Cassoletes de lemon curd

Tenen por. Des de fa mesos, el drac els encalça i  ells van d’un costat a l’altre intentant esquivar les seves envestides però no se’n surten, i senten al clatell la cremor de l’alè pudent de la bèstia, que gaudeix amb el seu patiment i els seus crits esfereïts.

Són persones com nosaltres. Jo..., tu..., nosaltres podríem ser qualsevol d’ells, però tenim la sort de ser lluny de les urpes del drac. Ells, pobres desgraciats, se senten abandonats. Ho han perdut tot pel camí fugint de les mans d'un monstre terrible que els atemoria, per anar a raure a una terra inhòspita envoltada de tanques amb ganivetes que els impedeix avançar.

Tenen l'ànima trencada. Hi ha massa morts en el viatge, milers de vides esguerrades per sempre més, i incomptable és el número d'il·lusions estroncades pel camí. Per tot arreu hi ha pèrdues, mirades d'infants colpides d'espant, situacions desesperants impossibles de ser explicades.

Ens cal un Sant Jordi valent que gosi enfrontar-se a aquest drac i aconsegueixi tallar-li el coll amb la seva espasa perquè, només amb el vessament de sang de la bèstia, ells recuperaran la seva dignitat. I deixaran de tenir por.

A casa nostra, Sant Jordi és molt celebrat, faci sol o plogui. Llibres i roses a totes les cantonades, i bones postres en el seu honor,  com aquestes Cassoletes de lemon curd. Si us han agradat i les voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per fer el lemon curd:

- Fem raspadures amb la pell d'una llimona. En el molinet de cafè molem el sucre junt amb les raspadures perquè quedin ben fines. Espremem les llimones i colem el suc.

- En un cassó batem els ous. Hi afegim el sucre, i ho barregem bé. Hi aboquem el suc i tornem a remenar. Posem el cassó al bany Maria, a foc molt suau, procurant que la seva base no toqui l'aigua, i no parem de remenar durant uns 10 minuts vigilant que la temperatura no pugi de 80º.

 - Quan la crema comenci a espessir, retirem el cassó del foc i hi afegim la mantega a trossets, mentre remenem per barrejar-la bé. Tapem amb film i, quan estigui freda, la posem a la nevera. 

- Per omplir les cassoletes en necessitarem 320 g (una mica menys de la meitat). La resta la posem en pots de vidre i guardem a la nevera o bé els regalem. A la meva veïna Amparo n'hi he donat un com agraïment per haver-me obsequiat amb unes llimones que són l'enveja de tota la comarca, de tan sucoses, boniques i gustoses.

Per fer la cassoleta:

- Posem en un bol tots els ingredients i els treballem aixafant-los primer amb la forquilla i després amb la mà, fins que totes les serradures s'ajuntin formant una bola. L’emboliquem amb film transparent i la deixem a la nevera durant 1 hora.

- Dividim la bola en 4 parts iguals. Posem cada part entre dos làmines de film transparent i l'estirem amb el corró fent un cercle de 14 cm de diàmetre. El posem amb cura dins del motlle i cobrim la base i el lateral. Si se’ns trenca, no cal amoïnar-se! Només prement una mica amb els dits, la massa torna a enganxar-se i no queda cap cicatriu visible.

- Un cop hem cobert el motlle, passem el corró per sobre per eliminar la massa sobrant. Amb una forquilla punxem tota la base per tal que no pugi durant la cocció. I el posem a la nevera uns 15 minuts. Encenem el forn i el posem a 190º.

- Cobrim la cassoleta amb paper de forn i l'omplim de cigrons, o pedretes, per tal que facin pes. L’enfornem durant 15 minuts. Traiem els cigrons i el paper, i  deixem la cassoleta 5 minuts més al forn.

- La traiem del motlle, en pintem tota la superfície interior amb clara d’ou batuda per impermeabilitzar-la, i la tornem a posar al forn durant 5 minuts, o fins que quedi lleugerament daurada.

Per muntar el plat:

- Omplim les cassoletes de lemon curd i les decorem amb pètals de rosa i unes fulles.

Ingredients (per a 4 cassoletes de 12 cm de diàmetre):

Per al lemon curd:

• 5 rovells d'ous*
• 1 ou sencer*
• 280 g sucre
• 220 g suc de llimona*
• 220 g  mantega
• raspadura d'una llimona*

Per a la cassoleta:

• 120 g farina repostería 
• 30 g ametlla mòlta*
• 50 g sucre mòlt
• 50 g mantega a trossos
• 2 ous*
• 1 culleradeta de cafè de raspadura de llimona*
• un pessic de sal* 
• 1 clara d'ou* per pintar

 Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Colpidora és la situació que viuen tots els que fugen de la guerra. Nosaltres, acomodats en el nostre benestar, els hem abandonat a la seva sort sense pensar que podríem trobar-nos en la mateixa situació. I, si mai arribés el dia, ens agradaria trobar una mà amiga, un Sant Jordi que posés remei a unes circumstàncies tan injustes.

Per acompanyar aquestes Cassoletes de lemon curd avui us recomano la lectura de Carles Capdevila, Entendre el món. Editorial Arcàdia (Col·lecció Ara Arcàdia). Barcelona, 2015. En aquest llibre, les reflexions d'onze pensadors ens aporten idees per afrontar els reptes del món que ens ha tocat viure.

Lluç al forn amb aroma de farigola

Fa dies que no dormo. No és la primera vegada que em toca fer de trementinaire,  perquè des que tenia deu anys que acompanyo l'àvia en els seus viatges, i  he après d'ella tots els secrets de les herbes remeieres.  Conec quan s'ha d'utilitzar l'oli de ginebró, la trementina, el te de roca o la pega negra. I sempre tinc bons remeis tant per a les persones com per al bestiar.

Però sí és la primera vegada que vaig amb la mama. L'àvia s'ha fet gran i ja no té edat per traginar aquests farcells tan carregats durant setmanes. Hi ha dones que per fer alguns trajectes agafen el tren però nosaltres mirem d'estalviar quants més diners millor. Ja hem decidit que tot el calaix que farem aquest any el destinarem a fer el pagament per reduir el servei militar del meu germà. És l'únic que pot ajudar al papa en les tasques del camp, i no podem prescindir de les seves mans.

A mi m'hauria agradat comprar-me un  vestit bonic per la festa major, però un cop més l'hauré de cosir jo mateixa.  També somio que algun dia tindré diners per comprar unes sabates i no haver d'anar sempre calçada amb espardenyes.... Però tot això de  moment són luxes que  a casa no ens podem permetre.

Ja tinc les llaunes dels ungüents i dels olis ben arrenglerades a la taula de la cuina. I la balança romana ben lluenta, i el podallet  esmolat. Però estic nerviosa, i no és pels imprevistos del viatge,  ni per la incertesa de trobar cada dia un mas que ens vulgui aixoplugar a la nit, i ni tan sols per la possibilitat que algú ens pugui prendre els quartos pel camí...

Per primera vegada ens arribarem fins a l'Alt Empordà i podré veure el mar i posar els peus dins de l'aigua! Molt poca gent aquí a la Vall de la Vansa ha pogut viure aquesta experiència, i diuen que no hi ha paraules per descriure-la. Però jo les trobaré, segur, per poder-ho explicar al Miquelet. I qui sap si algun dia quan estiguem casats, hi podrem anar plegats.

Per fer el plat d'avui també necessitarem unes herbes remeieres, però cap trementinaire ens les portarà a casa, perquè el darrer viatge el va fer la Sofia Montaner l'any 1984. Els temps han canviat i ara podem trobar tota mena d'herbes en dietètiques i  botigues d'alimentació. Jo, però, sempre en tinc de plantades en un raconet del meu jardí per poder perfumar de manera natural tots els meus plats.

Si us ha agradat l'aspecte d'aquest Lluç al forn amb aroma de farigola i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Encenem el forn i el posem a 200º. Tallem la ceba en juliana, i pelem i tallem a rodanxes les patates, i coem aquestes dues verdures al vapor fins que estiguin cuites.

- En una plata de forn posem una base de ceba i patata. A sobre hi posem els talls de lluç i els tomàquets. Ho condimentem tot amb sal i farigola. Hi aboquem el brou, unes gotes de vi blanc i un rajolí d'oli, ho tapem amb paper d'alumini i ho coem al forn durant 10 minuts. Traiem el paper d'alumini, i ho deixem coure destapat 5 minuts més, o fins que el peix estigui cuit.

- Servim el plat acompanyat d'una branca de farigola fresca.

Ingredients (per a 4 persones):

• 1 lluç fresc tallat en 4 trossos*
• 4 patates mitjanes*
• 24 tomàquets cirera*
• 2 cebes tendres* 
• 1/2 vas de brou fet amb el cap i les espines del lluç*
• oli d'oliva verge extra
• vi blanc de bona qualitat
• farigola*
• sal marina*

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

L'ofici de trementinaire va ser una activitat exclusiva de la Vall de la Vansa i Tuixent, exercida majoritàriament per dones, i que tenia com a objectiu primordial ajudar a l'economia domèstica de la família.

Podríem acompanyar aquest Lluç al forn amb aroma de farigola amb la lectura d'Andrea Camilleri, Dones. Edicions Bromera (Col·lecció L'Eclèctica, 254). Alzira, 2015.

Pastisset de gerds i maduixes

Finalment l'he deixat! Ja sé que m'ho havíeu dit mils de vegades, que aquest noi no em convenia, que no era aigua clara, que no me'n podia refiar, però... què voleu? Me n'havia enamorat fins al moll de l'os! I... encara n'estic penjada, però ja no el vull a prop meu. L'he ratllat amb una creu i l'he fet fora de la meva vida. Aquesta vegada de debò, sí!

No m'agraden les mentides, i ell n'és un gran mestre. Que enganyada em tenia quan ens vam conèixer per internet! Aleshores va saber guanyar-me amb paraules meloses i disfressant la seva vida avorrida amb actes heroics que em deixaven bocabadada. De seguida l'espavilat va dotar la feina anodina que feia en uns magatzems d'una aurèola misteriosa que em tenia fascinada i, quan va saber la meva edat, de cop va rejovenir 10 anys, de tants que se'n va treure.

Quan vam començar a sortir, a  poc a poc vaig anar descobrint la veritat, però li vaig perdonar tot perquè pensava que ho feia per amor i per proporcionar-me una vida de somni i fantasia. Què voleu? Jo només tenia 17 anys i la meva vida havia estat tan insubstancial fins aquell moment... I ell em feia sentir com una autèntica princesa!

Sí, digueu-m'ho, sóc una tòtila per haver-me'l cregut. Una encantada que no s'adonava de res.  Però... vaig obrir els ulls el dia que em va demanar la polsera d'or. Sí, la de l'àvia. Això encara no us ho havia dit, però fa poc em va confessar que necessitava diners...  i jo no em podia desfer tan fàcilment de l'únic record que tinc de l'àvia... I penso que potser ella em va ajudar a fer el pas definitiu.

Enrere queda una història d'amor basada en enganys i romanços que ha durat 5 anys.... I, encara que no us ho cregueu, n'he sortit enfortida. Estic segura que no em tornaran a enganyar!

Per fer aquest pastisset m'he inspirat en la recepta de Postres de merenga, bescuit de gerds i maduixes de la cuinera Carme Ruscalleda, publicada al número 185 de la revista CUINA . 

Aquesta recepta m'havia cridat l'atenció pel color vermell intens del seu bescuit i quina no ha estat la meva decepció en veure que -fins i tot posant-hi un cinquanta per cent més de pols de gerds- queda d'un color rosa pàl·lid que gens s'assembla al que surt a la revista. En certa manera, em sento tan enganyada com la protagonista de la història que encapçala aquesta recepta.

 

Si a vosaltres us ha agradat aquest Pastisset de gerds i maduixes i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per al bescuit de gerds:

- Encenem el forn i el posem a 200º. Folrem una safata amb paper de forn. Triturem els gerds liofilitzats fins a fer-los pols i els passem per un colador fi per eliminar-ne les llavors.

-Batem els ous amb l'ametlla mòlta i el sucre fins que estiguin esponjosos. Muntem les clares amb el sucre i n'afegim una mica a la preparació anterior. Incorporem la pols de gerds i la farina tamisada. Acabem d'afegir les clares incorporant-les amb moviments circulars suaus.

- Estenem la mescla a sobre de la safata formant un rectangle de 21 x 30 cm  i la coem 8 minuts.

Per a les maduixes:

- Posem l'aigua i el sucre al foc i fem arrencar el bull. Deixem refredar aquest almívar. Rentem les maduixes, els traiem el capoll i les tallem a rodanxes de mig centímetre. Les reservem amb l'almívar a la nevera 1 hora.

Muntatge:

- Tallem el bescuit a rectangles de 4 x 7 cm. Muntem la nata amb el sucre i la posem dins d'una màniga pastissera.

- En un plat posem una làmina de bescuit, a sobre una capa de rodanxes de maduixes i una de nata. Cobrim amb una altra làmina de bescuit i una altra capa de maduixes. I, si ens agrada molt la nata, podem acabar el plat posant-hi una altra capa de rosetes de nata.

Ingredients (per a 10 pastissets):

Per al bescuit:

• 100 g ous*
• 65 g ametlla mòlta*
• 65 g sucre
• 85 g clara d'ou*
• 15 g sucre mòlt 
• 40 g farina
• 30 g pols de gerds liofilitzats*

Per a les maduixes:

• 1/2 kg maduixes*
• 100 g sucre
• 100 g aigua mineral 

Per a la nata:

• 300 g nata 35% m.g.
• 1 cullerada sucre

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Amb aquesta recepta participo en el repte de COOKING THE CHEF. Aquest grup d'entusiastes de la cuina proposa cada mes un xef en qui ens puguem inspirar per preparar la nostra recepta, i aquesta vegada el repte està dedicat a la nostra cuinera més internacional, Carme Ruscalleda, l'única dona del món amb 7 estrelles Michelin. Li agrada la cuina saludable, amb ingredients de la terra i de temporada, i acostuma a donar als seus plats un cert to poètic.

Per acompanyar aquest Pastisset de gerds i maduixes avui us recomano la lectura de Dan Brown, El gran engany. Editorial Empúries (Col·lecció Empúries Narrativa). Barcelona, 2013.