Pastís de primavera

Quan va néixer, tots van veure que era un bebè encantador. Tenia dos germans bessons de 14 mesos que ja mantenien ben ocupada a la seva mare mentre ella, segurament conscient d'això, romania tranquil·la al seu llitet de barrots blau cel.

-Sovint entro a l'habitació a veure si dorm i sempre me la trobo amb els ulls ben oberts i mirant-ho tot. I amb un somriure deliciós! -no es cansava de repetir la mare a les visites, cofoia de la seva filleta.

Probablement devia estar parlant amb les fades, o jugant a fet i amagar amb el príncep blau. I ¡com podia perdre el temps plorant quan estava massa enfeinada explicant als tres porquets com havien de fer la casa perquè el llop ferotge no pogués enderrocar-la mai més!

Sovint fregava la llàntia que havia trobat al bressol per fer sortir el geni mandrós que, cansat de concedir-li tants desitjos, ja pensava a fer les maletes i amagar-se al fons del mar per poder descansar durant uns quants segles.

Com tots els nens nascuts a la primavera era valenta, decidida i molt sensible davant la injustícia. S'encarava una i altra vegada amb tanta vehemència al monstre lleig que menjava princeses, que si aquest aconseguia agafar-la amb els seus dits polze i índex, s'estimava més llançar-la ben lluny abans que empassar-se-la, perquè estava segur que li provocaria una indigestió. I ella, refeta de l'ensurt, s'aixecava del terra, s'espolsava la roba i en veu alta exclamava:

-Que Déu en sigui testimoni! Els ogres no em podran doblegar. Sobreviuré a tot això i, quan tot sigui acabat, no tornaré a plorar!

Si voleu celebrar que la primavera ja és aquí, no us sembla que un pastís com aquest és prou alegre? Jo l'he fet per celebrar que ja fa 50 primaveres que sóc aquí. Quin regal d'aniversari més bonic, oi?

Si us decidiu a fer-lo, hem de començar preparant el pa de pessic. És la mateixa massa que hem fet altres vegades i que podeu seguir a la recepta del Pastís d’aniversari , amb un pas a pas que ajudarà fins i tot als que no s’han atrevit mai a fer un pastís d’aquest tipus.

Abans de preparar la massa encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb mantega dos motlles (de 20 i 26 cm) i els enfarinem lleugerament. Repartim la massa entre els dos motlles i els enfornem durant 30 minuts.

Mentre es couen, podem preparar la crema de pinya. Obrim el pot de pinya, reservem 250 ml de suc i deixem escórrer les rodanxes. Escalfem la llet i el suc en cassons diferents, i posem en remull en aigua freda els fulls de gelatina.

Batem junts els rovells i el sucre i, quan blanquegin, hi afegim la Maizena, incorporant-la bé. Hi aboquem la llet de mica en mica i tot seguit posem el cassó a foc baix. No parem de remenar fins que comenci a espessir. Aleshores traiem el cassó del foc, li donem una bona batuda, hi afegim el suc calent i tornem el cassó al foc.

Seguim batent fins que veiem que es formen unes butllofes que en esclatar fan puff. Apartem el cassó del foc, afegim els fulls escorreguts, d’un en un, batent bé cada vegada. Tapem la crema amb film transparent i la deixem refredar. Eixuguem les rodanxes amb paper de cuina, les tallem a trossets petits i les afegim a la crema.

Quan vulguem muntar el pastís, ho fem així: tallem horitzontalment cada pa de pessic en tres trossos i els farcim amb la crema de pinya. Muntem la nata i, quan gairebé ja la tinguem, hi afegim el sucre mòlt. Seguim batent fins que estigui ben ferma. Cobrim els pastissos amb la nata, primer els costats i després la part de dalt. Tot seguit posem amb molta cura el pastís petit a sobre del gros, i els decorem amb les flors i les fulles de menta.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
8 ous
270 g sucre
250 g farina
Ratlladura 1 llimona
2 culleradetes de llevat Royal

Per a la crema de pinya:
6 rovells
250 g sucre

90 g Maizena

500 ml llet
250 ml suc de pinya
4 fulls de gelatina
6 rodanxes de pinya

Per al guarniment:
500 ml nata
30 g sucre mòlt
Camèlies
Fulles de menta

Dedico aquest pastís a la Montserrat, que no s'ha cansat mai de repetir-me que, com a bona àries, surto ben retratada al llibre de la Linda Goodman, Los signos del Zodíaco y su carácter. Editorial Pomaire, Barcelona, 1981. Jo sempre m'he vist molt identidicada amb la Scarlett O'Hara, i crec que també ella hauria estat contenta de tenir un pastís com aquest.