Us han explicat mai un secret amb la condició que no l'expliquéssiu a ningú? I què heu fet vosaltres? Heu mantingut la vostra paraula o heu corregut a dir-lo al vostre millor amic?
El barber del rei Mides no era un bocamoll, però tan aviat com va veure les orelles d'ase, que el rei amagava sota el seu barret frigi, va sentir la necessitat imperiosa d'explicar-ho, tot i ser amenaçat de mort si ho escampava. I què creieu que va fer?
Va córrer ben lluny de la ciutat, va arribar fins a un torrent, on va fer un forat ben fondo a terra, i allà va deixar anar el seu secret. "El rei Mides té orelles d'ase!", va cridar. Tot seguit va tapar el forat i va tornar a casa seva alliberat d'un gran pes.
El barber del rei Mides no era un bocamoll, però tan aviat com va veure les orelles d'ase, que el rei amagava sota el seu barret frigi, va sentir la necessitat imperiosa d'explicar-ho, tot i ser amenaçat de mort si ho escampava. I què creieu que va fer?
Va córrer ben lluny de la ciutat, va arribar fins a un torrent, on va fer un forat ben fondo a terra, i allà va deixar anar el seu secret. "El rei Mides té orelles d'ase!", va cridar. Tot seguit va tapar el forat i va tornar a casa seva alliberat d'un gran pes.
El que no s'hauria imaginat mai el barber és que al cap d'un temps van néixer unes canyes en aquell forat, i un dia que feia vent, van deixar anar el secret que amagaven. Un ocell el va sentir i va córrer a explicar-lo a un nen que entenia el llenguatge dels animals.
Al cap d'un temps la ciutat estava de festa. Hi havia una gran desfilada i el rei Mides anava saludant amb la mà amb les seves millors gales. "El rei Mides té orelles d'ase!" va cridar el nen, i de seguida, per una qüestió mimètica, tots van començar a repetir "El rei Mides té orelles d'ase!", "El rei Mides té orelles d'ase!"
Voleu saber quin secret amaguen les meves canyes? Un de ben dolç, perquè estan farcides de fruits secs i de panses de Corint. Són, doncs, unes postres exquisides i saludables.
Al cap d'un temps la ciutat estava de festa. Hi havia una gran desfilada i el rei Mides anava saludant amb la mà amb les seves millors gales. "El rei Mides té orelles d'ase!" va cridar el nen, i de seguida, per una qüestió mimètica, tots van començar a repetir "El rei Mides té orelles d'ase!", "El rei Mides té orelles d'ase!"
Voleu saber quin secret amaguen les meves canyes? Un de ben dolç, perquè estan farcides de fruits secs i de panses de Corint. Són, doncs, unes postres exquisides i saludables.
Primer de tot comencem fent el farciment: Posem els fruits secs (excepte els pinyons, que ja són petits) a la picadora i els trossegem una mica. En un bol posem l'ou, el batem, afegim el sucre i la canyella i tot seguit els fruits secs i les panses, lligant-ho tot.
Encenem el forn a 190º, i posem paper de forn a sobre d'una plata. En un cassó desfem la mantega.
Agafem amb cura els fulls de pasta filo i els tallem en quatre trossos. Com el full és rodó, n'obtindrem dos trossos llargs i dos de més curts. A mida que els anem tallant els tapem amb un drap humit perquè no s'assequin.
Agafem els fulls de pasta de dos en dos (un de llarg i un de curt) i els pintem amb mantega, els dobleguem pel mig i els tornem a pintar. Posem una culleradeta (aproximadament 15 grams) del farciment en un extrem, i l'enrotllem formant un cilindre, vigilant que no caigui pels costats.
Agafem amb cura els fulls de pasta filo i els tallem en quatre trossos. Com el full és rodó, n'obtindrem dos trossos llargs i dos de més curts. A mida que els anem tallant els tapem amb un drap humit perquè no s'assequin.
Agafem els fulls de pasta de dos en dos (un de llarg i un de curt) i els pintem amb mantega, els dobleguem pel mig i els tornem a pintar. Posem una culleradeta (aproximadament 15 grams) del farciment en un extrem, i l'enrotllem formant un cilindre, vigilant que no caigui pels costats.
Fem el mateix amb la resta de fulls, i a mida que els anem acabant els deixem a sobre de la plata que tenim preparada. Els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a estar daurats.
Mentre són al forn, fem l'almívar posant tots els ingredients en un cassó a foc baix. Quan veiem que el sucre ja s'ha dissolt, posem el foc més fort i el fem bullir 5 minuts.
Posem les canyes calentes en una reixeta i els aboquem al damunt l'almívar a cullerades. Si les deixeu reposar unes hores, encara seran més bones.
Mentre són al forn, fem l'almívar posant tots els ingredients en un cassó a foc baix. Quan veiem que el sucre ja s'ha dissolt, posem el foc més fort i el fem bullir 5 minuts.
Posem les canyes calentes en una reixeta i els aboquem al damunt l'almívar a cullerades. Si les deixeu reposar unes hores, encara seran més bones.
Ingredients:
1 paquet de 10 fulls de pasta filo
100 g de mantega
Per al farciment:
175 g de fruits secs barrejats (ametlles, avellanes, nous i pinyons)
50 g de panses de Corint
1 cullerada de sucre mòlt
1 pessic de canyella en pols
1 ou petit
Per a l'almívar:
100 g de sucre mòlt
100 g d'aigua
1 clau d'olor
1 branqueta de canyella
1 culleradeta de suc de llimona
1 culleradeta de ratlladura de llimona
Heu sentit mai xiular les canyes de la riera un dia de vent intens? Quants secrets ens hauran volgut explicar i nosaltres, ineptes, no els hem entès?
1 paquet de 10 fulls de pasta filo
100 g de mantega
Per al farciment:
175 g de fruits secs barrejats (ametlles, avellanes, nous i pinyons)
50 g de panses de Corint
1 cullerada de sucre mòlt
1 pessic de canyella en pols
1 ou petit
Per a l'almívar:
100 g de sucre mòlt
100 g d'aigua
1 clau d'olor
1 branqueta de canyella
1 culleradeta de suc de llimona
1 culleradeta de ratlladura de llimona
Heu sentit mai xiular les canyes de la riera un dia de vent intens? Quants secrets ens hauran volgut explicar i nosaltres, ineptes, no els hem entès?
Tenen una pinta boníssima i una presentación espectacular.
ResponEliminaLes teves canyes amaguen un secret i jo l’escamparé i diré a tothom:
ResponElimina“les canyes de la Margarida son les millors canyes del món!!!!
Petons
M'ho he passat molt bé llegint la història del rei Mides. Sort que no t'has guardat per a tu sola el secret de les teves canyes. Han de ser delicioses. Has fet servir pasta filo, aquella tan i tan primet (jo la trobo en rotlles), o la brick que a Barcelona es troba en una bossa verda i rodona?.
ResponEliminaMargarida, m'encanten les teves històries!!! :)
ResponEliminaPararé l'orella el pròxim cop que bufi el vent a veure quin secret amaguen les canyes...jejeje!!
fantàstica recepta!
Petunets,
Eva.
Tu sempre amb les teves boniques històries. Et transporten allà on expliques.
ResponEliminaI les canyes, dretes i ufanes, semblen que ens reptin i ens diguin... a que no em menjaràs si jo no ho vull..
Petons.
Margarida, sort que tu no fas com el barber del rei Mides i ens expliques d'aquestes canyes tan dolces!! :)
ResponEliminaT'han quedat mooolt boniques i de ben segur, delicioses! :)
Petons!
Gràcies per explicar el secret de les teves canyes. Son precioses Margarida. Muac.
ResponEliminaarrozconbacalao: gràcies per entrar a la meva cuina. Després passaré passaré a fer-te una visita.
ResponEliminaDolorss: ai, ai, Dolors, veig que tu ets de les que no saben guardar un secret, eh? ja,ja,.... et dono permís per fer-ho!
Glòria: de fet és pasta brick (de la bossa verda, com dius) que compro a la secció Gourmet d'El Corte Inglés. Em pensava que pasta brick i filo eren el mateix producte amb nom diferent. Però pel que dius, sembla que no. On la compres la pasta filo? I és encara més fina?
El cullerot Festuc: jo, mentre espero a sentir un secret, agafo l'extrem tendre de la canya, me'l poso a la boca, bufo i ... quina música que sona! Als meus fills els tenia entretinguts una bona estona quan eren petits!
Maria: Però no es van sortir amb la seva... perquè ens les vam cruspir totes! sort que no tenen cames i no van poder fugir!
Mercè: és que si el secret s'ho val, per què tenir-lo amagat? Un dia em moriré, i desapareixerem el secret i jo. Si més no, que quedi el secret per si pot ser útil a algú!
Gràcies pels comentaris i m'alegra que les meves històries us entretinguin!
La cuina vermella: perdoneu, no us havia vist! A vosaltres us explico tots els secrets que vulgueu!
ResponEliminaUn petó!
Que bones! Em recorden una mica la baklava...
ResponEliminaDius que el cap d'uns dies encara són més bones, però... no s'estova la pasta filo? O queda cruixent igual?
Jo sento un rumor que crec que diu que això en algo salat també deu estar boníssim :)
ResponEliminaMolt original!
Hola Margarida. Me gusta visitarte por varias cosas, pero yo destacaría que me gusta por leer tus textos, siempre cuentas algo muy bonito, algo que tiene relación con tu receta y por supuesto ese relato ya predispone a ver algo bueno. En este caso son las cañas con ese relleno que deben estar, las dos cosas, para empezar y no dejar ni una. Creo y, no me equivoco, que deben estar deliciosas.
ResponEliminaSaludos
Margarida; Jo el secret m'el guardaría fins a dir... el bloc de la Margarida és molt "xuli", el món de la cuina de la Margarida és molt "xuli"... com sempre meravellós.Gràcies Margarida per aquestes históries. Que vaigi de gust Margarida. Josep -menja de bacallà-
ResponEliminaGemma: potser sí que són semblants, encara que les baklavás només porten ametlla, i l'almívar es fa amb mel, crec.
ResponEliminaLa pasta no està tan cruixent a mida que passen els dies, però el gust és boníssim.
Bajoqueta: jo crec que aquest rumor també el sento, i em diu que amb espinacs, formatge i pinyons pot estar molt bé. Tu sents el mateix?
Juan: Ja me cuesta, ya, escribir algo más o menos interesante y que esté relacionado con la receta!
Y las cañas, muy buenas. Ahora, si le preguntas a una de mis hijas, no te dirá lo mismo, porque a ella no le gustaron nada, y es que las cosas que llevan pasas no las quiere ni en pintura!
Josepb.: ull, vigila a veure quins secrets escampes! No sigui que passi com algunes coses que ja sabem que són mentides i que a base d'anar-les escampant per tot arreu, es converteixen en veritats!
Una abraçada a tots per seguir-me i pels comentaris que em feu!
Bona nit Margarida.
ResponEliminaCom sempre uns contes molt il·lustratius.M'agrada el secret de les teues canyes. Sort que ho has contat.Gràcies a les noves tecnologies no hem d'esperar que bufe el vent per a assabentar-nos de les coses.
Ha de ser una combinació molt original,la pasta filo i els fruits secs.Serà un mosset molt cruixent no?.
Besets.
Vaig escriure i ara veig que no apareix el meu comentari .. bè santornem'hi a veure si aquest cop tinc més sort... guardar secrets jo en sé però ja et dic ara que el que tú ens has pasat serà molt dificil de conservar, si de cas farem el dolç i li direm a la cuina que no xerri ... perque nosaltres ......
ResponEliminapetonets
mar
M'agrada llegir les teves històries!
ResponEliminaSi van acompanyades amb receptes com aquestes els seus secrets s'escampen ràpid!
Un petonàs!
Mesilda: ai, si haguéssim d'esperar que bufés el vent per assabentar-nos de les coses! Que en seriem d'ignorants! Perquè entre que el vent no arriba, i si arriba no l'entenem... ho tindríem una mica magre! Sort de l'internet (al que tantes vegades he criticat)!
ResponEliminaMar:Fes-lo i xerra, si vols, que les coses bones no cal guardar-nos-les! I la teva cuina és una mica bocamolla? Perquè la meva ni piula (no sé si és per l'edat o què). Ja,ja...
Illetapitita:T'agraden? Miro que tinguin relació amb la recepta, encara que a vegades, costa! Sort que després s'escampa ràpid, pel que veig!
Això és ben fàcil de dir... deixar-ho reposar perquè així serà més bo... el plaer màxim de les postres és cruspir-se-les calentes :-D
ResponElimina