Braç salat d'estiu

La pobra dona estava desesperada. No us podeu imaginar els tips de plorar que s'havia fet! I tot perquè la seva màxima aspiració era ser mare i no arribava mai el dia de veure acomplert el seu desig. Es passava el dia pregant íntimament a Déu que tingués en compte el seu prec, però tot feia pensar que Ell tenia problemes més importants a solucionar.

Un dia, moguda sens dubte per la seva desgràcia, va clamar al cel amb aquestes paraules: "Oh, Déu meu, concedeix-me el do de tenir un fill. No et demano pas que sigui el noi més bonic del poble, ni el més valent. En tinc prou amb què sigui fill meu, i tant me fa que sigui petit com un pebrot!"

Vosaltres riureu, però Déu va escoltar aquest cop el seu prec i li concedí un fill, tan petitó que tothom li deia Pebrotet. I com se l'estimava la mare! No hi havia res que la fes més feliç! Però els anys van anar passant i la dona veient que tots els nois, que tenien la mateixa edat que el seu fill, havien esdevingut joves esvelts i agraciats, es passava les nits plorant pensant en el seu fill petit i escarransit.

Però una veueta li deia que tingués paciència. I prou que la va tenir! El fill marxà de casa i no tornà fins molt de temps després, convertit en un jove ben plantat i casat amb la filla del rei. No cal que us digui que l'alegria de la mare va ser immensa.

El plat que us presento avui també porta pebrot entre els seus ingredients, que -a part de donar-li bon gust-, li atorga una alegre coloració. Mireu-lo bé i em donareu la raó.

Si esteu interessats a preparar aquest plat, tot seguit us explico pas a pas com cal fer-lo. Per anar més ràpids, el farciment el podem tenir preparat amb antelació. Si no tenim manies podem comprar la maionesa, en cas contrari la fem nosaltres mateixos amb 1 ou sencer, un polsim de sal, 250 ml d'oli d'oliva verge extra i un rajolí de vinagre de xerès.

Comencem escalivant un pebrot, vigilant de no torrar-lo gaire, perquè volem que ens quedi d'un color vermell ben bonic. Recordeu que per fer els ous durs, s'han de posar a l'aigua quan aquesta bulli, no abans, i hi han d'estar com a màxim 11 minuts. Després els traiem i els posem en aigua freda, i no els pelarem fins que no s'hagin refredat del tot.

Encenem el forn i el posem a 180º. Tot seguit posem a la batedora les 4 clares amb un pessic de sal i les muntem. Quan estiguin ben fortes, anem incorporant els rovells d'1 en 1, batent suaument amb un batedor manual. Finalment posem la fècula passada pel sedàs. Escampem aquesta pasta a sobre d'una plata a la que haurem posat paper de forn, i l'enfornem 10 minuts.

Mentre es cou, podem anar tallant el pebrot, els llagostins i els ous a trossets petits, reservant 3 tires primes de pebrot i 4 rodanxes d'ou per decorar. Aixafem la tonyina amb una forquilla, i barregem tots els ingredients amb 160 ml de maionesa. Jo no n'he posat, perquè als meus fills no els agrada el gust, però podeu afegir al farciment olives negres o de qualsevol altre tipus.

Traiem la massa del forn, la tapem amb un drap de cuina, li donem la volta, traiem el paper de forn i la tornem a girar, de manera que la part torrada estigui a dalt. La cargolem junt amb el drap, per donar-li forma de braç. Quan estigui freda, la descargolem, li posem el farciment i la tornem a cargolar. Això que sembla tan difícil, no ho és gens. Si teniu dubtes de com fer-ho, mireu aquí.

Un cop fet el braç, el pintem amb maionesa amb l'ajut d'un pinzell i el guarnim amb les tires de pebrot, les rodanxes d'ou dur i trossets d'oliva negra. Tot seguit el posem a la nevera. En el moment de servir, tallem l'enciam en juliana i el posem tot al voltant.

Ingredients:

4 ous
100 g fècula de patata
1 pessic de sal
4 ous durs
1 pebrot vermell escalivat
2 llaunes de tonyina
200 g llagostins bullits
200 g maionesa
olives negres
1 enciam

De petita m'agradava llegir contes com aquest d'en Pebrotet, on sempre sortien personatges que, malgrat les seves deficiències, sempre aconseguien el que volien gràcies a la seva bondat, el seu esperit de superació o el seu enginy.