No m'agradaria morir sense haver pujat abans en un globus i haver recorregut el meu país des de l'aire. Us imagineu com deu ser flairar els núvols blanquinosos i perseguir els estels a la nit? O saltar a la corda amb l'Arc de San Martí?
Voldria veure el mar des de la distància i meravellar-me per tota la seva immensitat, trobar una illa nova on poder enterrar els meus tresors, i sentir els esquitxos de les onades sense por d'ofegar-me en una abraçada seva.
Com m'agradaria sobrevolar els boscos i descobrir el llac on s'amaguen les fades dels desitjos, per poder-los demanar que el meu dia no tingués hores i el pogués allargar tant com jo volgués. Sentir els secrets que guarden els arbres centenaris i parlar amb els ocells viatgers.
Podria agafar un tros de gel ben lluent de les muntanyes més altes i saltar a les planures per fer la rateta al llop ferotge, i mantenir-lo allunyat dels ramats de bens de negra llana que pasturarien plàcids, aliens a la meva excursió.
Voldria veure el mar des de la distància i meravellar-me per tota la seva immensitat, trobar una illa nova on poder enterrar els meus tresors, i sentir els esquitxos de les onades sense por d'ofegar-me en una abraçada seva.
Com m'agradaria sobrevolar els boscos i descobrir el llac on s'amaguen les fades dels desitjos, per poder-los demanar que el meu dia no tingués hores i el pogués allargar tant com jo volgués. Sentir els secrets que guarden els arbres centenaris i parlar amb els ocells viatgers.
Podria agafar un tros de gel ben lluent de les muntanyes més altes i saltar a les planures per fer la rateta al llop ferotge, i mantenir-lo allunyat dels ramats de bens de negra llana que pasturarien plàcids, aliens a la meva excursió.
El cap de setmana passat vaig fer en bicicleta part de la Via Verda de Girona a Olot. El recorregut va ser gairebé tan fantàstic com si hagués anat en globus, perquè em va permetre agafar a Amer unes esplèndides móres amb què vaig guarnir aquest pastís de formatge que avui us presento, i que no ha necessitat cap tipus de cocció.
Comencem fent la base. Triturem ben fines les galetes amb la picadora. Desfem al bany Maria la xocolata, i un cop retirada del foc, li afegim la mantega. Remenem bé, fins que es desfà i tot seguit ho barregem amb les galetes. Folrem aleshores la base d'un motlle de 26 cm (d'aquells que tenen una tanca per poder-los desemmotllar), amb aquesta barreja, tot prement amb el dors d'una cullera i el posem a la nevera.
Mentre s'endureix la base, preparem el farciment. Primer de tot posem a hidratar els fulls de gelatina amb aigua. Separem els rovells i els barregem amb el sucre, batent amb el braç elèctric fins que blanquegin. Hi afegim la ratlladura de taronja i de llima, i el mató. Ho anem batent fins que quedi tot ben barrejat. Escalfem un moment la meitat del suc de taronja, el retirem del foc i hi desfem la gelatina. Afegim l'altra meitat de suc, i ho aboquem tot a la barreja de formatge.
Muntem la nata i, amb cura, l'afegim a la barreja amb una espàtula. Muntem després les clares a punt de neu amb un polsim de sal i també les afegim, vigilant de no remenar gaire perquè no es desfacin. Aboquem la barreja al motlle i la deixem tota la nit a la nevera. A l'hora de servir, traiem el pastís del motlle, i el decorem amb les móres.
Ingredients:
Per a la base:
175 g galetes Núria
50 g xocolata
50 g mantega
Per al farciment:
3 ous
75 g sucre
1 taronja
pell de llima
350 g mató
5 fulls de gelatina
200 ml nata
1 polsim de sal
Per decorar:
móres
Mentre gaudiu menjant aquest pastís tan suau podeu passar una bona estona amb la lectura d' El viatge fantàstic de Gerard Durrell. (Versió catalana de Joan Fontcuberta i Gel). Editorial Barcanova, Barcelona, 1988. Tindreu el món a l'abast de la mà.
Els meus cunyats fa poc també van fer al via Verda i els hi va encantar!!! Aquest pastís ho té tot: mató i no necessita forn!!!
ResponEliminaT'ha quedat preciós amb els mores!
Petunets,
Eva.
Hola Margarida. Tengo un momento para conectar y paso a saludarte y al mismo tiempo agradecerte tu comentario. Espero que lo estés pasando estupendamente. Esta tarta debe estar sencillamente deliciosa. Si quieres me mandas un trozo jj, aunque creo que habré llegado tarde.
ResponEliminaSaludos
HOLA MUY BUENA LA TARTA Y CON ESAS MORAS TIENE QUE ESTAR MUY BUENA TIENE MUY BUEN VER SE NOTA QUE ERES UNA EXPERTA REPOSTERA,UN SALUDO DE JOSÉ LUIS
ResponEliminaCom diuen per aquí dalt ets una experta repostera. Aquesta tarta ha de ser tot un pecat. Amb un mos, encara que no hagis pujat mai en globus, suposo que amb la seva intensitat aromàtica i la seva tendresa, farà que viatgis per tot arreu amb la teva imaginació i amb els ulls tancats, mentre mastegues aquest pecat tant dolç. Quin goig. Salut!!!!
ResponEliminaoooooohhhh Margarida! nosaltres aquest cap de setmana anem a Amer!! a casa una amiga "la Montse" i també a veure la festa de la "sardana de l'Alcalde".
ResponEliminaEn aquesta ocasió no anirem amb bici pq un noi del grup esta "seriosament" ;)) fracturat!!! jejeje però sempre que puguem a Girona sempre pugem les bicis al redera per si de cas!! és que Girona es meravellos per anar amb bici, no t'ho acabes!!
Ja m'agradaria provar el teu pastis pq elmato em xiflà!!
MOLTS RECORDSSSSSS
m'encanta el mató, i tal com l'has preparat més aquesta base i les mores ha d'estar deliciós, realment boníssim.
ResponEliminaEl cullerot Festuc: Nosaltres l'hem fet en els dos sentits (el Pere demà penjarà la crònica al seu bloc margaridaipere.blogspot.com), i ens ho vam passar molt bé.Una de les coses que més em va agradar va ser beure a la font de llet: fresquíssima a 4º, que s'agraeix molt quan vas acalorada en bici!
ResponEliminaJuan: pues no va a poder ser, pues se terminó rápido! Era suave y deliciosa. Las moras... en su punto.
cocinadepepe: hago lo que puedo, pero me encantan los postres, y eso se debe notar.
OLLES I SOMRIURES: sí que és bona, sí. La base, la típica de galetes, però enriquida amb xocolata, la feia més bona. I les móres, ni verdes ni toves: al seu punt. Boníssimes!
La vella carmanyola: quina casualitat! Doncs si no pots anar en bici, vés a collir móres, que a Amer són delicioses!
El Ball de l'Alcalde no sabia que es fes aquest cap de setmana, però crec que és l'únic poble on es fa la sardana oberta, oi?
Per Girona, és fantàstic anar en bici perquè no hi ha gaire desnivell i pots fer molts quilòmetres. De totes maneres he vist que al Baix Empordà també hi ha moltes rutes marcades per fer en bici. A veure si hi podem anar uns dies.
Que us ho passeu molt bé i gaudiu de les festes!
manel: molt bo i, el més important, sense cocció! Ràpid, fresquet i bo. Perfecte!
Us agraeixo molt els vostres comentaris i per això us dedico aquest pastís de mató i móres que, fresquet com és, us anirà molt bé per allunyar-vos uns moments de la calor! Un petó a tots.
Hola Margarida, quin bé de déu de pastís. M'ha xiflat la teva base de galetes amb xocolata, ha de ser una delícia, pel que fa a la resta del pastís et dediquem una ovació.
ResponEliminaPer cert, et recomanem la peli de dibuixus UP, si t'agraden els globus i volar, serà la teva peli.
Un petó.
Bon dia Margarida
ResponEliminaSegur que mentres assaborim una porció del teu pastís i tancant els ulls podem imaginar,com en el teu relat,el lloc ideal on ens agradaria estar.
Com enguany no tenim vacacions m'emporte la teua recepta i gaudiré del seu sabor i de boniques valls verdes amb rius i llacs que és el que mes m'agrada.
Un beset.
Margarida, siempre que vengo por acá me encuentro con un postre fino y delicado.
ResponEliminaSe ve delicioso, no?
Un abrazo.
Jo en faig un de molt semblant que també m'agradaria penjar un dia d'aquests.
ResponEliminaAh!, jo també voldria poder estirar les hores del dia per poder fer tot el que vull fer.
Un petó
Mònica
Margarida, aquest pastís és dels meus! ;) Amb mató, suc de taronja i de llima, fantàstic! :)
ResponEliminaLa base he vist que no la poses al forn. Així ja pren?
T'ha quedat genial, com sempre! :)
Petons!
No se que me gusta mas ...si la tarta de moras,o como lo que nos cuentas¡¡¡eres toda una poetisa¡¡¡que lindo viage en globo,me has hecho imaginar....
ResponEliminay la tarta deliciosa y preciosa¡¡¡
besos linda.
Quina sort poder gaudir de la natura i de paissatges tant bonics :)
ResponEliminaEl pastís t'ha quedat fatal, jo no ne menjaria ni un trosset ;)
dons aquí encara falta una mica perquè poguem collir unes móres tan bones com aquestes.
ResponEliminaAquest pastís crec que m' animaré a fer-lo, donçs tan el mató com les móres ens agaden molt.
ptns.
La cuina vermella: quan la vaig veure anunciada ja vaig pensar que aquesta pel·lícula l'havia de veure. Encara no hi he anat, però hi aniré, i segur que m'ho passaré la mar de bé.
ResponEliminaMesida: Sí, segur que tancant els ulls podem imaginar moltes coses, totes les que vulguem! I si no tens vacances, a casa també s'està molt bé. Asseguda a la fresca, menjant un trosset d'aquest pastís, o qualsevol altra delícia que tu preparis, i deixant volar la imaginació. Que lluny podrem volar! Potser a llocs on Ryanair o Vueling no ens portarien mai!
Kako: se ve delicioso, i lo es. Muy suave al paladar, y si te gustan las moras, ya no puedes pedir nada más.
xocolata: que bé, oi, si cadascú pogués fer que el dia durés les hores que més ens convingués?
Mercè: sí que pren, perquè com porta xocolata desfeta, ho barreges tot, ho poses a la nevera i , en prendre la xocolata, queda tot pres. A la meva filla Natàlia aquesta base de pastís li encanta!
cooking-love: si? pues venga, a ver si coincidimos un dia en una nube y nos pasamos unas cuantas rcetas!
bajoqueta: ah, si? doncs millor per mi, més en menjaré! ja,ja...
És apte per a la teva dieta? doncs t'agradarà!
annafs: aquí a prop de casa comencen a deixar-se veure, però tan bones com les del pastís no són, perquè està tot molt sec, els camins plens de pols i és clar, les móres no llueixen tant com les que vaig collir a Amer.
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Un petó a tots.
Un placer conocer tu blog! Tienes cosas lindas! Me hay encantado con todo! Esa tarta quedó buenísima!
ResponEliminaM'imagine que arribe tard, així que hauré de somiar a banda de pujar en globus, menjar-me una ració de pastís amb unes móres en el punt just de maduració.
ResponEliminaQue bona cara té Margarida
Besos
Estic segura que no et moriràs sense haver anat amb globus. De fet, espero que no et moris. Què faria jo,pobra gigaleta, que necessito penjar fotos de bonics "paissatges" a la cuina per decidir-me a entrar-hi, si tú no m'alimentessis?
ResponEliminaBé, ja ho saps però t'ho torno a dir: el pastís de móres està boníssim, i s'està barallant amb la cassoleta de fruites d'estiu per ocupar el primer lloc de la llista. El braç de gitano de pinya no va a pinyes amb els altres dos, però tampoc es queda enrere.
I no dic res del segon plat i del postre d'avui perquè encara no els has publicat.
Ah! I que consti que el teu arròs bullit és el millor del món mundial, tan senzillet ell.
Petons!
Talita: gracias por venir de visita a mi cocina, y me alegro que te gusten mis platos. Me he dado una vuelta rápida por tu blog y he visto que aparte de recetas, das consejos muy interantes. Luego volveré para verlo más detenidamente.
ResponEliminaUn abrazo.
Maria Dolores: arribes tard per menjar-te aquest pastís, però quan vulguis organitzem una sortida en globus i ens posem a somiar les dues! Prometo fer-ne un altre per menjar-nos-el durant el viatge.
Una abraçada!
Montserrat: oh,oh.... un comentari teu!!! Has posat tants afalacs junts que ... encara em faràs posar vermella! ja,ja...
Et recordo que aquest bloc no és només per penjar les fotos de les meves receptes sinó també perquè la gent (i les cigaletes que es passen el dia cantant) aprenguin a cuinar, que, entre d'altres coses, és un esport molt saludable!
Estic d'acord amb tu que el meu arròs bullit és el millor del món (modèstia a part)!
Espero trigar mooooooolts anys a morir-me i que puguis tastar moltes receptes meves! I que t'agradin tant com totes les que dius.
Un petó!
Margarida,,es lo que te Girona que tot es bo,jejjej aquet pastis esta super chulo i a de ser boníssim.un petonet reina.
ResponEliminaElena: que ets de Girona? Doncs la veritat és que feia anys que no veia unes móres tan precioses!
ResponEliminaM'encanta la disposició de les mores, totes allà ben posades. Jo solo tirar pel dret i abocar-ho tot sense control ni sentit :-)
ResponEliminaPer cert, aquesta ruta fa temps que em balla pel cap. La vau fer sencera, des de Girona fins a Olot?
Surfzone: perdona, no havia vist el missatge. No, no la vam fer tota. Si vols veure la crònica que va fer el Pere de la sortida, la trobaràs aquí
ResponEliminahttp://margaridaipere.blogspot.com/2009/08/via-verda-de-girona.html
Ens va agradar molt, i te la recomano, sobretot a partir d'ara que no farà tanta calor.
Gràcies, ja hi vaig passar a fer una visita :-D
ResponEliminammm! Que bo! M'encanta el mató, i més en pastissos! I quants desitjos per complir que tens, això dóna vida! Petons
ResponElimina