Pàgines

Cassata semifreddo





Fa una calor insuportable. És estiu i suem, si som dels que no volem instal·lar l'aire refrigerat a casa. I l'únic consol que tenim és anar al congelador i agafar un dels gelats que vam comprar al súper. Vejam... xocolata, maduixa o nata? Tant se val, qualsevol anirà bé per fer-nos passar la calor!

Des que vaig estar embarassada de la Natàlia, ara fa vint anys, que no he comprat cap gelat. Si els antics xinesos, segles abans de Crist, eren capaços de fer-ne amb fruita, mel i neu sense tenir els congeladors que hi ha actualment a les cases, què no podré fer jo amb el meu Liebherr?

Segons sembla, els xinesos foren els primers a elaborar aquestes postres gelades que, després, van adoptar els perses anomenant-los sharbets (d'on ve el nostre sorbet) i, més tard, els grecs i els romans.

Quan jo era petita teníem un Kelvinator i, a l'estiu, la meva mare sempre guardava al congelador una safata de gelat de vainilla. A mi m'agrada fer-ne també de xocolata i de fruita fresca. Avui, però, us presento aquesta Cassata semifreddo, d'aspecte molt atraient.






Folrem un motlle rodó amb film transparent i el guardem al congelador. Tallem les ametlles i la fruita en trossos petits. Posem en un cassó, a foc baix, el sucre i l'aigua i ho anem remenant fins a dissoldre el sucre. Quan comenci a bullir, el deixem 5 minuts més, sense que ens agafi color.

Batem les clares a punt de neu, i anem abocant de mica en mica l'almívar calent a sobre de les clares muntades, batent sense parar per a obtenir una merenga espessa. Continuem batent fins que estigui freda.

Afegim les ametlles i la fruita a la merenga, remenant amb suavitat. Muntem la nata i l'anem incorporant a la barreja. Tot seguit ho aboquem al motlle reservat, el tapem i el posem al congelador fins que s'hagi solidificat (unes 5 hores).

A l'hora de servir el gelat, posem la base del motlle uns segons en aigua calenta. Li donem la volta a sobre d'una plata i li traiem el film transparent. Si volem, podem guarnir-lo amb fruites.

Ingredients:

115 g sucre
150 ml aigua
2 clares d'ou
50 g ametlles laminades (crues i pelades)
25 g fruita seca variada
75 g fruita confitada (cireres, taronja, meló)
300 ml nata





Us imagineu baixar neu de dalt de la muntanya, ben compactada en caixes o en gerres, i transportada per animals de càrrega? Realment menjar gelats no devia ser un plaer a l'abast de tothom!


Font de la recepta: Susanna Tee, Helados, un placer para el paladar. Parragon Books.

14 comentaris:

  1. Margarida, jo vull una muntanya de neu com la de la foto!! ;) Una recepta espectacular! I com sempre, una presentació excel·lent! :)
    Petons!

    ResponElimina
  2. jo encara no he probat de fer gelats a casa, pero quan veig un com el teu vénen moltes ganes de posar-s'hi, ha de ser tan i tan bo...

    ResponElimina
  3. Dels xinesos venen els gelats??? no ho hagués dit mai de la vida ... quina gràcia
    Doncs si fa calor però vinga no us queixeu tant pq sinó en fes no podriem gaudir d'excel.lents postres com la que ens presentes avui Margarida ho sigui que a gaudir de les calors !!!!!!

    petunets

    ResponElimina
  4. Mercè: no vegis que bé que ens va anar quan ens el vam menjar,amb la calor que fa aquests dies! És un gelat diferent, amb una presentació original.

    Eva: la meva filla té una geladora elèctrica que li van portar els Reis quan era petita i a vegades la fem servir, però normalment faig els gelats i els poso al congelador. És una cosa senzilla de fer. Anima't, i ja ho veuràs!

    Mar: és que no ho sembla, però els xinesos van fer moltes coses! Fins i tot la pasta (que és italiana, perquè l'han sabut modernitzar i vendre molt bé, però la va portar a occident en Marco Polo d'un dels viatge que va fer a la Xina). La pólvora, la brúixola, el paper... tot té el seu origen a la Xina.

    ResponElimina
  5. Margarida, ets fantàstica.
    Quina manera de posar el punt i final a un dinar.
    Original, fresc, diferent, bonisim, det amb molt de carinyo....

    Petons

    ResponElimina
  6. Amb la calor que fa, aquestes receptes són les que venen més de gust. Un bon gelat casolà és la millor cura contra la calor!

    ResponElimina
  7. No he fet mai gelats a casa. I mira que ens agraden molt a tots... Ja veig que ho hauré de provar...veient la pinta que té aquest.
    A casa meva, quan era petita també recordo la nevera Kelvinator,que la vam tenir molts anys i que al final sempre s' espatllava i venia el tècnic a reparar-la.
    Avui dia ja no es repara com abans...sobretot quan els electrodoméstics es fan vells que surt millor comprar-los nous.
    ptns.

    ResponElimina
  8. Que bonica aquesta cassata.. i fàcil, i sobre tot, sense rovells crus, que a l'estiu, fa una mica de por..

    ResponElimina
  9. Dolorss: I si en lloc de fer-la en un motlle gran, la fem en motlles individuals, la presentació encara queda més bonica, perquè a l'hora de servir no la fas malbé.

    Gemma: Amb aquesta calor vénen molt de gust els gelats, però tampoc podem abusar-ne, que després... ens espantem quan veiem la balança! Però sempre són més naturals els fets a casa!

    Annafs: ah, si? Doncs jo no recordo que s'espatllés mai. D'aquella nevera només recordo lo bons que eren els gelats de vainilla que feia la meva mare i els posava al congelador en una safata rectangular com la de plumcake però la meitat d'alta.

    Maria:Al gelat de xocolata a vegades poso rovells, però no pateixo gens: Compro els ous d'agricultura ecològica i els tenen a la nevera. Jo també els poso sempre a la nevera, i a més porten data de caducitat. Per tant, estic tranquil·la. Però si el dinar ha estat més consistent, aquell dia ens mengem el gelat sense rovells. La cassata com té clares és més lleugera. És suau i molt bona.

    Gràcies a totes pels comentaris, i espero que passeu un bon cap de setmana. petons.

    ResponElimina
  10. M'encanta tot el que mos expliques sempre, a part de les receptes tant bones i naturals que fas.

    Segur que esteu la mar de sans amb estes receptes tant casolanes.

    La veritat és que és curiós com abans se les ingeniaven per poder tenir gel, ara no li donem importància a tenir un aparell que el fa :)

    ResponElimina
  11. Bon dia Margarida.
    Veig que fins i tot coincidim amb això de l'aire condicionat.Però el millor és coincidir amb la recepta que ens presentes.Jo també tinc una cassata pendent de posar en el blog.Com sé lo bona que està perquè els ingredients són com els teus ,mes o menys, només em queda felicitar-te per la presentació.
    Besets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  12. Bajoqueta: no ens podem queixar de la nostra salut! I suposo que estem bé, perquè no anem mai al metge!
    Quan jo vaig néixer encara no hi havia nevera a casa, i la meva mare comprava trossos de gel que posava en un armari de la cuina, on guardava la carn i el peix. I quan jo tenia uns 5 anys es van comprar una nevera elèctrica: tota una novetat! Per això recordo els gelats de la meva mare.

    Mesilda: ah, m'agrada veure que coincidim en tantes coses! I respecte a la cassata... esperarem aquesta recepta fins que puguis publicar-la!
    La meva és molt suau de gust. Jo la trobo molt bona amb les fruites confitades, però per a qui no li agradin (per exemple al meu fill Oriol), es poden substituir per trossets de xocolata.

    Us agraeixo els vostres comentaris. Que passeu un bon cap de setmana, fent-vos passar aquesta calor amb una bona cassata o un bon gelat!
    Petons.

    ResponElimina
  13. Els gelats són una assignatura pendent per nosaltres, aquests dies he estat fent provatures però no me m'acabo de sortir. Provaré de fer el teu a veure que tal.
    Una forta abraçada, bonica.

    ResponElimina
  14. La cuina vermella: a veure si tenim sort i us agrada. Fàcil de fer, això no cal que us hi digui, i bo... tampoc. L'Oriol es va entretenir a treure la fruita confitada perquè no li agrada, però fora d'això, el va trobar boníssim. Petons.

    ResponElimina