Lluç ràpid al forn

A la feina em diuen el noi de la carmanyola però, tot i que no em desagrada, m'estimaria més que em diguessin Pere. Tot va començar quan vaig decidir que ja s'havia acabat això d'anar a dinar al bar de la cantonada. El preu era raonable, el menjar abundant, i l'ambient força agradable perquè hi coincidíem molts companys de la feina. Tanmateix, començava a estar-ne cansat.

Pensareu que eren manies, però cada vegada eren més evidents les molèsties a l'estómac. Això no pot anar bé, em deia a mi mateix. I, després de parlar amb tothom, vaig aconseguir convèncer uns quants per dinar plegats al menjador de l'empresa, portant nosaltres el menjar de casa.

Em vaig preparar una bona amanida i uns talls de carn arrebossada, car en aquella època el meu repertori culinari era ben minso, i vaig pensar que per portar-ho a la feina res no seria més adient que la meva vella carmanyola, aquella que a tantes excursions m'havia acompanyat, i que vaig emportar-me de casa quan em vaig independitzar.

La vella carmanyola va causar furor. Uns la trobaven tronada, d'altres deien que era xirucaire i hi havia qui, en veure-la, somreia pensant en els bons moments de joventut. Tots parlaven dels seus tuppers i de les seves fiambreres, amb tapes de mils colors i aptes per a microones, però no hi havia ningú que pogués explicar cap aventura viscuda al costat de la seva vella carmanyola.




El plat d'avui està inspirat en una recepta que va publicar La vella carmanyola i que em va agradar per la seva senzillesa. Si el voleu fer, seguiu-me i gaudireu com a reis amb aquest plat.




Encenem el forn a 200º. Tallem els alls a làmines, els daurem amb oli en una paella i els llencem. Rentem el peix, el salem i el posem en una plata junt amb el julivert. Hi aboquem l'aigua i el vi, escampem la farigola i reguem els talls de lluç amb l'oli calent. Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn durant 10 minuts. Destapem i ho deixem coure 5 minuts més.

Salem els llagostins i els posem a la plata del forn, juntament amb els musclos, al voltant dels trossos de lluç, i deixem la plata al forn 5 minuts més.

Servim, regant el peix amb el suquet que ha quedat.





Ingredients (per a 4 persones):

1 lluç (de 1250 g aprox.), escatat i sense les espines laterals
8 llagostins
1/2 kg de musclos
30 ml oli d'oliva verge extra
30 ml aigua
30 ml vi blanc
2 alls
sal
farigola
julivert





La carmanyola, que el Pere es va endur de casa, continua ben present en el seu pensament, tot i que la seva vida útil va acabar ja fa temps. És el fil invisible que el porta a un passat que no vol veure desaparèixer del tot. Tots tenim un fil. Quin és el vostre? Un peluix? Un llibre? Unes fotografies esgrogueïdes?

Braç de gitano de tiramisú

Estic trista i tinc ganes de plorar. I no sé per què. Tinc tot el que em cal! Fins i tot surto amb un noi que m'estima moltíssim! És ben plantat, decidit i molt simpàtic. Ens veiem tots els dies i no es cansa de repetir-me "t'estimo, t'estimo molt!"

Des que el conec, ja no em calen els amics perquè ell ho és tot per mi. Em mima i em protegeix! Em porta a tot arreu i em xiuxiueja coses maques a l'orella. "T'estimo!", em diu agafant-me la mà i mirant-me amb ulls tendres.

A casa diuen que semblo una ànima en pena, que camino arrossegant els peus i que no sóc la noia alegre d'abans. Insisteixen perquè surti amb les amigues, però el meu xicot diu que no les necessito, les amigues, que ja el tinc a ell.

Ben mirat, no entenc per què estic trista. Surto amb un noi que diu que m'estima molt, però jo... jo només tinc ganes de plorar!

Si voleu impressionar amb unes bones postres, aquest braç de gitano és ideal. I no cal dir que és boníssim! No us amoïneu si veieu que els bombons ploren, i és que no acaben d'acceptar que la seva bellesa sigui tan efímera.

Si ja us heu decidit, primer encenem el forn i el posem a 180º. Ja hem fet moltes vegades pa de pessic i estic segura que us surt prou bé, però si encara teniu dubtes, podeu mirar la recepta del Braç de gitano de nata i maduixes , on trobareu a més a més un pas a pas amb tots els detalls.

Un cop traiem el pa de pessic del forn, anem desenganxant el paper i tot seguit el cargolem amb un drap de cuina o amb el mateix paper, i el deixem refredar.

Mentre el pa de pessic es refreda, preparem el tiramisú. Posem en remull els fulls de gelatina. En un recipient posem els rovells i el sucre, i els anem batent fins que blanquegin. Arribat aquest punt, afegim l' Amaretto, batem una mica més i tot seguit posem el formatge. Seguim batent uns minuts més.

Escorrem els fulls de gelatina, els posem uns segons en un cassó al foc amb unes gotes d'aigua perquè es desfacin i els aboquem a la crema. Remenem bé i hi afegim la nata muntada. Seguim batent fins que tots els ingredients han quedat ben emulsionats.

Descargolem la làmina de pa de pessic, hi escampem força quantitat de la crema que acabem de fer, i ajudant-nos del mateix paper de forn el tornem a cargolar. Amb la crema que ens ha sobrat untem tota la superfície del braç.






El decorem amb fulles de xocolata i bombons. Per fer les fulles necessitem unes fulles de taronger, rentades i eixugades, i xocolata desfeta al bany Maria. Les fem com ja us vaig explicar a la recepta del Pastís de trufa. Els bombons de xocolata i taronja confitada els fem com vaig ensenyar fa uns dies aquí .

Ingredients:

Per fer la làmina de pa de pessic:
4 rovells
120 g sucre
120 g farina
1 culleradeta de Royal
4 clares
1 pessic de sal

Per fer el tiramisú:
5 rovells
225 g sucre
3 cullerades d' Amaretto
300 g formatge Mascarpone
6 fulls gelatina
400 ml nata muntada

Per la decoració:
200 g xocolata Nestlé Postres
taronja confitada

Avui us recomano el llibre de Roddy Doyle, La dona que ensopegava amb les portes. Edicions 62 (El Balancí, 310). Barcelona, 1997. Tant de bo ningú hagi de vessar mai llàgrimes per sentir-se maltractat, ni físicament ni psicològicament.

Pavlova

Si voleu saber la veritat, jo no volia tenir cap fill, però el meu marit estava tan il·lusionat amb la idea que, al final, em vaig acabar engrescant. "Ja t'ajudaré a tenir-ne cura, si no t'hi veus en cor", em deia per animar-me, quan veia que jo no les tenia totes.

És cert -no us ho negaré- que em feia por no només perdre la meva independència, sinó també no ser capaç de ser una mare prou responsable, un cop passada la alegria dels primers dies. Però també us he de dir -i això és cert- que, de seguida que el vaig tenir a les mans, en vaig quedar fascinada! "Que n'és de bonic!" em repetia cada vegada que el mirava. I sí, ho reconec, em queia la bava!

No voldria pas que penséssiu que sóc d'aquelles dones encegades per l'amor de mare. No. Sóc realista jo, i reconec que el meu fill té moltes mancances. Quan el porto al parc a jugar, em fixo en els altres nens i  n'hi ha molts que em criden l'atenció perquè veig que són més eixerits, més simpàtics, més xerraires que el meu. N'hi ha que saben fer moltes més coses, d'altres són encantadors, i a més d'un te'l menjaries a petons!

Però ves, jo m'estimo el meu fill i penso que com ell no n'hi cap. Ara ha fet un any, i la meva màxima aspiració és que tingui personalitat pròpia, que es faci gran i miri de ser útil. I -com a mare-  només puc desitjar una cosa: que tothom se l'estimi.

Ah, tant parlar d'ell i encara no us he dit el seu nom!  Aquí el teniu: Elmondelacuina.com

Per celebrar el primer aniversari d'aquest bloc, he volgut fer unes postres lleugeres i saludables, plenes de color i molt fàcils de fer.  El Pavlova és un  pastís de merenga que  va ser creat en honor de la ballarina Ánna Pávlova quan va visitar Austràlia i Nova Zelanda.  Si el voleu fer, aneu preparant els ingredients.

- Primer de tot encenem el forn a 130º, i dibuixem una circumferència de 20 cm de diàmetre en un paper de forn.

- Posem les clares i la sal en un bol i les pugem a punt de neu. Anirem afegint el sucre, de cullerada en cullerada, batent bé cada vegada, assegurant-nos que estigui ben incorporat. Aquesta operació durarà uns 7 o 8 minuts.

- Afegim el vinagre, la Maizena i l'extracte de vainilla, batent bé cada vegada que incorporem un nou ingredient.

- Posem la barreja a sobre del paper de forn, dins la circumferència dibuixada, vigilant que els extrems quedin més elevats que el centre. L'enfornem durant 1 hora i 3/4 o 2 hores, fins que agafi una mica de color. Deixem refredar dins del forn, amb la porta oberta.

- Un cop freda, amb molta cura desenganxem el paper i posem la merenga a sobre d'una plata. Muntem la nata i l'escampem per tota la superfície, bé a cullerades, bé amb una mànega pastissera.

- Decorem la Pavlova amb les fruites.

Ingredients:

4 clares d'ou
1 pessic de sal
200 g sucre mòlt
10 ml vinagre de poma
20 g Maizena
3 gotes extracte de vainilla

Per la decoració:
200 ml nata
fruita fresca variada (gerds, nabius, cireres)

Diuen que els testos se semblen a les olles, però estic convençuda que el meu fill em supera en tot.

Arròs amb ceps

Sóc llesta i menuda, amb bon nas i pocs títols nobiliaris. I faig bé la meva feina, perquè sóc una professional. No tinc vida pròpia, ja que només desitjo satisfer el meu amo.

Em vaig presentar a un càsting i, de mica en mica, l'amo va anar descartant tots els candidats. Aquest té el pèl massa llarg, aquest es distreu fàcilment, aquest és caçador, aquest és mascle, aquest és massa gros i no passa entre les mates, aquest... Fins que vaig ser jo l'escollida!

Surto cada dia a treballar, i m'agrada trobar tòfones, encara que no tinc cap interès per aquest fong. Sóc capaç d'ensumar-les quan són a un pam sota terra i a cent metres de distància però, un cop les he desenterrat, no reconec la seva olor.

Creureu que estic boja si us dic que només em mou el meu orgull de gos tofonaire i que, a canvi, tan sols rebo un rosegó de pa o una cotna de cansalada. Però no em cal res més, perquè sóc una professional. I estem molt buscades!







L'arròs que us presento avui guanya molt aromatitzat amb tòfona ratllada. És un plat fàcil de fer i molt sa. Si el voleu fer, cal que seguiu aquestes indicacions.

Primer de tot, netegem els ceps i els tallem a trossos petits.

En una paella posem oli i daurem l'all tallat a làmines, i després el retirem. Posem els trossos de ceps a la paella i els coem durant 6 o 7 minuts. A part, escalfem el brou. Mentre, piquem ben fina la ceba. Un cop cuits els ceps, els traiem i els reservem en un plat, i coem la ceba en el mateix oli, a foc molt suau.

Quan la ceba estigui transparent, hi afegim l'arròs i el deixem coure durant un minut, mentre l'anem remenant amb una espàtula. Hi aboquem el vi i, al cap de mig minut, el brou calent. Convé no abocar-lo tot de cop, sinó reservar-ne una mica per al final, per si veiem que el necessita per acabar-se de coure. Salem.

Al cap de 10 minuts, hi afegim els trossos de ceps i la tòfona ratllada. Rectifiquem de sal i el deixem coure 4 minuts més. Ara ja el tenim a punt de servir.






Ingredients:

4 cullerades oli d'oliva verge extra
1 all
400 g
100 ml vi blanc
400 g arròs
1250 ml brou de pollastre i/o verdures
sal
1 tòfona





Si voleu ser uns entesos en tòfones o en bolets, alhora que passeu una agradable estona amb una lectura amena, us aconsello que consulteu el llibre d'Enric Gràcia, Puc sembrar rovellons al meu jardí? , editat per RBA/ La Magrana.

Tortell de Reis de cabell d'àngel

Mai no oblidarà el dia que va descobrir qui eren els Reis. Cada any, mentre posava les etiquetes als regals que els Reis deixaven a casa, li venia al cap una conversa que havia tingut amb el seu germà gran feia molt de temps, quan devia rondar els 8 o 9 anys.

- Què vols dir qui són els Reis? Que no ho saps? Uns éssers màgics! Poden estar a tot arreu alhora, i són tan generosos que vénen carregats de regals per tots els nens! No, això no és impossible! Jo sé que tenen sacs i sacs plens de monedes d'or i brillants! I saben quines joguines vull perquè s'han llegit la meva carta! Jo mateixa li vaig donar al patge!

Ja res va tornar a ser igual, però la seva mare va fer el possible perquè en algun racó del seu cor pensés que aquella nit era màgica. I encara ara, cada 5 de gener, sent aquell pessigolleig a l'estómac quan és al llit intentant dormir, i és que juraria que ha sentit els Reis, que han passat deixant un polsim d'il·lusió. La mateixa que ella ha volgut fer arribar als seus fills.

Si us agraden les tradicions i voleu fer aquest tortell en forma de corona reial, seguiu les meves indicacions.

Primer de tot fem la massa mare, barrejant amb una espàtula tots els ingredients fins que tinguin una consistència fina. Tapem el bol amb un drap i deixem reposar la massa un mínim de 1/2 hora.

En un altre bol posem el sucre, la ratlladura de llimona, la llet, la mantega, els ous i un terç de la farina. Ho anem treballant, bé amb les mans, bé amb un robot de cuina o panificadora. Afegim la massa mare i la resta de la farina, i ho pastem durant deu minuts.

Tapem el bol amb un drap i el deixem reposar durant 2 hores (o fins que hagi doblat el seu volum), dins del forn, a una temperatura de 35º .

Folrem la base i els costats d'un motlle rodó de 26 cm amb paper de forn. I perquè puguem fer una corona perfecta, posem al centre del motlle un cèrcol de cuina, que també folrarem amb paper.

Enfarinem el marbre i treballem la massa amb les mans durant un minut. Agafem trossos de massa de 100 g, els estirem i hi posem al centre una cullerada ben plena de cabell d'àngel. Tanquem, fem una bola i la posem al motlle. Anem fent més boles fins a tenir el motlle ple. En aquest cas, n'han calgut 8.

Pintem amb ou batut, tapem amb un drap i tornem a posar el motlle al forn durant 2 hores, a una temperatura de 35º.

Amb la massa sobrant fem un altre tortell, en un motlle de 20 cm, posant dins les boles amb un tros de xocolata.

Passades les dues hores veurem que ja ha doblat el seu volum. Augmentem la temperatura del forn a 180º. I mentre esperem que s'escalfi, tornem a pintar el tortell amb ou, i el guarnim amb ametlla laminada. L'enfornem durant 25 minuts, però uns minuts abans el controlem que no es cremi.

El traiem del forn i el deixem refredar. El desemmotllem i el decorem amb les cireres.

Ingredients:

Massa mare:
100 g farina de força
100 ml llet tèbia
45 g llevat fresc de forner

Massa:
180 g sucre
pell ratllada d'1 llimona
100 ml llet
80 g mantega tova
3 ous petits
600 g farina de força
6 g sal

Per al farciment:
500 g cabell d'àngel

Per decorar:
1 ou
100 g ametlles laminades
cireres confitades


On és la fava? us preguntareu. I la figureta del Rei?

Sabia que us n'adonaríeu! I us diré que les tenia preparades, però vaig decidir no posar-les. La tradició mana que qui trobi la figureta sigui coronat rei, però a casa no ens cal, perquè ja tots ho som. Mireu, sinó: "el Rei de la bici", "el Rei de la informàtica", "la Reina de la bondat", "la Reina de la simpatia" i "la Reina de la cuina".




També diu la tradició que qui troba la fava ha de pagar el tortell. I se'm va plantejar un dubte. Quin preu té el meu tortell? I no vaig saber què respondre. Tot seguit vaig llençar la fava.

Ànec amb taronja

Fins no fa gaire, nedava tranquil pel llac. Fins no fa gaire, estava viu i era bonic. Aleshores jo era un cigne. Pobre, pobre de mi! Ara sóc negre i estic terriblement cremat!

Em gira i em torna a girar el cuiner, el foc em crema terriblement. El trinxant ja em prepara el plat. Pobre, pobre de mi! Ara sóc negre i estic terriblement cremat!

Ara jec al plat i no puc volar. Veig que tothom té les dents esmolades. Pobre, pobre de mi! Ara sóc negre i estic terriblement cremat!(*)





Mentre preparava la recepta que avui us presento, no em podia treure del cap aquest crit de lamentació. No era un cigne el que jo tenia coent-se al forn, però segur que, mentre era viu, devia ser un ànec ben bonic. I no em costa gaire imaginar-me’l rosset i nedant eixerit pel llac, cercant les molles de pa que els nens li oferien.

Per això no podia presentar-lo de qualsevol manera. Si un ànec ha de ser menjar, què millor que fer-ho amb una recepta de categoria? I més si parlem del dinar de Cap d'Any.

Encenem el forn i el posem a 200˚. Socarrimem l’ànec per eliminar restes de pèls i plomes, el rentem i el salpebrem. En una plata posem oli, l’ànec, una ceba tallada a quarts, una pastanaga tallada a trossos, els alls i un ramet d’herbes, i la posem al forn. Al cap de ½ hora, girem l’ànec i el deixem ½ hora més.




Abans de fer el suc, amb un pelador de patates pelem la pell de 2 taronges. Reguem l'ànec amb els licors i, al cap de 5 minuts, hi aboquem el suc de taronja. El deixem 1 h més al forn.


Tallem la pell de les 2 taronges en trossets ben fins, com per fer melmelada. Els escaldem 2 minuts en aigua bullint, els escorrem i els posem en un cassó amb el sucre i aigua. A foc molt lent, durant 15 minuts anem remenant fins que s’evapori l’aigua i la pell s’hagi caramel•litzat.

Pelem les altres 3 taronges procurant que no quedi gens de pell blanca, i les tallem a gallons. Quan faci 1 hora que l’ànec és al forn amb el suc de taronja, hi posem els gallons i els deixem coure 10 minuts. En total, l'ànec haurà estat al forn 2 hores i quart.

Posem en un plat l’ànec i els gallons. Eliminem l’oli de la plata i colem el suc, i el posem al cassó de la pell caramel•lizada. Ho remenem, a foc molt baix, perquè quedi tot ben lligat. Posem trossets de taronja confitada a sobre de l’ànec i el reguem amb el suc.






Ingredients:

1 ànec de 2 kg, tallat a quarts
Sal i pebre
1 ceba
1 pastanaga
½ cabeça d’alls
1 ramet d’herbes (romaní, farigola i 1 fulla de llorer)
Oli d’oliva verge extra
50 ml de Cointreau
50 ml de conyac
3 taronges per fer suc (n’aprofitarem la pell de dues per confitar-la)
3 taronges petites per tallar-les a gallons


Avui us recomano que escolteu Carmina Burana de Karl Orff. Cants de lloança a la Primavera i a l’Amor, cançons sorolloses de joves a la taverna... Tanco els ulls i puc imaginar-me totes les escenes, mentre amb la batuta dirigeixo els cors i l’orquestra. In taberna quando sumus...


*(Traducció de la cançó nº 12. Olim lacus colueram, de Carmina Burana)

Panettone

La feina de rentaplats que tenia el jove Toni al palau del Duc de Milà, Ludovico Sforza il Moro, li donava cert prestigi, tot i que el sou que rebia era força minso. Tenia pares i germans petits, i a casa no entraven gaires diners. Malgrat tot, aquell Nadal els tenia preparada una sorpresa.

-Oh, Déu meu! Què farem ara? -cridava gesticulant exageradament el cuiner del Duc. Les postres que tenia al forn no les podia pas servir perquè se li havien cremat.

Aquell Nadal havia cuinat unes menges exquisides i ara es trobava que no tenia unes postres prou dignes per arrodonir aquell dinar.

-Què farem ara? Què farem? -no parava de repetir mentre mirava impotent els bescuits cremats- No tenim res més, res!

En Toni només era el rentaplats però li agradava cuinar i pensava que, potser algun dia, ell també s'ocuparia de la cuina d'una gran casa. Aquell matí, amb les sobres de pasta que havia utilitzat el cuiner, tot i afegint-hi ous, panses i fruita confitada, havia preparat un pa dolç que de ben segur alegraria el dinar de la seva família.





-Mestre, jo havia preparat aquest pa per portar a casa. Si us sembla que una cosa tan senzilla no us ha de fer quedar malament...

El cuiner va portar prest a taula el pa dolç i el partí entre els comensals. I tan gran fou l'aprovació que rebé, que tots volgueren saber quin nom tenia. El cuiner, home de gran honestedat, no amagà que era obra del seu ajudant de cuina i decidiren posar-li el nom de pa de Toni.

Si vosaltres el voleu fer, no cal que espereu al dia de Nadal. Qualsevol diumenge pot ser apropiat per menjar unes postres tan bones.




Aquesta recepta és de Carlos Valencia, però he modificat la quantitat d'alguns ingredients.

Pastem en un robot de cuina durant 5 minuts tots els ingredients (excepte les panses) i, quan veiem la pasta ben lligada, la tapem amb un drap i la deixem pujar fins a doblar el seu volum. Això trigarà unes 2 hores.

Agafem un motlle de 20 cm de diàmetre, d'aquells que tenen una tanca, i cobrim el fons amb paper de forn. Per evitar que la pasta vessi en pujar, allarguem l'alçada del motlle (que només fa 7 cm) posant paper de forn doble, de manera que sobresurti uns 10 o 11 cm del motlle.

Posem la pasta a sobre del marbre i la pastem amb les mans. L'estirem i li escampem per sobre les panses. L'enrotllem com si fos un braç de gitano, fem una bola i la posem dins del motlle. Cobrim amb un drap i la deixem pujar 2 hores més fins que torni a doblar el seu volum.

Encenem el forn a 180º i quan estigui ben calent, posem el pa i el deixem coure durant 35 minuts. El deixem refredar i el desemmotllem.

Podeu posar més quantitat de panses o afegir-hi fruita confitada.

Ingredients:

500 g farina de força
100 ml aigua
7 g llevat de forner sec
100 g sucre
7 g sal
5 rovells
90 g mantega
60 ml aigua de tarongina
30ml llet
ratlladura de llimona
ratlladura de taronja
1 cullereta de vanil·lina ensucrada
100 g panses de Corint

El pobre Toni no va poder portar aquest pa tan bo a la seva família per celebrar el Nadal, però sí una anècdota que avui dia, després de 5 segles, encara perdura.

E se non è vero, è ben trovato!