Pàgines

Tapa de seitó i cirera




Cinc-cents anys d'amor a la terra. Cinc-cents trepitjant aquests camps impressionants, coberts en altre temps per la verdor de la vinya i ara entapissats de cirerers. Cinc-cents anys llevant-se cada matí amb la mateixa il•lusió  i contemplant un paisatge que no permet la indiferència perquè cada dia es presenta amb colors renovats.

Generacions i generacions de la família Colomer han  conreat aquestes terres amb el seu esforç, amb empenta i dedicació, però sempre amanyagant-les dolçament, amb l'esperança de veure algun dia que els es retornat amb escreix l'amor dedicat.

Quan les inclemències del temps o les plagues inesperades malmeten la collita, molts són els ulls que vessen llàgrimes en silenci dolguts per la impotència. Tanmateix, aquelles mans, aspres i clivellades de tant acaronar la terra, tornen l'endemà mateix a la feina sense defallir,  sabedores que un miracle encara és possible.

Cansament, pols, suor. Calor, fred, pluja, vent. Verd, groc, roig robí, marró.  Cel blau, aromes. Felicitat infinita!




Dimecres passat vaig ser convidada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat al  Presstrip de gastronomia dedicat a la cirera,  organitzat juntament amb el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, i que dins de la campanya "Els sabors de l'Horta" pretén potenciar la gastronomia de la comarca garantint que s'utilitza un producte fresc, de proximitat, d'alta qualitat i cultivat a la comarca.

Dimecres vam escoltar embadalits les sàvies paraules d'en Josep Pascual, que ens va fer un recorregut per les terres de la família alhora que responia totes les nostres preguntes, permetent amb una generositat infinita que despulléssim els cirerers de Can Colomer dels seus fruits. Després vam seguir amb total atenció la lliçó magistral de la Cristina Roig que ens va delectar amb els seus consells culinaris, i finalment vam degustar el Vodka Gintonic de cireres d'en Gerard Solís.




Tot seguit ens vam traslladar a la Cripta  de Gaudí, on ens esperaven els restaurants participants de la campanya amb les seves creacions, que vam acompanyar amb el cava del grup Montferrant.

Difícil és triar quina recepta em va agradar més, però inspirant-me en la proposta d'Ona Nuit Restaurant, Tosta amb seitó i "Mojo Picón" de Cirera del Baix, he fet aquesta Tapa de seitó i cirera que  és veritablement exquisida, i que segur que es converteix en la reina dels vostres  aperitius.

Si la  voleu fer, només cal que seguiu les indicacions que us diré. Per a la vinagreta no poso quantitats perquè, depenent del gust de cadascú, es pot fer més o menys picant.

Tallem el carbassó a làmines ben primes amb el pelador de patates. Deixem escórrer els seitons, i espinyolem les cireres.

A sobre de les soffiettes posem dues làmines de carbassó cru, i al damunt dos filets de seitó.

Per fer la vinagreta, pelem les cireres. En un morter piquem un trosset d'all i les cireres. Posem un pessic de comí, de pebre vermell i sal. Remenem i hi afegim el vinagre de poma i l'oli.

Reguem el seitó amb un rajolí de vinagreta i decorem amb una cirera.




Ingredients:

soffiette bio d'arròs amb quinoa
carbassó
seitons marinats
vinagreta de cirera
cireres d'agricultura ecològica

Per a la vinagreta de cirera:
cireres madures d'agricultura ecològica
all d'agricultura ecològica
comí mòlt
pebre vermell dolç mòlt
sal marina
vinagre de poma
oli d'oliva verge extra




Creieu-me si us dic que aquesta  Tapa de seitó i cirera és deliciosa! I apta per a persones celíaques.

Per acompanyar-la, us recomano Montserrat Roig, El temps de les cireres. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 105). Barcelona, 2001.

14 comentaris:

  1. Realment deliciosa, la tapa de carbassó, seitó i cirera, Margarida. Quina il·lusió trobar la teva crònica, ben resumida i concisa. Ens ho vam passar tan bé que jo encara no sé com agafar-m'ho per posar-me a escriure tot el que vam aprendre!! ha ha ha. Petons i fins una altra!

    ResponElimina
  2. Qué suerte poder disfrutar de experiencias tan ricas como esta, desde luego la tapa es de lo más original, ni por un momento puedo llegar a imaginar su sabor

    Petonets!!

    ResponElimina
  3. Ben bo que estava tot per triar una sola recepta. Aquesta tapa era molt bona, ara falten les postres, la torrija, jejeje.
    Ens va agradar molt tornar-te a veure.
    Petons.

    ResponElimina
  4. quina bona queixalada, fantàstica!! la vinagreta si no tens cireres la pots fer amb melmelada

    ResponElimina
  5. I que bé us ho vau passar... em feu una envejota ;-)

    La tapa... m¡encanta!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. Bella e originale la tua tpa con le ciliege. Un abbraccio, buona settimana Daniela.

    ResponElimina
  7. Acabo de descubrir tu página y no puedo por menos que felicitarte por tu blog (que ya he guardado en favoritos) extraordinario, fino y elegante como pocos. Repito: enhorabuena, el de hoy ha sido un gran hallazgo.
    Jazzvida
    zaragozazen.blogspot.com.es

    ResponElimina
  8. Em xiflen les tapes.Jo passaria només amb elles.Esta a més de bona està preciosa.De seguida entra pels ulls.
    Besets

    ResponElimina
  9. M' encanta aquesta tapa. Es molt original i segur que el contrast ha de ser explosiu.

    ResponElimina
  10. Una tapa amb una combinació molt original i segur que bona! a veure si coincidim en alguna trobada, fa temps que no ens veiem! petó

    ResponElimina
  11. Una tapa molt original i una combinació molt bona.
    Un abraç

    ResponElimina
  12. Ains... no vaig poder anar i mira tot el que em vaig perdre.
    M'ha encantat la teva tapa. L'apunto!
    Petons

    ResponElimina
  13. una tapa magnífica !!!! M'AGRADAT MOLTISIM .besades

    ResponElimina
  14. Guapisima foto i bona tapa. Ho haig de provar això. Bon estiu !

    ResponElimina