Etimològicament, el diumenge és el dia del Senyor, però crec que hauríem de començar a considerar-lo el dia de l’oncle.
Per què, sinó, hi ha tants infants delerosos que arribi aquest dia per anar a veure l’oncle i que aquest els obsequiï amb llaminadures, dolços o petits regals?
-Au, vinga, poseu la mà dins del pot i agafeu tants caramels com vulgueu –ens deia l’oncle, mentre el cor encara ens bategava fort després d’haver pujat de dos en dos les escales de casa seva, i rivalitzant entre nosaltres per veure qui arribava abans!
El dia de Reis, un cop havíem obert els regals de casa, pujàvem corrents a casa seva per descobrir què ens hi havien deixat. Us puc assegurar que eren els llibres més bonics i més interessants que he tingut mai. La prova és que encara els tinc tots!
Per què, sinó, hi ha tants infants delerosos que arribi aquest dia per anar a veure l’oncle i que aquest els obsequiï amb llaminadures, dolços o petits regals?
-Au, vinga, poseu la mà dins del pot i agafeu tants caramels com vulgueu –ens deia l’oncle, mentre el cor encara ens bategava fort després d’haver pujat de dos en dos les escales de casa seva, i rivalitzant entre nosaltres per veure qui arribava abans!
El dia de Reis, un cop havíem obert els regals de casa, pujàvem corrents a casa seva per descobrir què ens hi havien deixat. Us puc assegurar que eren els llibres més bonics i més interessants que he tingut mai. La prova és que encara els tinc tots!
Però no us penseu que ens passàvem la vida pujant les escales de casa seva! Algun dissabte al vespre, quan sentíem el timbre, ja sabíem que era ell que ens portava les postres de diumenge.
-Oooh! Pastissets de Tortosa! Que bons! –dèiem tots alhora.
L’oncle tenia uns clients d’aquesta ciutat que sovint l'obsequiaven amb un parell de caixes d’aquests pastissets. Ell se’n quedava una i l’altra ens la portava a casa perquè sabia que érem tan llaminers com ell.
Si vosaltres també sou llaminers de mena i no teniu cap oncle que us els regali, feu-los, que són més fàcils de fer del que us pugueu imaginar.
-Oooh! Pastissets de Tortosa! Que bons! –dèiem tots alhora.
L’oncle tenia uns clients d’aquesta ciutat que sovint l'obsequiaven amb un parell de caixes d’aquests pastissets. Ell se’n quedava una i l’altra ens la portava a casa perquè sabia que érem tan llaminers com ell.
Si vosaltres també sou llaminers de mena i no teniu cap oncle que us els regali, feu-los, que són més fàcils de fer del que us pugueu imaginar.
Encenem el forn i el posem a 200˚. Barregem l’oli, l’anís, el moscatell i la pell ratllada de llimona, i afegim la farina de mica en mica, treballant la massa amb les mans fins que estigui ben lligada.
Posem la massa entre dos papers de forn i l’estirem amb el corró fins a tenir un gruix de 3 mm, traiem el paper superior i tallem la massa en cercles de 10 cm de diàmetre. Retirem la massa sobrant.
Al centre de cada cercle posem una cullerada de confitura de cabell d’àngel i, ajudant-nos del paper inferior, els tanquem i premem les vores amb una forquilla.
A mida que els anem fent, els posem en una plata amb paper de forn i, quan ja els tindrem tots, els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a agafar color. Els traiem del forn i els arrebossem amb sucre cristall.
Ingredients:
250 ml oli
65 ml anís dolç
60 ml moscatell
1 pell de llimona
550 g farina
½ kg cabell d’àngel
Sucre cristall
A mida que els anem fent, els posem en una plata amb paper de forn i, quan ja els tindrem tots, els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a agafar color. Els traiem del forn i els arrebossem amb sucre cristall.
Ingredients:
250 ml oli
65 ml anís dolç
60 ml moscatell
1 pell de llimona
550 g farina
½ kg cabell d’àngel
Sucre cristall
Sempre que faig aquests dolços penso en aquells dies i en tots els detalls que tenia amb nosaltres i que, potser, no li hem agraït prou.
Aquesta recepta va dedicada al meu oncle Andreu, que demà celebra el seu sant. Felicitats!
Aquesta recepta va dedicada al meu oncle Andreu, que demà celebra el seu sant. Felicitats!
Em penso que em deprimiré. No hi ha canvis. Telefònica no dóna senyals de vida i nosaltres seguim sense connexió. Us agraeixo totes les mostres d’ànim que m’envieu amb els vostres comentaris, i espero poder visitar-vos ben aviat. Aquesta setmana farà DOS MESOS que dura la broma d’internet. Estarem batent un rècord?
ResponEliminaPetons a tots!
Nena, quin rotllo això de telefònica, de debó santa paciència! Però bé, anem al tema. Aquests pastissets són els favorits de la meva mare, t'asseguro que els faré aviat per donar-li una sorpresa. M'encanten. Un petó ben gran. Et fem arribar moltes dosis de paciència. Un petó enorme.
ResponEliminaMe encanta el cabello de ángel y con esta envoltura crujiente lo hace aún más rico.
ResponEliminaUn beso.
Bona nit Margarida
ResponEliminaAnava a dir-te que els subornares amb aquestos pastissets perquè et solucionen abans el problema... però no s'ho mereixen pel mal que s'estan portant.
Així que deixa'ls per a nosaltres que disfrutarem estos dies amb un mosset tan bo.
Besets.
Belli ed invitanti, ne provo uno, virtualmente, bravissima.
ResponEliminaCiao Daniela.
Margarida! tens de trucar a TELEFONICA i dir-lis que et donguin de baixa tots els telèfons i tots els mòbils que tingueu, ja veuras si et faran cas aleshores! són uns impresentables :((
ResponEliminaA nosaltres ens encanten aquest pastissets però no sabiem que es diuen de Tortosa!
El meu marit es diu ANDREU i també li he fet un super pastís per a ell avui, demà el posaré al bloc ;))
Rècords
No desesperis, tot arribarà... a la meva carta dels Reis els penso demanar com a regal que et portin internet!!!!
ResponEliminaAra potser diré un disbarat: aquests pastissets son molt similars als de Benifallet? És que a la feina havia un senyor que ens portava a les seves “nenes”( ja, ja,ja,..)uns pastissets similars BONISSIMS i ell deia que eren de Benifallet.
Jo no prenc nota de la recepta ja tinc tots el teu blog a receptes pendents!!!
La meva padrina (avia) sempre deia: “dichoso mes que entra por todos los santos y acaba por san Andrés”.
1 petó
Aquets pastissets a la vista estan d’un 10 però a la boca de un 20.
ResponEliminaEs que el cabell d’àngel amb perd.
quedan anotats, cauran aviat
Un peto
Margarida, m'has fet recordar els pastissets que menjava a la zona de Sant Carles de la Ràpita, Vinaròs,etc, quan era petita. Aquest gust que li dona l'anís es boníssim. Una abraçada.
ResponEliminaNo t'exagero si et dic que els he menjat tota la vida, i no sabía que eran de Tortosa, el meu pare i jo competíen per quí es menjava l'últim, era postre de diumenge, i més d'una vegada els he preparat per portar-li al meu pare i així donar-li una sorpresa. Les fotos precioses, pots canviar-te de companyia i enviar als de Telefonica a pastar fang?, sort que continues publicant encara que sigui a la biblio. Anims i mil petons bonica
ResponEliminaOstres no n'he menjat mai !! i amb la pinta que tenen fan salivera eh .....
ResponEliminaQuin oncle !!!!!!!!! aixó si que són regals ..
`petunets
Totalment d'acord, el diumenge hauria de ser el dia de l'oncle ;)
ResponEliminaSón els millors pastissets que podries fer per dedicar-los a l'oncle Andreu, t'han quedat sensacionals!
Els de telefonica ens portes mal de caps a tots...
ResponEliminaEspero que tinguis sort i tot quedi arreglat en un tres i no res!
Aquests pastissets són estupendos!
I que bons que han d'estar!
Una abraçada!
Pues así todo, sigues por aquí con ánimo de contarnos tus historias y de comaprtir tus recetas.
ResponEliminaMuchas gracias por ello.
Un abrazo,
María José.
Margarida,
ResponEliminaDeaixant de banda aquests impresentables de Telefònica, haig de dir que els pastissets son una de les meves debilitats (en tinc masses). Felicitats al teu tiet. Una abraçada
Margarida el pastissos estaran molt bons aixi que al de telefónica res de pastisoss.
ResponEliminaHola Margarida, quan he vist aquests pastissets m'ha recordat els nostres robiols , d'aspecte són exactament igual i la recepta és molt semblant , el que passa és que a Mallorca els feim per Pasqüa. Però et puc assegurar que semblen el mateix.
ResponEliminaEsper que aviat tots aquests problemes amb internet s'arreglin.
Una besada
Xisca
Aquests pastissets amb cabell d' angel... Deliciosos.
ResponEliminaJo tinc carbasses per fer cabell d' àngel, i ja veig que me'ls ahurè de fer jo dons no tinc oncle que me'ls regali...
ptns.
Margarida, un homenatge molt bonic al teu oncle! I aquests pastissets t'han quedat impecables!! :)
ResponEliminaA veure si haurem de trucar tots a aquests de Telefonica! Dos mesos??!! Santa paciència que s'ha de tenir! ;)
Petons!
Hola Margarida. Pues yo soy laminero jj muy laminero, estos pastissets me encantan pero me gustan más los que van rellenos de dulce de boniato. Precisamente el sábado pasado compré, me da reparo intentar hacerlos, pero viendo lo fácil que lo explicas, en especial al hacer la masa, puede que me atreva a hacerlos, me daría una gran alegría jj.
ResponEliminaTienen que estar delicadamente deliciosos. Te copio la receta. Espero que no confunda alguna palabra.
Saludos
No saps tu com se m'han obert els ulls al vore estos pastissets tant fantàstics. Este estiu voliem preparar-los amb ma mare amb la meva farina sense gluten, però al final no vam tenir temps. I això em recorda que fa més d'un any que no en menjo buaaaaa. A vore si m'animo a fer-los. T'han quedat genials!
ResponEliminaA mi m'agrada molt com los fan a la Terra Alta, ben petitets. Comences a menjar-ne amb l'excusa que no són tan grans i no pots parar de menjar-ne jajaja.
Felicitats al teu tiet!
Estimada Margarida no hi ha dret...hi ha coses que em superen...al menys podem gaudir de les teves preparacions de tant en tat encara que suposo que vas fent fotos i prenguent nota de tot el que fas i després ho penjaràs oi?...aquests pastissets s´assemblen molt als rubiols mallorquins que també es poden farcir de cabell d´àngel...t´han quedat magnífics!! petonets i ànims!!
ResponEliminate quedaron de pasteleria, me encantan los pastisets, menuda pinta que tienen los tuyos, te felicito, besitos
ResponEliminanyam nyam... :D
ResponEliminaQue booooons!! M'encanta el cabell d'àngel...i que fàcils de fer, no?
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Me encantan estos pastelitos, de vez en cuando cometo el pecado de comprar en la panadería de la esquina y zamparmelo en un segundo!! son riquísimos y los tuyos han quedado perfectos! Ya he tomado nota de la receta.
ResponEliminaBesos
Nuria
Deliciosos els pastissets de Tortosa, i encara mes si et desperten vells records
ResponEliminaUn peto
Com pot ser que amb una cama a l´Ebre com deia la iaia ( ella de xerta i el iao dels ports , tradició total de pastissets) i en una casa on no faltaven mai jo sigui tan inepta per fer-los?, mai he aconsseguit que em quedin com a ella i la mare una andalusa de dalt a baix els fa perfectes!
ResponEliminaNena no desesperis que a mi em va passar igual, i encara no has superat el meu rècord que van ser quasi tres mesos, (problemes entre dues companyies)
De moment veig que vas fent feina i et va fenomenal , potser per Nadal tot solucionat, au endavant amb la tecnología i molts petons
Soc d'aqui baix .. en deixes fer-te un petit apunt?
ResponEliminaEl pastisset està be, les mides son mes o menys correctes per que cada poble te el seu secretet.
Però un pastisset mai es tanca en forquilla per que semblen empanadilles, es tanquen fem un cordonet, que se aconsegeix aixi:
Poses el relleno no al mig del tot i al tancar el pastisset deixes la capa que doblegues i que queda dalt no aliniada amb l'altra, lo troset de masa que et queda baix, diguessin apegat a la taula de treball en aquell tros de massa es fa un trenat envolicant en els dits.
Per cert Margarida, tens unes fotos fantàstiques i un blog xulisim .
ResponEliminaMarqarida, els teus molt més macos, i segur que estan molt bons, però Déu n'hi do com han quedat els meus de bons i tot gràcies a la teva carbassa i la recepta dels pastissets. Gràcies!!!!
ResponElimina