Gelat de vainilla i xocolata

En Francesco Procopio era la nineta preferida del seu avi, qui sap si perquè en néixer li va posar el seu mateix nom, o perquè sempre el tenia als peus compartint els seus somnis.

Com a pescadors que eren, passaven hores i hores feinejant a la barca familiar però, un cop arribaven a terra ferma, el Francesco seguia l'avi com una paparra a tot arreu i l'observava amb fascinació infantil.

A casa estaven avesats a la neu i a fer sorbets amb mel i sucs de fruita. Per això no va sorprendre's gens quan, a la mort de l'avi, va heretar la màquina que aquest havia ideat per fer gelats.

No va parar fins a perfeccionar-la i quan estava segur que hi sortien els millors gelats que havia tastat mai, se'n va anar a França, on captivà fins i tot el rei Lluís XIV amb aquelles meravelles presentades en gotets de vidre en forma de ouera.

Segur que el cor de l'avi Francesco -onsevulga que es trobi- batega ple d'admiració quan sent que el seu nét és considerat el pare del gelat italià.

Suposo que al Restaurant Le Procope deuen servir uns gelats boníssims i no penso deixar de tastar-los quan vagi a París, tot recordant la història del Francesco -el seu fundador- i el seu avi. Però mentre arriba el dia, el meu Gelat de vainilla i xocolata ja em fa prou feliç, i no desitjo canviar-lo per cap altre.

Per fer-lo, comencem escalfant la nata amb les llavors de vainilla, que obtindrem obrint la beina de dalt a baix i rascant les llavors amb la punta d'un ganivet. Quan la nata arrenqui el bull, tanquem el foc i la deixem reposar 15 minuts.

Batem el rovell amb el sucre fins que blanquegi, hi afegim la nata (que prèviament haurem colat) i coem la crema al bany Maria durant 10 minuts, vigilant que la temperatura no passi de 80º. La tapem amb film i la deixem refredar. La posem al congelador.

Al cap de 1/2 hora ratllem la xocolata. Muntem la nata i li afegim la xocolata. Tot seguit la barregem amb la crema que tenim al congelador, i la tornem a posar al congelador.

Una hora més tard, la batem amb cura i omplim els motlles en forma de cor de Silikomart, i hi posem el pal dels gelats. Cobrim amb film i posem al congelador durant unes hores.

Així ja serien prou bons, però els millorarem vestint-los de gala. Primer torrem en una paella les ametlles perquè agafin una mica de color, i després desfem la xocolata al bany Maria. Quan ja no estigui calenta, banyem ràpidament els cors fins a cobrir-los completament, i hi escampem per sobre l'ametlla granulada. Tornem a posar al congelador fins al moment de servir-los.

Ingredients (per a 4 gelats en forma de cor de Silikomart:

100 ml nata

1/2 beina de vainilla

1 rovell

30 g sucre mòlt

100 ml nata

50 g xocolata ratllada

200 g xocolata

20 g ametlla granulada

No hi ha res més difícil que fer fotografies a un gelat en època de màxima calor. En pocs dies l'he fet dues vegades i, encara que no estic gens contenta amb les imatges, sí us puc dir que aquest Gelat de vainilla i xocolata es deliciós.

Per fer més suportables aquestes altes temperatures, avui us recomano un llibre ben refrescant. Yasunari Kawabata, País de neu (amb traducció d'Albert Nolla). Viena Edicions (Col·lecció El cercle de Viena, 12). Barcelona, 2009.

Flam de carbassó amb velouté de gambes

Temps era temps hi havia a les Filipines un matrimoni que, tot i viure pobrament, mai havien patit gana gràcies als carbassons blancs que creixien al jardí de casa seva. Res desitjaven més que tenir un fill, però semblava que els déus -a qui no havien deixat de pregar un sol dia de la seva vida- no els volien concedir aquesta alegria.

Un dia, però, en anar a tallar un carbassó per dinar, van descobrir un nen preciós en el seu interior. Si us plau, aneu amb compte de no fer-me mal, els va dir el nen, deixant-los encara més corpresos.

La dona va anar al llac a buscar aigua per banyar-lo, i quina no seria la seva admiració en veure que cada gota d'aigua que tocava el cos del petit es convertia en or. Meravellats perquè la fortuna finalment els afavoria, pensaven que no podien ser més feliços.

L'endemà la dona va tornar al llac i en va tornar amb una gerra plena d'aigua que vessà a sobre del nen, produint-se el mateix prodigi que el dia anterior. Ara ja eren rics i podien fer-se una gran casa!

Al tercer dia, la dona va voler tornar a banyar el nen, però aquesta vegada en deixar caure l'aigua sobre el cos del menut, aquest va desaparèixer tan ràpid com havia vingut a les seves vides i amb ell, tot l'or.

La cobdícia va poder més que la felicitat per l'arribada d'un fill, i de nou tornaven a ser pobres i a viure sense el que més havien desitjat.

No sé si els carbassons d'aquest conte filipí són tan tendres com els que conrea el meu germà Àngel al seu hort, però segur que no són ni la meitat de bons! Amb ells he preparat aquest Flam de carbassó amb velouté de gambes, que espero que us agradi.

Si el voleu fer, hem de començar preparant el brou de gambes: posem una cullerada d’oli en un cassó i hi saltegem durant un minut les gambes. Les pelem, deixant-hi la cua, i les reservem.

Tornem a posar el cassó al foc amb els caps, les pells de les gambes i l’aigua, i ho fem bullir tot uns 10 minuts. Colem i reservem el brou.

Encenem el forn i el posem a 160º. Tallem els carbassons a trossos i els coem al vapor durant 10 minuts. Els triturem bé fins a fer-ne puré. Batem els ous amb la nata i hi afegim el puré de carbassó. Hi posem sal, pebre i nou moscada, i remenem bé tots els ingredients.

Omplim 5 flameres amb la barreja, i les posem a coure al forn al bany Maria durant 30 minuts. Abans de desemmotllar els flams els hem de deixar refredar.

Mentre, prepararem la salsa de gambes posant en un cassó l'oli i la farina, que courem durant dos minuts sense deixar de remenar. Hi afegim primer el brou calent, li donem una bona batudda perquè no faci grumolls, i finalment la nata. Ho deixarem coure durant 10 minuts remenant amb el batedor. Condimentem amb sal, pebre i nou moscada.

Desemmotllem els flams i hi aboquem per sobre la salsa velouté. Posem al voltant dels flams les gambetes reservades i decorem amb unes flors fetes amb pell de tomàquet.

Ingredients (per a 5 flams):

500 g carbassó ecològic
3 ous d’agricultura ecològica
100 ml nata 35% m.g.
sal marina
pebre negre acabat de moldre
nou moscada

Per a la salsa de gambes:
1 cullerada oli oliva verge extra
10 g farina
125 ml brou de gambes
100 ml nata 35% m.g.
sal marina
pebre negre acabat de moldre
nou moscada

Per al brou de gambes:
1 cullerada oli oliva verge extra
250 g gambetes fresques de la costa
250 ml aigua

Ens passem la vida buscant desesperadament allò que pensem que ens portarà la felicitat i, quan per fi ho tenim a les mans, no reaccionem com caldria. Avui us recomano la lectura de John Irving, Fins que et trobi. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 533). Barcelona, 2006.

Amb aquest Flam de carbassó amb velouté de gambes participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a La recepta del 15 i que aquest mes està dedicada al carbassó.

Pica-pica d'esqueixada de bacallà

Si alguna vegada s'havia preguntat si era feliç, mai havia estat capaç de donar-se una resposta sincera. Sempre l'acabaven envaint els dubtes, i res li era més fàcil que imaginar desenes de situacions alienes i posar-se en el paper del protagonista, com qui canvia una peça del joc.

Era més feliç aquell que encara notava l'enamorament en els ulls de la seva parella, després d'anys i anys de convivència? El qui portava a terme un viatge llargament somiat, després d'haver-lo preparat amb gran il·lusió? O la persona que podia omplir el seu temps fent el que li vingués de gust un cop els fills s'havien fet grans i havien marxat de casa?

Potser ho era més aquell que s'assabentava que una persona estimada havia reeixit en la seva lluita contra una terrible malaltia? O el que havia estat afortunat amb un premi de la loteria i per fi podia viure sense preocupar-se del futur? O el que seia amb els amics al sofà a mirar una pel·lícula llogada tot menjant amb fruïció un bol de crispetes?

O potser aquella persona que un dia es llevava al matí veient que tots els mals del seu cos havien desaparegut? O la que vivia la dolça espera d'un fill, sentint-lo créixer a la seva panxa? O la que tenia un sostre on dormir cada nit i aixoplugar-se quan plou?

Imaginava totes les situacions, interpretava tots els papers, i al final pensava que ja era prou feliç perquè ho tenia tot. O només s'ho volia creure, perquè en realitat no tenia res. Però tampoc li calia res...

Jo m'assec a contemplar el meu hortet i ja sóc prou feliç!

Avui farem una recepta fàcil i sana, i amb ingredients de qualitat. Els tomàquets i el pebrot són ecològics i us puc garantir la seva excel·lència perquè els he cultivat jo mateixa, i han passat de l'hort al plat en menys d'una hora.

El bacallà és també d'una qualitat superior perquè és de ROYAL, marca que pertany a Copesco-Sefrisa, empresa que porta més de 150 anys dedicada a la importació d'autèntic bacallà pescat amb ham en les aigües més fredes de l'Atlàntic.

Per preparar aquest Pica-pica d'esqueixada de bacallà només cal escapçar els tomàquets i treure'ls part de les llavors. Tot seguit els clavem una broqueta o un escuradents, i els farcim amb bacallà esqueixat i amb un tros de pebrot verd.

Acabem la decoració posant a sobre del bacallà una mica d'olivada, que haurem fet a casa triturant unes olives negres espinyolades i oli d'oliva verge extra.

Ingredients:

tomàquets cirerols pera
bacallà esqueixat Royal
pebrot verd italià
olivada casolana

I mentre aquest Pica-pica d'esqueixada de bacallà alegra qualsevol taula d'estiu, sigueu feliços tot llegint Kate Morton, El jardí oblidat. Editorial Suma de letras. Madrid, 2011.