Arròs amb galeres

No..., no.... encara no sabem què li va veure la nostra filla, a aquell home. Ella, que tenint tots als nois de la comarca als seus peus,  bonica i llesta com era, va acabar enamorant-se d'un gegant més avesat a estar entre bèsties del bosc que entre gent de bé, i que de la vida a pagès no en sabia ni un borrall.

Com a pares, volíem el millor per ella, i li vam fer entendre la conveniència de casar-se amb algú del nostre món perquè amb el temps ells acabarien ocupant el nostre lloc de masovers a la finca. I vam quedar tranquils pensant que l'havíem convençut, però que poc li van durar els nostres consells,  perquè encara no havien passat tres dies quan algú els va veure festejant sota una olivera.

La meva dona i jo ens vam encendre d'ira i,  veient que de poc servien les paraules, vam resoldre enviar-la lluny del monstre, a Empúries, a casa d'uns parents, amb la intenció que la distància  refredés els seus sentiments. Molt a contracor la vam embarcar en una galera i vam plorar la seva partença, tot i que pensàvem que no seria per gaire temps...

El gegant, però, es va assabentar de tot i, gens disposat a separar-se del seu amor, va córrer cap a la platja de Palamós i allà va començar a amuntegar rocs i pedres fins a tenir-ne un munt. I quan va veure passar la galera, va agafar la fona i va començar a llançar còdols contra la nau, fent blanc en molts mariners abans d'abatre fatalment el timoner.

Quan  la nau va començar a anar a la deriva,  el gegant va agafar embranzida amb la intenció de fer un gran salt fins a la galera i salvar la nostra filla. Però va calcular malament la distància i va caure al mar entre el rocam i la nau, i allà va perdre la vida. I poca estona després les aigües engolien la galera sencera, i amb ella, el nostre bé més preuat.

Fa uns dies l'alegria de la nostra filla omplia tots el racons de casa i avui només se senten arreu els nostres plors i gemecs. I entre sanglots reconeixem que hauríem preferit mil vegades més que els nostres néts tinguessin un pare d'aspecte monstruós que veure'ns privats a la nostra vellesa de l'amor d'una filla i de les entremaliadures dels seus menuts!

Tant el gegant de la història com la galera van quedar petrificats, i encara avui dia la gent de Palamós creu endevinar la forma de la mà del gegant en la roca que hi ha sota el far i la de la galera en un escull que hi ha al costat. Aquest és l'origen de Sa mà des Gegant i Sa Galera.

Jo també us porto unes galeres, però no unes naus sinó uns crustacis de gust molt suau i que ara estan en la seva millor temporada. Així que, si us ha agradat aquest Arròs amb galeres i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Netegem els musclos i els posem amb mig vas d'aigua al foc. Quan s'obrin, tanquem el foc. Els reservem i colem l'aigua que hi ha a la cassola. N'hi afegim la quantitat necessària fins a tenir-ne 3 tasses, i la fem bullir.

- Pelem els alls i tallem el pebrot a trossos. Traiem les fulles més dures de les carxofes, les escapcem  i les tallem a quarts. Triturem el tomàquet.

- Posem oli a la paella i, quan estigui calent, saltegem les galeres. Les reservem. En el mateix oli, hi posem els alls pelats, el pebrot i les carxofes. Al cap de 3 o 4 minuts, hi afegim el tomàquet i ho sofregim tot. Quan brilli, hi tirem l'arròs, remenem  i el deixem 2 minuts.

- Hi aboquem l'aigua calenta, remenem i quan arrenqui el bull, abaixem el foc i ho deixem coure 7 o 8 minuts. Hi posem els pèsols, els musclos i les galeres. Salem i ho deixem 8 minuts més o fins que l'arròs estigui cuit i s'hagi evaporat tota l'aigua.

Ingredients (per a 2 persones):

• 8 galeres petites
• 1/2 kg musclos
• 2 carxofes tendres
• 1 tros pebrot vermell
• 4 alls
• 1 tomàquet vermell
• 150 g pèsols desgranats
• 1 tassa d'arròs
• 3 tasses aigua
• oli d'oliva verge extra
• sal marina

La llegenda de La pedra del gegant de sa punta i la galera cal situar-la dos mil anys enrere, a la Badia de Palamós. Ens parla d'amors prohibits, i del viatge que van organitzar uns pares per separar la filla del seu enamorat, amb el final tràgic que us he explicat.

Per acompanyar un plat tan bo com aquest Arròs amb galeres, avui us recomano la lectura de Marceline Loridan-Ivens, I tu no vas tornar.  Edicions Bromera (Col·lecció Trànsit, 7). Alzira, 2015.

Hummus bi tahina

Podia haver tornat al costat de la seva família, però va decidir quedar-se amb la sogra i alleugerir, així,  la tristesa de qui en poc temps havia perdut els dos fills i es veia condemnada a passar la seva vellesa  sola i sense el consol d'una mà estimada.

La Rut era una jove maca i amb molt bons sentiments. No li hauria costat gens trobar una nova parella i tenir fills, però va escollir acompanyar la pobra dona quan aquesta va prendre la decisió de retornar al poble, segura que els parents no li negarien el menjar.

- No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me'n torni! On vagis tu, hi aniré jo; on visquis tu, allà tindré casa meva! -li deia la jove amb el cor a la mà.

Quan hi van arribar, era l'època de la sega i als camps hi havia molta activitat. En assabentar-se de la situació en què es trobaven les dues dones, un parent llunyà va permetre la Rut d'anar a espigolar allò que no recollissin els seus homes. I, encuriosit pel tarannà de la noia,  al voltant de migdia va fer acte de presència i  la va veure feinejant  en el moment en què tots havien parat per fer un mos.

Fascinat per la seva bellesa i més meravellat encara per la seva conducta, va demanar als seus homes que la deixessin espigolar també entre les garbes i que miressin que de tant en tant s'esmunyissin algunes espigues dels manats perquè també les pogués recollir i pogués omplir més ràpidament el seu farcell. I, acostant-se a la jove, li va dir:

- Vine, noia, que és l'hora de dinar. Pren un tros de pa i suca'l a l'hummus.

En realitat, Booz convida Rut a sucar el pa en hometz, traduït normalment per vinagre, cosa que no sembla gaire probable. Més aviat es podria entendre -com diu l'escriptor Meir Shalev- que es tracta de l'hummus, menjar nutritiu, saciant i de baix cost. 

Si us ha agradat l'aspecte d'aquest Hummus bi tahina i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem en un bol els cigrons cuits a casa, el tahini, el suc de llimona, l'all pelat i l'oli, i ho triturem fins a tenir una crema suau. A casa ens agrada així, però si algú  la troba massa espessa, pot afegir-hi una mica d'aigua de coure els cigrons.

- Posem la crema en plats individuals i els decorem amb una mica de pebre vermell i julivert picat. I l'acompanyem d'aquests bastonets.

Ingredients:

• 200 g cigrons cuits 
• 75 g tahini* 
• 75 g ml llimona* 
• 1 all* 
•  1 cullerada oli d'oliva verge extra
• 1 culleradeta pebre vermell dolç* 
•  julivert* 

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de la agricultura ecològica.

Aquesta crema de cigrons amb sèsam és un dels plats més coneguts de l'Orient Mitjà i, encara que es desconeix quan va aparèixer, hi ha qui li atribueix arrels bíbliques.

Per això avui, per acompanyar aquest Hummus bi tahina us recomano la lectura d'un llibre ple d'històries tan emocionants com la de la Rut, amb què he començat aquest post: La Biblia. Associació Bíblica de Catalunya/ Editorial Claret/ Societats Bíbliques Unides. Barcelona, 2001.

Brandada de bacallà amb fruits secs

Sí, petita, ja ha arribat el dia que tots esperàvem: demà et cases! Veure't tan feliç em rejoveneix i, alhora, m'emociona. I és que em recordes tant la teva àvia! No saps com m'agradaria tenir-la aquí! Però la vida a vegades ens sorprèn amb cops de sort i d'altres... sembla que trobi plaer a enterbolir la nostra felicitat.

No em queixo, però. Què caram, si tots voldrien estar al meu lloc! Jo, Simó Gurtubay, el teu avi, aquest vell d'idees ràpides i caminar lent, he arribat a dalt de tot. He fet diners a cabassos, he participat en els més grans projectes d'aquesta ciutat: el Banc de Bilbao, la xarxa de ferrocarrils, els principals hospitals... Es diria que he estat tocat amb la mà de Déu, però no oblido els meus orígens.

El meu pare ara estaria orgullós de mi, però no les tenia totes, no, quan em va veure marxar d'Arràtia a la recerca de fortuna  Després de diversos negocis que em donaven més maldecaps que diners, vaig acabar embolicant-me en el comerç estanc del bacallà amb tots els seus riscos,  perquè aleshores a Madrid controlaven tot el que entrava per terra i mar.

Però un dia, algú va errar en llegir la comanda i,  allà on deia que sol·licitava 100 o 120 bacallans secs, va confondre la o amb un zero i em van arribar 1000120 bacallans!!! Quin daltabaix! Ni podia retornar-los ni tenia prou diners per pagar-los.  Però no em vaig enfonsar. Un basc no s'arronsa mai! Vaig estar mesos negociant amb gent del nord, venent aquí i allà, fins que la Primera guerra carlina va posar setge a aquesta ciutat i els aliments van començar a escassejar.

Aquest fet dolorós va suposar l'alliberament dels meus problemes. I, al mateix temps, em vaig fer d'or,  però no me n'avergonyeixo perquè la gent tenia menjar i,  per no avorrir-lo, va idear mil i una manera de preparar aquest peix. Ara et casaràs amb el Duc d'Alba i entraràs a formar part de la noblesa d'aquest país.  Però no oblidis mai que els capricis del destí t'ho poden prendre tot.

Si us ha agradat aquesta Brandada de bacallà amb fruits secs i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per dessalar el bacallà:

- El posem en remull durant 3 dies perquè s'hidrati, canviem l'aigua i el deixem 2 dies més. Tornem a canviar l'aigua i, al cap d'unes hores, posem a escórrer el bacallà.

Per la brandada:

- Laminem l'all i el posem al foc amb una mica d'oli d'oliva verge extra. Abans que comenci a agafar color, hi afegim el bacallà escorregut i el coem un minut. Quan veiem que comença a deixar anar aigua, tanquem el foc.

- L'aixafem ben aixafat amb la mà de morter. Escalfem una mica l'oli i la llet, perquè han d'estar tebis, i els anem afegim al bacallà amb un raig fi mentre anem treballant amb el minipímer.  Quan tinguem una pasta lligada i prou espessa, la brandada ja estarà feta.

- Posem un cassó al foc amb l'aigua, la mel i l'oli. Remenem. Hi afegim els fruits secs i els coem fins que l'aigua comenci a espessir-se. 

- Servim la brandada acompanyada dels fruits secs. Per fer aquesta forma rodona fem servir un cèrcol de cuina. I per donar un toc de color, guarnim la brandada amb una fulla tendra d'espinacs i una flor de gerani.

Ingredients (per a 4 persones):

• 500 g bacallà esqueixat
• 1 raig d'oli d'oliva verge extra
• 300 ml oli de gira-sol
• 50 ml llet
• 1 all
• 2 cullerades de fruits secs variats (panses, pinyons, ametlles, nous i avellanes)
• 3 cullerades d'aigua mineral
• 1 culleradeta (de postres) de mel
• 1 cullerada d'oli d'oliva verge extra

Amb aquesta recepta de Brandada de bacallà amb fruits secs participo en el repte de COOKING THE CHEF.  Aquest grup d'entusiastes de la cuina  proposa cada mes un xef que ens serveixi de model per preparar la nostra recepta, i aquest mes el repte està dedicat al prestigiós Joan Roca.

Per acompanyar la recepta, avui us proposo la lectura de La cuina de la meva mare, de Joan Roca. Columna Edicions. Barcelona, 2013. M'he basat en aquest llibre  per fer la brandada, tot i que m'he permès fer-ne algunes variacions per adaptar-la al gust familiar.