Marronchinos

La reina Esther, de qui l'Antic Testament ens diu que era una noia de gran bellesa, era jueva però seguint el consell del seu oncle va amagar aquest fet al seu espòs, el rei de Pèrsia. Només quan la situació era desesperada i el primer ministre, Aman, ja tenia data per exterminar els jueus, la reina -arriscant la seva pròpia vida- va confessar al rei el seu secret i li pregà que salvés el seu poble.

Aquesta victòria d'Esther és recordada encara ara pels jueus a la festa del Purim, en la qual és costum preparar dolços per obsequiar parents i amics. Dolços com el massapà, els marronchinos, i els ametllats són convenientment embolicats i oferts com a regal.

Esther és un nom d'origen asiri que vol dir "aquella que brilla com un estel". Tal com brillen en un cel ben fosc aquests dolços d'ametlla coberts amb una capa de blanca neu, anomenats en castellà marronchinos, i dels quals en desconec la traducció al català.






Si us agraden les aromes de les espècies, i sou llaminers de mena, feu-los i no quedareu decebuts, i veureu com tota la casa s'omple d'un perfum inusual. Aquesta és la meva segona aportació a l'HEMC 34, que té com a amfitriona a Kako, de En Guete!, i que ha proposat la Cuina de l'Orient Mitjà i el Magreb com a tema d'aquest mes.

Pelem la meitat de les ametlles i les torrem una mica al forn junt amb l'altra meitat sense pelar. Un cop estiguin fredes les triturem ben fines i les posem en un bol, on abocarem el sucre, l'ou sencer i el rovell, i les espècies. Ho treballem bé amb una forquilla i quan tinguem una massa homogènia, la tapem i la deixem reposar tota la nit.

L'endemà encenem el forn a 200º. Agafem porcions d'uns 20 gr d'aquesta massa i fem boletes, que anirem deixant, a mesura que les anem fent, a sobre d'una safata amb paper de forn. Tot seguit les enfornem durant 10 minuts. Les traiem i les deixem refredar.

Mentre, prepararem la glaça blanca. Seguint les indicacions de la Trotamundos (de food&cook), posem la clara en un bol i amb la batedora elèctrica la pugem a punt de neu. Aleshores li anem abocant el sucre de mica en mica fins que tinguem una pasta espessa i ben blanca. En aquest punt li afegim l'aigua i el suc de llimona. Batem una mica més i ja la tenim feta.

Quan les pastes estiguin fredes, les pintem amb aquesta glaça i les decorem amb trossets de confits de colors.

Els dolços jueus són símbol d'hospitalitat. Quan hom ofereix un present, com a senyal d'agraïment es respon "dolç ho visquis".

Ingredients:

250 g d'ametlles (125 g amb pell i 125 g sense)
150 g sucre
1 ou sencer i un rovell
2 culleradetes de canyella en pols
1 culleradeta de clau d'olor en pols

Per a la glaça blanca:
1 clara
225 g sucre mòlt
3 cullerades d'aigua
1 cullerada de suc de llimona

La Bíblia és un llibre bonic de llegir fins i tot per als que no tenen cap interès pel seu missatge. Jo recordo haver gaudit llegint les històries del naixement de Moisès, de l'arca de Noè, dels cabells de Samsó, de les aigües del riu Jordà, i tantes altres! Fins i tot aquesta història d'Esther és la base que Salvador Espriu va utilitzar per escriure la seva conegudíssima obra La primera història d'Ester.

I si encara no en teniu prou amb les lectures que us he recomanat, encara us en diré una més, Calendari de festes del món, de Cherry Gilchrist, amb il·lustracions de Helen Cann. Intermon Oxfam Editorial, 2006.

Cliqueu la imatge i trobareu coses interessants de la festa del Purim i la història sencera de la nostra heroïna d'avui, Esther.

Amaguem les nostres faltes, mancances i defectes, però no les coses bones que ens fan gaudir!