A la feina em diuen el noi de la carmanyola però, tot i que no em desagrada, m'estimaria més que em diguessin Pere. Tot va començar quan vaig decidir que ja s'havia acabat això d'anar a dinar al bar de la cantonada. El preu era raonable, el menjar abundant, i l'ambient força agradable perquè hi coincidíem molts companys de la feina. Tanmateix, començava a estar-ne cansat.
Pensareu que eren manies, però cada vegada eren més evidents les molèsties a l'estómac. Això no pot anar bé, em deia a mi mateix. I, després de parlar amb tothom, vaig aconseguir convèncer uns quants per dinar plegats al menjador de l'empresa, portant nosaltres el menjar de casa.
Em vaig preparar una bona amanida i uns talls de carn arrebossada, car en aquella època el meu repertori culinari era ben minso, i vaig pensar que per portar-ho a la feina res no seria més adient que la meva vella carmanyola, aquella que a tantes excursions m'havia acompanyat, i que vaig emportar-me de casa quan em vaig independitzar.
La vella carmanyola va causar furor. Uns la trobaven tronada, d'altres deien que era xirucaire i hi havia qui, en veure-la, somreia pensant en els bons moments de joventut. Tots parlaven dels seus tuppers i de les seves fiambreres, amb tapes de mils colors i aptes per a microones, però no hi havia ningú que pogués explicar cap aventura viscuda al costat de la seva vella carmanyola.
El plat d'avui està inspirat en una recepta que va publicar La vella carmanyola i que em va agradar per la seva senzillesa. Si el voleu fer, seguiu-me i gaudireu com a reis amb aquest plat.
Encenem el forn a 200º. Tallem els alls a làmines, els daurem amb oli en una paella i els llencem. Rentem el peix, el salem i el posem en una plata junt amb el julivert. Hi aboquem l'aigua i el vi, escampem la farigola i reguem els talls de lluç amb l'oli calent. Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn durant 10 minuts. Destapem i ho deixem coure 5 minuts més.
Salem els llagostins i els posem a la plata del forn, juntament amb els musclos, al voltant dels trossos de lluç, i deixem la plata al forn 5 minuts més.
Servim, regant el peix amb el suquet que ha quedat.
Ingredients (per a 4 persones):
1 lluç (de 1250 g aprox.), escatat i sense les espines laterals
8 llagostins
1/2 kg de musclos
30 ml oli d'oliva verge extra
30 ml aigua
30 ml vi blanc
2 alls
sal
farigola
julivert
La carmanyola, que el Pere es va endur de casa, continua ben present en el seu pensament, tot i que la seva vida útil va acabar ja fa temps. És el fil invisible que el porta a un passat que no vol veure desaparèixer del tot. Tots tenim un fil. Quin és el vostre? Un peluix? Un llibre? Unes fotografies esgrogueïdes?
Pensareu que eren manies, però cada vegada eren més evidents les molèsties a l'estómac. Això no pot anar bé, em deia a mi mateix. I, després de parlar amb tothom, vaig aconseguir convèncer uns quants per dinar plegats al menjador de l'empresa, portant nosaltres el menjar de casa.
Em vaig preparar una bona amanida i uns talls de carn arrebossada, car en aquella època el meu repertori culinari era ben minso, i vaig pensar que per portar-ho a la feina res no seria més adient que la meva vella carmanyola, aquella que a tantes excursions m'havia acompanyat, i que vaig emportar-me de casa quan em vaig independitzar.
La vella carmanyola va causar furor. Uns la trobaven tronada, d'altres deien que era xirucaire i hi havia qui, en veure-la, somreia pensant en els bons moments de joventut. Tots parlaven dels seus tuppers i de les seves fiambreres, amb tapes de mils colors i aptes per a microones, però no hi havia ningú que pogués explicar cap aventura viscuda al costat de la seva vella carmanyola.
El plat d'avui està inspirat en una recepta que va publicar La vella carmanyola i que em va agradar per la seva senzillesa. Si el voleu fer, seguiu-me i gaudireu com a reis amb aquest plat.
Encenem el forn a 200º. Tallem els alls a làmines, els daurem amb oli en una paella i els llencem. Rentem el peix, el salem i el posem en una plata junt amb el julivert. Hi aboquem l'aigua i el vi, escampem la farigola i reguem els talls de lluç amb l'oli calent. Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn durant 10 minuts. Destapem i ho deixem coure 5 minuts més.
Salem els llagostins i els posem a la plata del forn, juntament amb els musclos, al voltant dels trossos de lluç, i deixem la plata al forn 5 minuts més.
Servim, regant el peix amb el suquet que ha quedat.
Ingredients (per a 4 persones):
1 lluç (de 1250 g aprox.), escatat i sense les espines laterals
8 llagostins
1/2 kg de musclos
30 ml oli d'oliva verge extra
30 ml aigua
30 ml vi blanc
2 alls
sal
farigola
julivert
La carmanyola, que el Pere es va endur de casa, continua ben present en el seu pensament, tot i que la seva vida útil va acabar ja fa temps. És el fil invisible que el porta a un passat que no vol veure desaparèixer del tot. Tots tenim un fil. Quin és el vostre? Un peluix? Un llibre? Unes fotografies esgrogueïdes?
... no ho sé,... probablement un cançoner, una guitarra i un munt de cançons ... la recepta: per portar-la en la carmanyola, però per transformar la taula en una de festa
ResponEliminaMargarida; ... el fil...? potser el dia a dia, doncs els que anaven amb la vella carmanyola, menjaven aquestes delicies del dia a dia, i aquest fil està enganxat a un rodet... i si està a les teves mans, es poden fer aquests plats senzills, ràpids i deliciosos, acompanyats amb un "fil" d'oli d'oliva... com sempre meravellós Margarida¡¡ Salutacions¡¡ :-D
ResponEliminaMargarida,
ResponEliminaAquest plat és de Festa.
Una abraçada,
Hola Margarida !!!
ResponEliminaSi compres aquest peix tan especial , vol dir que tens molt bon paladar!!!
Que la gent no cong
fongui , amb que tens pal butxaca plena, perquè , jo crec que val més menjar peix bo un dia de tan en tan , que cada dia peix i que no sigui fresc o que sigui d´aquell que no se sap d´on ve.
Felicitas maca..
Adoro il pesce è la tua ricetta è molto invitante, complimenti.
ResponEliminaVostè pot intentar traduir amb traductor Google, la recepta és la recepta de creps clàssic francès de creps, el farciment és una crema de mongetes blanques amb fumats papada. Vaig fer la traducció al català amb traductor Google Espero que em vaig fer entendre
Que bien te ha quedado este pescadito!!! Tiene toda la pinta de estar en su punto exacto de cocción. Ummmm, con lo que me gusta a mí, ahora mismo me lo tomaba toíto.
ResponEliminaun biquiño
Margarida,
ResponEliminaCom sempre una història magnífica precedeix una gran recepta. Sens dubte el fil que m'uneix al passat son les fotografies, i malgrat que vivim en l'era digital, segueixo volent còpies en paper d'aquelles què son per a recordar en el futur.
Una abraçada
mentre lleguia la teva història m'imaginava la carmanyola.
ResponEliminam'encanta com expliques les coses, no hi has pensat mai en escriure un llibre?
petons
Bona nit Margarida
ResponEliminaMa mare li preparava a mon pare un portaviandes per a caure de cul.Com era un poc exagerada les omplia fins la vora,i en la fabrica,a l'hora de l'esmorzar, tots estaven pendents del portaviandes de mon pare.
El teu peix té una pinta tan bona que no arribaria al portaviandes.M'han agradat molt el relat i la recepta.
Per cert, dis-li a la teua filla que això dels crêpes està fet: jo li faig crêpes fins que ella diga prou,i la resta de la família també esteu invitats, per descomptat.
Besets.
Margarida tienes buenas palabras, buenos método pero indiscutiblemente también tienes buena materia prima.
ResponEliminaBesos
El meu fil es la música, sens dubte. Qui digui que preparar-se un bon sopar, em poc temps es imposible, es que realment no té idea de cuinar.Amb una bona matèria prima,i una mica de temps, et pots fer un gran homenatge, el que jo em faría amb aquesta recepta!!!. Mil petons bonica
ResponEliminaStHilari: veig que et tira la part musical. Està molt bé! Hi ha cançons que et recorden tants moments de la teva vida!
ResponEliminaPer cert, em pensava que eres de St Hilari Sacalm, i pel teu comentari en un altre bloc veig que anava errada del tot! De Vilafranca?
Josepb: meravellosos són també els teus comentaris!
Carme: doncs ens el mengem normalment entre setmana, el divendres, per ser més exactes, perquè és el dia que compro el peix.
ELS PEIXOS: tens tota la raó! Hi ha qui viu d'aparences, però jo m'estimo més menjar bé, encara que això presenti privar-me de coses que, tot i que m'agradaria tenir-les, considero que no són importants: roba,joies, viatges...
No he comprat mai peix congelat i creu-me si et dic que passaria amb un tros de pa abans que menjar segons quin peix.
M'agrada més el peix que la carn, però menjo més carn que peix.
Daniela: t'ho agraeixo molt. Et vaig deixar el comentari perquè abans tenies traductor al castellà i m'anava bé quan no entenia alguna cosa, però a l'última recepta no el vaig veure.
Em van sorprendre aquestes crêpes.
Pilar-Lechuza: sí, en su justo punto. En la receta digo que tiene que estar 10 minutos tapado, 5 destapado y 5 con los langostinos y mejillones, pero a veces lo tengo al horno 5 minutos más,si veo que todavía le falta un poco. El pescado crudo no me gusta nada!
josep: jo també! I el que em passa amb les digitals és que surten les fotografies molt maques, les passes a l'ordinador, dius que ja n'imprimiràs alguna, passen els dies i... de cop se't fa malbé l'ordinador i et quedes sense fotos! Ens ha passat vàries vegades i encara no hem après la lliçó! Abans en feies poques i, sortissin bé o malament, totes les posaves a l'àlbum i allà les tenies sempre que les volies veure.
lidia: doncs sí, sí que ho he pensat, però... qui el publicaria? I encara més: qui se'l llegiria?
De totes maneres et diré que encara no he abandonat la idea!
mesilda: saps? la paraula carmanyola sona molt bé, m'agrada! No dic mai tupper ni fiambrera. Però a partir d'ara també utilitzaré la paraula "portaviandes". Explica tan bé quin és el seu ús!
Això de les crêpes ho tindrem en compte. Gràcies, guapíssima, tu sí que saps contentar el personal!
Maria Dolores: doncs sí: el peix aquest tenia poques hores. I tot de la nostra costa, excepte els musclos, que ara no n'hi ha aquí i ve del nord. Em creuràs si et dic que aquests llagostins encara bellugaven quan els vaig comprar?
Elvira: la recepta original, la de la Vella carmanyola, diu "Lluç en 10 minuts". El meu necessita una mica més de temps, però de totes maneres està al forn i pots anar fent altres coses. Nosaltres (i jo, la cuinera principalment) sí que ens vam donar un bon homenatge amb aquest plat! Poca feina i menjar digne d'un rei!
Yo no llevaba al trabajo fiembrera pero el tupper...¡ todos los días !
ResponEliminaYa hubiera dado yo algo por llevar esa merluza en mi tupper...
Un abrazo,
María José.
Unplato soberbio entodos los sentidos. Y una presentacion tan rica como sencilla su preparacion.
ResponEliminaNo tengo ningun hilo de tuppers, pero si otros recuerdos muy hermosos.
Mira mi hijo tiene a la fuerza que comer fuera de casa y siempre que peude me pide una fiambrera de comida. con lo joven que es le subio el colesterol. Asi que mami siempre tiene tuppers para el.
bss Margarida y feliz semana. desde Almeria con amor.
es veu fàcil i boníssim, crec que no es por demanar més.
ResponEliminaEm sembla que fins aquí m'arriba l'aroma de farigola... l'Anna de la Vella Carmenyola té receptes molt bones!
ResponEliminaAquest lluç és un plat de luxe per a un dinar de diumenge...
desde luego un plato bien rico, bien sano y bien facil, felicidades wapa
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Les carmanyoles tenen molta història! Tots n'hem passat al costat dèlles i no faria res repetir-les!
ResponEliminaAquest plat m'encanta, el faig sovint, per la senzillesa i el bon resltat que té.
Una abraçada!
Margarida, un plat ràpid per quedar com una reina per un dinar de diumenge! :)
ResponEliminaPetons!
margarida, el meu fil potser aquell llibre de cuina, amb pàgines grogues i una mica ratads que feia servir la meva àvia i que me'l vaig emportar jo, com si fos un tresor, un llibre dels anys 50 que es diu SABORES,COCINA DEL HOGAR.
ResponEliminaParlant de la teva recepta, jo aquesta manera de fer el lluç la vaig coneixer a través de la Mariona Quadrada, i és tan ràpid i fàcil i tan net de fer que cau de tant en tant. Però tu l'has vestit de festa major amb l'acompanyament, jo normalment amb unes patates i llestos!!!
PTNTS
Dolça
Jo no n'havia tingut mai, de carmanyola... la meva mare era més de fer-me entrepans freds i a córrer (mmMMMm... de truita freda, de botifarra freda, mMMMMmmMMMmMmMM).
ResponEliminaAra, en canvi, a les meves nenes els preparo tupers :-O
Un plat de festa i ben fàcil, quina bona pinta que fa!!
ResponEliminaptns
Margaridaaaaa!! però tu las deixat de festa festa, eh!
ResponEliminaJo quan vaig decidir posar-li la vella carmanyola va venir una mica de la meva "pina Agustina" (ja fa 4 anys que es va morir) pq era molt bona cuinera. M'havia ensenyat moltes coses de cuina però curiosament ella la vella carmanyola de ferro "que no pot posar al microones" i que és ideal pel que som de xiruca ;)) la feia servir per posar fils, gomes de les calcetes, les tisores ... en resum de "costurero" i a mi es una imatge que m'ha quedat sempre molt gravada.
Rècords i gràcies per provar una de les meves receptes.
María José: No llevabas esta merluza pero seguro que también estaba delicioso!
ResponEliminaLoladealmeria: seguro que tu hijo lleva la fiambrera llena no sólo de buena comida sinó también del amor que has puesto en ella!
*Eva*: tens tota la raó: no es pot demanar més!
Gemma: nosaltres ens el mengem en divendres, perquè és el dia que compro el peix i, encara que estigui a la nevera, no és el mateix menjar-se'l acabat de pescar que al cap de 3 dies.
Paula: gracias a ti, por la visita y el comentario!
illetapitita: així no cal que te'n canti les excel·lències: les notes cada vegada que el fas!
Mercè:com el faig en divendres, converteixo aquest dia de la setmana en diumenge.
Dolça: quina il·lusió em faria a mi tenir un llibre de cuina de la meva àvia!! Però ella no en tenia cap! Sí tinc els que em va donant la meva mare, perquè cada vegada els utilitza menys.
Ah, la Mariona Quadrada (és de la teva terra, oi?), fa uns plats tan bons!
surfzone:que la teva mare et preparés entrepans freds no vol dir que no ho fes amb el mateix amor que poses tu en els tuppers de les teves filles! Jo als meus fills (i són grandets) encara els preparo l'entrepà de l'esmorzar i m'hi estic tot el temps que calgui no només per fer-lo sinó també per embolicar-lo.
ANNAFS: doncs ja veus quina poca feina per fer-lo! Ideal per quan tens convidats (encara que no gaires, que sinó se't dispara el pressupost)!
la vella carmanyola: La pina Agustina era la teva àvia? Quina anècdota més entranyable! La carmanyola feia de cosidor, quina gràcia! I és que cadascú dóna als seus objectes la finalitat que vol! Jo mateixa, guardo les betes i les gomes en una caixa vermella de bombons, però les estisores, agulles i altres coses estan al cosidor que em va regalar la meva mare.
Com veus, em va agradar tant la teva recepta que la vaig fer. Però em penso que el teu lluç encara era més de festa perquè el meu porta musclos, però tu el vas acompanyar de cloïsses!!!!!
Hola Margarida. Cuando entro en tu blog ya voy preparado para ver y leer tu entrada con suma atención. Siempre me gusta.
ResponEliminaEl pescado me encanta y este que has puesto tiene una vista fabulosa. Debe estar delicioso y con lo que le has puesto de acompañamiento ya es para perder la noción del tiempo y poder degustar todo con tranquilidad.
Saludos
Així és com més m'agrada el peix: sense gaires “mandangues”! :))
ResponElimina