Temps era temps, quan el món era nou, el Creador va fer l’home i la dona. I van viure feliços fins que l’aspror d’unes paraules va ferir el cor de la dona.
Tornava ell de caçar i, havent-se imaginat que la trobaria esperant-lo amb el plat a taula, es va encendre d’ira quan la va veure entretinguda collint flors. Ella, que havia decidit fer un pom per compartir amb el seu estimat la bellesa d'aquelles flors mentre dinaven, es va sentir dolguda i va fugir d'aquell home tan forassenyat.
Penedit de les seves paraules aïrades, va anar a cercar-la implorant el seu perdó però aviat va comprovar amb desconsol que el dolor empenyia la seva estimada a córrer cada vegada més lluny d'ell.
Aleshores el Sol, corprès per la tristesa de l’home, va decidir ajudar-lo fent sorgir a la vora del camí unes maduixes. El color d'aquells fruits desconeguts van cridar l'atenció de la dona, que es va aturar un moment per agafar-ne un i tastar-lo.
La seva dolçor li va recordar tant els moments feliços viscuts al costat de l’home, que va decidir agafar-ne un grapat per portar-l’hi. Però quan estava entretinguda triant les maduixes més madures i més boniques va arribar ell i, tot compartint una menja tan saborosa, es van reconciliar.
I diuen que van viure feliços per sempre més.
El missatge d'aquesta història no és només mostrar-nos l'origen de les maduixes, sinó també parlar-nos de la importància del respecte i del perdó.
I ara que el color de les maduixes alegra les parades de fruites de tots els mercats, us porto unes postres que us encantaran: Braç de gitano amb ganache de maduixa. Si el voleu fer, només cal que seguiu les meves indicacions.
Comencem preparant la làmina de pa de pessic: encenem el forn i el posem a 180º. Batem amb un batedor elèctric els rovells i el sucre fins que estiguin ben esponjosos. Barregem la farina amb el llevat, i l'afegim als rovells passant-la prèviament per un sedàs.
Muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal, i les afegim als rovells amb una espàtula, molt suaument. Escampem la massa sobre un paper de forn, ben uniforme, i l'enfornem durant 8 minuts.
Mentre es cou, preparem el farciment: amb la batedora elèctrica barregem bé el mascarpone i el sucre. Hi afegim la xocolata, que haurem fos al microones.
Incorporem a poc a poc amb una espàtula la nata muntada. Tallem les maduixes a trossos i les afegim també, i guardem la barreja a la nevera.
Traiem del forn la làmina de pa de pessic i li enretirem el paper. La tapem amb un drap i la cargolem. Quan estigui freda, escampem el farciment per sobre i la tornem a cargolar, formant el braç de gitano. El posem a la nevera.
Escalfem per separat la nata i el puré de maduixes. Esmicolem la xocolata i la posem amb la nata, remenant bé fins que es desfaci. Hi afegim el puré de maduixes, que haurem fet triturant unes maduixes i passant-les després per un colador ben fi per eliminar-ne les llavors.
Hi afegim finalment la mantega tallada a trossets. Anem remenant, i quan la ganache estigui a temperatura ambient, l'aboquem a sobre del braç de gitano, cobrint tota la superfície.
Guarnim el braç de gitano amb unes maduixes, i fulles i flors de maduixera.
Ingredients:
Per a la làmina de braç de gitano:
3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
95 g sucre
90 g farina
4 g llevat Royal
3 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic sal marina
Per al farciment:
350 g mascarpone
30 g sucre mòlt
15 g xocolata
100 g nata montada 35% m.g.
200 g maduixes
Per a la ganache de maduixes:
60 ml nata 35% m.g.
150 g xocolata
40 g puré de maduixes
15 g sucre mòlt
10 g mantega
Per al guarniment:
maduixes
fulles i flors de maduixeres
He preparat aquest Braç de gitano amb ganache de maduixa amb maduixes del meu jardí, totalment ecològiques. El text de l'entrada és una adaptació d'un conte cherokee de Joseph Bruchac, The First Strawberries, i que podeu trobar en català en una edició de José J. de Olañeta, Les primeres maduixes. Palma, 1994.
Jo perdono a qui sigui que em faci un braç de gitano com aquest!!!!
ResponEliminapetonets
Este braç de gitano esta molt bo, deixam un trocet per ha berenar.Extraordinari.
ResponEliminaQue perfecte t'ha quedat, i amb maduixes de les bones ;-)
ResponEliminaPetons
Quina histpria més bonica. I quin braç més temptador, t'ha quedat molt bé!!!
ResponEliminaPetons
Ja fa dies que em ronda pel cap fer un d'aquests, crec que copiaré el teu, per que te una pinta...
ResponEliminaPetonets
Un luxe de maduixes i de braç de gitano!!! com sempre t'ha quedat perfecte!!
ResponEliminaQuina il-lussió poder fer el braç de gitano amb les maduixes recolides per tu. Ha de ser molt gustós.
ResponEliminaPetons.
Me encanta venir a tu cocina porque además de unos platos de fábula siempre cuentas historias preciosas y con mucho trasfondo.
ResponEliminaEl brazo de gitano es impresionante, como me ha gustado la ganache de fresas, estoy deseando probarla.
Bicos
magnifica prsentacio bonisimes maduixes .. salut
ResponEliminaMargarida, això és un atac directe al paladar. Que bo!
ResponEliminaNani
Caram, quina bona idea el ganache de maduixa...
ResponEliminaPetonets.
té una pinta fabulosa i ha d'estar riquíssim, moltes abraçades
ResponEliminaPrecisament aquesta tarda he collit maduixes de l´hort del pare, quin guarniment més maco amb les fulles i la flor.... la recepeta de deu!!! pot caure perfectament aquest cap de setmana que tenim dinar familiar... unes postres de temporada i de luxe!!!! m´encanta. Petons,
ResponEliminaL'hauré de provar, no m'hi podré resistir!
ResponEliminamagnifico y bueno,ademas te ha quedado con un brillo de maravilla este chocolate,y las fresas y las flores lo acaban de rematar
ResponEliminapeto
Se'm fa la boca aigua només de veure'l...Mmmmmm. I la xocolata, tan brillant! Ha d'estar de vici!
ResponEliminaUna abraçada!
Eva
Aquest braç de gitano te una pinta espectacular, i molt bona idea la ganache de maduixes. Ta quedat perfecte com sempre.
ResponEliminaPetons
Què bonic!quanta natura es desprèn d´aquest braç de gitano.
ResponEliminaMare meva!!! Això teu és la glòria pura!!... I què bo que deu ser!! :-))
ResponEliminaI això de poder posar-hi ingredients que tu mateixa has vist créixer ha de fer una il·lusió especial, eh?
Ara mateix me'n menjaria un tall (ben gros!! hehe)
Excel.lent!!! Te una presencia formidable. Jo potser faria la planxa mes primeta, pero aixo va a gustos. Bona feina!!!
ResponEliminaHola, he premiat el teu blog amb un premi Liebster. Un premi honorífic que ens donem entre bloggers. Si vols més informació: www.laventuradelhort.blogspot.com
ResponEliminauna presentacio de festa!! magnifica proposta!!
ResponEliminaTens unes maduixes precioses a l'hort :o)
ResponEliminaEn casa alguna maduixeta tenim al balcó però no arriben per fer tot un pas´tis, Polyanna no deixa que es quedin a l'hort.
Mai m'he atrevit a fer un braç de gità, em dona molt respecte i el teu és veu absolutament perfecte.
Petonets,
Palmira