Pàgines

Pastís can Xipell




El Marcelo és un noi brasiler, emprenedor i rialler i, com tots els joves, es passaria la vida voltant amunt i avall sense cap limitació.

Després de viatjar per Amèrica i Àsia i d'haver viscut experiències de tots els colors, ha arribat a Tiana amb un gran somriure i disposat a deixar-se sorprendre.

Però què es pot fer per impressionar algú que ha estat captivat per l'obra de Gaudí, que s'ha enamorat del barri gòtic i s'ha emocionat tot passejant pels carrers del call de Girona? 

Potser Tiana no és res de l'altre món, però la gent que hi viu li dóna un toc especial.  I el Marcelo té la sort de ser convidat al sopar que cada any celebrem els veïns del carrer Matas.

El noi difícilment oblidarà una experiència tan enriquidora. I és que la manera com l'han acollit, la bellesa del lloc, la gran varietat de plats servits a taula i l'alegria  present en tots els racons l'han fet sentir com a casa. 




El primer dissabte d'agost vam celebrar el desè sopar de veïns del carrer Matas al jardí de Can Xipell. Calia, per a un aniversari tan assenyalat, fer un pastís especial. Però, a més, havia de ser refrescant i tenir un acabat elegant per fer joc amb l'entorn en què ens trobàvem.

Se'm va acudir fer aquest Pastís can Xipell, i la veritat és que va ser tot un èxit. Si us ha cridat l'atenció i el voleu fer, només cal que seguiu les meves indicacions.

Primer de tot fem una planxa de pa de pessic com vam explicar quan vam fer el Braç de gitano amb ganache de maduixa. L'enfornem a 180º durant 8 minuts i la deixem refredar.

Per fer la mousse de llimona, comencem posant en remull en aigua freda els fulls de gelatina. Tot seguit espremem el suc de les llimones i de la taronja, i el colem. N'hi ha d'haver 250 ml. En un cassó batem els ous amb el sucre, i hi afegim el suc colat i la raspadura d'una llimona.

Ho posem a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Apartem el cassó del foc, hi afegim els fulls de gelatina escorreguts, i remenem fins que es dissolguin. Deixem refredar aquesta crema, remenant de tant en tant. Quan estigui a temperatura ambient incorporem amb cura la nata muntada.




En la planxa de pa de pessic tallem un cercle de 26 cm amb el que folrarem la base d'un motlle rodó desemmotllable de la mateixa mida. I, per poder desemmotllar amb més facilitat el pastís, posem una làmina d'acetat untada amb oli tot al voltant del motlle, per la part interna.

Pintem amb melmelada de taronja la superfície del pa de pessic, i a sobre hi aboquem la mousse de llimona. La deixem a la nevera unes hores perquè qualli.

Posem els fulls de gelatina en remull. Barregem els dos sucs i els colem. En posem 4 cullerades en un cassó amb el sucre, i l'escalfem. Quan el sucre s'hagi dissolt, tanquem el foc i hi aboquem la gelatina escorreguda, barrejant-la fins que es desfaci. Hi afegim la resta de suc i, quan estigui a temperatura ambient, l'aboquem amb cura a sobre de la mousse, formant una capa prima. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Un cop quallada la capa de gelatina, desemmotllem el pastís. Muntem la nata i fem una corona de rosetes tot al voltant. Decorem amb flors de solanum rantonnetii. Abans de treure el pastís a taula retirem amb cura la làmina d'acetat.




Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:
3 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic sal marina
3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
95 g sucre
90 g farina
1 culleradeta Royal 

Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana

Per a la mousse de llimona:
ratlladura d' 1 llimona ecològica
el suc de 2 llimones ecològiques
el suc d'1 taronja ecològica
250 g sucre
2 ous d'agricultura ecològica
4 1/2 fulls de gelatina
300 g nata 35% m.g.

Per al mirall groc:
el suc d'1 llimona ecològica
el suc d'1 taronja ecològica
2 culleradetes sucre mòlt
2 1/2 fulls de gelatina




Segur que penseu que per celebrar un aniversari tan especial no podia portar unes postres més escaients que  aquest Pastís can Xipell.

Doncs acompanyem la bellesa de la casa senyorial d'estil neoclàssic francès que ens va acollir amb tanta generositat amb una bona lectura. Avui us recomano,  Kate Morton, L'aniversari secret. Suma de Letras. Madrid, 2013.


Pota Blava amb prunes i pinyons




Fa dies que ni escric ni cuino, i és que encara no he baixat del núvol on vaig anar a parar després de visitar El Prat. Em van acollir de manera tan extraordinària que vaig arribar a pensar que estava a la glòria i que no em calia res més per ser feliç. Des d'aleshores, reconec que ja no he tornat a ser la mateixa.

Ara miro enrere i m'adono que també he perdut la noció del temps. Sembla que era ahir quan voltava pels espais naturals del delta del Llobregat gaudint de la màxima felicitat... i ja han passat dos mesos!

Confesso que havia pensat amagar dins del meu cor totes les experiències viscudes aquell dia,  però hi ha secrets que no puc guardar perquè esdevindria la més gran dels egoistes si  no compartís amb vosaltres totes aquelles meravelles.




Els amants de la natura hi trobareu un riu d'aigües netes, camins de sorra a banda i banda dels canyissars, i una gran varietat d'aus que han trobat aquí els paratges ideals per niar  o per reposar abans de prosseguir la seva ruta migratòria. 

Els que viviu el present, però seguiu la història de la nostra terra, podreu visitar dos edificis del segle XIX, El Semàfor i La Caserna dels Carrabiners, la funció dels quals era regular el  trànsit marítim costaner per evitar accidents, i reprimir el contraban tot vigilant la costa.




Els aficionats a observar els grans ocells de metall que comparteixen el cel amb els camallargs, els ànecs blancs, les àligues  pescadores i tantes i tantes espècies d'aus, disposareu de miradors per poder seguir els seus moviments, els seus models i les seves rutes.

Els que fugiu del soroll tot buscant la tranquil·litat i desitjant gaudir de platges naturals, no caldrà que viatgeu a llocs llunyans perquè aquí trobareu una platja que res té a envejar  destins paradisíacs. I es troba a tocar d'una de les pinedes més ben conservades del litoral català, que sempre ens oferirà una preuada ombra i els seus tresors més amagats: orquídies a la primavera i  bolets a la tardor.




A qui li agrada la vida a pagès, xalarà amb els conreus de les planes del delta. Planes que es troben farcides de camps amb història i que han estat tradicionalment productors d'una àmplia gamma d'hortalisses i fruites. 

El pollastre  Pota blava  i la  carxofa Prat  són dos bons exemples de la qualitat dels productes de la zona. I si al millor producte li afegim una bona cuina, satisfarem els desitjos dels visitants més sibarites.

D'entre tots els restaurants m'agradaria destacar el Mesón El Cortijo i Rústic & Co. Restaurant, que ens van oferir un tast degustació de categoria:

Cocktail aperitiu KTA'S
Chips de carxofa
Crema de carxofa i mascarpone
Tigretón de Pota Blava amb daus de carxofa i salsa de xocolata
Pota Blava a l'antiga amb broqueta de patata i carxofa confitada




Jo, però, he volgut preparar un plat de tota la vida, d'aquells que la meva mare preparava els diumenges especials o quan anàvem a passar el dia fora i volíem menjar com a reis, en una època en què no era tan quotidià anar de restaurant.

Si us animeu a preparar aquest  Pota Blava amb prunes i pinyons,  recuperareu el plaer d'assaborir el gust d'un bon pollastre!

Per començar, tallem el pollastre a octaus, i el salpebrem. Posem al foc una cassola amb l'oli, el pollastre, el tomàquet tallat pel mig, les cebes, la cabeça d'alls, les herbes aromàtiques i el canonet de canyella.  Tapem la cassola i  deixem coure els talls durant 1/2 hora a foc baix.

Donem la volta als talls i els deixem 1/2 hora més. Destapem la cassola, tornem a donar la volta al pollastre i el deixem un  quart d' hora.

Hi aboquem un rajolí de conyac i el deixem reduir. Quan el pollastre s'hagi enrossit, ja podrem tancar el foc. Colem part de l'oli de la cassola i el posem en una paella petita. Hi posem les prunes i els pinyons,  i els tenim fins que els pinyons s'hagin daurat.

Acompanyem el pollastre amb els pinyons i les prunes.




Ingredients (per a 4 persones):

1 pollastre pota blava d'uns 2 kg
150 ml d'oli d'oliva verge extra
1 tomàquet
2 cebes tendres
1 cabeça d'alls
1 branca de farigola
1 branca de romaní
1 fulla de llorer
1 canonet de canyella
prunes
pinyons
conyac Torres 10
sal
pebre negre acabat de moldre
 



Circumstàncies familiars doloroses m'han mantingut allunyada durant un temps dels fogons d'aquesta cuina i per això agraeixo de tot cor la vostra fidelitat a aquestes pàgines.

Torno amb la mateixa il·lusió del primer dia amb aquest  Pota Blava amb prunes i pinyons que tan bé cuinava la meva mare, i que tant ens agrada a casa.  

Ella ja no és aquí per tastar-lo, però espero que allà on sigui continuï inspirant-me perquè les receptes que vagi publicant  siguin del vostre gust.

I, dedicada a ella i a tots vosaltres, avui us recomano la lectura de Gerald Durrell, Mare per merèixer i altres històries. Traducció de Jordi Arbonès. Edicions Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1995.