Carlota de xocolata

Sant Gil està trist i s'empassa d'amagat les llàgrimes perquè, allà on ha de passar l'eternitat, està prohibit plorar. De res han servit els esforços esmerçats durant els quatre anys que va passar a la Vall de Núria. Ara indígenes i forasters, tots fan befa dels seus símbols!

Quan un és jove i està aviciat a les comoditats familiars, no és fàcil abandonar-ho tot i convertir-se en eremita com va fer ell. Que lluny quedava la seva Atenes natal quan va fundar a la Provença l'Abadia de Saint Gilles! Miracle aquí, miracle allà, aviat va començar a fer-se un nom entre els homes sants.

I ja sigui per descansar, o meditar, o potser seguint designis divins, va fer una estada a la Vall. I tan bonica la va trobar que va tallar una Marededéu digna d'aquells paratges. Cada dia omplia l'olla amb tot el que bonament trobava i, semblant-li que era d'egoistes no compartir aquelles menges, feia sonar la campana perquè tots els pastors de la muntanya sabessin que el dinar era a punt.





Quan els romans van començar a perseguir cristians, Sant Gil, amb el cor ben abatut, va decidir tornar a la Provença, no sense haver enterrat abans a la cova que li havia donat aixopluc la Marededéu, l'olla, la campana i la creu que presidia les seves pregàries, perquè no poguessin ser destruïdes. Totes aquestes relíquies van ser trobades segles més tard, i ara han esdevingut un divertimento per tots els que visiten la Vall.





Dedico aquesta Carlota a la meva filla Núria, que va celebrar el seu sant el dia 8. Com a bona amant de la xocolata que és, la va trobar deliciosa, digna dels àngels. Si a vosaltres també us faria gràcia menjar-vos unes postres tan celestials, però no us sedueix haver d'estar-vos hores a la cuina, només us puc dir que ja podeu córrer a comprar els melindros, que la resta es fa gairebé sola. Ara ho veureu.

Primer cobrim un motlle de 18 cm de diàmetre i bastant fondo (de 12 cm com a mínim) amb film transparent, deixant que pengi pels costats. Preparem la trufa desfent la xocolata al bany Maria. Quan estigui fosa, la barregem amb el mascarpone fins que tinguem una massa homogènia. Posem la meitat de la trufa al fons del motlle, i la cobrim amb melindros, posant la part ensucrada encarada a la trufa. Pintem els melindros amb Amaretto.

Triturem les ametlles i esmicolem la xocolata a trossos petits. Muntem la nata, li afegim el sucre i el mascarpone, batent amb cura, i finalment posem els ametlles i la xocolata. Ho remenem amb una espàtula i tot seguit aboquem la meitat d'aquesta crema a sobre dels melindros.

Cobrim la crema amb més melindros, els pintem amb Amaretto i aboquem la trufa que ens queda. La cobrim amb melindros, els pintem i aboquem la resta de la crema de formatge. La cobrim amb melindros i els pintem. Ho tapem tot amb el film transparent i ho deixem tota la nit a la nevera.






L'endemà el desemmotllem. Desfem una mica de xocolata al bany Maria, que ens servirà per enganxar els melindros tot al voltant de la Carlota. Després cobrim la part superior amb més melindros, tallant-los una mica a l'esbiaix per a aconseguir cobrir de manera estètica tota la superfície. Ara només ens cal decorar-la. Si voleu donar-li una mica de color (perquè de bellesa no n'hi falta), unes rosetes de nata muntada i unes groselles seran suficients.

Ingredients:

Per a la trufa de xocolata:
250 g xocolata
500 g mascarpone

Per a la crema de formatge:
200 ml nata
5o g sucre mòlt

375 g mascarpone
100 g ametlles
75 g xocolata

45 melindros (aproximadament)
50 g xocolata
30 ml Amaretto

Per decorar:
100 ml nata
groselles

Si trobeu que aquests melindros no han estat tallats seguint un patró és perquè els he fet jo amb les meves pròpies mans. I és que, com Sant Gil, jo també sóc dona de recursos. No tinc cap campana per convocar-vos a tots al voltant de la meva taula, però us he fet aquest slide perquè veieu que realment no cal ser un mestre pastisser per fer aquesta Carlota.

I ara una recomanació literària per passar una bona estona mentre gaudiu menjant-vos-la. Pep Coll, Les senyoretes de Lourdes, Ed. Proa (Col·lecció A Tot Vent, 481) Barcelona, 2008. Premi Sant Jordi 2007.