Coca de Sant Pere

I el gall va cantar! No era el cant habitual de cada matí, el que ens diu que és hora de llevar-nos. Era el cant de la vergonya, el que ens desperta de sobte d'un somni i ens obre els ulls a una crua realitat. No hem obrat bé, i som incapaços de trobar una explicació a la nostra debilitat.

Com de penedit devia estar en Pere després de negar tres vegades seguides que el conegués de res! Ni una ni dues. Tres vegades. I tot seguit el gall va cantar! Ja l'havien avisat que la cosa aniria així, però ell estava convençut que la seva fortalesa frustraria aquest destí. Que n'era de feixuga la llosa que li va caure al damunt en sentir el cant del gall!

Jo he de confessar que, com en Pere, també he pecat. I no una, ni dues. Tres vegades! Em pensava que era més forta, però ja ho veieu, la meva feblesa és immensa. Tants esforços, tant patir sota el sol abrusador, tant d'exercici durant aquests dies... i res! Avui he recuperat en 5 minuts el que havia perdut després de dies i dies d'intensa activitat.

Tres vegades he repetit d'aquesta coca! O potser eren quatre? No, eren tres. El quart tros que m'he menjat no compta, perquè l'havia tallat per a la Natàlia i no l'ha volgut perquè també ella havia repetit diverses vegades. De petita m'havien dit que era pecat llençar el pa. I una coca? No sé si hi ha res escrit sobre aquest tema, però suposo que encara deu ser més greu. Així que aquest darrer tros me l'he menjat per força, per no fer una mala acció. I ara m'adono que tanta bondat engreixa!

No vull ser el diable temptant-vos amb aquesta coca, però... si la teniu al davant, pecareu, us ho asseguro! Si no us fa res que després canti el gall, ara us explico com es cuina aquesta coca de Sant Pere.

Desfem el llevat amb la llet tèbia i una mica de farina, fins que tinguem una bola tova. La tapem i la deixem reposar 1 hora a temperatura ambient, o fins que hagi augmentat el doble el seu volum. Mentre, farem la crema com s'explica aquí i la deixem refredar.

Posem en remull les ametlles i, en un altre bol, barregem el sucre amb l'anís. Posem la farina restant a sobre del marbre en forma de volcà. Al forat hi posem els ous, la mantega i el llard tallats a trossos i a temperatura ambient, 50 g de sucre, un pessic de sal i les raspadures de llimona. Ho treballem aixafant-ho amb una forquilla i, quan estigui ben barrejat, hi afegim la massa del llevat ja fermentada, i ho treballem amb les mans.

Ens untem les mans amb oli i estirem aquesta massa donant-li forma rectangular a sobre d'una plata on haurem posat paper de forn, i pintem la superfície de la coca amb ou batut. Omplim de crema una màniga pastissera i dibuixem un enreixat. Distribuïm les cireres com més ens agradi i en els espais buits hi posem les ametlles, un cop escorregudes. Finalment, escampem el sucre per sobre. Tapem la coca i la deixem reposar novament, fins que hagi doblat el seu volum, aproximadament dues hores.






Encenem el forn a 180º i, un cop estigui calent, enfornem la coca durant 20 minuts.

Ingredients:

300 g de farina de força
30 g llevat fresc de forner (o 10 g de sec)
5 cullerades de llet
1 ou i 1 rovell
40 g mantega
40 g llard
50 g sucre
raspadura d'una llimona
1 pessic de sal


Per fer la crema:
500 ml llet
4 rovells
125 g sucre
40 g Maizena

Per decorar:
100 g sucre
3 cullerades d'anís
100 g ametlles crues tallades a palets
16 cireres confitades

1 ou per pintar la coca







Dedicada al Pere, a qui res no li agrada tant com les coques que porten crema pastissera!