estar a la part superior del cassó, sinó tocant la crema.

Agafem la làmina de la pasta de full i l'estirem ben estirada. Hem d'aconseguir tenir un rectangle de 50x50 cm. El tallem en 4 trossos, de 25x25.

Quan les pomes ja hagin estat 1 hora al forn, les traiem. Posem una poma al centre de cada un dels quadrats de pasta de full. Agafem unes cullerades de crema i omplim el cor de les pomes.

Amb cura de no trencar la pasta de full, anem embolcallant les pomes. A dalt de tot ens quedarà una mica de pasta, la premem fort i fem una tija i una fulla, com si fos una poma.

Tot seguit agafem un ou, el batem i pintem les pomes. I amb la punta del ganivet fem un foradet a la base de la fulla.

Enfornem les pomes durant 20 minuts, fins que estiguin una mica daurades.

Quan ja gairebé estiguin, tornem al foc durant uns segons la crema que ens ha sobrat, just el temps necessari perquè s'escalfi. La traiem del foc, li afegim la nata i remenem bé, fins que quedi una crema homogènia.

Omplim quatre plats amb aquesta crema. Traiem les pomes del forn i les posem a sobre de la crema. Guarnim el plat amb unes groselles o unes maduixes per donar-li una mica de color. I ja les podem servir.

S'han de menjar calentes o tèbies. Us volia posar una fotografia de mitja poma, perquè veiéssiu la sorpresa interior (el farciment de crema), però era tan bona i em delectava tant menjant-me-la, que m'he oblidat de fer-la. Us ho haureu d'imaginar o, sinó, proveu de fer aquesta recepta i gaudireu tant com jo mentre assaboriu les diferents textures d'aquestes postres: la delicadesa de la crema externa, el cruixent de la pasta de full, la carnositat de la poma i la suavitat de la crema interior.

Ingredients:

4 pomes golden
1 làmina congelada de pasta de full de 250 gr
1/2 litre de llet
3 rovells d'ou
125 gr de sucre
20 gr de fècula
1 pell de llimona
1 branqueta de canyella
200 ml de nata líquida
1 ou
fruita per decorar (groselles, maduixes, gerds ...)

Hemc

Coca de llardons

Tinc un fill que sempre ha sigut una mica llepafils amb el menjar. Una manera de fer que mengés de tot era subornar-lo amb les postres. "Mama, aquest peix no m'agrada!" "Sí, ja ho sé, però si te'l menges tot, la mama et donarà un tros de brownie." I quan no era un brownie, era un braç de gitano, o un flam, o unes galetes... sempre hi havia alguna cosa bona feta per la mama per acabar l'àpat. Vaig pensar que era millor això que haver d'estar una hora discutint amb ell.

I vet aquí que un dia em demana que li fes una coca de llardons. "De llardons? Ecs!" Que ningú no s'ho prengui malament, però així d'entrada, tot el que sona a llard, llardó, greix... no ho associava gaire a postres dolces, i la veritat, mai m'havia vingut de gust menjar-ne. Però si el meu fill, tan dolcet ell, em demanava coca de llardons, la mama li'n feia, ja ho crec que sí! L'estava malcriant? No ho crec pas. Ara en mengem tots, encara que sigui un bocinet, perquè realment és molt bona amb el seu gust d'anís, però he de reconèixer que el rei de la coca de llardons és l'Oriol.

La coca que avui us faig és, doncs, un homenatge al meu fill. Perquè segueix amb la mateixa dolçor de quan era petit, perquè no ha perdut ni un bri de bonhomia i perquè mai no té un no per a ningú. Però sobretot per tota la paciència que té amb mi des que he creat aquest bloc. Sent com és un as de la informàtica, a qui sinó he de demanar consell quan em sorgeix algun problema?

I mireu si és fàcil de fer que amb només uns minuts ja la tenim feta. Seguiu-me!

Traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar.

Encenem el forn a 200º. Posem els pinyons en remull, perquè agafin humitat i no se'ns cremin durant la cocció. Passem per la trituradora els llardons, però si us agrada trobar algun trosset, millor que ho feu a mà al morter. Posem un paper del forn a sobre del marbre i l'enfarinem. Al damunt hi posem la làmina de pasta de full i l'estirem amb el corró fins a deixar-la ben prima.

La dividim mentalment en tres trossos (els perfeccionistes ho podeu fer amb una cinta mètrica, si voleu). Pintem, amb l'ajut d'un pinzell, la part central amb anís i escampem per sobre la meitat dels llardons, vigilant de deixar una mica lliures tots els marges. I a sobre dels llardons escapem una tercera part del sucre.





Dobleguem un del extrems i li passem el corró per sobre perquè quedi ben compacte. I tornem a repetir el que hem fet abans: pintem amb anís, escampem l'altra meitat de llardons i la meitat del sucre que ens queda.






Tornem a doblegar l'altre extrem, li tornem a passar el corró i la pintem bé amb anís. Escorrem els pinyons i els escampem per tota la superfície. I finalment hi escampem el sucre que ens queda. Passem un ganivet o un talla-pizzes per tot el voltant de la coca per deixar totes les vores uniformes i tot seguit l'enfornem.






Ha d'estar 25 minuts al forn, però quan en porti 20 hem de començar a vigilar, no fos cas que se'ns cremés.

Quan la veiem ben torradeta, la traiem del forn i la deixem refredar abans de menjar-nos-la.

Ingredients:

1 làmina de pasta de full congelada de 250 g
100 g de llardons
25 cl d' anís
50 g de pinyons
50 g de sucre

Si encara teniu algun dubte, mireu aquest slide i espero que us el resolgui!

Ah, i no és perquè l'hagi fet jo, però aquesta coca és boníssima!

Ulleretes

Quan tenia 10 anys em van portar a l'institut per fer el Batxillerat.

A l'hora d'esbarjo, sortíem a l'assolellat pati i ens menjàvem l'esmorzar que portàvem de casa. El pa amb tomàquet amb pernil dolç i ben sucat amb oli era boníssim, però també m'agradaven molt (i eren força estranys per a la gent de ciutat) els entrepans de melmelada de tomàquet que havia fet la mare. Era la manera d'aprofitar els tomàquets que el pare havia collit de l'hort a l'estiu, quan eren més dolços i tenien un vermell més intens, i que no donàvem a l'abast de menjar-nos.

No tots portàvem l'entrepà de casa. Hi havia qui sempre es treia unes monedes de la butxaca, anava al bar i, presumint de gran, es comprava una pasta. Un croissant, una ensaïmada, un xuixo o unes lentes. No hi havia més on triar. Ah, sí, em deixava els donuts, tan dolços i lluents!

Això de les lentes és ben curiós! Era una pasta en forma de cor, feta amb pasta de full i sucre. Qui se'n comprava dues, abans de menjar-se-les, se les posava davant dels ulls i deia "Mireu quines lentes!"




I els miops que ens ho miràvem, amb una barreja d'indiferència i d'enveja vers aquells fatxendes que no necessitaven portar-ne, pensàvem que en el fons no eren més que unes ridícules ulleres.

Jo no estic a la barra d'un bar d'institut, ni tinc un forn. La meva cuina és més humil i no faig les coses a l'engròs, sinó a la menuda, i per això avui us faré ulleretes. I és que, si bé em semblaven ridícules a les cares d'aquells milhomes, a l'hora de berenar o d'esmorzar en bona companyia resulten delicioses.

Són molt fàcils de fer, però explicar-ho ja costa una mica més. Per això avui estreno gadget: us he posat un slide on podeu seguir pas a pas la seva elaboració.

Traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar. Posem paper del forn a sobre de la plata on courem les ulleretes.

Encenem el forn a 200º. Escampem sucre per sobre de la superfície on treballarem. Hi posem al damunt la pasta de full i l'estirem amb el corró. La dividim mentalment en 4 parts. Tot seguit dobleguem una d'aquestes parts a sobre d'una segona. Fem el mateix amb les altres dues parts. Escampem sucre pel damunt, i la tornem a doblegar. I tornem a escampar sucre per sobre.

Posem sucre en un plat. Agafem un ganivet o un tallador de pizzes i tallem la pasta a tires de 1'5 cm d'amplada, aproximadament, i les arrebossem amb el sucre. Les anem posant a la plata del forn una mica separades, i les obrim dels costats.

Les enfornem i, quan faci 12 minuts que hi són, les girem. Les deixem 4 o 5 més i, si veiem que ja estan torradetes, les traiem. Les deixem refredar una mica i ja ens les podem menjar per esmorzar, per berenar o sempre que ens vingui de gust!

Ingredients:

Una làmina de pasta de full congelada La Cocinera de 250 g

Sucre






Qui m'havia de dir a mi que de gran acabaria fent ulleretes!

Croquetes de pollastre i pernil

Quin diríeu que és un dels inconvenients més empipadors de l'estiu? La calor? La xafogor que fa aquí a la costa? Els mosquits? Els turistes? El fet de no trobar ningú, perquè tothom és de vacances? No, l'inconvenient més gran és ... la sorra de la platja!

No us podeu imaginar com m'agrada sentir la remor de les onades! I contemplar l'horitzó, allà a l'horabaixa, quan el cel comença a enfosquir i es dibuixen les siluetes dels pescadors traginant a les seves barques! I caminar per la sorra, vora l'aigua, i notar la seva força a les meves cames! I m'agrada el gust i l'olor del salobre al meu cos! Però la sorra...

Quan arribes a casa i desplegues la tovallola, la sorra s'escampa per tot arreu. De res han servit les precaucions d'espolsar-la abans d'abandonar la platja. A l'endemà en trobaràs a la banyera, al terra de tota la casa i al cotxe!

I pensar que als nens els encanta rodolar per la sorra després de sortir de l'aigua, i enfarinar-se de cap a peus amb els grans de sorra! "Mira, mama, sóc una croqueta!" I tu calles i no dius res, perquè no t'agrada espatllar aquests instants de felicitat.

Jo em diverteixo fent croquetes, però us confessaré que gaudeixo més menjant-me-les. I em sap greu que s'acabin tant de pressa.

Avui us en faré, perquè són delicioses i vull compartir amb vosaltres els meus moments de felicitat.

Atenció! Les croquetes no costen de fer, però la seva elaboració és una mica llarga. Ara bé, ja sabeu el que sempre dic: feu les coses amb temps. Podeu començar uns dies abans, i fer cada dia una part de la recepta.

Així doncs, un dia posem una mica d'oli a la cassola, salpebrem els pits de pollastre i els acompanyem amb una ceba tallada a trossos. Els tapem i els deixem fer, donant-los la volta de tant en tant. Quan la ceba i els pits ja comencin a agafar color, hi aboquem el xerès. No s'han de rostir gaire, perquè sinó quedaran massa ressecs. Uns minuts més i tanquem el foc.

Els deixem refredar junt amb la ceba en un plat. Els tapem i els guardem a la nevera. Com més freds estiguin, millor els triturarem. A l'endemà triturem el pollastre. Si volem donar més gustet a les croquetes podem triturar junts la ceba i els pits. Agafem el pernil i, després de treure-li el greix, el tallem a trossets ben petits.

En un cassó preparem la beixamel, que haurà de ser espessa. Primer posem la mantega a foc molt baix perquè es vagi desfent sense cremar-se. Hi afegim la farina, ho remenem bé fins que quedi una pasta homogènia i la deixem coure una mica (1 o 2 minuts, el temps suficient perquè es cogui la farina). Tot seguit hi aboquem de mica en mica la llet (millor si és calenta). N'obtindrem una pasta ben espessa, que remenarem amb una espàtula. La condimentem amb pebre i mou moscada. Sal, no.

Quan estigui ben cuita, hi afegim el pollastre triturat, remenem, i finalment els trossets de pernil. Una última remenada i ja podem treure-la del foc i deixar-la refredar. Jo no li afegeixo sal perquè el pernil ja en porta i pel meu gust la pasta seria massa salada.

Finalment, el dia que vulguem fer les croquetes, enfarinem la superfície on treballarem, hi posem aquesta pasta i fem xurros ben llargs (sí, com els que fan els nens a l'escola amb la plastilina!).

Tallem les croquetes a trossos uniformes. Posem un ou en un bol, el batem i li afegim una mica de llet perquè n'hi hagi prou per remullar totes les croquetes. En un altre bol posem pa ratllat. I anem passant les croquetes, d'una en una, primer per l'ou i després pel pa. I les anem posant en una plata. A mi me n'han sortit 28 de ben maques (i una de mini).

Quan ens les vulguem menjar, les fregim amb oli abundant i calent. I un cop fetes, les posem en un plat amb paper de cuina, perquè absorbeixi l'oli.

Ja les podeu repartir i servir.

No us ho he dit, perquè cadascú utilitza els ingredients que vol, però jo només compro pollastres de pagès. I el pernil, ibèric. A la cuina és preferible la qualitat a la quantitat. Només així distingireu les vostres croquetes de les que es poden trobar a tot arreu!

Ingredients: 

• 2 pits de pollastre de pagès desossats (700 g aproximadament) 
• 1 ceba 
• oli 
• xerès 
• sal 
• pebre 
• 50 g de pernil ibèric 

Per fer la beixamel:

• 500 ml de llet 
• 90 g mantega 
• 90 g farina 
• pebre 
• nou moscada

Per arrebossar les croquetes:

• 1 ou 
•  pa ratllat 
• una mica de farina 
• una mica de llet 

Jo, fins i tot amb els ulls tancats, sabria trobar les meves en una platja atapeïda de croquetes!

Coca de cabell d'àngel i ametlles

De quin color tenen els cabells els àngels? I a l'Àfrica, a Amèrica del Sud o la Xina, els àngels són rossets i blanquets com els d'aquí? O tenen una imatge similar a la dels seus habitants?

Algú em dirà que potser m'hauria de qüestionar la seva existència i no la seva aparença física. Tanmateix us ben asseguro que sí existeixen, perquè els he vist! I això us ho pot dir qualsevol mare o pare, d'aquí o d'allà!

Què vaig pensar sinó quan tenia al davant la meva primera filla? Rostre perfecte, cabell rosset i amb reflexos pèl-rojos. Un àngel de carn i ossos!

I què vaig pensar quan va néixer la meva segona filla? Era rodoneta, blanca com la neu i els pocs cabells que tenia gairebé eren imperceptibles, de tan fins i rossos. Un altre àngel!

I més tard, quan em van posar sobre el pit el meu tercer fill, de cabell més fosc que les seves germanes, però amb la bondat dibuixada a la seva cara, què podia pensar sinó que era un altre àngel!

Vaig parar de tenir angelets, perquè no volia deixar-ne el cel orfe!




Per fer aquesta coca, podríem utilitzar cabell d'àngel fet per nosaltres. Però com suposo que avui no tenim gaire temps, us aconsello que el comprem ja fet i, mentre es cou la coca, dediquem el nostre temps a contemplar les pintures dels grans mestres del Renaixement.

Primer de tot traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar. Encenem el forn a 200º. I posem les ametlles en un pot amb aigua.

Quan ja tenim la pasta de full descongelada, empolsinem de farina la superfície on treballarem, agafem el corró i estirem la pasta amb cura, vigilant que ens quedi més o menys igual pels quatre costats. Agafem un ou, el batem i amb un pinzell pintem els marges de la massa (aproximadament dos dits). Escampem el cabell d'àngel per tota la superfície, deixant lliures els marges pintats.

Colem bé l'ametlla i l'escampem per sobre del cabell d'àngel. (Havíem posat en remull l'ametlla perquè s'impregnés d'humitat i no se'ns cremés durant la cocció). Amb un tallador de pizzes (o amb un ganivet) tallem una mica de pasta tot al voltant de la coca perquè ens quedin els costats uniformes. Ja la podem enfornar.

Amb 20 minuts de forn n'hi ha prou. Però quan en porti 15, l'anem mirant, no fos que es torrés massa. Que maca ha quedat, tan daurada!

Però encara la podem millorar. La deixem refredar i... Ep! He dit que la deixem refredar. Encara no ens la podem menjar!



La deixem refredar i li escampem per sobre sucre mòlt.


Ingredients:

1 làmina de pasta de full congelada La Cocinera de 250 g
500 gr confitura de cabell d'àngel
100 gr ametlla filetejada
1 ou
sucre mòlt

Us ho podeu creure? En només 1/2 hora hem estat capaços de fer una delícia com aquesta! S'ha de ser molt mandrós per posar excuses i no fer-la! Quant de temps creieu que trigareu a acabar-vos-la?

Premi "Il·lusió i desafiament"

M'ha arribat avui de la mà de Menu de Cocina de casa aquest premi que rebo amb molt de gust.

Primer, perquè em fa molta il·lusió fer-vos partícips de les meves receptes, que intento que siguin senzilles i fàcils de fer. I segon, perquè per a mi representa un desafiament penjar-les al bloc. Triar la recepta, fer-la amena, que s'entengui la seva elaboració, fer les fotografies... i tot, perquè espero que us agradin i intenteu fer-les quan us vingui de gust.


Aquest premi implica haver de respondre a un munt de preguntes. Ho intentaré!


1. ¿Dónde naciste? Al Maresme

2. ¿Dónde vives? Al Maresme

3. ¿Cuál es tu signo del zodíaco? Àries

4. ¿Crees en los horóscopos? D'aquella manera...

5. ¿Cuál es tu color favorito? Vermell

6. ¿Mar o montaña? Les dues coses

7. ¿Te gustan los animales? Sí, però no a casa

8. ¿Canción favorita? N'hi ha moltes. "T'estimo", de Lluís Llach

9. ¿Dulce o salado? Dolç

10. ¿Comida rápida sí o no ? Això vol dir Fast food? Aleshores MAI!!!!

11. ¿Cambiarías algo en tu vida? Ho hauria de pensar...

12. ¿Te gusta que la gente conozca cómo eres? Només la més propera

13. ¿Qué es lo que más te gusta de internet? Poder consultar blocs interessants

14. ¿Chateas? No

15. ¿Te han engañado alguna vez por internet? No

16. ¿Has engañado alguna vez por internet? No

17. ¿Conoces en persona gente de internet? No

18. ¿Has ligado alguna vez por internet? No

19. ¿Crees en el amor por el chat? No

20. ¿Crees todo lo que te dicen por internet? No

21. ¿Cuándo fue la última vez que has llorado? Fa uns dies mirant una pel·lícula

22. ¿Piensas que eres tolerante o intolerante? Tinc molta paciència

23. ¿De qué te gusta hablar? De coses que entenc

24. ¿Cerveza o vino? Cervesa, mai.

25. ¿Qué estás leyendo ahora? "M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc" d'Anna Gavalda

26. ¿Qué te has roto? Res

27. ¿Tienes nick? No

28. ¿Qué te emociona y qué no podrías comprar con dinero? Les paraules dolces del Pere

29. ¿Lo mejor que te ha sucedido en la vida? Tenir els meus fills

30. ¿Lo peor que te ha pasado en la vida? Oblido fàcilment les coses negatives

31. ¿Te han sucedido cosas extrañas? Em sembla que no

32. ¿Te consideras feliz? No em puc queixar

33. ¿Qué te gustaria añadir de ti? Cuino per fer feliç els altres



I l'atorgo, si el volen rebre, a:

• A la Marie-Henriette de Les recettes de Marie-Henriette
• A la Dolça de No tot són postres a la cuina

Arròs amb rossellones

Recordo els estius a Caldetes. Dies de platja, granissats de llimona i vestits escotats. Les converses amb la Montserrat, els viatges en cotxe i les cremes bronzejadores.

Però si hi ha una cosa que trobo a faltar és el meu pot de les petxines. On deu ser ara? Amagat en algun racó de casa dels pares? O potser llençat a les escombraries el dia que algú va decidir fer neteja?

Tant que va costar omplir-lo! Calia esperar dies ennuvolats i rúfols, que no convidaven a trobades a la platja. Dies en què la gent decidia quedar-se a casa, i la caleta ens pertanyia només a nosaltres dues, a la Montserrat i a mi.

Cercàvem petxines de tota mena, cargols i cargolins que després desàvem en pots de vidre. M'agradaven les conquilles nacrades i els vidres petits, erosionats per l'aigua, amb totes les coloracions de l'arc de Sant Martí. Vidres d'ampolles d'antics pirates, o de flascons de perfum de belles dames.

Però m'abellien especialment les valves d'ostres, cloïsses i escopinyes amb un foradet en un extrem. Costava trobar-ne d'intactes, ben rodones i sense cap trenc ni escantell. Calia tenir-ne moltes per a poder-me fer un collaret, que després lluïa amb la meva pell daurada pel sol i l'escot del vestit.

Les petxines que avui farem servir no són les del meu pot. Són fresques i molt bones de gust. I qui sap si les seves valves arribaran algun dia a adornar el pit d'una noia aventurera.

Primer de tot posem les rossellones en remull amb aigua i sal com a mínim dues hores. Això ho fem per poder eliminar la sorra que porten dins.

En un foc posem l'aigua perquè s'escalfi, i en un altre la paella amb oli. Pelem els alls i els tallem a làmines. Els posem a la paella quan l'oli estigui calent i, tan aviat com els veiem rossos, els traiem i els posem al morter.

Agafem les rossellones, les posem a la paella i les tapem. Quan ja s'hagin obert, les traiem i les reservem. Tallem el pebrot verd a trossos no gaire grossos i els posem també a la paella. Abans que agafin color hi afegim l'arròs i el remenem bé, perquè agafi el gustet de tot el que hi hem posat.




Dos minuts més tard, hi posem l'aigua calenta. No l'abocarem tota. Més val reservar-ne una mica i, si veiem que n'hi falta, afegir-la al final, que no pas que ens quedi un arròs caldós. Ho salem i quan arrenqui el bull, ho deixem fer 14 minuts. El temps de cocció de l'arròs depèn del tipus d'arròs. A mi m'agrada molt l'arròs llarg Nomen. Potser no serà tan gustós com el bomba o d'altres, però cou ràpid i queda molt bé, amb el gra solt, llarg i elegant.

Mentre es cou l'arròs, anem traient la closca de les rossellones. Només en reservem unes quantes de senceres per decorar el plat. Quan l'arròs porti 10 minuts bullint, hi afegim les rossellones sense closca.

Piquem bé els alls que tenim al morter, hi afegim una miqueta d'aigua i ho aboquem a l'arròs. Això farà que agafi gust i una mica de color.

Quan ja tenim l'arròs cuit, el traiem de la paella, el posem als plats i el guarnim amb les rossellones reservades i amb una mica de julivert tallat ben petit.

És un plat senzill, fàcil de fer i deixa un aroma... Mmmmm! A qui no li agradi gaire el gust d'all (a mi, per exemple) piqueu al morter només una part dels alls. Els altres ... els podeu llençar.

Ingredients:

800 ml d'aigua
300 g d'arròs
500 g de rossellones
5 alls
1 pebrot verd
julivert
oli
sal

Podeu substituir les rossellones per tellerines. Són molt fines de gust ( i de preu més elevat!).