Si la memòria no m'enganya, crec que les trufes de xocolata són una de les primeres receptes que vaig fer de què em vaig sentir més orgullosa. Devia tenir uns dotze anys, i vaig fer una presentació tan acurada, que gairebé em va saber greu l'èxit que van tenir. Podeu imaginar-vos que és per a una aprenent de pastissera posar la plata a la taula i començar a veure mans que volaven, i sentir crunx-crunx, i percebre que la plata cada vegada era més buida? El cor em bategava fort, no sabia si plorar en veure la poca sensibilitat que havien mostrat vers la meva obra, o alegrar-me perquè les havien trobat excel·lents.
Sort que vaig reaccionar a temps i, sense pensar-m'ho, em vaig abraonar sobre la plata per arrabassar-ne dues, abans no desapareguessin del tot. D'aquí ve el costum que tinc, sempre que he fet un plat del que em sento satisfeta, d'entretenir-me contemplant-lo i no el trec a taula fins no estar ben segura d'haver-lo emmagatzemat en la memòria de tots els sentits, per poder seguir gaudint-ne un cop ens l'haguem menjat.
Sort que vaig reaccionar a temps i, sense pensar-m'ho, em vaig abraonar sobre la plata per arrabassar-ne dues, abans no desapareguessin del tot. D'aquí ve el costum que tinc, sempre que he fet un plat del que em sento satisfeta, d'entretenir-me contemplant-lo i no el trec a taula fins no estar ben segura d'haver-lo emmagatzemat en la memòria de tots els sentits, per poder seguir gaudint-ne un cop ens l'haguem menjat.
Avui faig trufes per a tots vosaltres. I si seguiu bé les meves indicacions, veureu que poques receptes hi ha tan senzilles com aquesta. Espero que més d'un s'animi a fer-les.
Posem en un cassó al bany Maria la xocolata i la nata. Un cop s'ha desfet la xocolata i s'ha barrejat bé amb la nata, apartem el cassó del foc i hi posem els rovells d'ou, el sucre i l'ametlla (que prèviament haurem pelat i triturat) i ho remenem bé. Deixem el cassó a la nevera perquè s'endureixi aquesta pasta.
Després, amb l'ajut d'una cullera, anem agafant trossos de pasta i fem boletes de la mida d'una nou. Posem xocolata en pols en un bol i hi arrebossem les boletes. Tot seguit les posem en motlles de paper.
Posem en un cassó al bany Maria la xocolata i la nata. Un cop s'ha desfet la xocolata i s'ha barrejat bé amb la nata, apartem el cassó del foc i hi posem els rovells d'ou, el sucre i l'ametlla (que prèviament haurem pelat i triturat) i ho remenem bé. Deixem el cassó a la nevera perquè s'endureixi aquesta pasta.
Després, amb l'ajut d'una cullera, anem agafant trossos de pasta i fem boletes de la mida d'una nou. Posem xocolata en pols en un bol i hi arrebossem les boletes. Tot seguit les posem en motlles de paper.
Per no fer-les totes iguals, podem posar en un altre bol fideus de xocolata, i hi arrebossem les boletes.
També són molt bones arrebossades amb sucre mòlt.
Ingredients:
300 g de xocolata Nestlé Postres
150 ml de nata
150 g sucre mòlt
150 g ametlles torrades
2 rovells d'ou
cacau en pols
fideus de xocolata
sucre mòlt
300 g de xocolata Nestlé Postres
150 ml de nata
150 g sucre mòlt
150 g ametlles torrades
2 rovells d'ou
cacau en pols
fideus de xocolata
sucre mòlt
Aquestes trufes tenen l'avantatge que no cal posar-les al congelador perquè tenen una consistència perfecta. Fins i tot estant unes hores a temperatura ambient no es tornen toves.
¡A quien no le gustan las trufas¡a mi desdeluego que si, y como te paso ati la primera vez que las preparaste me pasa ami con mis hijos, que cuando voy ha probarlas ya no hay.
ResponEliminaTe han quedado deliciosas,estan para robarlas.
Un beso.
Je je je... ja t'imagino la cara veient com les trufes volaven... però sens dubte, això era molt bon senyal de que t'havien quedat bones bones!
ResponEliminaNo he provat mai fer trufes amb rovell d'ou, segur que han de quedar molt enriquides.
Noia...........quina patxoca que fan!! sens dubte les faig, junt també amb la 3ª coca de llardons,
ResponEliminaQuin èxit. Aquestes trufes estan per esgarrapar-les, no m'estranya que t'hagués passat el que expliques. Felicitats!!
Una abraçada.
Margarida! Si les trufes volen, és senyal de l'èxit! ;) I jo, només veure la primera foto... ja m'ha començat a venir una salivera que és massa!! Aquesta recepta me l'apunto que jo no he fet mai trufes amb ametlles triturades i ou!!
ResponEliminaFelicitats per aquestes trufes tan espectaculars!
Petons!
Mesilda: el dia que vaig fer aquestes frufes, els vaig fer patir una mica, perquè els vaig dir que no podien agafar-ne cap fins que no acabés de fer les fotos. Estaven desesperats! No vegis com rondaven al meu voltant! Al final vaig agafar-ne unes quantes, les vaig posar en un plat i els vaig dir: "aneu menjant aquestes, que les altres encara no estan disponibles" Ja,ja. Sort que no es tornen toves,perquè vaig trigar una mica!
ResponEliminaGemma: dona, amb les proteïnes que té el rovell, una mica més "enriquides" sí que estaran! Però total... entre la xocolata, la nata, l'ametlla... ja no ve d'unes proteïnes més, no? Després te'n vas a escalar un d'aquests precipicis (això només ho pots fer tu, la resta de mortals ens conformarem amb caminar)i calories fora! Apa! Ja hem recuperat la línia! Je,je
Carme: estic contentíssima que la coca de llardons hagi tingut tant d'èxit a casa vostra!
Quan provis aquestes trufes també t'agradaran. I és que estan....mmmm! A mi m'agraden mil vegades més que la coca de llardons! Imagina't si són bones.
Mercè: a mi m'encanta trobar els trossets d'ametlla. Per això quan les trituro no les faig pols com l'ametlla de fer panellets, sinó una mica menys "refinades". Jo no he menjat mai trufes tan bones com aquestes. Però suposo que posant-hi una mica de licor hi haurà qui encarà les trobarà més bones. Però jo no n'he posat mai.
A mi les trufes són una de les coses que més m´agraden...el xocolata em torna boja i tenen la mida perfecte per no fer-se pesades...m´ha paregut una anècdota molt entranyable aquesta que has contat de quant eres nena...podriem afirmar que la cuinera que portaves dins va néixer en aquell moment no??...un petonet maca
ResponEliminaMaria José: potser sí, però com vaig dir quan vaig posar la recepta de les magdalenes, ja de ben petita sentia una especial admiració per la meva àvia Amparo. Només la veia uns dies a l'estiu i m'agradava veure com feia la pasta, la portava al forn del poble i tornàvem al cap de mitja hora a buscar la coca o les magdalenes. Crec que la meva afició va començar aleshores.La meva mare també feia coses a casa, però això de portar-ho al forn del poble li afegia màgia! I ja se sap, els nens, la fantasia i la màgia... és tot un món!
ResponEliminaAqueste recepte fa temps que la estava esperant! doncs m'agradaria fer-les i mira per on, les puc fer variades i tot. La magia no s'en va mai Margarida, segur que la teva avia t'en va guardar una mica per a tu.. potser no les portaras al forn però els teus fills recordaran aquets moments.
ResponEliminaLes meves trufes preferides són les que tenen granets de xocolata per sobre. Totes són molt bones.
ResponEliminaA veure quan en tornes a fer!!
;)
La veritat es que no sabria quina d'elles escollir, però siguen una xocoadicte com sóc em quedo amb les de xocolata, i les altres per anar omplint...je,je,je.
ResponEliminaPetonets.
Hola bonica, és un plaer veure com el que fas amb tot l'amor del món, vola de seguida, és una alegria veure com la gent que estimes frueix amb el que elabores.
ResponEliminaNoia, ets una persona estupenda, que t'agrada fer disfrutar als altres.
Les trufes son la debilitat de casa nostra, ens agraden de totes les maneres, i les teves t'han quedat tan maques i rodones. Felicitats.
Noia, ests més que estupenda, ets una crack!! de nou he tornat a trionfar seguint les teves passes i, de debò que m'han quedat molt bones, les vaig fer expresament per celebrar el dia 8 de Març Dia Internacional de la Dona.
ResponEliminaMoltes gràcies!!
Desitjo, que el que jo faci, t'agradi tant com el que m'agrada en a mi el que tu fas.
Salut,