Carquinyolis

“Per res del món obris aquesta gerra, estimada meva!” havia advertit a Pandora el seu marit. I, si bé ella havia intentat no caure en la temptació, també és veritat que una de les qualitats que els déus li havien concedit era la curiositat. I què podia fer ella davant d’aquella gerra? “No, no l’ obriré. No puc decebre’l”

Es va passar hores pensant què hi podia haver amagat. Joies? S’acabaven de casar i sens dubte la volia obsequiar amb un regal valuós. Estava segura que si només aixecava una mica la tapa i mirava el seu interior, ningú no ho sabria. I no feia cap mal, perquè al cap i a la fi, tot el seu contingut havia de ser per a ella.




Just en el moment en què les serventes havien sortit de la cambra i no hi havia ningú més que pogués ser testimoni de la seva malifeta, va aprofitar per córrer a destapar-la i, a l’instant, van sortir de la gerra tota mena de mals i vicis: l’enveja, la maldat, la venjança... La visió inesperada d’aquells dimonis la van sorprendre i, un cop refeta de l’ensurt, va precipitar-se a posar la tapa al seu lloc, però ja era massa tard. La gerra era pràcticament buida, car només l’esperança romania en el seu interior. L’esperança, allò que mai abandona els homes!

També jo vaig amagar una cosa en l’interior d’una capsa. I ho vaig fer amb l’esperança que el seu contingut agradés al destinatari del regal. Un bloc amic celebrava el seu primer aniversari i em va fer il·lusió obsequiar-lo amb uns dolços que a casa agraden molt.



Si vosaltres també voleu fer carquinyolis, bé per menjar-vos-els, bé per regalar-los, seguiu les meves instruccions i veureu que són molt fàcils de fer. I no cal dir que són boníssims!




Primer de tot encenem el forn a 220º i posem en remull les ametlles. En un bol posem la farina amb el llevat i la canyella, el sucre, la ratlladura de llimona i l’ou, i ho aixafem tot amb una forquilla. Quan estigui tot ben barrejat, hi afegim les ametlles escorregudes i ho treballem tot amb les mans.



Dividim la pasta en 3 parts. Treballem cada una de les parts fent un bastonet de dos dits d'amplada, que posarem a sobre d’una plata amb paper de forn. Els pintem amb el rovell d’ou (que haurem barrejat amb unes gotes d’aigua) i els enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin ben daurats. I, encara calents, amb un ganivet elèctric fem talls al biaix d’un centímetre de gruix. Els posem a sobre de la reixeta del forn i els torrem 5 minuts més.




Ingredients:

150 g ametlles crues amb pell
175 g farina
1 culleradeta i mitja de llevat
1 pessic de canyella
100 g sucre
1 ratlladura llimona
1 ou

1 rovell per pintar





Un cop deixareu la caixa buida, i us puc assegurar que no trigareu a fer-ho, podeu aprofitar-la per desar aquelles coses que considereu petits tresors.

I mentre us mengeu els carquinyolis, dediqueu un temps al llibre Pandora al Congo, d'Albert Sánchez Piñol. Ed. La Campana (Col·lecció Tocs, 47), Barcelona, 2005