Coca de Sant Joan

Com era costum per Sant Joan, també aquell any la seva cosina estrenava un vestit llarg. "Ohhhh!", van fer tots en veure-la aparèixer ben pentinada i amb el vestit nou que mostrava els seus braços nus. I ella reia, reia orgullosa mentre feia dues voltes senceres perquè tots poguessin contemplar-la bé. No totes les noies de la seva edat tenien la sort de lluir un vestit tan bonic mentre allargaven la nit més curta de l'any amb els balls alegres de la revetlla.

Ella pensava que això eren coses de grans i que ja arribaria el dia en què també es posaria un vestit llarg i que potser també se la mirarien. Però no havia arribat el moment. Aquell any encara gaudia més ajudant els nens del carrer a buscar fusta per poder encendre el foc més alt del poble. Feia dies que traginava caixes i mobles vells amunt i avall per poder engrossir la foguera.

Ja tenia enllestit el ninot que cremaria aquella nit al capdamunt de la foguera. El seu pare li havia donat un pantaló i una camisa vella, l'avi una gorra, en Joan havia portat uns guants i l'Adrià unes botes. Ella havia pintat una cara en un tros de llençol vell, i omplint-ho tot de palla havia aconseguit donar forma humana a aquelles andròmines.






Tots anaven arribant. La música sonava ben forta i les copes s'anaven omplint. Mentre els musclos amb tomàquet i la truita de patata desapareixien dels plats, ella anava pel carrer esclatant petards. I, arribat el moment en què la tia Josefina agafava el ganivet i tallava la coca a trossos, ella anava corrents a demanar la seva part i la de la cosina, que distreta com estava sentint els afalacs dels nois més grans, no s'adonava que ja s'havien menjat la seva part.

I mentre cremava el ninot a la foguera, i amb ells totes les coses velles, tots contemplaven admirats el resplendor del foc i, amb els seus espetecs, sentien renovar la seva energia. Era una nit màgica en què cadascú pensava fer realitat els seus somnis. La cosina, arrencar el primer petó a un noi, i ella, poder tornar a menjar un bocinet d' aquella coca de Sant Joan!





Ja fa molts anys que faig la coca seguint la mateixa recepta, però aquest any l'he canviat. Quan vaig veure el Tortell de Reis que va fer l'Eva de Ma petite boulangerie , vaig decidir que seria la massa que faria servir per la coca de Sant Joan d'aquest any.

Si voleu saber com l'he fet, seguiu-me que ara us ho explico. Sant Joan ja ha passat, però la podeu fer per Sant Pere, per Sant Jaume o sempre que vulgueu. Penseu que és flonja, i molt bona. Si no us agrada la fruita confitada, poseu-hi més quantitat de pinyons.

Per fer la massa jo he fet servir la panificadora, però podeu utilitzar qualsevol màquina que amassi o bé les vostres pròpies mans. Primer de tot fem la massa mare barrejant la llet, la farina i el llevat i treballant-ho durant 15 minuts. La tapem amb paper film i la deixem unes 8 hores a la nevera.

Quan ja han passat, amassem junts la massa mare i tots els altres ingredients. A la panificadora s'estan 1 hora i 35 minuts, perquè a part d'emulsionar la massa, la fa pujar. Passat aquest temps, posem paper de forn a sobre d'una plata i dividim la massa en dues parts, perquè farem 2 coques. Si només en voleu fer una, poseu la meitat del pes dels ingredients. Ens untem d'oli les mans i anem prement amb els dits la massa estirant-la i donant-li la forma que volem.





Posem el forn a 35º, i introduïm la coca, amb un recipient amb aigua al costat. La deixem 20 minuts. En treure-la, veurem que ha augmentat el seu volum. Retirem l'aigua i apugem la temperatura del forn a 180º. Posem els pinyons en remull. Pintem la superfície de la coca amb ou batut, disposem la fruita com més ens agradi i escampem per tota la superfície els pinyons escorreguts.

Barregem el sucre i l'anís i l'escampem per sobre. Enfornem la coca durant 20 minuts, vigilant a partir del minut 15, no fos que es cremés en excés.

Ingredients:
Per a la massa mare:
100 ml de llet tèbia
100 g de farina de força
17 g de llevat sec (o 50 g de fresc)

Per a la massa:
100 ml de llet
15 ml d'aigua de flor de taronger
3 ous mitjans
125 g mantega (a temperatura ambient)
170 de sucre
pell ratllada d'una taronja
pell ratllada de mitja llimona
1/2 culleradeta de canyella en pols
1 pessic de sal
570 g farina de força

Per decorar:
1 ou
100 g de pinyons
400 g fruita confitada
6 cullerades de sucre
3 cullerades d'anís

Bona, suau, flonja, dolceta... què més voleu demanar a una coca? Que duri? Doncs haureu d'esperar a la foguera de l'any que ve per demanar el vostre desig!