Pastisset jardí de flors

Estic trista. I decebuda. Tant, que gairebé em fa mal l'ànima. M'havien fet creure que tindria el jardí més bonic que mai hauria pogut imaginar, com els que veiem a les cases alemanyes i que ens provoquen tanta admiració, i tot ha quedat en un no res.

Jo ja somiava en veure el meu tros de jardí, fins ara ple de males herbes i on vénen a jeure els gats mandrosos, curull de flors de tota mena, de colors cridaners i tonalitats discretes, de poncelles exuberants i botons senzills, de perfums potents i d'aromes sibil·lines, de mates rabassudes i de tiges fràgils com un fil d'or ... 

Però fa dies que les compto i sempre hi ha les mateixes. Una, dues, tres, quatre, cinc.... sis, set, vuit....nou, deu, onze, dotze, tretze... catorze... quinze, setze, disset... divuit. Divuit. Ni una més! Boniques, delicades, de flaires encisadores, però insuficients.

Les rego i les mimo amb tot el meu cor perquè vull que arrelin i que somriguin sota el sol que les il·lumina, però en vull més. M'he queixat al venedor de les llavors i res no m'ha respost llevat que tingués paciència, que ja anirien sortint. Però no sé si creure-me'l perquè no és la primera vegada que tinc la impressió que no em diuen la veritat.

Si us ha agradat l'aspecte d'aquest Pastisset jardí de flors i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a la planxa de pa de pessic:

- Encenem el forn a 180º. Barregem la farina amb el llevat. Muntem a punt de neu les clares amb el pessic de sal. A banda, batem els rovells amb amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim un parell de cullerades de clara i remenem. Hi anem incorporant la farina passada prèviament pel sedàs, remenant amb cura.

- Cobrim una plata amb paper de forn i hi escampem a sobre la barreja, fent un rectangle de 26x22 cm aproximadament, tot allisant-la amb una espàtula. L'enfornem durant 8 minuts, i la deixem refredar.

Per a la crema:

- Fem bullir la llet amb la pell de llimona (sense la part blanca), i la deixem reposar 10 minuts. Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin, hi afegim la maizena i barregem fins a incorporar-la bé. Hi aboquem la llet encara calenta (colada prèviament) i remenem bé.

- Posem el cassó a foc molt suau i anem remenant fins que arrenqui el bull. Apartem el cassó del foc i tapem la crema amb film per evitar que faci crosta. Deixem refredar.

Per a les flors:

- Desfem al bany Maria la xocolata i omplim uns motlles amb forma de flor. Deixem refredar a la nevera. Desemmotllem i reservem. 

Muntatge del Pastisset jardí de flors:

- Cobrim la base i la part interna d'uns cercles de cuina amb film transparent. Tallem el pa de pessic amb 6 tires de 4x20 cm i les posem dins dels cercles, mirant que no es noti gaire la costura.

- Omplim el forat del mig amb crema pastissera i els guardem a la nevera unes hores. Desemmotllem els pastissets i enretirem el film. Desfem una mica de xocolata al microones, en posem una mica al darrere de les flors i les enganxem al pastisset. Guarnim amb tires de xocolata, una flor de gerani i una fulla de maduixera.

Ingredients (per a 6 pastissets):
Per a la planxa de pa de pessic:

• 3 ous*
• 90 g sucre
• 100 g farina de reposteria
• 1 culleradeta de llevat 
• ratlladura de llimona* 
• un pessic de sal*

Per a la crema pastissera:

• 350 ml llet
• 2 rovells*
• 65 g sucre
• 30 g farina de blat de moro Maizena
• pell de 1/2 llimona*

Per als guarniments:

• 100 g xocolata per fondre 70% cacau

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Els refugiats haurien de ser com les flors que tots volem tenir als nostres jardins, que cuidem de bon grat i de les que ens sentim orgullosos. És immoral el que està patint aquesta gent quan molt pobles estan decidits a acollir-los i a la cuidar-los com cal. No oblidem que nosaltres podríem estar en el seu lloc i no ens agradaria que ens tractessin de manera tan inhumana.

Per això avui, per acompanyar aquest Pastisset jardí de flors, us recomano la lectura de Kate Morton, El jardí oblidat. Suma de letras. Madrid, 2011. Volem més flors!

Lluç amb espinacs Chakall

La Clara es bibliotecària i estima els llibres. En té la casa plena, i els ensenya amb la mateixa cura que  un joier quan mostra les peces a un client. Cada racó té la seva història, cada prestatge descobreix una etapa de la seva vida. Els té tots classificats, ben arrenglerats i sense pols. Però n'hi ha un guarda un secret de la Clara. I ella no sap quin és.

Fa molts anys, quan va començar a treballar, les seves companyes eren dones grises, serioses i d'edat indefinida que emulaven la feina d'un guàrdia civil, sempre prohibint, sempre mirant de reüll i arrufant el nas quan algú pertorbava el silenci. 

Ella va revolucionar la biblioteca, obrint les finestres perquè hi entrés la llum del sol, i deixant que els nens remenessin els llibres tant com els vingués de gust.

Com era d'esperar, de seguida es va crear un cercle de fans de la Clara. Tots l'adoraven, els nens la miraven embadalits i els pares en lloaven les seves qualitats i la seva simpatia.  A vegades rebia notes anònimes on li declaraven el seu amor, altres vegades eren dibuixos divertits on la pintaven envoltada de llibres, de monstres o de lletres.

Un dia va rebre una carta que la va entristir. Era la nota d'algú que li deia que era ridícula i també beneita perquè no s'adonava que tots l'adulaven com a aquell rei a qui ningú s'atrevia a dir  que anava nu. No va voler saber qui li podia haver escrit aquella carta tan desagradable, però no la va estripar. La va guardar dins d'un llibre i la va deixar en oblit.

Ara que ja s'acosta a l'edat de jubilació, li agrada posar en ordre tots els moments de la seva vida. I, quan aquest matí li ha arribat el record sobtat d'aquell fet, s'ha posat a buscar aquella carta que només havia llegit una vegada però, per més que l'ha buscat, no l'ha trobat. Què se n'ha fet del llibre encarregat d'amagar les coses del passat?

Aquest plat també amaga coses, perquè sota la capa verda dels espinacs més tendres del meu hort trobarem el tall d'un lluç realment deliciós.

Si us ha agradat aquest Lluç amb espinacs Chakall i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a la salsa beixamel:

- Posem la mantega al foc i quan sigui fosa, hi posem la farina. Remenem vigilant que no es cremi i la deixem coure 2 minuts. Hi afegim la llet calenta i remenem bé perquè no hi hagi grumolls. Posem una mica de nou moscada, pebre negre i sal, i la deixem coure uns minuts més.

Per als espinacs:

- Posem unes gotes d'oli a la paella amb l'all laminat i, vigilant que no es cremi, el deixem que es dauri. Hi afegim la ceba tallada en brunoise, i la deixem fins que estigui tova. Hi afegim els espinacs, apugem el foc i els donem unes voltes, mirant que no deixin anar aigua i no perdin el seu color verd. Condimentem amb sal.

Per al lluç:

- Escalfem la planxa, hi posem unes gotes d'oli i els talls de lluç lleugerament salats. Els coem primer per la banda que no té pell, i després per l'altra. Han de quedar cuits però no secs.

Muntatge del plat:

- Posem el lluç al plat, a sobre els espinacs i cobrim amb una capa de salsa. Decorem amb uns brots de col llombarda.

Ingredients (per a dues persones):

• 2 talls de lluç fresc sense espines d'uns 200 g*
• 200 g espinacs tendres*
• 1 ceba tendra*
• 15 g mantega
• 15 g farina
• 200 ml llet 
• 1 culleradeta oli d'oliva verge extra
• pebre negre acabat de moldre*
• nou moscada
• sal marina*
• brots de col llombarda

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Amb aquesta recepta participo en el repte de COOKING THE CHEF. Aquest grup d'entusiastes de la cuina proposa cada mes un xef en qui ens puguem inspirar per preparar la nostra recepta, i aquesta vegada el repte està dedicat al xef Chakall de qui no havia sentit parlar fins ara.

Però m'ha agradat. És guapo, té uns ulls d'un color blau impressionant i cuina de meravella  amb quatre ingredients, sense complicar-se gaire la vida.  Si alguna cosa sobta d'ell és que sempre cuina amb un turbant al cap.

El llibre de la Clara ha amagat durant tots aquests anys un secret que ella volia silenciar. Amaga alguna cosa el turbant del xef Chakall?

Per acompanyar aquest Lluç amb espinacs Chakall  us recomano el llibre de l'Agnès Rotger, El secret del meu turbant.  Columna edicions (Col·lecció Clàssica). Barcelona, 2010.

Parmentier de patata i espàrrecs de Gavà

La tossuderia és un bon mestre, i ara, quatre anys més tard, en Marian Ventura  i els seus amics poden respirar tranquils davant la primera collita d'uns espàrrecs extraordinaris, admirats per tothom pel seu blanc nacrat i  el seu gruix excepcional, ben diferents dels esprimatxats espàrrecs de marge.

No ha estat un camí de roses el que han trobat, perquè aquí no hi havia tradició en aquest cultiu.  Però cada entrebanc ha representat un nou repte, cada obstacle una mirada cap endavant i, sovint, un petit èxit que compensava les desil·lusions sorgides.

Qui li havia de dir a aquell nadó abandonat a la Casa de la Maternitat i Expòsits, i adoptat per un matrimoni gavanenc, que esdevindria un jove eixerit a qui les ànsies de veure món el portarien fins  a França. Allí quedaria meravellat pel conreu d'uns espàrrecs sorprenents  a les hortes d'Argenteuil i, llest com era, va tornar a casa amb unes quantes arrels al sarró.

Ràpid les va plantar a Les Sorres de Gavà amb la intenció de sorprendre tots els pagesos amb aquest singular producte. Però la seva gesta va més enllà perquè aquest conreu que ara ha començat a donar els seus fruits representarà durant dècades el desenvolupament i l'esplendor d'aquesta ciutat.

Aquest cap de setmana té lloc a Gavà l'Espai Gastronòmic de la 63a Fira de l'espàrrec  que té com a protagonista la restauració gavanenca, l'Espàrrec de Gavà i el producte de proximitat.

L'Espàrrec de Gavà és blanc, allargat, de mida mitjana i textura fibrosa. Es caracteritza pel seu sabor agradablement amarg al paladar. L'única zona de Catalunya on es cultiva aquesta hortalissa és el Baix Llobregat perquè reuneix les particulars característiques que necessita per créixer: un sòl arenós i poc compacte, amb una humitat permanent i un clima calorós durant els mesos de collita. 

Al Gastrogavà16 hi participen 17 restauradors que ofereixen degustacions de qualitat amb espàrrecs de Gavà com a ingredient principal i productes del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Dimecres va tenir lloc al 300 del Born la presentació de l'Espàrrec de Gavà. Allà vam poder gaudir d'un tast de tapes originals, acolorides i boníssimes. Tanmateix, la que em té el cor robat -per la seva senzillesa, gust suau, originalitat i apta per a vegetarians- és la presentada per ANHEL, un petit restaurant de cuina catalana i mediterrània que utilitza els millors productes de la zona per elaborar els seus plats.

M'ha agradat tant que he decidit fer la meva versió del seu Parmentier de patata i espàrrecs de Gavà. Si us ha agradat tant com a mi i teniu ganes de preparar-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Pelem i tallem a trossos les patates i els espàrrecs i els coem al vapor, juntament amb les puntes, durant 20 minuts. Reservem les puntes d'espàrrecs i passem la resta pel passapuré. Hi aboquem la llet, ho posem a foc suau, i remenem fins a tenir un puré suau i espès, sense grumolls. Si cal, hi afegim una mica més de llet. Condimentem amb sal i pebre mòlt i un rajolí d'oli.

-  Agafem 2 cullerades soperes d'aquest puré i formem una mena de petit monticle al plat, imitant els cavallons dels camps. Hi clavem dues puntes d'espàrrecs i l'adornem amb xips de patata esmicolades i brots de col llombarda.

Ingredients (per a 6 cavallons):

Per al parmentier de patata:

• 2 patates grosses*
• 2 espàrrecs de Gavà
• 1/2 vas de llet
• oli d'oliva verge extra
• pebre negre acabat de moldre*
• sal marina*

Per a la decoració:

• 12 puntes d'espàrrecs de Gavà
• brots de col llombarda*
• patates xips fregides amb oli d'oliva

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Encara que la recol·lecció correcta dels espàrrecs exigeix agafar-los just abans que treguin el cap per sobre del cavalló per evitar que les puntes adquireixin tonalitats verdes o morades, aquest Parmentier de patata i espàrrecs de Gavà vol ser un homenatge als camps del Baix Llobregat que conreen aquesta hortalissa.

Feia temps que no menjava una tapa tan exquisida com aquesta. Així que, per acompanyar-la, avui us recomano una joia de la petita història del nostre país:  Antoni Tarrida i Pugès, Pagesos, sorres i espàrrecs. Història de la pagesia gavanenca. Associació d’Amics del Museu de Gavà. 2003. L'autor, un pagès que ha treballat la terra amb amor i força, és també un home que estima les lletres, i per això de les seves mans han sortit pàgines d'una prosa extraordinària que ens atrapa des de la primera pàgina.