De quin color tenen els cabells els àngels? I a l'Àfrica, a Amèrica del Sud o la Xina, els àngels són rossets i blanquets com els d'aquí? O tenen una imatge similar a la dels seus habitants?
Algú em dirà que potser m'hauria de qüestionar la seva existència i no la seva aparença física. Tanmateix us ben asseguro que sí existeixen, perquè els he vist! I això us ho pot dir qualsevol mare o pare, d'aquí o d'allà!
Què vaig pensar sinó quan tenia al davant la meva primera filla? Rostre perfecte, cabell rosset i amb reflexos pèl-rojos. Un àngel de carn i ossos!
I què vaig pensar quan va néixer la meva segona filla? Era rodoneta, blanca com la neu i els pocs cabells que tenia gairebé eren imperceptibles, de tan fins i rossos. Un altre àngel!
Vaig parar de tenir angelets, perquè no volia deixar-ne el cel orfe!
Per fer aquesta coca, podríem utilitzar cabell d'àngel fet per nosaltres. Però com suposo que avui no tenim gaire temps, us aconsello que el comprem ja fet i, mentre es cou la coca, dediquem el nostre temps a contemplar les pintures dels grans mestres del Renaixement.
Primer de tot traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar. Encenem el forn a 200º. I posem les ametlles en un pot amb aigua.
Quan ja tenim la pasta de full descongelada, empolsinem de farina la superfície on treballarem, agafem el corró i estirem la pasta amb cura, vigilant que ens quedi més o menys igual pels quatre costats. Agafem un ou, el batem i amb un pinzell pintem els marges de la massa (aproximadament dos dits). Escampem el cabell d'àngel per tota la superfície, deixant lliures els marges pintats.
Algú em dirà que potser m'hauria de qüestionar la seva existència i no la seva aparença física. Tanmateix us ben asseguro que sí existeixen, perquè els he vist! I això us ho pot dir qualsevol mare o pare, d'aquí o d'allà!
Què vaig pensar sinó quan tenia al davant la meva primera filla? Rostre perfecte, cabell rosset i amb reflexos pèl-rojos. Un àngel de carn i ossos!
I què vaig pensar quan va néixer la meva segona filla? Era rodoneta, blanca com la neu i els pocs cabells que tenia gairebé eren imperceptibles, de tan fins i rossos. Un altre àngel!
I més tard, quan em van posar sobre el pit el meu tercer fill, de cabell més fosc que les seves germanes, però amb la bondat dibuixada a la seva cara, què podia pensar sinó que era un altre àngel!
Vaig parar de tenir angelets, perquè no volia deixar-ne el cel orfe!
Per fer aquesta coca, podríem utilitzar cabell d'àngel fet per nosaltres. Però com suposo que avui no tenim gaire temps, us aconsello que el comprem ja fet i, mentre es cou la coca, dediquem el nostre temps a contemplar les pintures dels grans mestres del Renaixement.
Primer de tot traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar. Encenem el forn a 200º. I posem les ametlles en un pot amb aigua.
Quan ja tenim la pasta de full descongelada, empolsinem de farina la superfície on treballarem, agafem el corró i estirem la pasta amb cura, vigilant que ens quedi més o menys igual pels quatre costats. Agafem un ou, el batem i amb un pinzell pintem els marges de la massa (aproximadament dos dits). Escampem el cabell d'àngel per tota la superfície, deixant lliures els marges pintats.
Colem bé l'ametlla i l'escampem per sobre del cabell d'àngel. (Havíem posat en remull l'ametlla perquè s'impregnés d'humitat i no se'ns cremés durant la cocció). Amb un tallador de pizzes (o amb un ganivet) tallem una mica de pasta tot al voltant de la coca perquè ens quedin els costats uniformes. Ja la podem enfornar.
Amb 20 minuts de forn n'hi ha prou. Però quan en porti 15, l'anem mirant, no fos que es torrés massa. Que maca ha quedat, tan daurada!
Però encara la podem millorar. La deixem refredar i... Ep! He dit que la deixem refredar. Encara no ens la podem menjar!
La deixem refredar i li escampem per sobre sucre mòlt.
Ingredients:
1 làmina de pasta de full congelada La Cocinera de 250 g
500 gr confitura de cabell d'àngel
100 gr ametlla filetejada
1 ou
sucre mòlt
Us ho podeu creure? En només 1/2 hora hem estat capaços de fer una delícia com aquesta! S'ha de ser molt mandrós per posar excuses i no fer-la! Quant de temps creieu que trigareu a acabar-vos-la?
Ohh! tota una declaració d'amor cap als teus fills. Què bonic! suculenta coca!!!
ResponEliminaQue dolça que es aquesta coca, m'encanta el cabell d'angel, pense que quan faig confitura no em dura gens, es com un vici.
ResponEliminaProvarem de fer-la...
Fins aviat.
jejeje, crec que si tots en poguéssim agafar-ne un trosset, no duraria ni un segon! ;)
ResponEliminaM'encanten les introduccions que fas per a cadascun dels plats! I aquest, sobretot dedicat als teus tres angelets, fantàstic! :)
Ya lo creo que esta deliciosa,tiene un color tan doradito que esta diciendo comeme,comeme....
ResponEliminaGracias por tu visita a si he podido conocer tu blog.
Hasta pronto.
Esta coca tiene un aspecto estupendo, con la almendrita, rica, rica.
ResponEliminaUn besito.
La cuina vermella: els meus fills, no ho sabria dir, perquè han crescut bastant. Però la coca, us puc assegurar que sí és suculenta!
ResponEliminaTeresa: a mi també m'encanta. Si no engreixés tant, en menjaria a totes hores.
Mercè: celebro que t'agradin les meves introduccions. Les faig per fer una mica més amena la recepta. Encara que potser hi haurà que se la saltarà...
Mesilda e Irmina: gracias a las dos por visitarme! Si vuestra visita no fuera virtual, sinó física, os obsequiaría con un trozo de esta coca. (Bueno, de esta no, que ya ha desaparecido! Pero os aseguro que os haría una para vosotras.)
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Bonjour Margarida,
ResponEliminaQuelle jolie histoire celle de tes enfants, c'est un véritable conte plein d'amour maternel!
Le gâteau ne peut qu'être bon quand il est cuisiné avec autant de plaisir...
Merci de ce beau post.
Avec toute mon amitié
Henriette
Aquesta coca és una delícia d'àngels!
ResponEliminaJo sempre la faig tipus farcida, tancant amb pasta de full la part de de dalt. Però aquesta manera de fer-la teva també m'agrada molt, em sembla que la propera la provaré així.
Aquesta coca fa molt bona pinta Margarida, llàstima que a casa a ningú l'hi agrada el cabell d'àngel. T'haig de dir que aquest cap de setmana però,vaig fer el coc ràpid ummmmmmm!!! una delicia.. però m'has de dir quin llevat utilitzes tu, perque a mi em va tardar mes de mitja hora a pujar del tot..i tot així encara no em va quedar massa esponjos...alt si... a veure mestre!! passem el teu truc de magia! jeje
ResponEliminaP.D: M'encanten els teus àngels! ;)
M'acabo de adonar que em vaig equivocar de temps de cocció!!i a mes el teu cunyat potinejava per la cuina i no em vaig concentrar!! ja deia jo!..la propera vegada ho faré perfecte ... quina ràbia! la coca de pinyons que faig de tota la vida no em dona tants problemes jejeje... vaig a veure quina de les teves receptes faré la propera vegada. ;) Adéu maca!!
ResponEliminaM'encanta el cabell `d'àngel...la faré ben aviat!!!
ResponEliminaTres angelets a casa tens??? Enhorabona!!!! Un monument a les mares us haurien de fer!!!
Petunets,
Eva.
Henriette: On n'y voit pas le plaisir quan le gâteau est cuisiné mais quan il est mangé! Tu devrais voir avec quelle vitesse il disparaît du plateau!
ResponEliminaGemma: alguna vegada l'he feta amb pasta de full a les dues bandes, però m'agrada més així perquè li noto més el gust de cabell d'àngel (que m'encanta!!!). Ja em diràs com t'ha agradat més a tu, quan la provis.
Rosa: miracles, no!!! Ja vaig dir que ha d'estar 1 hora com a mínim al forn. Suposo que amb només 1/2 hora devia estar una mica crua, no?
Ai, aquests homes que només distreuen quan estan a la cuina!
I pel que fa al llevat... no ho vaig dir perquè tampoc cal fer propaganda, però sempre utilitzo Royal. Li tinc tanta fe que mai no he provat cap altre!
El cullerot Festuc: sí, tres àngels quan van néixer! Però ara que estan en plena adolescència... ufff! Ara ja no es deixen menjar a petonets! I no saps quin greu que em sap!