Braç de gitano de nata i maduixes

Mai no m'han dit que estava com un tren, però si qui m'havia d'obsequiar amb aquests compliments pensava en els de la Renfe, li agraeixo que no ho hagués fet.

El primer tren que hi va haver a Espanya va fer el recorregut Barcelona-Mataró el 28 d'octubre de 1848, i va passar pel túnel de Montgat conegut com la "Foradada". Sovint vaig a estirar les cames o en bicicleta pel passeig que corre paral·lel a les vies del tren, i mai puc deixar de pensar en el pobre senyor Miquel Biada.

Aquest "indiano" va arriscar la seva fortuna i salut per promoure la via fèrria, però això no va evitar els actes vandàlics dels enemics del ferrocarril que destruïen a la nit allò que s'havia construït de dia, imitant l'acció de la Penèlope que així allargava l'acabament de la seva labor.

M'estaré de dir que el meu braç de gitano està com un tren, però cada vegada que me'l miro no puc deixar de veure un vagó. Llarg, esvelt, net i polit, com haurien de ser tots els vagons de la Renfe. I carregat de fruita, per portar-la a totes les vostres cases perquè en pugueu gaudir.


Si us agrada i el voleu fer, seguiu-me. Abans, però, us he d'advertir que si teniu un forn de mida estàndard, poseu la meitat de les quantitats dels ingredients, ja que les mesures que he posat són per a un forn més gran.

Primer encenem el forn a 180º. Posem paper de forn a sobre d'una plata i muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal.

Batem amb la batedora els rovells i el sucre fins que tinguem una massa ben esponjosa. Posem ratlladura de llimona. Barregem la farina amb el llevat, i de mica en mica l'anem afegim a la massa passant-la per un sedàs o un colador. Si veiem que ens queda massa seca i ens costa de treballar, afegim algunes cullerades de la clara muntada. Finalment, amb una espàtula, acabem d'incorporar totes les clares amb moviments suaus, perquè no baixin.

Escampem amb la espàtula aquesta massa a sobre del paper de forn, mirant que ens quedi un rectangle més o menys perfecte. L'enfornem durant 10 minuts, sense obrir el forn.

Passat aquest temps, el traiem del forn, retirem la plata, el deixem a sobre del marbre de la cuina i el tapem amb un drap de cuina que no haurem rentat mai amb lleixiu. El deixem un parell de minuts i tot seguit li donem la volta, de tal manera que el drap toca el marbre i el paper de forn està a dalt.




Retirem amb cura aquest paper i li donem la volta al pa de pessic, de manera que ara ens queda la part torrada a dalt. L'enrotllem amb el drap de cuina i el deixem refredar. Això ho fem perquè no s'assequi i no es trenqui quan li posem el farciment.

Mentre, rentem i tallem les maduixes a trossos. Muntem la nata i li posem el sucre al final. Batem una mica més i tot seguit la barregem amb els trossos de maduixa.

Desenrotllem el pa de pessic, escampem tota la nata amb maduixes pel costat més ample, i l'enrotllem. Ja tenim el braç de gitano fet. Ara només cal guarnir-lo amb més nata i maduixes senceres.




Ingredients:

Per al pa de pessic:
6 rovells
200 g sucre
1 pell de llimona
200 g farina
1/2 sobre de llevat Royal
6 clares
1 pessic de sal

Per al farciment:
1/2 l de nata per muntar
50 g sucre mòlt
400 g maduixes

Per al guarniment:
400 ml nata per muntar
40 g sucre mòlt
300 g maduixes




Si algú té interès a saber més coses de la vida de l'home que no va buscar el propi benefici econòmic sinó el bé del país, pot consultar aquestes pàgines:

http://www.biada.com/cercle/personalitat_infan.htm

Pastís de Sant Jordi

La llegenda de Sant Jordi, amb el seu cavaller, la bonica princesa i la rosa, de la què tots hem sentit a parlar, m'ha fet venir a la memòria una altra llegenda no prou coneguda, i que m'agradaria recordar avui. És la llegenda del desaparegut "Arbre dels Nassos".

Fa molts anys, hi havia a la Conreria un Convent de Monges, format en el seu origen per dames de la noblesa que vivien sense estar subjectes a cap regla monàstica, fins que l'any 1256 el bisbe Arnau de Gurb els va imposar la regla de Sant Agustí.

Cap a l'any 1362 les monges, segurament mogudes per l'aïllament del lloc, van decidir traslladar-se a Barcelona i abandonar el Convent, deixant com a record La Font de les Monges, que encara es pot visitar, i la llegenda de l'Arbre dels Nassos.

"Hi havia una vegada un príncep, que estava encisat de la bellesa d'una monja del Convent de la Conreria. Una altra monja li preguntà què era el que desitjava d'ella, i ell va dir "El seu nas" -perquè era molt bonic-. I així fou com la monja es tallà el nas i li entregà. Aquest en veure'l el llançà de fàstic, i en el lloc on va caure nasqué un arbre, lo famós Arbre dels Nassos, que avui ja no existeix i que tenia la fulla en forma de cor i el fruit vermell abonyegat, fent la impressió d'un nas sagnant." (Xavier Rodrigo, Tiana i el temps, Barcelona, 1988)




Si esteu enamorats, si teniu un Jordi o Jordina a casa, o simplement voleu celebrar la diada d'avui, podeu fer aquest pastís de xocolata amb crema de llimona. Porta també una capa de melmelada de maduixes, que podeu comprar feta si us voleu estalviar feina.

Encenem el forn a 180º. Posem paper de forn en un motlle rodó i n'untem amb mantega els costats. Hi escampem una mica de farina i el posem cap per avall per eliminar-ne l'excés. Fonem al bany Maria la xocolata i tot seguit li afegim la mantega a trossets petits perquè es vagi desfent, remenant bé amb el batedor.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin i estiguin ben cremosos. Afegim aleshores la xocolata fosa, les ametlles mòltes i el llevat en pols, barrejant bé tots els ingredients. Pugem a part les clares a punt de neu i les anem incorporant a la massa a poc a poc, amb una espàtula, fent moviments molts suaus.





Aboquem la massa al motlle i l' enfornem durant 30 minuts. Veurem que ja està quan s'haurà desenganxat dels costats. El deixem refredar.

Colem el suc de les llimones i el posem en un cassó al foc amb 50 g de sucre. Desfem la Maizena amb una mica d'aigua i ho aboquem al cassó. Ho anem coent a foc baix, sense parar de remenar fins que arrenqui el bull. Sabrem que ha arribat el moment perquè es formen unes butllofes que esclaten fent puff. Ho traiem del foc, li donem una bona batuda i ho deixem refredar.



Batem la mantega tova amb 100 g de sucre fins que estigui ben cremosa. Aleshores afegim els rovells d'un en un, batent bé cada vegada, fins a obtenir una massa homogènia. Li anem incorporant cullerades de la preparació del suc de llimona, barrejant-ho bé. N'obtindrem una crema molt suau.




Traiem el pa de pessic del motlle, untem bé la superfície de dalt amb la melmelada de maduixes i el cobrim tot amb la crema de llimona. El deixem a la nevera unes hores perquè la crema s'acabi de solidificar i el decorem al nostre gust.

Ingredients:

125 g xocolata
60 g mantega

4 ous
125 g sucre
125 g ametlla crua mòlta
1 sobre llevat Royal

180 ml de suc de llimona
50 g sucre
2 cullerades de Maizena

100 g mantega
100 g sucre
6 rovells d'ou

melmelada de maduixa

Aquest pastís el dedico al meu enamorat, a qui no demanaré mai que em doni una prova del seu amor, i molt menys el nas.

Avui no us recomano cap llibre, perquè suposo que ja estareu marejats de remenar tant, sinó la cançó Amor particular de Lluís Llach, del disc T'estimo. Mai no estimem prou. També te la dedico a tu, Pere.

Coca de fruites

Em fa ràbia la gent que presumeix de no saber fer res. Segur que en coneixeu més d'un, generalment alegre i simpàtic, que fàcilment es fa perdonar la seva ineptitud. I estic convençuda que, en el fons, no és altra cosa que l'excusa perfecta per escapolir-se de fer res.

Admiro els grans mestres del Renaixement. En Leonardo da Vinci, per exemple, era un pou de ciència, però alhora era tan manyós que va saber convertir tots els seus treballs en autèntiques obres mestres. Dominava totes les arts, i tant si feia de pintor com d'escultor, d'arquitecte com d'inventor, d'enginyer com d'escriptor, mirava de fer-ho bé.

Jo vull ser com en Leonardo, una tastaolletes i reeixir en tot. Per això, avui he agafat la paleta, l'he omplert de colors ben resplendents i espero fer una obra que tingui prou qualitat com per presentar-la a l' hemc d'aquest mes, el tema del qual és la pasta de full, triat per la seva amfitriona, la Gemma de La cuina de casa.

Per fer aquesta coca tan primaveral, traurem del congelador la pasta de full, i mentre es descongela farem la crema pastissera.

Posem la llet al foc amb la pell de llimona i quan comenci a bullir, tanquem el foc. En un cassó posem els rovells i el sucre i amb una batedora elèctrica els anem batent fins que estiguin ben esponjosos. Aleshores afegim la Maizena i continuem batent fins que quedi ben integrada. Tot seguit anem incorporant la llet colada, batent suaument amb una espàtula.

A continuació posem el cassó al foc, que haurà d'estar ben baix, i anem remenant la crema fins que arrenqui el bull. Penseu que poden passar perfectament 10 minuts abans no s'haurà espessit. Sabrem que ha arribat el moment de treure-la del foc perquè veurem unes butllofes que s'inflen i esclaten fent puff. Ràpidament traiem el cassó del foc, li donem una bona batuda a la crema i la deixem refredar. Perquè no es faci tel, la tapem amb film transparent.




Quan ja tenim les làmines descongelades, encenem el forn i el posem a 225º. Agafem una de les làmines i la pleguem pel mig. Amb un ganivet esmolat tallem una vora de la massa de 4 o 5 cm d'ample. El requadre que sobra no el necessitem, però no el llençarem pas! Com som llaminers de mena, podem fer un grapadet d' ulleretes o una petita coca de cabell d'àngel, o una mini coca de llardons.

Posem paper de forn a la plata que farem servir i col·loquem la làmina sencera de pasta de full. Amb un pinzell pintem tot el voltant i li posem a sobre les vores que hem tallat abans, fent que coincideixin. Fem un dibuix amb el ganivet i pintem també aquestes vores.





La portem ràpidament al forn on haurà d'estar 30 minuts, però quan en porti 25 anem mirant, no fos cas que es torrés en excés. Un cop cuita, la deixem refredar. Si veiem que s'ha inflat massa del centre, podem treure amb cura la part més bombada.

Omplim tot el centre de la coca amb la crema pastissera, allisant la superfície. Tallem la fruita que hem triat per la decoració i la disposem per sobre, tot cobrint la crema.

Per aconseguir un acabat més lluent, farem un abrillantador d'aquesta manera: posem en remull el full de gelatina. Portem un cassó al foc amb 2 cullerades plenes de confitura d'albercoc i 2 cullerades d'aigua. Quan la confitura s'hagi desfet, li afegim la gelatina i la passem per un colador. Esperem que refredi i, amb l'ajut d'un pinzell, pintem la fruita.

Ingredients:

2 làmines de pasta de full congelada
1 ou
1 plàtan
1 préssec
2 kiwis
100 g de móres
150 g. maduixes
2 cullerades de confitura d'albercoc
1 full de gelatina

Crema pastissera:
750 ml de llet
6 rovells d'ou
150 g sucre
60 g Maizena
pell de llimona

A partir d'avui sóc Leonarda d'Ací.

Estofat de vedella

A què fa olor l'hivern? Tanqueu els ulls i penseu-hi un moment.

Quan el dia és rúfol, i ja sentim els peus glaçats d'anar amunt i avall; quan enlairem el cap cercant un tènue raig de sol que ens escalfi, i no veiem res més que un cel gris; quan la tristor ho envaeix tot, i la melangia que ens provoca el dia s'afanya a humitejar-nos el cor; quan el carrer no ens convida a somniar, i els arbres nus són incapaços d'aixoplugar-nos... només ens esperona el desig d'arribar a casa.

Tot just hem traspassat el llindar, un esclat d'aromes i de colors ens muda el rostre. Algú que ens estima ens ha fet un plat calent que ens donarà prou energia per resistir amb posat serè totes les asprors que ens empaiten.

El meu hivern fa olor d'estofat de vedella. I si voleu gaudir tant com jo davant d'un plat tan virolat com aquest, seguiu-me.

Primer de tot, posem a bullir aigua al foc. Salem la vedella, que la carnissera ens haurà tallat a daus, i la rostim en una cassola on tenim oli d'oliva verge extra. Un cop daurada, la reservem en un plat.

En el mateix oli fregim la ceba, que haurem triturat amb el minipímer. I quan comenci a agafar color, hi afegim les mongetes i els pebrots tallats a trossos, els alls sencers sense pelar i la fulla de llorer. Ho remenem mentre es fregeix i uns minuts més tard hi posem els tomàquets triturats. Ho deixem coure 2 o 3 minuts més i hi afegim les patates, també tallades a trossos. Fem una bona remenada i tot seguit hi aboquem l'aigua calenta. Ho deixem bullir 15 minuts a foc viu. Aleshores hi afegim la carn i els pèsols desgranats i ho fem bullir tot junt 15 minuts més.

Abans de servir, retirem la fulla de llorer i els alls.

Com veieu és un plat que no costa gens de fer, i gaudeixo tant en menjar-me'l que gairebé em sap greu que s'acabi l'hivern. Aprofitant, doncs, que aquesta primavera ens porta dies de fred i de tempesta, m'ha vingut de gust fer-lo. És un adéu fins al proper hivern.

Ingredients:

600 g de vedella
1 ceba
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
un grapat de mongeta tendra
un grapat de pèsols tendres
5 alls
1 fulla de llorer
3 tomàquets vermells
1500 ml d'aigua

És el meu plat d'hivern, però té tots els colors de la primavera. Per això m'agrada.

Polla al forn amb patates

Digueu-me la veritat, quina és la primera imatge que us ve al cap quan veieu el meu nom escrit? No voldria ser repel·lent, però juraria que tots vosaltres, tots, penseu en una flor. Ai, no podeu ni tan sols arribar a imaginar-vos el que he hagut de suportar durant tota la meva vida!

M'agraden les flors. Els que seguiu les meves receptes ja us haureu adonat que acostumo a decorar els meus plats amb flors de tots els colors. Però no sóc una flor! Vés, sóc una perla. Ara no rieu, que el que us dic és ben veritat! El nom Margarida ve del llatí margarita, i aquest del grec margarités, i en ambdós casos vol dir perla.

Si jo he hagut de patir aquesta contrarietat, quin no haurà estat el sofriment d'aquest peix en saber que cada vegada que algú diu el seu nom, tothom fa una petita rialla i intercanvia mirades sornegueres!

Hi ha qui es pensa que és una escórpora, però tot i que s'hi assembla, no té res a veure. L'escórpora és un peix que es fa servir per fer sopa, mentre que la polla, que té un color més vermellós i no tan tacat, és exquisida feta al forn. Quan arriba el mes de juny no cal que la busqueu al mercat perquè no la trobareu: totes se'n van directes cap a Mallorca on són molt preuades pels turistes.

El meu peixater no sap quina és la traducció al castellà, i jo tampoc no l'he trobat. He descobert, però, que també és conegut com a cap-roig. Com veieu, aquest nom ja li escau més i tant de bo servís per retornar-li la dignitat arrabassada!

No és un peix barat, per això acostumo a preparar aquest plat només quan hi ha un esdeveniment que cal celebrar. I si vosaltres teniu interès a tastar-lo, aquí teniu una manera senzilla de cuinar-lo:

Pelem i tallem ben fina la ceba. La posem al foc en un cassó amb aigua i la fem bullir 1/2 hora. Pelem les patates i les tallem a rodanxes una mica gruixudes. Tot seguit les coem al vapor 12 minuts.

Encenem el forn a 200º. Rentem i salem el peix. En una plata de forn posem la ceba ja cuita i, a sobre, les patates. Salem i escampem una mica de pebre i fulles de farigola. Al damunt hi col·loquem les polles i les empolvorem amb el pa ratllat. Tallem els alls a làmines ben primes i les posem en una paella al foc ben suau amb 8 cullerades d'oli. Quan els alls estiguin daurats, els llencem i reguem cada polla amb dues cullerades d'aquest oli calent. Acabem posant dues branques de julivert i el suc de mitja llimona. Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn. Les polles trigaran a fer-se uns 30 minuts, però cinc minuts abans d'acabar la cocció, les destapem perquè es daurin una mica.

Ingredients:

4 polles escatades
2 cebes
1 kg de patates
oli d'oliva verge extra
sal
pebre
fulles de farigola
2 alls
2 cullerades de pa ratllat
el suc de 1/2 llimona
2 branques de julivert

Un cop cuites, ja no tenen el cap roig, però tant se val, perquè aviat ja no en quedarà res. És una feina una mica entretinguda, però és una part que no cal descuidar.

I si havent dinat no heu de sortir, podeu llegir el llibre Margalida, perla fina, de Mª Antònia Oliver, i dibuixos de Maria Rius. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Llibres del Sol i de la Lluna, 26) Barcelona, 1984. Segur que us agradarà, sobretot si teniu canalla a casa. I, mentre el llegiu, penseu en mi.

Premis

Darrerament estic rebent molts premis, i voldria pensar que és perquè les meves receptes agraden, la qual cosa m'omple de satisfacció. Una de les normes dels premis és que l'has de concedir, encara que no obligatòriament, a un número determinat de blocs. I aquí és on rau el meu problema, perquè cada vegada tinc més difícil atorgar-lo a nous blocs.

Visitant-vos, veig que seguiu blocs molt interessants, i sovint hi entro. Però és una feina realment àrdua fer un seguiment de tots. Ja tinc prou feina a fer les receptes i a publicar-les! Per aquesta raó no tinc un ampli ventall de blocs on triar i és possible que veieu que dono més d'un cop un premi a un mateix bloc. També us he dir, però, que si ho faig és perquè realment penso que se'l mereix, altrament el deixaria desert. També pot passar que, sense adonar-me, el doni a qui no n'accepti o ja el tingui. Espero que m'ho perdoneu.

PREMI BLOC AMIC

Aquest premi m'arriba de les terres de Castelló i me'l concedeix el Juan, un home que no para. Té temps d'explicar-nos les seves receptes, d'anar a les Festes Majors i a les Falles, i fer-nos-en un bon reportatge, de visitar un munt de blocs i deixar sempre una paraula amable... Es considera un enamorat de la cuina i per això el seu bloc es diu Cocina por afición. Suposo que ja el coneixeu, però si hi ha algú que encara no n'ha sentit a parlar, que no deixi passar més temps.

I jo el cedeixo, si el volen acceptar, a:

Bajoqueta, d' A la taula i al llit, al primer crit.

Dolça, de No tot són postres... a la cuina

Menú, de Cocina de casa

SandeeA, de La receta de la felicidad

Sara Maria, de Delícies del rebost

PREMI AQUEST BLOC ÉS UNA JOIA

Des d'Holanda, terra de bon menjar i de gent acollidora, m'ha arribat aquest premi de la mà de la incansable Meritxell, que en el seu bloc El rincón de Meritxell tant ens prepara excel·lents receptes com ens explica costums d'aquesta terra on viu. Gran amant de les màquines que faciliten la feina a l'hora de cuinar, té passió per la Thermomix, la Fussioncook i la Kidchenaid. Feu-li una visita i quedareu gratament sorpresos de tot el que fa a la seva cuina.

I el passo, si el volen acceptar, a:


Elena, de Chocolate y pimienta

Henriette, de Les recettes de Marie-Henriette

Rosa, de Bocados dulces y salados

Tartasacher, de Mil postres

Teresa, de Tot és art

PREMI MEDALLA D'OR

I des del fantàstic Bloc de l'Oriol m'arriba aquest altre premi. El meu fill Oriol, tot i la seva curta edat, té prou capacitat per crear un bloc i generositat suficient per a oferir els seus coneixements a qui ho necessiti, intentant sempre expressar-se de la manera més planera possible. Des d'aquí, un petó ben fort.

I de la mateixa manera que ell me l'ha ofert, jo el cedeixo a:


Juan, de Cocina por afición

Meritxell, d'El rincón de Meritxell

Mona de Pasqua

Si vosaltres sou dels que no li veieu cap gràcia a la Mona de xocolata, i penseu que una Mona de pa de pessic farcida de trufa, crema o mantega, passaria per un pastís d'aniversari, per més ous o plomes que hi poséssiu, aquesta és la vostra Mona.

Diferent, original, dolça, massissa, vistosa, plena de color... què més li voleu demanar a una Mona? Que tingui història? Aquesta també la té!

Les boles de massapà que coronen aquesta Mona simbolitzen els dotze apòstols. En realitat n'hauria d'haver onze perquè en Judes Iscariot n'està exclòs per traïdor, però després de les últimes troballes, en què s'especula que potser no va ser un delator, sinó un amic lleial que, en facilitar la crucifixió de Crist, estava permetent que es complís el pla de Déu, no seré jo un jutge implacable.

Han passat molts anys i no sé si aquests evangelis apòcrifs arribaran a desvetllar-nos algun dia la veritat però penso que, passés el que passés, en Judes mereix ser a la meva Mona. Qui de nosaltres no ha fet mai una cosa de la que després se n'ha penedit? I per això hauríem d'estar estigmatitzats per tota l'eternitat?

Us ha cridat l'atenció? La voleu fer? Seguiu-me.

Primer fem el massapà, posant en un bol el sucre i l'ametlla i barrejant-los bé. Afegim el suc i la pell ratllada de la llimona i un ou. Ho barregem bé amb una espàtula de fusta. Batem l'altre ou i l'anem posant de mica en mica, fins que veiem que ens queda una massa suau i flexible. A vegades, segons la mida dels ous, amb un i mig ja n'hi ha prou.

A partir d'ara treballarem la massa amb les mans. Fem una bola i la passem al marbre que haurem empolsinat amb una mica de sucre mòlt. Perquè ens sigui més fàcil de treballar dividirem la massa en tres parts. I totes elles les treballarem de la mateixa manera.

Agafem una part de la massa i l'estirem com si fos un xurro, després la pleguem pel mig i la tornem a plegar. L'aixafem i tornem a estirar fent un altre xurro. I tornem a començar de nou. Això ho hem de fer fins que la pasta ja no se'ns enganxi a les mans. Ho veurem perquè ens quedarà una massa fina i brillant. Fem el mateix amb les altres dues parts reservades.

Un cop ja ho hem fet, agafem una d'aquestes parts i l'estirem amb el corró, fent un cercle de 20 cm, de la mateixa mida que el motlle que farem servir. Repetim l'operació amb una altra part del massapà. I la part que ens queda, la partim amb 12 trossos i fem 12 boletes de mida semblant.

Ara farem el pastís. Encenem el forn a 150º. Agafem un motlle de 20 cm i en folrem la base amb paper de forn. Untem els costats amb mantega i escampem una mica de farina. El posem cap per avall per eliminar-ne l'excés.

Batem la mantega i el sucre fins a obtenir una pasta lleugera. Afegim els ous d'un en un, fins que estigui tot ben lligat.

Barregem les panses amb la farina, el gingebre i la sal. Tallem a trossets petits totes les fruites. Podeu utilitzar les que més us agradin. En aquest cas jo he posat cireres, coco, maduixes, nabius, papaia, pinya i poma. Les barregem amb les panses i ho aboquem tot a la massa d'ous. Finalment hi afegim el conyac.

Posem la meitat d'aquesta pasta al motlle, anivellant la superfície amb una cullera. A sobre, posem un cercle de massapà, prement-lo una mica amb les mans, que quedi ben unit a la pasta anterior. Acabem posant la pasta que ens queda, anivellant-la també.

L'enfornem durant 2 hores i mitja. Sí, heu llegit bé, dues hores i mitja. Però no patiu, que no es cremarà pas! Un cop cuit, el deixem refredar.

Per muntar la mona, primer anivellem la superfície del pastís, tallant amb un ganivet la part que sobresurti, fins a deixar-la ben plana. Posem al foc la melmelada d'albercoc amb unes gotes d'aigua i, quan estigui calenta, la passem per un colador. Amb aquesta melmelada desfeta pintem la superfície del pastís.

Tot seguit posem el segon cercle de massapà. Si voleu, podeu arrissar una mica les vores perquè quedi més bonic. I finalment, col·loquem les dotze boletes fent una corona. Posem el pastís al grill, que haurem encès prèviament, i el tenim uns minuts fins que les boletes quedin lleugerament daurades.

Ara només cal posar la decoració que més us agradi.

Ingredients:

225 g de mantega tova
225 de sucre mòlt
4 ous
225 g panses sense llavor
225 g panses de Corint
100 g fruites confitades variades
225 g farina
1/2 culleradeta de sal
1 culleradeta de gingebre
60 ml de conyac

Massapà:
400 g sucre mòlt
450 g ametlles mòltes
2 culleradetes de suc de llimona
la pell ratllada d'una llimona
2 ous petits (o 1 1/2 de grossos)

Dues cullerades de melmelada d'albercoc





I, si teniu ganes d'explicar una història als vostres fillols, us recomano la lectura de L'homenet de massapà, il·lustrat per Graham Percy. Peralt Montagut Edicions. Barcelona.

Premi "Sisterhood award"

SISTERHOOD AWARD

Per segona vegada m'arriba un premi des d'aquesta bonica illa de Tenerife. Agraeixo a la Mari que m'hagi atorgat el premi SISTERHOOD AWARD i us animo a tots vosaltres a visitar la seva magnífica cuina, des d'on ens presenta plats casolans i fàcils de fer, Recetario de Mari.

I jo el concedeixo, sense que estiguin obligats a acceptar-lo, a aquests blocs:

1. Annafs, de M'agrada cuinar
2. Carme, de Cuinetes
3. Cooking-love, de Cocinando con amor

4. Mar, de Sèsam&Comí
5. Miel, de Pedacitos de miel

Tots ells presenten bons plats i fets amb molt d'amor. Us aconsello que els feu una visita.

MEME

I de l'Oceà Atlàntic ens traslladem al Mar del Nord, concretament als Països Baixos. Allà viu la Meritxell i, sigui perquè és una dona molt activa, sigui perquè el tipus de vida del país hi ajuda, vaig quedar parada amb la feina diària que fa des de la seva cuina, El rincón de Meritxell , on no para de traginar amb la seva Thermomix i de mostrar-nos les seves excel·lents receptes. Aquest MEME em fa molta il·lusió perquè ve d'un país on vaig passar les vacances l'estiu passat, concretament a la província de Gelderland, i em porta molt bons records del seu paisatge, de la seva gastronomia i de la seva gent.

Una de les condicions d'aquest premi és explicar 7 coses sobre un mateix. Aquí les teniu:

1. Sóc molt perfeccionista. Això és una bona cosa però sovint em fa patir.
2. No suporto el desordre, ni a la feina ni a casa. Per aquesta raó m'agradaria tenir a casa una decoració minimalista: com menys coses hi ha, menys possibilitats que aquestes estiguin fora del seu lloc. Però amb una família de 5 persones, això es fa difícil.
3. M'encanta cuinar però em desespera netejar tot el que arribo a embrutar en la preparació dels meus plats. Si tingués una vareta màgica... ho faria desaparèixer tot de cop i volta!
4. M'entristeix estar molts dies sense veure el sol. Sóc primaveral i m'agrada la llum.
5. Pateixo quan arriba l'estiu: sóc el plat preferit de tots els mosquits i de tota cuca vivent! I la calor em cansa. No hi ha res com la primavera.
6. No m'agrada discutir. M'estimo més donar la raó a qui no la té que haver d'engrescar-me en una discussió inútil que em faci perdre el temps.
7. Necessito tenir el mar a prop, encara que em puc passar anys sense posar els peus a les seves aigües.

I concedeixo aquest premi, sense obligar ningú a acceptar-lo ni a seguir les seves normes si no volen, a:

1. El cullerot Festuc, d'El cullerot Festuc2. El Secretario, de Desde nuestra cocina
3. Margot, de Margot Cosas de la vida
4. Maria Jose, de Dit i fet
5. Mercè, de Cuina per llaminers
6. Paqui, de La casita de Paqui
7. Trotamundos, de Food&cook

Tots ells tenen uns blocs fets amb molt bons ingredients. Quantes coses n'aprendríem si els visitéssim diàriament!

Vedella amb puré de patates i ceba confitada

Qui no ha menjat mai un tall de vedella amb patates fregides? Crec que ha estat la solució de moltes mares per fer menjar carn al fills desganats, de joves independitzats que no volien complicar-se la vida cuinant, o de qualsevol persona que només buscava un àpat ràpid.

I amb quin gust ens ho menjàvem fins que va venir en Michel Montignac i ens va dir que teníem una bomba al plat! Una bomba? Al plat? Però si són unes patates fregides, cruixents i un pèl saladetes!

Menjar-ne de tant en tant no crec que ens perjudiqui gaire. I quan ens convingui podem substituir-les per puré de patates. Però no el de sobre, que potser sí que tindrem una autèntica bomba al plat!

Que fa mandra fer puré de patates perquè és molt laboriós? I ca! Només cal que seguiu les meves indicacions i aleshores us adonareu de dues coses. Primera, que és senzill fer-lo, i segona, que no hi ha cap puré al mercat que li arribi a la sola de les sabates. I això sense utilitzar gens de greix! A partir d'avui tothom a menjar puré! Ah, i per l'estri de cuina no us preocupeu! Qui no tingui a casa un passapuré, no cal que corri a comprar-lo, perquè en ser d'acer inoxidable és una mica car. Pot agafar una forquilla i aixafar bé les patates. Gairebé no notarem la diferència!

Aquesta carn es menja freda. És per això que la courem un o dos dies abans de fer-la servir. Primer de tot salpebrem el tall i el posem en una cassola, que tindrem al foc amb 200 ml d'oli ben calent. L'anem girant fins que quedi cuit per fora, fent una crosta que impedeixi que surtin els sucs de la carn. Aleshores hi afegim les cebes tallades a gallons ben prims, tapem la cassola i deixem que es cogui a foc baix.

De tant en tant li anirem donant la volta. Primer veurem que deixa anar molta aigua, però després torna a evaporar-se i ens queda només l'oli. Quan veiem que la ceba ja està ben cuita, destapem la cassola, hi aboquem el conyac i ho deixem coure fins que la ceba estigui caramel·litzada, gairebé com una melmelada. Ens ha de quedar com es veu a la fotografia. Aleshores traiem la cassola del foc i deixem refredar el tall.

El dia que ens l'hem de menjar, el traiem de la nevera dues hores abans i el tallem ben prim.

Vint minuts abans de dinar, pelem les patates i les coem al vapor durant 15 minuts. Tot seguit les aboquem al passapuré i les triturem. Com ens quedarà un puré massa espès, el posem en un cassó i, a foc baix, li anem afegint llet fins que agafi la consistència que ens agradi. Una mica de sal i pebre i ja el tenim.

Ara només cal posar al plat els talls de vedella, escampar a sobre de cada tall una mica de ceba i oli, que haurem escalfat prèviament, i guarnir amb el puré de patates.

Ingredients:1 tall de vedella
3 cebes200 ml oli d'oliva verge extra
conyac1 kg de patates
125 ml llet
sal
pebre

Hi ha algú que encara pensi que s'ha de ser un manetes per fer puré?