Tulipes de crema i cireres

Passaven coses estranyes. Des de feia un temps desapareixien petites coses i ningú de la família li sabia donar cap explicació. Si no fos perquè el dia abans havia vingut la Rosa, la seva veïna, i havia deixat caure el comentari, hauria començat a pensar que es feia vella.

-Ai, Carmeta, no has trobat per casualitat les meves tisores de cosir? De l'última vegada que vaig venir aquí a cosir, que les trobo a faltar.

-No, no les he vist pas, les teves tisores. I segur que les vas perdre aquí a casa meva?

-Oi, i tant! N'estic ben segura!

Ara sabia que no eren imaginacions seves. Ella havia perdut el didal, i un parell de botons ben lluents que havia comprat per renovar una brusa que ja tenia massa vista. I juraria que també havia desaparegut alguna moneda que havia trobat a la butxaca d'uns pantalons i havia deixat en una cadira de l'entrada per donar-les als fills.

-Senyora, senyora, vingui! Miri què he trobat!

-Marededéu, Senyor! Què voldrà ara aquest home!

Havien decidit arreglar la teulada del cobert del darrera, i en treure unes teules, el paleta havia vist l'amagatall on la merla ocultava el seu petit tresor. Allí hi era tot: les tisores, el didal, les monedes, els botons, una sivella i una cullereta de cafè!





Ahir va ser el meu sant. De Margarides n'hi ha moltes, però Margarida, reina d'Escòcia, només una. I aquest és el nom que em van posar els meus pares.

Com a una bona reina, m'agraden les joies i, ja que ningú no ho té en compte, ahir em vaig autoregalar uns fermalls d'or massís amb quatre robins i uns tocs de maragdes que serien l'enveja del maharajà de l'Índia! I és que a mi, com a la merla de ca l'avi Joan, m'agraden les coses ben lluents!

Si vosaltres teniu interès per les joies de la meva corona, seguiu-me i veureu com es fan.

Comencem fent la crema, com explico aquí. Tapem amb film perquè no faci tel i la deixem refredar.

Si no voleu tenir feina, les tulipes les podeu comprar ja fetes. Però si sou com jo, que penso que no hi ha res com les coses fetes per un mateix, feu-les i gaudireu el doble quan us les mengeu. Jo les he fet seguint la recepta de la Gemma, de La cuina de casa.

Encenem el forn a 180º. Posem en un bol el sucre i la farina tamisada, les clares d'ou i la mantega fosa. Ho remenem amb un batedor fins a tenir una massa homogènia i la deixem reposar 15 minuts a la nevera.

Posem paper de forn a sobre d'una plata, i anem posant cullerades de pasta formant cercles molt fins d'uns 13 cm de diàmetre. Els posem al forn durant 10 minuts, o fins que agafin una mica de color.

Els traiem del forn i ràpidament agafem un dels cercles i el posem dins d'una tassa o d'un motlle de flam perquè agafi la forma de tulipa. No ens entretenim, agafem un altre cercle i fem el mateix. I així amb tots. Com de seguida s'endureixen, convé no coure més de 3 cercles cada vegada, perquè sinó es trenquen quan els posem al motlle.





Els deixem refredar. Mentre, espinyolem les cireres i les reservem. Traiem el film de la crema i li afegim el licor, remenant bé la barreja.

Agafem una tulipa i l'empolsinem amb una mica de sucre passat per un sedàs. Li posem una cullerada de crema i quatre cireres al damunt. Desfem la gelatina de poma amb una mica d'aigua i amb un pinzell pintem les cireres.




Ingredients:

Per a la tulipa:
125 g de sucre mòlt
75 g de farina
125 g de clara d'ou
60 g de mantega

Per a la crema:
1/2 l de llet
1 pell de llimona
4 rovells d'ou
100 g sucre
50 g Maizena
25 ml licor de cirera

Per guarnir:
1 cullerada de sucre mòlt
1 cullerada de gelatina de poma
unes fulles de menta




Sap greu menjar-se-les. Però què carai, no era el meu sant?