Coca de llardons i pinyons

Hi anava amb els nervis de la primera cita. Mil idees feien bategar el seu cor i aquest s’encarregava de fer més ràpides les seves passes. Volia escurçar les hores que els separaven, i res més omplia el seu pensament. Es distreia inventant les frases que es dirien, imaginant ja el contacte de les seves mans, atretes com un imant, i dibuixant les mirades de felicitat. La il·lusió li donava un aire radiant.

Ja és l’hora!-va pensar en arribar. Va mirar a banda i banda, però ell no hi era. Potser he entès malament l’hora... Passaven 10 minuts. Potser ha trobat trànsit.... El seu cap maldava per trobar excuses a la seva tardança. Feia un quart que s’esperava. Potser li ha sorgit un imprevist... 25 minuts més tard. M’espero 5 minuts més. El podria trucar a casa, però ... i si ja ha sortit i agafa el telèfon algú altre de la seva família? Ja havien passat 35 minuts. A veure: després de plegar, havia d’anar a casa, dinar, dutxar-se, arribar fins aquí... Potser sí que era massa just. Però ara no pot trigar gaire. Si passada una hora no ha arribat, me’n vaig. 40 minuts més tard. Potser s’ho ha repensat ... Feia 45 llargs minuts que s'esperava. Ja arriba! Però... quina calma! No sembla pas que tingui pressa. No veu l'hora que és?

-Ei, hola! Sí que has arribat d’hora!

-D’hora? Fa 45 minuts que espero...

-Si jo venia xino-xano per fer temps! No havíem quedat a 2/4 de 5?

-A 2/4 de 4!

Aquesta coca de llardons també arriba tard, però no per això deixarem de mirar-nos-la, oi? Perquè, si una cosa és bona, crec que val la pena perdre tot el temps que calgui per tenir-la ben a prop. Tot l’any desitjant la cita de Dijous Gras per tastar-la i després... Dir adéu a una cosa desitjada? No en tenim prou amb una vegada i tornarem a fer-la les vegades que calgui per gaudir-ne amb tots els nostres sentits.

Aquesta coca es fa amb amb llevat de forner i és una mica més laboriosa que la de pasta de full que ja us vaig ensenyar l'any passat, però totes dues són boníssimes. Si voleu saber com es fa aquesta, seguiu-me.

Posem a la panificadora (o al robot de cuina) tots els ingredients, excepte els llardons, i els amassem durant 10 minuts. Afegim aleshores els llardons mòlts i els deixem uns minuts fins que s’hagin incorporat bé a la massa.

L’aboquem a sobre d’un paper de forn, li donem forma de coca ovalada, la tapem amb un drap de cotó i la posem dins del forn a 35˚ durant 2 hores o fins que hagi doblat el seu volum.

Encenem el forn a 180˚ . Escampem els pinyons per sobre de la coca i els cobrim amb el sucre. Ruixem per sobre amb anís. Quan el forn estigui ben calent, hi posem la coca. Ha de coure durant 25-30 minuts o fins que la veiem ben daurada, encara que els últims minuts hem de controlar que no es cremi.

Ingredients:

40 ml llet

2 ous

50 g mantega

50 g llard

½ culleradeta de sal

40 g sucre

300 g farina de força

15 g llevat fresc de forner

75 g llardons mòlts

Per a decorar:

50 g pinyons

70 g sucre

anís

Avui fa 22 anys d'aquella primera cita. No era per anar al cine, sinó per visitar la Fira del Llibre en català. Algunes vegades he pensat què hauria passat si la meva paciència no hagués estat tan benèvola. I voleu saber què m'imagino? Doncs que hauria visitat la Fira tota sola, remenant en silenci entre els llibres fins a trobar algun que servís d'aixopluc a la meva pena, i després hauria tornat a casa amb el cor una mica menys abatut. I a ell li hauria donat una segona oportunitat.