Cistelletes de merenga

Ja començava a fosquejar quan vaig veure el noi del carretó avançant a pas lleuger davant meu. Vaig imaginar que s'afanyava per arribar al súper abans que no tanquessin però, en adonar-me que passava de llarg de tres botigues de menjar, la curiositat em va empènyer a seguir-lo.

Cap dels aparadors il·luminats que hi havia al llarg del carrer no el va distreure del seu objectiu. La lluna resplendia ben rodona i semblava que volgués escalfar-nos en aquella nit gèlida.

A Sant Martí tocaven les vuit quan el noi travessava la plaça de l'Església, alentint el seu ritme. Es va aturar finalment a la gran cua que hi havia davant de la porta, formada majoritàriament per dones.

Totes s'aferraven al seu carretó, que les protegia del fred i de la fam, al fons del qual havien amagat la vergonya de veure's abocades a aquelles circumstàncies. I frisaven per tornar a casa i poder celebrar aquestes festes veient la cara de felicitat dels seus fills davant d'un plat ple.

El dia de Nadal a casa menjarem com sempre amb moderació i us puc assegurar que no ens empatxarem, encara que només sigui per solidaritat amb totes aquelles persones que no tenen la nostra sort.

I, a l'hora de les postres, no em presentaré amb un carretó ple de llepolies sinó amb unes cistelletes de merenga curulles de fruita.

Es poden fer uns dies abans i guardar-les en una caixa hermètica. Perquè no s'humitegin, no les farcirem (amb nata o trufa) fins a unes hores abans de servir-les. Per aconseguir un sucre amb gust de vainilla, cal tenir durant uns dies una beina de vainilla ja usada dins del pot de sucre.

Per fer les cistelletes farem servir merenga francesa, que es fa així:

Primer de tot dibuixem cercles de 10 cm de diàmetre en un paper de forn, i posem una olla amb aigua al foc perquè s'escalfi lleugerament. Mentrestant, tamisem el sucre, i en un cassó muntem les clares amb un pessic de sal fins que gairebé estiguin a punt de neu.

Aleshores posem cullerades de sucre mentre anem batent. Un cop l'haurem incorporat tot, posem el cassó dins de l'olla, vigilant que l'aigua no toqui la base del cassó. I batem la merenga fins que sigui ben espesa.

Amb batedora elèctrica trigarem uns 8 o 9 minuts. Notarem que ja està feta quan veiem que forma pics. En aquest moment passem ràpidament la merenga a una màniga pastissera.

Encenem el forn i el posem a 110º. Omplim amb la merenga les circumferències dibuixades. Després, fem rosetes al voltant de les vores. Amb la merenga que ens sobra, fem més rosetes a sobre del paper de forn.

Enfornem les cistelletes durant 1 hora i mitja o 1 hora i 3/4. No han de quedar rosses, però sí seques. Les desenganxem del paper i les deixem refredar abans de farcir-les amb nata muntada. Decorem amb gerds, amb un cor de xocolata i unes rosetes de merenga.

Ingredients:

4 clares d'ou
1 pessic de sal
250 g sucre mòlt amb gust de vainilla

Per decorar:
nata
gerds
xocolata

Amb rosetes de merenga i unes gominoles he fet l' arbre de Nadal amb què us vull felicitar aquestes festes a tots els que em visiteu, ja sigui de puntetes, ja deixant-me un comentari. Espero que aquest any que ara encetarem ompli de felicitat les vostres vides!

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes que té com a amfitriona a Núria, de Petita Cuina, i que ha proposat receptes per Nadal.

Pastís de mascarpone i xocolata

Ses Majestats els Reis de BIMBO tenen el gust de convidar-vos a la Primera Trobada de Prínceps i Princeses que tindrà lloc al Palau de Cookiteca el segon cap de setmana de desembre.

Quan vaig rebre aquesta invitació de seguida vaig pensar que s'havien equivocat de destinatari i vaig decidir posar-me en contacte amb els Caps de Protocol perquè poguessin esmenar l'error.

Com em van tremolar les cames quan em van dir que tot era correcte i que esperaven amb gran goig la meva assistència!

M'havien convidat al ball? A mi? I amb uns prínceps tan ben plantats i de tanta anomenada com el Javi (de Javirecetas), el Jesús (d' El Aderezo), l'Starbase (de De cuina), l'Alfonso (de Recetas de Rechupete), el Pepe (de Pepekitchen) i el Rafa (de Con los cinco sentidos)? I amb les Princeses més llestes i més boniques que mai hàgiu vist, com la Rosa (de Velocidad Cuchara), la Loreto (de Sabores de Colores) i la Mar (de Vamos a CociMar)?

Foto cedida per Rosa de Velocidad cuchara.

Us juro que per un moment em vaig sentir com la Ventafocs, però... on era la meva fada padrina? Sola, no me'n sortiria! En la meva desesperació, mil vegades vaig invocar-la i ni un sol cop va tenir en compte el meu clam! Qui vestiria, doncs, el meu cos nu i qui conduiria la carrossa que m'havia de portar fins a Palau? Qui em donaria l'encant necessari perquè no m'arraconessin un cop hi hagués arribat?

Mai havia patit tant com els dies previs a la festa, i com m'avergonyeixo ara de la meva niciesa! Car heu de saber que aquests Prínceps no només em van acollir amb simpatia sinó que van fer tot el possible perquè em sentís una princesa de debò al seu costat.

Vaig degustar les seves menges exquisides i vam riure junts. I vaig gaudir de la seva grandesa fins que les primeres campanades de mitjanit van començar a tocar. Va ser aleshores quan vaig sortir corrents perquè temia despertar-me i comprovar que tot havia estat un somni.

Han passat els dies i encara ara sóc dalt d'un núvol. No m'atreveixo a posar els peus a terra perquè m'he adonat que en la meva fugida no vaig deixar oblidada cap sabata que em pogués fes tornar a Palau.

Mai oblidaré l' oportunitat que m'ha ofert la casa BIMBO de participar en aquest esdeveniment, en què he col·laborar fent un pastís de mascarpone i xocolata i que desitjo que us agradi tant com a mi.

Ideal per quan se’t presenten visites que no esperaves, per quan vols arrodonir un bon dinar sense que es dispari el pressupost, per a aquells que desisteixen d’elaborar un pastís amb l’excusa que són uns negats per fer un bon pa de pessic, o simplement per la satisfacció de poder preparar unes postres que no necessiten forn.

Si us animeu a fer-lo, aquí teniu la recepta:

Ajuntem llesques de pa BIMBO bueníssimo i retallem dues circumferències de la mateixa mida que la base del motlle. Per a un motlle de 20 cm necessitarem 4 llesques per a cada circumferència. Si convé, podem retallar una mica les vores perquè siguin més rectes.

Pelem i triturem les ametlles. En un bol barregem el formatge, les ametlles, les dues xocolates i el sucre.

Folrem la base del motlle amb una de les circumferències de Pa BIMBO. Escampem a sobre la crema de formatge, i cobrim amb l'altra circumferència.

Escalfem la nata i, quan bulli, la retirem del foc. Afegim aleshores la xocolata esmicolada, remenem bé fins que es desfaci i hi incorporem la mantega. Quan s'hagi desfet, i la cobertura ja no estigui calenta, l'aboquem a sobre del pastís, vigilant de no tocar-la, fins a cobrir tota la superfície.

Barregem el mascarpone amb el sucre i el posem dins d'una màniga pastissera. Fem una corona de rosetes i hi intercalem móres i gerds.

Ingredients (per a un motlle de 20 cm):

8 llesques Pa Bimbo Bueníssimo sin corteza

250 g formatge Mascarpone

50 g ametlles torrades

50 g xocolata Nestlé Postres desfeta

50 g xocolata Nestlé Postres esmicolada

10 g sucre mòlt

250 ml nata (35% matèria grassa)

250 g xocolata Nestlé Postres

100 g mantega

100 g formatge Mascarpone

1 culleradeta de sucre

móres i gerds

I perquè durant unes hores vaig portar una corona de princesa, no estaria malament dedicar una estona a la lectura del llibre de Sebastià Alzamora, La pell i la princesa. (Premi Josep Pla 2005). Cercle de Lectors.

Coca de pinyons

El Gegant del pi

ara balla, ara balla;

el Gegant del pi

ara balla pel camí.

No penseu que tots els gegants són tan simpàtics com en Farell, el Gegant del Pi de Caldes de Montbui que alliberà Barcelona del Gegant Moro, i que és el protagonista de la cançó que tots hem cantat de petits.

A l'antiga Corint habitava en Sinis, un gegant dotat d'una força extraordinària. L'anomenaven el vinclador de pins perquè tenia el costum de vinclar fins al terra dos pins, entre els quals lligava un home. Tot seguit, els amollava i, en redreçar-se aquests violentament, esquarteraven la pobra víctima.

Teseu li va donar la mateixa mena de mort amb què ell sorprenia els viatgers que queien a les seves mans.

Per endolcir una mica aquesta història tan violenta, avui us porto una coca de pinyons. Gegant per la seva mida i boníssima de gust, tant o més que el Coc ràpid. Deu ser pel toc dels pinyons...

Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem amb paper de forn un motlle rectangular de 30cm x 24cm, deixant que el paper sobresurti del motlle uns quants centímetres.

Separem els rovells de les clares. Batem els rovells amb el sucre amb una batedora elèctrica, i anem afegint els altres ingredients, per ordre, batent bé cada vegada.

Posem un pessic de sal a les clares i les muntem a punt de neu. Tot seguit les incorporem a la massa amb una espàtula, molt suaument.

Omplim el motlle amb aquesta preparació i escampem per sobre els pinyons. L'enfornem durant 40 minuts o fins que veiem que té un color daurat ben bonic.

Traiem la coca del forn, espargim el sucre per sobre i la deixem refredar. Si podem...

Ingredients:

4 rovells
350 g sucre
175 ml llet
125 ml oli
70 ml anís
pell ratllada d'una llimona
400 g farina
1 sobre de llevat Royal
4 clares
1 pessic de sal

100 g pinyons
sucre

I, mentre gaudiu menjant aquesta coca, podeu aprofitar per llegir Matadors & cia, de Joan Agut. Editorial Barcanova (Col·lecció Càlam). Barcelona, 2003. L'assassinat és el denominador comú dels vint-i-nou relats que aplega aquesta obra.

Pastís de codony

Sovint la confonen amb una altra i qui sap si li són pròpies les virtuts atribuïdes a la seva rival.

El sol il·lumina la seva pell, fina i suau, i amb el seu encant natural aconsegueix eclipsar fàcilment les belleses alienes. No és, però, cap figura de porcellana que pugui esmicolar-se amb un simple palpeig, car està dotada d'un cos herculi que ja voldrien molts dels assidus al gimnàs.

El seu nom és Cydònia i el seu perfum enamora tothom que se li acosta. Més d'un ha volgut arrancar-li un petó però, un cop descobreix l'aspror del seu caràcter, fuig esperitat. I ella està trista perquè tots acaben casant-se amb l'altra.

No us parlo de cap dona, sinó d'una fruita meravellosa, el codony. La fruita que veu com les seves veïnes les pomes passen a la cistella de la compra, mentre ella roman exposada a la caixa un dia sí i un altre també.

Abans, per perfumar els armaris i els baguls, les nostres àvies posaven peces d'aquesta fruita entre la roba. I més antigament, a l'època clàssica, els nuvis oferien aquests fruits a la deessa Afrodita en senyal d'amor i fecunditat.

Pocs saben que un fruit, tan aspre menjat cru, pot arribar a ser tan deliciós un cop cuit. Si, al primer cop d'ull, heu pensat que el meu pastís era de poma, anàveu ben errats. I si, després de la sorpresa inicial, voleu dedicar un temps a la seva preparació, ara mateix us n'explico la recepta.

Fem la pasta brisa com ja vam explicar aquí . Encenem el forn i el posem a 180º. Traiem la pasta de la nevera, l'estirem amb el corró i folrem amb ella un motlle de 24 cm de diàmetre. Passem el corró per sobre per retallar les vores. Cobrim tota la superfície amb paper de forn, i l'omplim amb cigrons. Tot seguit l'enfornem durant 25 minuts.

Un cop cuita, la traiem del forn, retirem els cigrons i el paper, i la tornem a posar al forn 5 minuts més.

Amb un drap freguem bé la pell dels codonys per eliminar la mica de borrissol que puguin tenir. Els rentem bé i els pelem. Tallem la polpa a daus petits, i els reguem amb el suc de llimona.

Posem les pells i els cors en un cassó amb l'aigua i els coem durant 25 minuts, fins que estiguin ben cuits. Tot seguit, els enfarcellem amb un tovalló de cotó, que tindrem dins d'un colador xinès, i escorrem tot el suc.

Posem en un cassó al foc la polpa tallada a daus, el sucre i el suc colat i ho fem bullir fins que la polpa estigui tova però sense que arribi a desfer-se. Colem el suc.

Posem en un cassó aquest suc i el vi i els deixem reduir fins a tenir-ne 250 ml. El retirem del foc i hi afegim els fulls de gelatina que haurem tingut 3 o 4 minuts en remull en aigua freda. Remenem perquè es desfacin i deixem refredar una estona.

Col·loquem els daus de polpa a sobre de la base del pastís i hi aboquem tot el suc. El deixem a la nevera, perquè gelatinitzi, fins al moment de servir.

Ingredients:

Pasta brisa:
200 g farina
100 g mantega
80 g sucre mòlt

1 ou

1 pessic de sal

Farciment:
1250 g codony
5 cullerades de suc de llimona
1/2 l aigua
200 g sucre
125 vi blanc
5 làmines de gelatina

Explica Plutarc que les núvies gregues acostumaven a mossegar un codony per perfumar els seus petons abans d'entrar a la cambra nupcial. Per això avui us recomano la lectura d'uns petons. Petons de diumenge, de Sílvia Soler. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 773). Barcelona, 2008.

Amb aquesta recepta participo en el concurs que ha organitzat Glutoniana, una mestra de les receptes sense gluten, per celebrar el segon aniversari del seu bloc Las recetas de glutoniana. Una de les condicions del concurs és posar a la recepta la fotografia del nostre estri de cuina preferit. Us sorprendrà, però el meu és el colador xinès que he ensenyat més amunt. I és que no hi ha dia que no el faci servir!

Font de la recepta: Repostería, de Christian Teubner.