Pàgines

▼

Pastís de cucurutxos de crema






Heu vist mai un vas en forma de corn ple de fruites i flors, anomenat Corn de l'Abundància?

Segons una llegenda, Zeus va néixer d'amagat a Creta, evitant així ser devorat pel seu pare Cronos. Allà va ser criat per la nimfa Amaltea, que l'alimentava amb la llet d'una cabra. Un dia, sent un infant, Zeus va trencar sense voler, mentre jugava, una banya d'aquest animal i el va regalar a Amaltea, amb la promesa que el corn s'ompliria miraculosament de tots els fruits que ella desitgés.




Fa uns dies va ser l'aniversari del meu pare i vaig pensar fer per a l'ocasió un pastís totalment diferent. Com les postres que més li agraden són les que porten crema, vaig idear un pastís de cucurutxos farcits de crema pastissera amb gust de vainilla. Estava segura que seria un regal ben original i ideal per a una persona llaminera.





Comencem fent la crema. Hem de procedir igual que aquí, però substituint la pell de llimona per mitja beina de vainilla, que obrim pel mig i rasquem amb un ganivet perquè s'escampin per la llet totes les llavors. Un cop feta, la tapem amb film transparent i la deixem refredar.

Per fer els cucurutxos, estirem les làmines de pasta de full fins a tenir un rectangle de 24 x 33 cm aproximadament. Amb un regle fem tires de 3 cm d'ample, utilitzant un tallapizzes. Amb un pinzell pintem amb ou batut una de les vores de les tires llargues. Agafem un motlle especial per fer els cucurutxos (els venen a les ferreteries) , i anem cargolant les tires començant per la punta. Les tires s'han de superposar per la vora pintada. Si no ho féssim així, el farciment podria sortir per les escletxes.





Pressionem una mica l'extrem de la tira perquè quedi ben enganxada i pintem tota la superfície amb ou batut. Procedim de la mateixa manera amb la resta de cucurutxos. Quan ja els tenim tots, els enfornem a 200º durant 20 minuts , però a partir del minut 15 anem mirant, no fos que es torressin massa.

Els traiem del forn, els deixem refredar 5 minuts i els separem dels motlles amb cura de no trencar-los. Els deixem refredar del tot.





Per farcir-los, posem la crema dins d'una màniga pastissera i els anem omplint. En acabat, espolsem per sobre una mica de sucre mòlt.

A sobre d'una base rodona (jo he fet servir una làmina de porexpan folrada amb paper pinotxo), col·loquem tots els cucurutxos. Guarnim amb uns bombons de xocolata i hi posem les espelmes.


He fet els números amb xocolata fossa. He anat fent capes fins a tenir un gruix de 1/2 cm, aleshores he posat uns bastonets de fusta i la base de les espelmes, i he anat fent més capes de xocolata, posant-los sempre a la nevera entre capa i capa perquè s'endurís més de pressa, fins a tenir un gruix d'1 cm. Els he acabat decorant amb unes boletes platejades.






He clavat els bastonets als porexpan, he posat les espelmes a sobre de la seva base, i les he encès en el moment apropiat.



Ingredients:

2 làmines de pasta de full (2x 250 g)

Per fer la crema pastissera:
500 ml llet
1/2 beina de vainilla
4 rovells
125 g sucre
40 g Maizena

100 g xocolata
boletes de sucre

una mica de sucre mòlt

uns bombons de xocolata








Com es veu la vida quan hom té 84 anys? Farcida de mil ingredients, amb els que hem pogut fer infinitat de plats meravellosos? O es veu el rebost pràcticament buit i hom tem que ja pocs plats queden per cuinar?





el

30 comentaris:

  1. Miel14 de maig del 2009, a les 1:30

    Margarida!!! em sembla un pastís d'aniversari preciós i molt original!!! la crema pastissera amb vainilla i aquests cons tan ben fets... i el que m'ha deixat també bocabadada són els números!!! què bonics que han quedat!!! Felicitats al teu pare!!! n'estic segura que li va agradar molt!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponElimina
  2. Mercè14 de maig del 2009, a les 6:10

    Margarida, primer de tot felicitats al teu pare per aquests 84 anys!!
    I felicitats a tu, perquè és un pastís espectacular!! Aquest el faig seguríssim!! Amb el que ens agrada la crema!!
    De ben segur que el teu pare devia quedar encantat amb un pastís original i bo com aquest!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Gemma14 de maig del 2009, a les 8:33

    Quin pastís més original! QUina imaginació que tens, eh? I queda molt bonic, amb tots els cucurutxos en forma d'espiral... el teu pare devia quedar ben content, amb aquest pastís fet de les seves postres preferides. Felicitats!

    ResponElimina
  4. La cuina vermella14 de maig del 2009, a les 9:15

    Hola princesa! quina delicades desprenen les teves mans Margarida. M'encanten aquestes paperines, son tan bones. FElicitats al teu pare, primer pel seu aniversari i segon per tenir una filla com tu.

    ResponElimina
  5. El cullerot Festuc14 de maig del 2009, a les 12:11

    84 anys!!! segur que el teu pare es devia emocionar al pare aquest pastís tan magnífic i original!! Que booooooooooo!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  6. Margarida14 de maig del 2009, a les 12:20

    Miel:els números són una mica laboriosos de fer, però queda més bonic que posar 84 (!) espelmes. I les que es venen a les botigues en forma de números no m'agraden. Aquestes són unes espelmes amb número comestible!

    Mercè: Saps què és lo bo d'aquest pastís? Que quan poses a cadascú la seva ració al plat no es trenca!
    Ah, els números se'ls va menjar ell sol, que per això era el seu aniversari! Si quan jo dic que és llaminer...

    Gemma: sí que li va agradar, sí. Bé, a ells i a tots els altres. Només vaig posar mitja beina de vainilla perquè està acostumat a menjar-se-la perfumada amb llimona, però aquesta la va trobar boníssima.

    La cuina vermella: no patiu, que ja li diré les paraules tan maques que m'acabeu de dedicar!

    Gràcies a tots per les felicitacions, que li seran trameses. Estarà content de saber que el seu pastís us ha agradat.
    Un petó a tots!

    ResponElimina
  7. Cuinetes-Carme14 de maig del 2009, a les 17:49

    Margarida,
    En primer lloc, Felitats en aquest Avi de 84 anys, doncs ells mereixen tots els mimos del món.
    Així ho faig jo amb el meu de 81, jajajaj.
    Com sempre tot el que fas és espectacular, original i bo, i amb la teva imaginació no et cal anar al taller de piruletes, doncs en definitiva n'has fet dues de magnífique!!
    Molts petons i salut!!

    ResponElimina
  8. Juan Hernández14 de maig del 2009, a les 18:39

    Hola Margarida, Felicidades por esas 84 primaveras que ha cumplido tu padre.
    Y referente a los conos solo decirte que con esa crema y ese hojaldre creo que me comería al menos 4 ó 5. Se ven deliciosos. Me encantan.
    Saludos

    ResponElimina
  9. ANNAFS14 de maig del 2009, a les 21:48

    Felicitats al teu pare per aquests 84 anys!.
    Com m' agradaria agafar un cucurutx d' aquests a través de la pantalla de l' ordinador. Si és que se'm fa la boca aigua.
    De moment, ja he aprés a fer els cucurutxos.
    ptns.

    ResponElimina
  10. Reme y Núria15 de maig del 2009, a les 8:22

    Felicita al teu pare per aquest 84 anys, amb aquest pastís tan fantàstic i original i aquesta filla tan estupenda estarà que es sortirà.
    Petons.

    ResponElimina
  11. enric15 de maig del 2009, a les 11:04

    Fa estona i estona que estic al teu bloc, i de debò que no sé què dir perquè no semblar un afalagador! Bé, en aquest post, sí: PER MOLTS ANYS al teu pare!, i felcitar-te pel bon gust de tot el contingut del bloc, Margardia.

    ResponElimina
  12. Henriette15 de maig del 2009, a les 11:22

    Bonjour Margarida,
    Un magnifique dessert pour une occasion aussi douce. C'est digne d'un grand pâtissier et en plus c'est fait avec le cœur!
    Merci pour la recette de la liqueur de Violettes.
    Bonne fin de semaine avec le soleil et toute mon amitié.
    Henriette

    ResponElimina
  13. josep15 de maig del 2009, a les 14:30

    Margarida,
    Triple felicitació: primer al teu pare per l'niversari, segon per aquesta delicia de pastís que has fet i tercer per explicar la meravellosa història e Zeus.
    Ten points!

    ResponElimina
  14. Margarida15 de maig del 2009, a les 17:54

    El cullerot Festuc: la veritat és que no s'esperava tenir aquest pastís... i molt menys les espelmes amb els números de xocolata.

    Carme:Saps? jo al meu pare el tinc una mica malacostumat i sempre espera trobar un dolç quan ve a casa! Com sé que es llaminer de mena.. aquell dia havia de ser una cosa ben especial.

    Juan: yo también me los comería, pero luego me tendría que poner a dieta, ja,ja... Realmente eran buenos. Hazlos, ya has visto que no cuestan de hacer.

    Annafs: així m'agrada, que tots hàgiu vist que no costen de fer. Només cal tenir els motlles i una mica de paciència. Ara que ja saps la tècnica, ja saps el que et toca, oi? Esperem recepta!

    Menú: lo de la filla estupenda... bé, més aviat li hi sentit a la meva mare, que sempre diu que mai no ha menjat unes postres tan bones com les meves!

    Enric: gràcies, Enric, em sento molt afalagada amb les teves paraules.

    Henriette: une grande pâtissière, en absolut, mais qu'il est fait avec le cœur, certainement vrai!
    J'espère que la recette du liqueur soit d' utilité pour toi.

    Josep: respecte a l'origen del Corn de l'Abundància hi ha dues llegendes. Jo vaig explicar la que més m'agrada, però l'altra diu que va ser Aquelous qui el va regalar a Hèrcules a canvi de la banya que aquest li havia arrencat (perquè Aquelous s'havia transformat en toro) en una lluita per obtenir la mà de Deianira. Com aquí el que volia era mostrar l'agraïment al meu pare per tot el que ha fet per nosaltres, s'adeia més la primera versió, la que explica que Zeus la va regalar a Amaltea com senyal de gratitud.Ara, no sé si tot això s'ha entès...

    Bé, no patiu que li seran trameses al senyor Josep, el meu pare, totes les felicitacions que heu deixat aquí. Però, coneixent-lo, ja us puc avançar que estarà molt content i us ho agrairà de tot cor.

    ResponElimina
  15. No tot són postres15 de maig del 2009, a les 18:19

    Moltíssimes felicitats al teu pare pels seus 84, i a tots els que ho heu celebrat amb ell!
    Margarida, ets tota una artista, fins i tot els núms. has fet tu!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  16. bajoqueta16 de maig del 2009, a les 8:39

    Felicitats de part nostra!

    ai quina bona pinta, quina bona pinta :)
    Fa temps que busco los "aparatillos" estos per poder fer algo tant bo.
    Felicitats a tu per la recepta.

    ResponElimina
  17. María José16 de maig del 2009, a les 9:08

    Menudo cumpleaños Margarida.Ya tienes que pensar lo que vas a hacer para el del año que viene....
    Me han encantado tus conos.Los tengo en mi pedido de Club cocina pero tu idea de comprarlos en la ferretaría no se me había ocurrido. Tengo que preguntar porque tengo mcuhas ganas de tenerlos.
    Las fotos del pasa a paso, perfectas.
    Encantada de saludarte,
    María José.

    ResponElimina
  18. MAR16 de maig del 2009, a les 10:05

    Margarida quina idea més original i més maca, està molt ben montat has conseguit amb xuxos donar forma de pastis, la crema té molt bon aspecte se la veu lleugera, sense grumolls... una delicia

    Moltes felicitats al teu pare pels seus primers 84 anys !!!

    petonets

    ResponElimina
  19. Meritxell16 de maig del 2009, a les 16:40

    Hola Margarida, estas hecha una artista de la reposteria,fántastico.
    Pasa por mi blog.
    Un petonet

    ResponElimina
  20. Margarida16 de maig del 2009, a les 17:23

    Dolça: Els números sempre els faig jo,de mides diferents, amb xocolata blanca o negra, amb o sense guarniments... Una vegada els vaig comprar en una pastisseria, eren de xocolata i estèticament molt macos, però no valia la pena el que vaig pagar per ells.Els meus són més bons de gust, i sinó... pregunteu-li al meu pare!


    Bajoqueta: jo els vaig comprar a la ferreteria. Els venen en paquets de 6 unitats i no són gens cars (ara no me'n recordo, però crec que no passaven de 6 euros). Sempre dic que n'he de comprar més, però no hi penso mai (deu ser que en el fons crec que ja no tinc espai a la cuina).I si n'has de fer molts el fet de només tenir-ne 6 t'endarrereix la feina.


    María José: Cuando los compré me llevé los últimos que tenían, pero tengo que volver a comprar más. Para hacer la tarta hice 18 cucuruchos, y tuve que hornearlos de 6 en 6. Estuve más tiempo horneándolos que haciendo el resto de la tarta.
    Ya hace un tiempo que te tengo en mi lista de blogs, porque haces una cocina que me gusta mucho. Gracias por visitarme.

    Mar: a vegades em pregunten "i com se t'ha acudit fer un pastís així?" I jo responc "Doncs... pensant!" Penso què podria fer, d'una idea me'n vaig a una altra i al final em quedo amb la idea final. I la crema... miro que em surti ben fina. Ai, si la fes amb grumolls....amb els jutges que tinc a casa!

    Meritxell: acabo de passar pel teu bloc i ja ho he vist. Gràcies, noia, per pensar novament en mi. No trigaré a recollir-lo. T'ho prometo.

    Gràcies a tots per les vostres felicitacions. Aquest any el meu pare estarà supercontent amb tanta gent que el felicita sense coneixer-lo, però que saben que va néixer el 8 de maig i que és un llaminer!
    I gràcies per seguir visitant la meva cuina.

    ResponElimina
  21. Josepb.Menja de bacallà.16 de maig del 2009, a les 17:27

    Margarida; -el món de la cuina- Faltava jo per a fer un comentari en el teu bloc... o millor dit en el teu pastís... o millor dit en el teu escrit... en fi a tot, doncs tot és preciós i molt ben fets aquets corns de la abundància... mmmmmm devien està superiors. Que vaigi de gust Margarida. Josepb -menja debacallà-

    ResponElimina
  22. Margarida16 de maig del 2009, a les 18:39

    Josepb: gràcies, noi. Dóna gust rebre la teva visita! I sí, realment boníssims. Ja has vist que no costen de fer. Per què et penses que poso l'slide (que tanta feina em dóna), sinó perquè tots pugueu veure que no és una recepta per a experts, sinó per a tots els qui s'animin a fer-la?
    A veure quan t'animes tu...

    ResponElimina
  23. Mesilda16 de maig del 2009, a les 18:59

    Hola Margarida.
    Com la banya de l'abundància és mitològica, jo em quede amb este teu que és real i ben real, amb abundància de crema... ummmh, per a morir-se!.
    La decoració t'ha quedat ben vistosa, per a un xiquet de 84 anys.Moltes felicitats a ton pare.
    Un beset.

    ResponElimina
  24. Margarida16 de maig del 2009, a les 20:55

    Mesilda: gràcies de part seva. Bé que els havia d'omplir, amb lo que li agrada la crema! I aquest "xiquet", que sempre es queixa de la seva salut, encara condueix i va a l'hort amb el seu cotxe. Què més es pot demanar a aquesta edat?
    La teva mare, què fa? Lo important a aquesta edat no és a vegades millorar, sinó mantenir-se com estan.
    Un petó ben fort a totes dues!

    ResponElimina
  25. Mesilda17 de maig del 2009, a les 17:09

    Abans que res felicitats pels premis.
    Tens raó quant a això d'estar bé,ma mare també navegava al seu aire fins que li va donar l'atac, ara no pot moure la part esquerra del cos i es desespera, i els metges no ens donen moltes esperances de recuperació.
    Així que cuida ton pare, que pel que veig està fet un xaval.
    Un beset.I gràcies per l´interes.

    ResponElimina
  26. Cuinagenerosa17 de maig del 2009, a les 23:43

    això sí que és el corn de l'abundància multiplicat per 18 o 20. un pastís molt i molt original, i amb una paciència que em pensava que només teníem els pares pels fills, però veig que també poden tenir els fills pels pares.

    ResponElimina
  27. dolorss18 de maig del 2009, a les 10:42

    Felicitats al teu pare!!! 84 anys no és fan cada dia ni els pot fer tothom.
    Penso que és una vida farcida d’ingredients i que s’han fet receptes molt bones, el balanç sempre positiu.
    Un bon regal li has fet sobretot fet amb molt d’amor que això es l’ingredient principal.
    M’agrada l’idea de fer els números amb la xocolata.
    Be el pastis una passada d’original , individual i al hora tot un conjunt.
    Perfecte!!!
    Petons

    ResponElimina
  28. SandeeA19 de maig del 2009, a les 11:27

    me parece un pastel muy original!!!

    ResponElimina
  29. MªJose-Dit i Fet20 de maig del 2009, a les 23:27

    Amb retard però molts d´anys i bons pel teu pare!! quina edata tan maca, amb aquestos numerus tan rodonets!!...i m´agrada molt aquest pastís que has ideat, el trobo força original, jo vaig comprar aquest motlles fa un munt de mesos i encara no els he estrenat...t´han quedat perfectes!!!

    ResponElimina
  30. Margarida21 de maig del 2009, a les 11:59

    Mesilda: doncs això sí que és un problema: tenir bé el cap i veure que el cos no t'acompanya! El meu pare està molt malament de l'artrosi i diu que acabarà en una cadira de rodes, i això el neguiteja molt perquè sap que se li acabarà poder anar a l'hort, que és la seva única distracció diària: regar, collir el que hi hagi, cuidar els animals que té... el dia que no pugui fer-ho, estic segura que se li haurà acabat la il·lusió de viure! I això sí que em té preocupada!

    Manel: és que els pares, quan arriben a aquesta edat de 84 anys, és com si fossin nens. No vegis la cara de sorpresa que va posar el meu pare quan va veure el pastís! I super content de menjar-se els números! Bé, se'n va menjar un de sencer(tot i ser gruixut) i l'altre se'l va emportar per menjar-se'l l'endemà.

    Dolorss: era la primera vegada que el meu pare menjava uns cucurutxos de crema i li van agradar molt. Els bombons de xocolata li donaven la nota de color, a part que la xocolata també és una de les seves debilitats!

    SandeeA: sí, a mí también me pareció original, y como ves, no cuesta de hacer. Casi estuve más rato con los números!

    Maria Jose: Jo només en tinc sis, però davant de l'èxit de la recepta, en compraré més perquè a l'hora d'enfornar-los perds molt de temps.
    Com el meu pare ja m'ha vist fer mil i un pastissos, volia que aquest fos diferent, i vaig idear fer-lo amb aquesta presentació. Li va agradar molt!

    Gràcies per les vostres felicitacions. Quan vingui aquest diumenge, li ensenyaré els vostres comentaris!

    ResponElimina