El Gegant del pi
ara balla, ara balla;
el Gegant del pi
ara balla pel camí.
No penseu que tots els gegants són tan simpàtics com en Farell, el Gegant del Pi de Caldes de Montbui que alliberà Barcelona del Gegant Moro, i que és el protagonista de la cançó que tots hem cantat de petits.
A l'antiga Corint habitava en Sinis, un gegant dotat d'una força extraordinària. L'anomenaven el vinclador de pins perquè tenia el costum de vinclar fins al terra dos pins, entre els quals lligava un home. Tot seguit, els amollava i, en redreçar-se aquests violentament, esquarteraven la pobra víctima.
Teseu li va donar la mateixa mena de mort amb què ell sorprenia els viatgers que queien a les seves mans.
Per endolcir una mica aquesta història tan violenta, avui us porto una coca de pinyons. Gegant per la seva mida i boníssima de gust, tant o més que el Coc ràpid. Deu ser pel toc dels pinyons...
Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem amb paper de forn un motlle rectangular de 30cm x 24cm, deixant que el paper sobresurti del motlle uns quants centímetres.
Separem els rovells de les clares. Batem els rovells amb el sucre amb una batedora elèctrica, i anem afegint els altres ingredients, per ordre, batent bé cada vegada.
Posem un pessic de sal a les clares i les muntem a punt de neu. Tot seguit les incorporem a la massa amb una espàtula, molt suaument.
Omplim el motlle amb aquesta preparació i escampem per sobre els pinyons. L'enfornem durant 40 minuts o fins que veiem que té un color daurat ben bonic.
Traiem la coca del forn, espargim el sucre per sobre i la deixem refredar. Si podem...
Ingredients:
4 rovells
350 g sucre
175 ml llet
125 ml oli
70 ml anís
pell ratllada d'una llimona
400 g farina
1 sobre de llevat Royal
4 clares
1 pessic de sal
100 g pinyons
sucre
I, mentre gaudiu menjant aquesta coca, podeu aprofitar per llegir Matadors & cia, de Joan Agut. Editorial Barcanova (Col·lecció Càlam). Barcelona, 2003. L'assassinat és el denominador comú dels vint-i-nou relats que aplega aquesta obra.
Bon dia Margarida!
ResponEliminaAquesta coca és perfecte per un bon esmorzar de diumenge.... o de qualsevol dia de la setmana!
Fa molt bona pinta, jo no m'hi podria resistir.
Una abraçada,
Elisabet
m'apunto la recepta d'aquesta coca tan flonja que ara mateix sucaria al got de llet, i m'apunto també la recomanació literària, no coneixia el llibre i m'ha cridat l'atenció.
ResponEliminaNo la he pogut tastar, però llegint els ingredients se'm fa la boca aigua. Per cert desconeixia aquesta història del gegant del Pi, ja que en totes aquestes llegendes medievals hi ha un munt de versions.
ResponEliminaUna abraçada
que delicia , te ha quedado genial. Bss.
ResponEliminaT'ha quedat perfecte.
ResponEliminamolts petons
ja estic preparant una bona xocolata
ResponEliminapetons
Realmente perfecta, esta receta me la llevo con tú permiso, me encantan este tipo de bizcochos.
ResponEliminaSaludos
Quina coca tan bona, té un aspecte deliciós!
ResponEliminaPetons
M'encanta aquesta coca, els pinyons li dónen un gust espectacular!
ResponEliminaMolts petons
hola Margarida, me encantan tus postres y tus relatos, la coca estupenda como siempre un saludo
ResponEliminaLe tue torte sono splendide, riesci sempre a stupirmi, bravissima Margarida.
ResponEliminaCiao Daniela.
Que deliciosa se ve!!....sobre todo con los pinones....ese corte lo dice todo....esponjosa y sabrosa!!.....Abrazotes, Marcela
ResponEliminaAquestes coques no passaran mai de moda, amb una rajola de xocolata són i seran el millor berenar del món! I ben carregades de pinyons és com són més bones, oi?
ResponEliminaHola!
ResponEliminaT'he descobert fa molt poc, però em tens totalment conquistada. Quines històries, quines fotografies i quines receptes!! Amb aquesta coca entren ganes de mossegar la pantalla!!Enhorabona. Un petó. Paula. http://bontiberi.blogspot.com
És curiós, l´altre dia van ensenyar aquesta cançó al meu fill i aquests dies no paro d´escoltar-la...m´ha fet gràcia ;) la coca s´assembla molt a una que la meva àvia preparava i ha de ser boníssima...molts petonets
ResponEliminaMargarida, quina coca més flonja!!! Li clavaria queixalada a la pantalla!! Quina bona pinta!
ResponEliminaPetons!
Això si que és una coca!!! ara mateix li faria força mal!!!
ResponEliminapetons
Bona nit Margarida
ResponEliminaSegur que si el gegant Sinis prova la teua coca se li va la mala llet que tenia i se li reblanix el cor.
T'ha quedat súper esponjosa.
Este tipus de coques m'encanten.
Besets
Pues entre la historia del gigante asesino y el libro de asesinatos, Margarida, qué miedo, menos mal que la coca vamos, te hace olvidar todo lo demás, con esa pinta tan rica y los piñones, que son una delicia de la naturaleza.
ResponEliminaMe encantaría probarla, así que la tendré que poner en la carpeta de pendientes.
Un beso pacífico Margarida, nada de crímenes.
Que brutos eren a l'antiguitat, oi? En canvi ara, el món és tan civilitzat... oh! wait!... :-P
ResponEliminaUn coc d'allò més interessant, segur que és perfecte per al berenar :)
Pero que rico y esponjoso se ve!! Tiene que ser una delicia para el paladar
ResponEliminaUn besazo
la textura d'aquesta coca, amb el dolç i cruixent dels sucre i dels pnyons que la cubreixen són una combinacó irresistible.
ResponEliminapt!
A casa fem reverències a les coques com aquesta! No hi ha res que se li pugui comparar!
ResponEliminaMargarida els pinyons resulten cars però estan tan bons que qualsevol no els posa que bona coca veig.
ResponEliminaUn abraç
OHHHH, que maca i bona t'ha quedat.
ResponEliminaAra mateix t'agafaba un troçet jaja.
M'encanten aquestes coques, son genials.
Petonets.
Et pots ben creure que no tenia ni la més mínima idea del que hi havia darrere la cançó del gegant del pi, i del gegant de la ciutat :-)) ...i mira que l'hem cantada eh...
ResponEliminaque en fa de temps que no em menjo una coca tant bona! m'ha recordat la coca del forn, després d'escola en comprava un bocinet amb una mica de xocolata. Em deixava el trocet del sucre pel final!!! :-)
un petonàs guapíssima!
Qué delicia... siempre que vengo me voy con una agradable sensación de dulzor. Me gusta.
ResponEliminaUn beso.
espectaculars les fotos, Mama!!!!! i aquest pastís és boníssim. ja ho saps...quan el fas, desapareix al cap de 10 minuts.
ResponEliminaMargarida. La verdad es que esta coca tiene un aspecto fabuloso, esponjosa y con un color precioso. Los piñones tostados deben darle un sabor estupendo.
ResponEliminaSaludos