Canelons de verdura

El dia que en Ramon va saber que a la feina el coneixien com l'home Ni-Ni, una infinita buidor envaí fins el racó més pregon del seu cos.

Aquell matí, contràriament al que havia estat fent des que havia entrat a treballar a l'empresa, no es va veure amb forces d'anar a esmorzar amb els seus companys.

Amb un somriure forçat que dissimulava la seva torbació, els seguia amb la vista mentre agafaven els abrics i se n'anaven. I allà, sol davant la pantalla de l'ordenador, va fer un repàs de la seva vida.

I es va adonar que tenien motius per considerar-lo estrany perquè en ell convergien tots els trets que, vistos individualment en els altres, es podien considerar virtuts, però que en ell esdevenien una xacra.

En Ramon ni fumava ni bevia. Ni menjava carn ni peix. I segurament hauria sigut més feliç si la seva raresa hagués estat acceptada com a normalitat.

Estic convençuda que si en Ramon convidés els seus companys a tastar uns canelons de verdura tan bons com aquests, no només el felicitarien sinó que més d'un es faria vegetarià.

Si a vosaltres també us han seduït, aquí teniu la recepta:

Rentem i tallem totes les verdures a trossets petits i uniformes. Posem oli a la paella i coem una mica la ceba. Tot seguit hi anem afegint la resta de verdures, de més dures a menys, saltejant-les un parell de minuts abans de posar la següent. No les hem de coure gaire, perquè se'ns desfarien i han de quedar una mica al dente. Salpebrem i, quan estiguin, les posem en un escorredor perquè deixin anar l'excés d'oli.

Posem aigua abundant en una cassola, amb sal i un rajolí d'oli. Quan bulli, hi posem les plaques de lasanya, d'una en una, vigilant que no s'enganxin. Després de bullir durant 15 minuts, les retirem del foc, les colem i les refredem lleugerament amb un raig d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Tallem les plaques pel mig i les distribuïm a sobre d'un drap de cotó. Posem dues cullerades de farciment a cada làmina i les caragolem, vigilant que l'extrem quedi a la part de dalt. Això farà que el caneló no se'ns desfaci quan el vulguem passar a la plata.

Encara que acostumo a utilitzar mantega i llet de vaca per fer la beixamel, aquesta vegada les he substituït per mantega bio Soya i llet de soja Provamel. He de reconèixer que, tot i ser bona, m'agrada més la versió tradicional, segurament perquè sóc una persona a qui costa adaptar-se a les novetats culinàries.

Fem la beixamel com ja vam explicar aquí. Quan ja la tinguem, afegim una cullerada de tomàquet fregit del bo per donar-li una mica més de gust. Encenem el gratinador del forn i el posem a 200º.

Escampem unes cullerades de la salsa al fons d'una plata que pugui anar al forn, i hi posem els canelons. Hi aboquem per sobre la resta de beixamel i la cobrim amb el formatge ratllat i uns trossets de mantega. Posem els canelons a gratinar fins que estiguin daurats.

Ingredients (per a 12 canalons):

1 ceba tendra
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 pastanaga
1/2 manat d'espàrrecs verds
1 carbassó
1 albergínia
2 tomàquets vermells
oli d'oliva verge extra
sal
pebre

6 plaques de lasagne all'uovo De Cecco

60 g mantega
60 g farina
3/4 l de llet
sal
pebre
nou moscada
1 cullerada de tomàquet fregit Mata

formatge parmesà
mantega

Els dies de fred i pluja, quan ja és fosc, no ens abelleix tant voltar. Si us ve de gust seure i gaudir d'una bona lectura, us recomano La senyoreta Ningú, de Tomek Tryzna. Edicions 62 (El Balancí, 323). Barcelona, 1998.