Pastís de figues

"Són pansoies, són pansoies!", cantava un oriol mentre menjava figues de manera delerosa. I tan abstret estava allà, penjat de la figuera, que no s'adonava que un pastor se li acostava amb sigil. En un extrem de la vinya, un gaig, en adonar-se de la situació, li cantava esverat: "Mira a baix, mira a baix!"

L'oriol, obsessionat amb la sucosa menja, continuava cantant: "Són pansoies, són pansoies!" Tant estava badant, que el caçador se li apropà i li va engegar un tret que el va matar. Mentrestant el gaig, una espècie que simbolitza la vivor, arrencava el vol esperitat tot cantant: "Ja t'ho deia jo, ja t'ho deia jo!"

La contalla està inspirada en el so i la cadència de les dues espècies, el gaig i l'oriol, i en la passió d'aquest últim per les figues. Espero que a mi, que també tinc debilitat per aquest fruit, no em passi res semblant!






Avui no sóc gens original. He començat posant la llegenda documentada per Verdaguer que Martí Boada ens escriu al seu magnífic llibre Els fruits silvestres , i acabaré posant una recepta d'un Pastís de figues que vaig veure al bloc de Carlos València, conegut pel seu art a l'hora de fer postres. Aquesta mateixa recepta ja ens la recomanava fa temps la Gemma de La cuina de casa , tota una autoritat en la matèria.

Per fer el Pastís de figues, comencem preparant la crema pastissera, com vam explicar aquí , perquè ha d'estar freda en el moment d'utilitzar-la. Fins i tot, per no anar tan atabalats, podeu fer-la el dia abans.

Descongelem les làmines de pasta de full. Encenem el forn i el posem a 190º. Rentem les figues i, sense pelar-les, les tallem a rodanxes de 3 o 4 mm de gruix. Si el motlle és de 28 cm, en una làmina tallem una circumferència de la mateixa mida que el motlle, i hi marquem 8 talls. En l'altra, tallem una circumferència més gran , d'uns 31 cm.




Posem a la base del motlle la circumferència més gran, l'omplim amb la crema pastissera i a sobre posem les rodanxes de figa. Tapem amb l'altra làmina de pasta de full, pintem la superfície amb ou batut i tanquem les vores que sobresurten. I els donem també un cop de pinzell.

L'enfornem durant 25 minuts, fins que veiem que està daurat, però a partir del minut 20, anem controlant que no es cremi. El traiem del forn, i el deixem refredar. Abans de portar-lo a taula, l'empolsinem amb sucre mòlt i el decorem amb unes fulles de menta i una figa.




Ingredients:

2 làmines de pasta de full
crema pastissera
5 figues
1 ou
1 cullerada de sucre mòlt
1 figa
fulles de menta
1 lacasito

Per fer la crema pastissera:
1/2 litre de llet

1/2 beina de vainilla
4 rovells
125 g sucre
45 g Maizena

Sabíeu que a prop de Sant Francesc de Formentera hi ha, probablement, la figuera més gran del món, coneguda com na Blanca d'en Ferrer, les branques de la qual estan sostingudes per més de cent estalons?

La figuera de la meva veïna Núria no és ni de bon tros tan gran, però les figues que fa són d'una dolçor extraordinària. Com la seva propietària.