Lluç a la papillota

Feia 10 anys que la Llúcia no veia la seva mare. Des que havia anat a viure al Japó només havien mantingut contacte telefònic, raó per la qual no s'havia assabentat del càncer que patia. La pobra dona estimava tant la seva filla que li havia amagat la seva malaltia fins al final, perquè en cap moment havia perdut l'esperança de poder-la superar.

Mentre era a l'avió de retorn a Kobe, pensava que encara no havia vessat cap llàgrima per la seva mare. Com hauria pogut plorar per una dona a qui la malaltia havia afeblit tant que li resultava totalment una desconeguda?

Ella en guardava la imatge de deu anys enrere, de quan es van abraçar per darrera vegada. Aleshores era una dona jove, àgil i de gran bellesa, que feinejava a totes hores. I aquest era el record que volia portar al seu cor.

De sobte va començar a buscar quelcom dins la bossa de mà, i del bitlleter en va treure una fotografia que feia temps que no mirava.

Hi sortien totes dues, assegudes al jardí de casa, i ella lluïa una cua de cavall amb un llaç vermell. A la seva mare li agradava tant aquesta fotografia que, durant una bona temporada, no va parar d'ensenyar-la a tothom, orgullosa com estava de la seva filla.

I recordant aquests fets, no es va adonar que l'avió havia aterrat i que ja no hi quedava cap passatger. Quan l' hostessa se li va acostar, va veure que les llàgrimes li banyaven la cara.

Amb la recepta que avui us presento no us vull fer plorar, sinó que sentiu una munió d'aromes en desfer la llaçada. Es tracta d'un lluç a la papillota. Diuen que aquesta és una de les maneres més sanes de coure els aliments, ja que ho fan en el seu propi suc, sense necessitat d'afegir-hi aigua ni greixos. Consisteix en embolcallar els aliments amb paper de forn o d'alumini i mantenir el paquet ben tancat, a fi d' intensificar l'aroma de tots els ingredients.

Com no podrem obrir el paquet mentre és al forn, convé que tots els ingredients estiguin tallats de mida regular perquè es coguin de manera uniforme. Si n'hi ha de més durs, convé passar-los prèviament per la paella o coure'ls una mica abans d'embolicar-los amb el paper.

Si no heu provat mai aquesta tècnica, us aconsello que us inicieu amb uns filets de peix, perquè sempre dóna molt bons resultats.

Si ja us he convençut, seguiu-me que tot seguit us explico com es prepara aquest plat.

En comprar el lluç, demanem al peixater que ens l'escati i en tregui totes les espines, deixant els dos lloms ben nets. Tenint en compte que les patates necessiten més temps de cocció que el peix, les coem al vapor durant 10 minuts.

Encenem el forn i el posem a 190º. Tallem un quadrat de paper de forn de 38 x 38 cm. Al mig hi posem un tall de lluç de 200 g, el salem, escampem per sobre una mica de farigola, una culleradeta de vi blanc i un rajolí d'oli. Hi posem tot al voltant les patates i ho empolsinem tot amb julivert tallat fi.

Ajuntem els quatre extrems del paper i lliguem el paquet amb un cordill, de manera que quedi ben tancat.

Enfornem els paquets durant 15 minuts. Passat aquest temps els posem directament al plat i servim a taula. Tots els comensals gaudiran de l'emoció d'obrir-lo i esbrinar què amaga aquest embolcall. Si voleu, per fer una presentació més maca, podeu tallar el cordill i substituir-lo per un llaç de ras.

No només fruiran amb un plat sa, sinó amb la flaire que desprenen tots els seus ingredients!

Ingredients:

1 tall de lluç de 200 g per persona
6 patates molt petites per persona
sal
farigola
julivert
vi blanc
oli d'oliva verge extra

Plorem quan ens envaeix la tristesa, però també de felicitat. Avui us recomano el llibre de Paulo Coelho, Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar. Editorial Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1997.