Puré de carbassa i taronja

Odiava els miralls i havia après a viure sense saber com era, perquè el record de la seva fesomia li resultava esfereïdor.

Quantes riotes suportades durant anys i anys! Quantes llàgrimes vessades a causa dels milers d'ulls escrutadors! Quant de dolor i quanta tristesa!

Els qui l'estimaven l'aconsellaven de treure partit de les seves bones qualitats per tal que la valoressin pel que era i no pel seu físic, però tots aquests oblidaven que sovint el sentit de la vista preval sobre qualsevol consideració de la ment.

Tot va canviar, però, quan va conèixer l'amor de la seva vida, l'home que va saber donar-li la felicitat que sempre li havia mancat. En Tomeu era cec, però no li calien els ulls per saber que tenia al davant la dona més bonica del món.

Aquests dies, milers de carbasses sofriran en silenci l'espantosa transformació a què seran sotmeses. I crec que elles no voldrien il·luminar el camí dels difunts, sinó omplir d'alegria les nostres taules. Per això, avui us proposo aquest Puré de carbassa i taronja.

Comencem preparant l'oli amb aroma de vainilla. Obrim pel mig la beina de vainilla i n'extraiem les llavors amb la punta d'un ganivet. Les posem en un bol i les barregem amb l'oli.

Si voleu sorprendre els convidats amb una presentació original, haurem d'escapçar la carbassa i buidar-la amb molta cura amb una cullereta parisina, deixant només 1/2 cm de gruix. D'aquesta manera utilitzarem la closca com a recipient per a servir el puré, posant la seva pròpia tapa perquè no es refredi.

Si no voleu tenir tanta feina, peleu la carbassa, elimineu les llavors i talleu la polpa a trossos petits.

Tot seguit posem l'oli en una olla i, quan estigui calent, hi afegim la ceba i el porro tallats ben petits. Deixem que es facin, a foc lent fins que estiguin cuits, però sense agafar color.

Aleshores hi afegim la carbassa, l'aigua i el brou, i ho portem a ebullició. Tapem l'olla i ho deixem coure durant 30 minuts a foc suau.

Salem i hi posem un pessic de gingebre. Triturem amb el minipímer fins a tenir un puré ben fi i tot seguit hi afegim el suc colat d'una taronja. Omplim la closca de la carbassa amb el puré i decorem amb un rajolí d'oli amb aroma de vainilla.

Ingredients (per a 4 persones):

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1 ceba tendra

1 porro (només la part blanca)

800 g carbassa (sense pell ni llavors)

200 ml aigua

200 ml brou vegetal

sal marina

gingebre mòlt

el suc d'una taronja

Oli amb aroma de vainilla:

4 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1/2 beina de vainilla

No sé si la carbassa que vaig collir del meu hort havia pensat mai que acabaria transformada en aquest Puré de carbassa i taronja. La vida sempre ens dóna sorpreses, i sovint són més agradables del que havíem somiat. Per això avui us recomano La Bella i la Bèstia, de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont.

Coca de vidre

He de reconèixer que estava gelosa de la seva felicitat. M'incomodava que tingués tantes ganes de fer cursos amb l'excusa d'estar al dia, i fins i tot em sabia greu que sempre trobés un forat a la seva agenda per assistir a classe. Què hi trobava que el feia tan feliç?

M'enrabiava cada vegada que el veia sortir de casa decidit a passar una bona estona, i encara m'enrabiava més veure'l tornar amb aquell semblant tan cofoi. No el destorbaven ni el mal temps, ni els horaris del tren, ni arribar tard a casa.

Però jo no estava decidida a perdre'l, i amb un rampell de desesperació vaig decidir apuntar-m'hi també.

I què hi vaig trobar, em preguntareu. Doncs ara us ho dic. No és una escola, ni una botiga, ni un centre social, ni una cuina. És tot això, i més. És aprendre gaudint, és xerrar i conèixer un munt de coses, és compartir taula i experiències amb gent interessant, és riure i sentir que ets a casa.

I és que Cookiteca és la casa de tots!

Ahir vaig assistir a un taller de Coques de vidre de disseny que ens van oferir el mestre pastisser Joan Baixas i la dissenyadora Sisón Pujol organitzat per Cookiteca&Veritas dins del marc del Barcelona Design Festival.

Cadascun dels assistents vam poder fer la nostra coca i emportar-nos-la a casa. En aquestes fotos us ensenyo la Coca de vidre que vaig fer jo.

Si vosaltres també voleu deixar anar l'artista que porteu dins, ara us explico com ho heu de fer.

Comencem pastant la massa de pa en un robot de cuina durant 10 minuts. Tot seguit la deixem reposar a la nevera 2-3 hores, tapada amb film.

Encenem el forn i el posem a 200º. Agafem porcions de massa i les estirem ben fines amb el corró. Podem fer-les planes o amb una mica de volum, com més ens agradi. Punxem la superfície amb una forquilla per evitar que es formin bombolles d'aire.

Untem tota la coca amb oli i hi escampem per tota la superfície una bona quantitat de sucre. L'enfornem fins que el sucre s'hagi fos. Com més sucre hi posem, més caramel·litzada quedarà.

Guarnirem la coca amb caramel artístic, que farem posant el sucre, l'aigua i la glucosa al foc fins que arribi a 158º. Aleshores l'aboquem a sobre d'una goma silpat i li donem la forma que volem. Aquest tipus de sucre, anomenat colat, queda llis i brillant, i es poden aconseguir tonalitats diferents afegint-hi colorants.

Ingredients:

Coca de vidre:
500 g farina de força
500 g farina fluixa
30 g llevat fresc*
20 g sal
30 g sucre
550 g aigua

oli d'oliva
sucre cristall

Sucre colat:
1000 g sucre cristall
350 g aigua
200 g glucosa

(*) A la recepta no s'especifica la quantitat de llevat. Jo sempre hi poso 30 g.

Aquesta és la Coca de vidre que vaig fer ahir al taller de Cookiteca. No és una obra d'art però amb més temps i més pràctica potser ho aconseguiré! Mentre, gaudiré amb la lectura de Saul Bellow, L'autèntica. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 319). Barcelona, 1998.

Fesols amb espinacs i moniato

Va morir un 4 de juliol sense rebre cap tipus d'honor i en condicions de pobresa. I al seu poble, el nom del qual va fer gran, no hi trobareu cap monument en record seu.

Malgrat tot, Pingali Venkayya passarà a la història com el dissenyador de la bandera nacional. Enmig queden la seva lluita per la llibertat nacional i el seu afany de coneixement.

No va ser fins després de moltes hores d'estudi que es va presentar davant de Mahatma Gandhi amb el prototip del que, anys més tard, esdevindria la bandera tricolor de l'Índia. En ella el color safrà representa la idea que els líders del país han de ser indiferents als guanys materials i que s'han de dedicar a la seva feina. La franja blanca del centre és la llum, el camí de la veritat que ha de guiar la conducta de tots els homes. I el color verd marca la seva relació amb la terra i amb tot el que aquesta produeix. La roda al bell mig de la franja central esperona al país a moure's i a seguir endavant.

Tant de bo tots aquests ideals estiguessin cosits amb fil invisible en les banderes de tots els països!

Avui us presento els meus Fesols amb espinacs i moniato, seguint el mateix patró de les franges de la bandera de l'Índia.

Menjar sa i ràpid de fer, i una manera diferent de menjar llegums.

Coem els moniatos al vapor durant 20 minuts. Un cop cuits, els pelem i els passem pel passapurés. Hi afegim sal i pebre.

Rentem els espinacs i els passem per la pella 2 o 3 minuts, el temps just perquè no estiguin crus. Els salem i els deixem escórrer, perquè deixin anar tota l'aigua.

Preparem el plat ajudant-nos d'un cèrcol de cuina. Hi posem a la base els espinacs, a sobre els fesols de Santa Pau i acabem amb una capa de puré de moniatos.

Decorem amb un cirerol i reguem el conjunt amb una vinagreta feta barrejant la mel, l'oli i el vinagre de poma.

Ingredients (per a dues persones):

200 g espinacs tendres
250 g fesols de Santa Pau cuits
2 moniatos (d'uns 170 g)
sal marina
pebre negre acabat de moldre

2 cirerols per decorar

Per a la vinagreta:
2 cullerades de mel
1 cullera d'oli
1 cullerada de vinagre de poma

No sé si aquests Fesols amb espinacs i moniato seduirien Anita Delgado tant com ho va fer el maharajà de Kapurthala, però us asseguro que la història de la vida d'aquesta dona us descobrirà els olors i els colors d'un país exòtic i fascinant. Javier Moro, Passió índia. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 651). Barcelona, 2005.

Amb aquest plat participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

Vol-au-vent de xampinyons

És un cavall immens, alt com una muntanya, i amb el costellam format amb taulons d'avet. L'astut Ulisses n'ha ideat la construcció per amagar en el seu ventre els més valents del seus guerrers i poder destruir la ciutat de Troia.

Els troians, ignorant el que amaga l'obsequi grec, s'esforcen per posar sota els peus del monstre de fusta rodes lliscadisses, i el porten fins al cor de la seva ciutat. Allà les dones guarneixen de flors la crinera del cavall i estenen una catifa de roses al voltant de les seves peülles.

Hi ha qui malfiant-se d'aquest regal, intenta turmentar els grecs ocults en el ventre del cavall imitant la veu de les seves mullers, però el terrible Ulisses corre a tapar amb la mà la boca dels seus prohoms que s'han emocionat en sentir-les.

I quan la nit irromp, i ja els troians cauen rendits pel vi i el son, els grecs aprofiten per obrir la tramoia i abandonar el ventre de l'animal lliscant per una corda.

De seguida regna pertot la mort i la confusió, i Troia jeu destruïda per sempre més.

La recepta que us porto avui no és un regal enverinat. És un vol-au-vent de xampinyons que, com el cavall de Troia, amaga dins del seu ventre una sorpresa. Però, al contrari del que va suposar per als troians, a vosaltres no us portarà altra cosa que felicitat.

Si el voleu fer, només cal que seguiu aquestes quatre indicacions:

Descongelem la làmina de pasta de full. Encenem el forn i el posem a 200º. Dividim la pasta de full en dues parts, i a 1 cm de les vores, dibuixem amb la punta d'un ganivet un rectangle, però sense arribar a retallar-lo del tot. Pintem la superfície amb ou batut i l'enfornem durant 20 minuts.

Tallem els xampinyons a làmines. Posem una culleradeta d'oli en una paella i quan estigui calent hi aboquem els xampinyons. Els tenim 2-3 minuts a foc fort. Els salpebrem i els reservem.

Desfem la mantega a foc suau, hi afegim la farina i remenem bé la barreja evitant que agafi color. Hi aboquem la llet calenta, remenem fins que tinguem una salsa ben fina i hi afegim l'aigua que han deixat anar els xampinyons. Deixem coure la salsa durant 5 minuts, incorporem les xampinyons i la salpebrem al nostre gust. Una remenada i ja està llesta.

Amb la punta del ganivet retallem els rectangles dibuixats en els vol-au-vents. Separem la part daurada que farà de barret, i retirem la massa de l'interior, fent que quedin buits per poder-los farcir.

Omplim els vol-au-vents amb la beixamel de xampinyons, i els tapem amb el barret. Podem acabar la decoració amb unes fulles de menta, unes flors i un cirerol.

Ingredients (per a dues persones):

1 làmina de pasta de full congelada de 250 g
1 ou per pintar

15 g mantega
20 farina
200 llet
1 culleradeta oli d'oliva verge extra
250 xampinyons nets
sal marina
pebre negre acabat de moldre

fulles de menta
flors
cirerols

Si no el tasteu, mai sabreu què pot amagar en el seu interior aquest vol-au-vent de xampinyons. Tampoc no sabreu mai què amaguem les pàgines de l'Eneida, si no us animeu a llegir-la. Virgili, Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Fundació Bernat Metge (Escriptors llatins). Barcelona, 1972.